Quaranta anys d’una iniciativa agosarada

Fa exactament 40 anys, tres regidors del darrer ajuntament de Sant Sadurní de l’etapa de la dictadura, Jordi Llopart Romeu, Joan Quintana Brull i Joan Roca Gibert ( cap d’ells amb antecedents falangistes, ni simpatitzants del règim franquista) van plantejar al plenari de l’Ajuntament de Sant Sadurní la moció perquè aquest s’adherís a la campanya per a la restitució de l’Estatut d’Autonomia de 1932. La resta dels regidors hi van votar en contra.

El regidor Jordi Llopart Romeu, a l’extrem dret de la foto, llegint la moció al plenari del mes de març de 1977 de l’Ajuntament de Sant Sadurní. D’esquerra a dreta els altres regidors Rossend Masana Andreu, Mercè Marrugat Mir, Lluís Forns Ventura i Antoni Parera Manobens; i fora del focus de la càmera fotogràfica l’alcalde Josep Maria Raventós Blanc i la resta dels regidors: Ramon Segura Olesa , Joan Quintana Brull, Joan Roca Gibert i Antoni Torelló Mata. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Cliqueu aquí i podreu escoltar la gravació inèdita ( no autoritzada en el seu moment) del plenari del mes de març de 1977 de l’Ajuntament de Sant Sadurní. FONS DE L’AUTOR. CÒPIA DIGITAL REALITZADA PER PERE VIADER GUIXÀ

L’any 1977, ara fa 40 anys,   va ser un dels més intensos en l’àmbit polític. L’Assemblea de Catalunya de Sant Sadurní va organitzar dos homenatges, un al sadurninenc Joan Casanovas i Maristany, president del Parlament de Catalunya durant la Segona República, i un altre al músic català Pau Casals. El primer se celebrà a l’Ateneu i va ser un acte d’afirmació catalanista presidit, ves per on, per l’alcalde accidental Joan Roca i Gibert; i el segon a la plaça que portava el nom del músic català. En aquest cas el pretext va ser l’intent de reposició de la placa de bronze que el 30 de maig de 1935 s’havia instal·lat en aquell indret, que havia estat retirada el 1939 i que s’havia conservat en dependències municipals durant els anteriors 38 anys. Un cop restaurada es pretenia tornar a col·locar-la en el seu lloc d’origen però va desaparèixer pocs dies abans sense que mai més se la localitzés. En substitució l’Ajuntament va encarregar-ne una altra més o menys similar que és la que encara avui penja en una de les parets dels immobles que envolten la Plaça Pau Casals.

El maig, la majoria del plenari de l’Ajuntament va tombar una proposta presentada pels regidors Jordi Llopart i Romeu, Joan Roca i Gibert i Joan Quintana i Brull en la que es demanava la restitució de l’Estatut d’Autonomia de 1932. L’alcalde Josep Maria Raventós i Blanc i la resta de regidors ( Mercè Marrugat i Mir, Lluís Forns i Ventura, Rossend Massana i Andreu, Antoni Torelló i Mata, Ramon Segura i Olesa i Antoni Parera i Manobens) van votar-hi en contra.

Les eleccions al Congrés dels diputats celebrades el 15 de juny, amb el 88’3% de participació,   van donar els següents resultats locals : Socialistes de Catalunya, 1779 vots ( 38’66%); Pacte Democràtic per Catalunya, 1163 (25’27%); Partit Socialista Unificat de Catalunya, 538 (11’69%); Esquerra de Catalunya, 387 (8’41%); Unión de Centro Democrático, 296 (6’43%); Unió del Centre i la Democràcia Cristiana, 237 (5’15%) i   Alianza Popular,   140 (3’04%).La resta de coalicions van obtenir menys del 3% dels vots. Vint-i-cinc dies després l’alcalde Josep Maria Raventós, vistos els resultats i davant l’evidència de que el vot del poble mostrava una clara voluntat de canvi, va presentar personalment una moció al Ple del 5 de juliol en la qual demanava la celebració immediata d’eleccions municipals i plantejava la constitució d’una comissió gestora assessora integrada per representants els partits polítics locals,.

El 17 d’octubre entrà en vigor la llei d’amnistia, a conseqüència de la qual alguns exiliats republicans podien tornar a Catalunya sense por a ser detinguts i jutjats. El primer i més destacat era Pere Esteve i Llopart, el Pere Valent, un dels màxims dirigents del Comitè de Milícies Antifeixistes local del 1936 , que vivia des de la dècada dels seixanta a la Rue de Mimosas, 7 de Perpinyà i que anteriorment ja havia entrat d’incògnit al país. Ho feia encara d’amagat, per precaució, ja que temia que alguns dels falangistes   més radicals actuessin pel seu compte al marge de la nova llei. S’entrevistà discretament a Barcelona i a Sant Sadurní amb familiars i amics que l’havien visitat a l’exili uns anys abans i va fer proselitisme de la causa del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Uns pocs anys després hi va haver un atracament a la sucursal de Banca Catalana al Raval de Sant Sadurní d’Anoia, just en el moment en que la senyoreta Maria Teresa Mir i Vidal (1906 – 2000) de can Guineu es trobava al despatx del director, Climent Rosell, gestionant els seus recursos dipositats a l’entitat financera. Els lladres ─que van actuar a cara descoberta─ van fugir abans que arribés la Guàrdia Civil. Durant el posterior interrogatori al director, els inspectors policials li van mostrar un àlbum on hi havia fotografies de delinqüents per si n’identificaven alguns d’ells com els autors del robatori. Ves per on, entre una colla de quinquis i malfactors va aparèixer la fotografia de l’impressor Jordi Llopart i Romeu, un honorable ciutadà que tot i ser regidor del darrer ajuntament franquista havia estat, com ja s’ha indicat, un dels organitzadors de la Marxa de la Llibertat a Sant Sadurní ( el maig de l’any següent, ell mateix i els regidors Joan Roca Gibert i Joan Quintana Brull van plantejar infructuosament una moció al plenari de l’Ajuntament sol·licitant la restitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932. Anteriorment s’havia fet un tip d’imprimir tota mena de pamflets, programes i revistes de partits i sindicats clandestins i d’agrupacions i associacions cíviques i antifranquistes). El director de la sucursal de Banca Catalana, que coneixia perfectament la trajectòria de Jordi Llopart, es va estranyar en gran manera que se’l barregés amb aquella colla d’indesitjables. Tot plegat ens fa pensar que massa fins no devien ser aquells arxius policials!

Anuncis

Un pensament sobre “Quaranta anys d’una iniciativa agosarada

  1. L’amic Marcel Gabarró em comenta que dies després del plenari de l’ajuntament el regidor Ramon Segura Olesa va enviar una carta a l’alcalde en la que modificava el seu vot negatiu i s’adheria a la moció que sol·licitava el restabliment de l’Estatut d’Autonomia de 1932.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s