Caixa Penedès ja hauria pogut desaparèixer ta trenta-tres anys

El 1984, fa exactament trenta-tres anys, es va plantejar i negociar la integració de Caixa Penedès a la Caixa de Pensions, però l’operació es va frustrar en el darrer moment quan el vicepresident executiu d’aquella caixa comarcal , Joan Insensé i Bas, va exigir com a contrapartida convertir-se en el número dos de la caixa de l’estrella, darrere del seu president, Salvador Millet i Bel, el qual, ves per on, es trobava a les portes de la jubilació. Insensé somiava amb molta murrieria (aquesta habilitat era una de les seves principals virtuts), ni més ni menys, que assolir la presidència de la primera caixa d’estalvis catalana. Aquest és un capítol inèdit de la història de Caixa Penedès, entitat que va desaparèixer el 2013, quan es va constituir el Banco Mare Nostrum, el qual a la vegada ha passat a millor vida després del recent procés d’ integració a Bankia.

Joan Insensé i Bas, Vicepresident executiu de Caixa Penedès el 1984, va propiciar i negociar l’integració de la seva entitat a Caixa de Pensions, però va fracassar en l’intent en exigir una contrapartida inassumible per part de la caixa de l’estrella. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

El president de Caixa Penedès, Josep Parera i Ripoll, un simple peó ( una marioneta, vaja) sense cap mena de capacitat i autoritat , en mans del Vicepresident executiu Joan Insensé i Bas. Després va continuar com un estaquirot durant els mandats dels directors generals Joan Josep Farràs i Ricard Pagès. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Aquest és el document específic de l’any 1984 del projecte d’integració informàtica de Caixa Penedès (Nixdorf) en el de Caixa de Pensions (IBM). Prèviament el Consell d’Administració de CP ─o només el vicepresident, ves a saber, Joan Insensé i Bas, que és qui manava realment aleshores─ hauria iniciat el procés de desaparició de la pròpia entitat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR, CEDIT PER FÈLIX SIMÓ

El 1984, el vicepresident executiu de Caixa Penedès (CP), Joan Insensé i Bas (que havia estat director general de l’entitat) tenia assumit que els seus successors a la direcció general eren una colla d’incompetents que l’acabarien ensorrant. Havia intentat un relleu familiar a la cúpula directiva, promocionant el seu fill Joan Insensé i Tomàs, però no va reeixir. Per això va iniciar negociacions per a integrar CP a la Caixa de Pensions. Se suposa que el president de CP Josep Parera i Ripoll n’estava al cas i que el director general, Joan Josep Ferràs i Hernández, per simple instint de supervivència, s’hi devia resistir. Però ni l’un ni l’altre tenien cap mena d’influència sobre el totpoderós Joan Insensé.

A la seu central de la Caixa a la Diagonal de Barcelona es van reunir el 2 de març de 1984, d’una banda, el director general de l’entitat , Josep Vilarasau i Salat i el seu responsable d’informàtica Antoni Massanell i Lavilla; i d’una altra Joan Insensé i Bas i Fèlix Simón, aquest amb un càrrec idèntic al de Massanell a CP. El projecte d’integració informàtica concretava el procés de transferència de totes les dades dels clients d’actiu i de passiu de CP així com les corresponents a l’administració i comptabilitat general, per tal que, en un moment donat, es pogués dur a terme la unificació de la xarxa d’oficines de CP sota el logotip de la Caixa de Pensions. El projecte informàtic d’integració en qüestió tenia un cost de 501.846.990 pessetes de l’època.

Es va donar per vàlid el contingut del document i el procés que comportava , però, en el darrer moment, Insensé es va treure de la màniga la proposta de que en contrapartida de la absorció reclamava la vicepresidència de la Caixa de Pensions. Faltava poc perquè el president de la Caixa de Pensions en exercici en el càrrec , Salvador Millet i Bel, acabés el seu mandat i Joan Insensé ambicionava, ni més ni menys, que la presidència de la Caixa.

Vilarasau, no tant murri com Insensé però molt més competent en l’ofici, coneixia perfectament la trajectòria i els mètodes gens ortodoxes del Vicepresident executiu de CP ( per no dir, delictius) i no va trigar ni dos segons en donar per acabada la reunió. Amb la cua entre cames els dos representants de CP van abandonar la seu central de la Caixa de Pensions a la Diagonal de Barcerlona i van retornar a Vilafranca.

Un any , dos mesos i dinou dies després ( concretament el 21 de maig de 1985) el Banc d’Espanya va forçar la dimissió fulminant de Joan Insensé i Bas en destapar-se l’escàndol que el 2 de maig anterior els empleats de CP Joan Bonell, Joaquim Beascoechea (es suïcidaria posteriorment per un altre afer) i Fèlix Simón ja havien anat a denunciar davant el president de l’entitat, Josep Parera i Ripoll, al seu domicili particular, el qual, sotmès de grat com estava a les ordres d’Insensé, no es va atrevir a estirar de la manta. Al contrari, li va faltar temps per alertar Insensé de la denúncia que li acabaven de presentar aquells tres empleats fidels amb l’entitat i contraris a les pràctiques irregulars del Vicepresident executiu de torn. Les represàlies contra els delators no van ser uniformes, però per a un d’ells en particular van tenir efectes fulminants.

Anuncis

Un pensament sobre “Caixa Penedès ja hauria pogut desaparèixer ta trenta-tres anys

  1. hi ha alguna entrada del blog en què s’expliqui de què va l’escàndol del que parles que van denunciar els 3 empleats? Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s