Ara que l’Ajuntament de Sant Sadurní s’ha compromès a comprar la casa pairal de can Guineu per 300.000 euros ( un autèntic disbarat atès l’incompliment definitiu del compromís adquirit el 1987 per les empreses compradores Freixenet, Codorníu i Juvé i Camps d’instal·lar-hi el Consell Regulador de Cava, i més encara tenint en compte l’estat d’abandó i deteriorament de l’immoble en qüestió que exigirà una inversió mil.lionària per la seva restauració), recuperem una fotografia inèdita de 1903 o 1904, de quan la família que ocupava aquest immoble es trobava en un moment de gran esplendor.
Foto. Al pati posterior de la casa pairal de can Guineu ( el que dóna a l’era) la família de Pere Mir Ràfols ( al centre de la imatge, al costat de la seva dona i cobert amb una gorra), amb les minyones, mainaderes i masovers de la casa, atenen un comandament de la Guàrdia Civil local vestit de gala, mentre Antoni Mir i Capella ( l’oncle Tonet) al primer esglaó de l’escala manipula una càmera fotogràfica. L’esposa de Pere Mir, Maria Vidal, aixeca la primera filla del matrimoni, Ramona Mir i Vidal, nascuda el 1903. Per tant aquesta foto podria ser del mateix 1903 o de 1904. Observi´s que encara no s’havien plantat les cinc palmeres que durant moltes dècades van ocupar posteriorment aquest espai i que, entre 2012 i 2014, els tres propietaris de l’immoble ( les empreses Freixenet , Codorníu i Juvé i Camps ) van deixar morir per desídia, víctimes de la plaga de morrut roig. Cilqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE RAÜL MARIA MIR I COMAS, DEL FONS DE L’AUTOR, ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.
Si vols llegir els comentaris sobre la mort de les cinc palmeres del pati posterior de can Guineu el 2014 clica aquí.
La família dels Mir de Can Guineu era el 1903 la segona més rica resident al municipi, però el seu nivell de vida era el més ostensible del poble. A diferència dels Raventós de can Codorníu, que ocupaven el primer lloc en l’escala de riquesa, els Mir vivien de les rendes de les seves finques rústiques i urbanes, dels lloguers dels seus molins i dels rendiments de les accions, obligacions, bons i altres títols que integraven la seva important cartera de valors. Per la seva banda, Manuel Raventós i Domènech es trobava en un moment excepcional potenciant el seu xampany Codorníu. Mentre els Mir, com ja s’ha explicat, vivien de renda en l’opulència, els Raventós treballaven i s’arriscaven empresarialment, practicant l’austeritat i la mesura. Dues estratègies i actituds completament oposades que responien als perfils antagònics dels dos hereus, el de can Guineu, Pere Mir i Ràfols (1878 – 1952) , i el de can Codorníu, Manuel Raventós i Domènech (1862 – 1930).
A la casa pairal de can Guineu lligaven els gossos amb llonganisses i tot responia a un estil senyorívol i refinat. Nedaven en l’abundància i no s’estaven de res. La imatge que es reprodueix de 1903 o 1904 correspon a un moment decisiu de la nissaga dels Mir, quan morta recentment la figura mítica de Marc Mir i Capella (1851 -1903), ja havia nascut la primera de les tres filles que va tenir el darrer hereu masculí de la família, Pere Mir i Ràfols. Després de Ramona Mir Vidal, nascuda del 1903, van néixer les seves dues germanes Maria Teresa (1906) i Maria Antònia ( 1910). La imatge no té cap secret ni amaga cap misteri, més enllà d’aclarir el perquè un guàrdia civil vestit de gala es trobava aquell dia al pati de can Guineu. La resposta podria ser molt simple: la caserna dels guàrdies es trobava en aquella època a pocs metres, al carrer Sant Antoni, just on actualment hi ha una porta d’accés al jardí posterior de l’immoble de la família Viader, els antics titulars de l’actual farmàcia del carrer Hospital, número 2.
Tampoc és cap incògnita qui va capturar la imatge. El fotògraf ocasional hauria estat en aquesta ocasió el jove sadurninenc Raül Maria Mir i Comas (1887 – 1962) de cal Magí Guineu del Raval. Es pot afirmar perquè el corresponent negatiu de vidre es trobava junt amb d’altres en una capsa de cartró que em va ser facilitada pel seu fill Raül Maria Mir i Ragué. Entre aquells negatius s’hi trobaven també les imatges capturades amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Sant Sadurní, l’octubre de 1904 i les primeres que es van capturar als gegants de mossèn Ramonet (Ramon Garriga i Boixader). Totes aquestes fotos estan dipositades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès en un fons que porta el meu nom.
