Les dues darreres cartes inèdites d’un republicà sadurninenc afusellat el 1939

Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939), més conegut com el Lluís d’Abastos, es va acomiadar així de la seva dona i dels seus fills abans de ser afusellat al Camp de la Bóta fa setanta cinc anys.

El veí de Sant Sadurní, Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939), president el 1932 de la Unió de Rabassaires del poble, afusellat el 18 de novembre de 1939. FONS DE L’AUTOR

El veí de Sant Sadurní, Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939), president el 1932 de la Unió de Rabassaires del poble, afusellat el 18 de novembre de 1939. FONS DE L’AUTOR

Aquestes dues cartes inèdites del 3 i del 9 d’agost de 1939 que es transcriuen íntegrament al final d’aquest post són les darreres que el sadurninenc Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939) va enviar a la seva família abans de ser afusellat al Camp de la Bóta. He estat dubtant si publicar-les o no en aquest blog i us diré perquè. Es tracte de dues cartes desesperades d’un condemnat a mort que s’aferra a la seva innocència, i que ell va enviar privadament a la seva dona i als seus fills. Em semblava que divulgar-les era una intromissió en la seva intimitat, però finalment ha prevalgut l’interès testimonial i històric per damunt de qüestions individuals o familiars.

Cal advertir que les circumstàncies del moment obligaven els presos a incloure en les seves cartes frase pròpies del règim com ¡Arriba España!, ¡Saludo a Franco! o Año de la Victoria i d’altres de similar naturalesa. Per tant, cal interpretar-ho com una obligació, sense la qual la carta no superaria la censura interior i no arribaria a la seva destinació. També era obligatori que les cartes s’escrivissin en castellà, s’indicava una extensió màxima i s’advertia que no s’acceptarien comentaris sobre el règim interior de la presó.

Ambdues cartes mostren un condemnat a mort que no creu que hagi tingut un judici just, ja que té el convenciment que no és culpable de cap acció violenta contra cap veí del poble. Reconeix només la seva implicació amb la causa rabassaire i l’haver actuat com un empleat a sou de l’ajuntament.

Transcric a continuació un fragment del reportatge que portava per títol Llums i ombres de vuit afusellaments que vaig publicar el 25 d’abril de 2014 al setmanari El Tres de Vuit: “ Lluís Ferrer Armengol, el Lluís d’Abastos, i Francesc Tubella Rosell, el Negrets, tingueren unes vides i uns destins gairebé paral.lels. Ambdós eren pagesos, dirigents locals de la Unió de Rabassaires, regidors de l’Ajuntament durant la guerra i membres del Comitè de Milícies Antifeixistes. L’1 d’abril de 1939 foren detinguts simultàniament a Sant Sadurní, jutjats i acusats dels mateixos càrrecs, condemnats tots dos a mort el 20 de juliol, empresonats a la Model, afusellats al Camp de la Bota el 18 de novembre d’aquell mateix any i enterrats l’un al costat de l’altre. Junts es trobaren involucrats en els fets revolucionaris del 1936, si bé en cap cas es pot afirmar que intervinguessin en els assassinats d’aquells primers mesos de la guerra.

La seva signatura figura efectivament en actes de confiscació com a membres del comitè i també hi hagué testimonis que els denunciaren per haver-los cobrat impostos revolucionaris. Les acusacions que determinaren la seva condemna a mort foren les de l’ajuntament, la del comandante de puesto de la Guardia Civil, la del jefe local de la Falange i la de l’administrador de la família Mir de can Guineu, el temut Pere Jan (Francesc Tubella portava a rabassa una vinya de can Guineu), basant-se simplement en el fet que, com a membres del comitè i de l’ajuntament, eren responsables de tot el que havia passat a Sant Sadurní i en particular de tots els assassinats. Culpables de tot i de tots.

Com ja s’ha indicat, els seus noms no apareixen a la llarga llista dels membres del Comitè de Milícies Antifeixistes que es dedicaven a les accions més violentes, facilitada pel delator Joaquim Borrell Pedrola. Tampoc en les denúncies ni en els testimonis dels seus respectius consells de guerra existeix una sola prova inculpatòria que els relacionés, no ja directament, sinó remotament, amb un sol d’aquells crims. Per això les condemnes a mort de Lluís Ferrer i Francesc Tubella, com també la de Jaume Ferrer -i a diferència de les altres cinc-, van provocar que tot un seguit de veïns de Sant Sadurní intercedissin per ells, la qual cosa, en aquells moments, fou tota una heroïcitat. És de justícia anomenar-los: mossèn Joan Salvans, el doctor Manuel Deó Romeva, l’advocat Josep Oriol Marrugat Castro, Jaume Canals Rigol, Francesc Coll Santamans, Ramon Espinach Vallès, Arseni Rosell Ferran, Antoni Notó i Josep Masana Ferrer.

