La sorpresa d’una antiga fotografia

Dues imatges bessones (o gairebé) ens permeten descobrir mig camuflat el fotògraf igualadí Jaume Font i Ribera. Fins ara no disposàvem de cap retrat en el que ell hi aparegués.

Un seguici de cinc carros plens de caixes de xampany Codorníu es dirigeixen a l’estació del ferrocarril de Sant Sadurní per ser enviades per tren als clients i distribuïdors . L’indret és perfectament identificable malgrat que hagi passat més d’un segle. Es tracta de la cruïlla de la carretera de Gelida amb la carretera d’accés al cementiri i a les caves Codorníu. Observis que el primer carro porta desplegat un dels dos suports verticals que pengen dels dos braços i que permetien descarregar el pes de les caixes sobre l’animal mentre aquest estava en repòs. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE JAUME FONT I RIBERA. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La mateixa imatge que la foto anterior, exactament el mateix dia, a la mateixa hora i al mateix lloc. Però en aquesta hi ha una novetat. Te’n adones ? On és Wally? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE JAUME FONT I RIBERA. FONS CODORNÍU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Entre els negatius fotogràfics de vidre que l’empresa Codorniu, S.A. va dipositar a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès a finals de l’any passat n’ha aparegut un de curiós. La foto resultant és molt similar a una altra ja coneguda anteriorment que s’havia utilitzat a principis del segle XX per fer publicitat del xampany d’aquesta marca i en la que s’hi veia una panoràmica de cinc carros traslladant les caixes de fusta plenes d’ampolles a l’estació del ferrocarril de Sant Sadurní, per a la seva posterior distribució a clients i majoristes. En aquella època encara no hi havia camions i els carros eren el mitjà més habitual de transport de mercaderies per terra.

Però ves per on, la foto que ara comentem presenta una novetat respecte a l’anterior ja que recolzat sobre un dels dos braços del carro hi veiem un personatge masculí. La pregunta pertinent és de qui es podria tractar. Descartat que fos Manuel Raventós i Domènech ( que és qui havia encarregat les fotografies i que no s’hi assembla ni de lluny) i també que es tractés d’un passavolant (ja que molt ben vestit), l’ hipòtesis més versemblant es que es tractés del retratista que prèviament havia programat la captació retardada de la instantània. Si fos així, aquesta seria la única foto coneguda en la que apareix el retratista ambulant igualadí Jaume Font i Ribera, el qual s’havia establert a la capital de l’Anoia després de tornar de Cuba a causa de la independència d’aquella illa respecte a la corona espanyola. La troballa pot semblar una nimietat, però té la seva gràcia. Si ens hi fixem Jaume Font portava bigotis i llacet.

La pregunta pertinent, per la qual no tinc resposta, és quina de les dues imatges es va capturar primer. Perquè els carros i els carreters estan exactament al mateix lloc, les ombres que es projecten sobre el terra tenen la mateixa perspectiva, no hi ha tifes o pixum dels animals que ens permetin deduir quina és anterior… Si tu amiga o amic lector hi veus algun detall que se m’hagi escapat per tal d’esbrinar aquest dilema t’agrairé que m’ho indiquis.

Anuncis

4 pensaments sobre “La sorpresa d’una antiga fotografia

  1. Tinc la sensació que si en ambdues fotografies tot està en el mateix lloc i només desapareix l’home del bigoti, probablement es tracti de la mateixa fotografia després d’un excel.lent retoc manual. En aquells anys ja se’n sabia molt d’això abans de les conegudes purgues soviètiques. Costa molt d’imaginar que els cavalls no modifiquessin gens ni mica la posició durant l’estona necessària per fer dues instantànies i més si es tractés del mateix fotògraf que s’hauria de traslladar fina la posició de l’aparell. L’ombra que projecte l’home apareix en totes dues, el que porta a sospitar que es va fer desapareixer l’home en qüestió.

  2. L’amic Pere Viader m’ha fet arribar aquest mail:

    Hola Carles!
     
    He estat estudiant una mica les dues fotos quasi idèntiques i he arribat a la conclusió de que es la mateixa foto amb l’afegit del propi fotògraf.
     
    Anem a pams. L’original es fet amb un suport de vidre. Fer dues fotos seguides vol dir que després de fer la primera cal treure el cliche de vidre i posar l’altre. Tornat a enfocar i disparar altra vegada. Temps mínim aproximat per la operació (corrent molt) és d’uns 30 segons.
     
    Ara anem a les fotos. En 30 segons els personatges no s’han mogut gens. Fixa’t en les potes dels cavalls, o en les rodes dels carros. o en el bastó que subjecte el personatge a la dreta del fotògraf. Tot absolutament immòbil en 30 segons? Ho dubto molt
     
    Ara anem al personatge. Si observes be l’ombra al terra, amb i sense personatge, es la mateixa. O sigui que el personatge no fa ombra. Es l’home  transparent a la llum del sol?
     
    No se com va fer el trucatge, però la meva opinió és que es va afegir ell mateix.
     
    Pot ser que algú altra hi  vegi més coses.
     
    Res més per ara.
     
    Pere Viader
     
     
     

  3. L’amic Jordi Valls de Vilafranca m’ha enviat aquest mail:

    Hola. Ja saps que m’agrada la fotografia i molt les antigues i aquesta dels carros de Codorniu és força interessant.
    Les dues que presentes són molt curioses però crec que puc aportar alguna cosa a aquest ‘misteri’.
    Per a mi és una única fotografia. És molt difícil, per no dir impossible, de fer una fotografia, al cap de segons fer-ne una altra i que res canviï. I més havent´hi tanta gent i animals. I aquí no canvia ni les imatges de les plantes de primer terme, que amb el vent es poden moure.
    Crec que el que va passar és el següent. Es va fer la fotografia que et surt en blanc i negre, amb la persona recolzada al carro, que dius que ve del fons Codorniu, o sigui que la deus haver treta directament del negatiu de vidre.
    En veure-la, no va interessar de fer-la servir per fer publicitat, ja que hi havia aquesta persona ben vestida que desentonava amb el conjunt del convoi de carros, que volia denotar treball de les persones, i es va retocar el positiu, traient aquest personatge. Aquesta foto retocada es va reproduir i es va fer una segona fotografia, la que deus tenir tu, que poses com fons de l’autor i que a mi em surt en color verdós.
    En aquella època s’acostumava a retocar fotos i els retocadors eren persones quasi com a pintors que manualment feien coses mol ben fetes. Recorda una foto d’un discurs de Lenin on es va treure a Trosky i una altra de la trobada de Franco amb Hitler a Endaya que també està retocada.
    Però en aquest cas al retocador se li va escapar un detall: l’ombra del personatge. Fixat que en la foto del teu fons hi ha una ombra a terra que no es correspon a res, sinó que, per la posició dels peus del personatge és  és exactament l’ombra d’aquesta persona de la primera foto, la original, que ara per art de màgia ha desaparegut.
    Ja em diràs que et sembla la meva teoria. Salutacions cordials, Jordi Valls.

  4. Hola Carles
    Es indubtable que hi ha una sola fotografía original, i és la que té l’home arrepenjat al carro (foto inferior).
    Perquè?, doncs perque quan el van esborrar (per questions d’utilitzar-la com a imatge promocional, probablement), el van esborrar, però SENSE ESBORRAR-NE L’OMBRA que l’home projecta al terra. La seva ombra contyinua en la foto superior, Està clar que aquella ombra és, per projecció i perfils, la de l’home i no la del matxo del carro, que hi està solapada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s