Vuitanta anys després de ser envestida accidentalment el 26 de juliol de 1937 per un tanc republicà de fabricació soviètica T 26 – B, tornant de la batalla de Brunete durant la Guerra Civil espanyola, ha aparegut la imatge inèdita i icònica en la qual s’identifica la fotògrafa Gerda Taro (Gerta Pohorylle. Stuttgart, 1910 – El Escorial, 1937) poc abans de morir. El seu company professional i sentimental Robert Capa se’n va assabentar a Paris, quan llegia un diari a la sala d’espera d’un dentista. Capa moriria també accidentalment 17 anys després al Vietnam, quan va trepitjar una mina mentre amb l’exèrcit francès es retirava de Dien Bien Phu.
La fotografia de Gerda Taro agonitzant acompanyada pel doctor hongarès John Kiszely, de les Brigades Internacionals, a l’hospital de guerra d’El Escorial. 26 de juliol de 1937. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.
Gerda Taro ( 1910 – 1937) abans de viatjar a Espanya per capturar fotografies de la Guerra Civil des del bàndol republicà. . Cliqueu a sobre i s’ampliarà.
Gerda Taro en acció. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.
Gerda Taro amb el seu company professional i sentimental Robert Capa , en la terrassa d’un cafè de París, el 1935. Van treballar junts a Espanya durant la Guerra Civil i algunes de les fotografies que se’ls hi atribueixen en particular podrien correspondre a l’altre integrant de la famosa parella. Fins i tot la més icònica de totes les fotografies de la Guerra Civil espanyola atribuïda a Robert Capa, la del milicià amb camisa blanca abatut per un tret a Espejo ( Córdoba) , que ja s’ha demostrat que va ser un retrat d’una ficció, podria ser en realitat obra de Gerda Taro. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.
Foto de Robert Capa ajupit mentre inflaven la roda d’un vehicle en algun indret de l’Espanya republicana i en una data indeterminada. Aquesta imatge també va ser inèdita en el seu moment, quan l’autor d’aquest post la va identificar junt amb d’altres entre les fotografies que el corresponsal britànic del The Daily Telegraph, Henry Buckley, va capturar durant la Guerra Civil i que la seva família va conservar al domicili de Sitges on va viure els darrers anys de la seva vida . FOTO DEL FONS HENRY BUCKLEY. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS
Dos mites de la fotografia del segle XX que havien estat aparellats, Gerda Taro (1910 – 1937 i Robert Capa (1913 – 1954) , van morir tràgicament mentre exercien la seva professió en dos sengles conflicte bèl·lics, el 1937 al final de la batalla de Belchite i el 1954 al Vietnam, respectivament. Centenars d’altres van patir el mateix destí en el reguitzell de guerres i conflictes armats que van assolar el planeta en la passada centúria. Però Taro i Capa ens toquen de prop perquè es van donar a conèixer pels seus reportatges de la Guerra Civil espanyola que es van difondre en les millor publicacions gràfiques de l’època.
Eren dos joves intrèpids i agosarats que es volien guanyar la vida fent fotografies. Per triomfar es van canviar els seus noms d’origen ( Gerta Pohorylle i Enro Friedman) i van optar per d’altres que van considerar més comercials. Quan van arribar junts a Espejo ( Córdoba) el 5 de setembre de 1936 van adonar-se que el front es trobava encara a uns 40 quilòmetres de distància i van decidir simular unes escenes bèl·liques que van immortalitzar en un dels reportatges més famosos de la Guerra Civil espanyola. Entre les imatges d’aquella jornada s’hi troba la del milicià republicà presumptament abatut per un tret de les tropes nacionals, atribuïda a Robert Capa. La foto en qüestió segueix essent una de les més iconogràfiques del segle XX i diversos historiadors i experts afirmen que podria ser obra de Gerda Taro.
Gairebé onze mesos després Gerda Taro es retirava el 26 de juliol de 1937 de la batalla de Brunete quan accidentalment va ser envestida per un tanc republicà de fabricació soviètica T26 – B i va ser traslladada ferida de mort a l’hospital militar d’ El Escorial on va morir. Allí va ser atesa pel metge hongarès John Kiszely que s’havia traslladat a Espanya per lluitar contra Franco enquadrat a les Brigades Internacionals. Les restes de Gerda Taro van ser traslladades i enterrades al cementiri de Père-Lachaise de París.
Mentre el doctor Kiszely l’atenia a El Escorial un fotògraf anònim va capturar la imatge que encapçala aquest post d’avui, la qual es va divulgar fa només uns dies per Twiter. La foto ja es coneixia però s’ignorava qui era la dona que hi apareixia. Gràcies al testimoni de veu del propi Kiszely localitzat a l’Arxiu del Museu Imperial de la Guerra de Londres podem afirmar que es tracta, efectivament, de Gerda Taro. En el fragment d’àudio de 1992 s’hi diu literalment: “ Mirant enrere, recordo amb interès que em va arribar una dona ferida, gairebé morta. No tenia ni idea de qui es tractava. Vaig descobrir després que era la dona de Robert Capa”.
Resulta sorprenent i molt gratificant descobrir encara fotos inèdites de la Guerra Civil i més encara si es tracta d’imatges relacionades amb Robert Capa i Gerda Taro. Vaig viure personalment aquesta experiència el 2006, quan gairebé per casualitat vaig localitzar a Sitges el fons fotogràfic del corresponsal del The Daily Telegraph a la Guerra Civil espanyola, el britànic Henry Buckley, en el qual vaig identificar quatre imatges inèdites en les que apareixia personalment Robert Capa. Una d’elles es reprodueix també a la capçalera d’aquest post d’avui i tota la col·lecció està dipositada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.
Si vols llegir el meu treball de recerca sobre la més famosa fotografia atribuïda a Robert Capa clica aquí.
A contracorrent 