Pel que es desprèn del sumari del consell de guerra en què foren condemnats a mort i pel que conec d’alguns dels qui convisqueren amb ells en aquells anys de la revolució, tinc la íntima convicció que tant Lluís Ferrer com Francesc Tubella foren condemnats arbitràriament per la seva significació republicana, catalanista i sobretot rabassaire en defensa dels pagesos, més que per les seves responsabilitats directes en els tràgics esdeveniments de 1936. Exactament el mateix que en el cas que també s’ha explicat en aquest reportatge de Jaume Ferrer Carbó”. (La resta del reportatge el podràs llegir en el PDF adjunt.)

Els anversos i els reversos de les dues cartes manuscrites per Lluís Ferrer Armengol el 3 i el 9 d’agost de 1939 a la presó Model de Barcelona. Cliqueu a sobre i s’ampliaran. FONS DE L’AUTOR

Llegeix el reportatge sencer sobre els vuit afusellats sadurninencs publicat a El Tres de vuit el 25 d’abril de 2014. EL TRES DE VUIT

Llegeix el reportatge sencer sobre els vuit afusellats sadurninencs publicat a El Tres de vuit el 25 d’abril de 2014. EL TRES DE VUIT

Anuncis

Ni rastre del Quixot

400 anys després de l’imaginari viatge d’Alonso Quijano el Bueno camí de Barcelona, a la nostra comarca no es conserva cap vestigi que rememori aquella efemèride ni que recordi la visita d’aquell insigne foraster castellà. A què deu ser deguda tanta indiferència?

3d8

Consulta el PDF

Caixa Penedès accepta la dimissió del President, Ricard Pagès, i la del Director General, Manuel Troyano

Article d’El 3 de vuit. Per consultar la font original, feu clic aquí.

El Consell d’Administració de Caixa Penedès, reunit en sessió celebrada aquest dijous, ha sol·licitat la dimissió del seu President, Ricard Pagès, i la del Director General de l’Entitat, Manuel Troyano.

 Havent tingut coneixement d’una informació publicada en els mitjans de comunicació segons la qual quatre directius de l’entitat tenien un pla de pensions de més de 20 milions d’euros en el seu conjunt i després de comprovar la seva veracitat, el Consell d’Administració manifesta la seva desaprovació al contingut, mètode d’instrumentació, falta de transparència, excepcionalitat i desproporció dels paquets de caràcter remuneratori i de previsió social de quatre alts directius que estan o han estat vinculats amb l’entitat fins a dates molt recents. Aquest Consell d’Administració ve a manifestar que no ha comptat en cap moment del seu mandat, fins a la sessió d’aquest dijous, amb informació suficient, veraç i detallada d’aquestes remuneracions i prestacions.
El Consell d’Administració de Caixa Penedès assegura que estudiarà la manera de corregir aquesta situació, acordant les “mesures més favorables per als interessos socials, protegint en tot moment els interessos generals, la reputació social d’una caixa d’estalvis d’enorme tradició i profund arrelament social, amb gran vinculació i compromís amb el seu territori, així com l’aplicació estricta dels principis generals d’un bon govern corporatiu i la defensa de la serietat i professionalitat dels empleats i consellers de l’Entitat.”
El Consell d’Administració de Caixa Penedès ha decidit que el Vicepresident primer de l’Entitat, Albert Vancells i Noguer, assumeixi des d’ara i de manera provisional la Presidència del Consell d’Administració, fins a la convocatòria d’una pròxima Assemblea General. Vancells, una personalitat de reconegut prestigi social, és vicepresident de la Cambra de Comerç de Palamós.
El Consell d’Administració de Caixa Penedès manifesta el seu més ferm compromís amb un model de govern i uns valors corporatius ètics alineats amb els que imperen a la societat de la qual forma part. D’acord amb el seu compromís social, “la seva tradicional vocació de servei i la seva proverbial sensibilitat amb els usuaris dels seus serveis”, ve a manifestar el seu ple alineament i convergència estratègica amb el projecte d’integració institucional en el qual participa, assenyalant que BMN representa una bona oportunitat per al desenvolupament del nostre territori natural, la garantia per a una obra social de qualitat i autònoma, així com el suport financer als nostres clients sobretot en aquesta època d’especials dificultats.
Finalment, el Consell d’Administració “desitja transmetre la màxima lleialtat, responsabilitat i implicació de Caixa Penedès amb el seu territori d’origen, transmetent públicament la seva plena confiança, compromís de qualitat de servei i suport financer al nostre entorn tradicional a través de BMN, que compta amb el ferm compromís i professionalitat de tots els recursos humans que fins a dates molt recents conformaven la seva plantilla.” Igualment, vol manifestar la seva ferma voluntat d’exercir de manera responsable, exigent i rigorosa, la seva funció d’accionista de referència en el govern de BMN, per tal de garantir el futur d’una Obra Social compromesa amb la cultura, l’assistència social, el desenvolupament econòmic, la preservació del patrimoni artístic i natural, l’educació i investigació i les diverses accions per a les persones de la tercera edat que ve realitzant.