Topografia de les Fires

Els immobles, els paisatges i els indrets ─a l’igual que les persones─ cambien amb el pas del temps: uns milloren, d’altres empitjoren, n’hi ha que sembla que es mantinguin quan en realitat envelleixen, bé o malament, i es transformen o s’actualitzen. També molts acaben desapareixent. Ara que s’acosta la festa gran de Sant Sadurní, el testimoni fotogràfic ens ajuda a recuperar la topografia urbana d’alguns escenaris de les Fires del segle XX , amb tota la seva diversitat de formes i detalls.

Malgrat que més de la meitat dels immobles que veiem en aquesta imatge han desaparegut, no hi pot haver cap mena de dubte: això és el Raval, un dia de Fires dels anys trenta. La fira d’animals de càrrega ( cavalls, mules i ases) era realment sonada i la mostra ocupava la vorera sud del carrer, des de cal Mota fins a l’esparteria dels Quatre vents. El poeta local Jaume Rosell Roig ho recordava així: “ […] Quin enrenou més bonic la vigília,/ quan arribaven els muls i els cavalls/ i els gitanets de nombrosa família,/ mig mal tapats d’uns vestits de retalls…/ Aquelles quadres de mules ventrudes,/ que per l’escletxa ens plaïa admirar…/ Aquells cavalls de les anques molsudes,/ que un gitanet els portava abeurar…[…]” . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

A la Plaça Nova ( batejada oficialment com Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa) l’activitat per les Fires havia estat extraordinària, competint de fet amb la Plaça Vella ( la de l’ajuntament) . En aquesta imatge dels anys trenta podem observar les estructures de fusta que subjectaven les barques gronxadores, que empenyien els encarregats de la instal·lació, precursores dels cotxes de xoc i dels cavallets giratoris . L’immoble de fons de cal Milà és inconfusible i es manté gairebé igual gràcies a la catalogació duta a terme per l’Ajuntament de la Vila. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

El Cafè del Cantó estava situat en un indret estratègic, exactament en el xamfrà dels carrers Montserrat i Doctor Escayola ( carrer Cavallers). A la planta baixa , per les Fires, s’exposaven i es venien garbells i sedassos , uns estris que s’utilitzaven principalment per a tasques agrícoles. Les Fires tenien aleshores aquest caràcter comercial i es realitzaven tota mena de transaccions. Aquesta característica es va anar perdent i les activitats lúdiques dels dies 6,7,8 i 9 del mes de setembre van esdevenir de fet com una festa major, en perjudici de la que se celebra oficialment cada 29 de novembre. La foto s’hauria capturat al migdia, si ens guiem per l’ombra del balcó. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’immoble davant el qual es va celebrar el concurs de charlatanes per les Fires de 1945 es va enderrocar i caldrà orientar al lector per poder situar-se. Ens trobem al Raval, prop dels xamfrans dels Quatre Cantons i amb els espectadors mirant cap el nord. Els charlatanes eren uns altres grans protagonistes de les Fires. Oferien tota mena d’articles de roba (camises, mitjons, mitges, mantes, llençols…) , d’higiene personal (sabons, colònies, maquinetes d’afaitar, pintes…), i també productes medicinals ( pomades, ungüents, xarops…). La tècnica de venda era d’una banda, anar reduint progressivament els preus dels productes i d’una altra agrupar-ne uns quants, fer lots i subhastar-los també amb la canterella de les rebaixes. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

A la banda baixa del Raval s’hi instal·laven també per les Fires diferents estands de venedors ambulants que proveïen als veïns de tota mena d’utensilis domèstics i agrícoles. En aquesta parada ubicada davant per davant d’on actualment hi ha la floristeria Amèlia s’oferien ganivets, tisores, punxons, serres, eines tallants … tots ben afilats i nous de trinca. El Raval així completava la seva oferta comercial ambulant, animals de càrrega i estris domèstics, professionals i per al camp. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La Plaça Vella ( o plaça de l’Ajuntament) era l’altra referent de les Fires i els castellers de Vilafranca o del Vendrell els convidats de gala. Davant de la Casa de la Vila i de les autoritats locals dalt del balcó aixecaven els seus castells posant de manifest que en aquella època no hi havia cap colla autòctona ni massa predisposició per enfortir la pinya. Els sadurninencs s’ho miraven des de la distància. En aquest cas no cal recórrer a les ombres per determinar l’hora en que es va capturar la instantània. El rellotge marca exactament tres quarts menys cinc de dues, d’unes Fires d’entre 1971 i 1978 que és el període de l’alcalde Josep Maria Raventós Blanc, el qual podem identificar per la seva notable alçada i per el seu cabell blanc. Va ser ell el primer que va penjar una senyera catalana al costat de la bandera espanyola després de la Guerra Civil. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La Plaça de l’Església es va incorporar a la topografia de les Fires des que va acollir l’acte central de la Festa de la fil·loxera. En el moment adequat, algú va tenir l’habilitat d’atreure una celebració eminentment laica i situar-la a l’ombra parroquial, com en tantes i tantes ocasions anteriors ( l’escoltisme, l’escola d’arts i oficis, l’escola de música, la bilbioteca, la Llar, la cooperativa Vilarnau…). És una mostra més de la debilitat de la societat civil sadurninenca i de la visió a llarg termini de la parròquia. Però no era d’això del què volíem parlar, sinó de que actualment, l’indret més genuí de les Fires, és, precisament, la plaça de l’Església, amb la celebració de la fil·loxera. Si encara no heu assistit a aquesta festa tradicional, recordeu que tot està apunt per al proper 8 de setembre. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

El Museu d’Homenatge a la Vellesa , ubicat a l’immoble original de la Caixa de Pensions , al carrer Francesc Moragas, 1 ( on actualment hi ha l’empresa Octagon) s’obria sempre per les Fires. El projecte del museu ja estava previst el 1933 i es va inaugurar vint anys després. A la decàda dels seixanta ja era una rampoina carrinclona sense cap interès ni utilitat. Quan el van desmuntar anys després ningú , ningú, ningú, el va trobar a faltar. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Al camp de futbol del Centre competien per les Fires els millors clubs de les poblacions properes contra l’equip local . Era una ocasió de luxe per traslladar-s’hi després del dinar del dia 8 o 9 fumant un cigar havà. La topografia d’aquest indret ha experimentat una transformació radical i ha esdevingut un cèntric aparcament. La panoràmica rural s’ha devaluat i ha deteriorat la imatge bucòlica de l’època amb la línia de l’AVE, la doble via del tren, l’autopista AP 7 i el gasoducte. Aquesta fotografia dels anys trenta ens ajuda a entendre els comentaris de l’escriptor local Alfons Romeu Sabater : “[…] El camp [ del Centre] estava situat vora un torrent, que voreja la riera Lavernó. El torrent ha motivat que algunes vegades s‘hagi suspès un partit per manca de pilota, o sobretot quan baixa la rierada. Quan han caigut tres o quatre pilotes a baix a la riera, si l’equip de criatures contractat cada diumenge per fer les devolucions consegüents, a raó de dos rals per barba, bada una mica, no hi ha manera de continuar el partit i a l’àrbitre no li queda més remei que donar-lo per acabat […]” . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Les Fires eren un bon pretext per organitzar esdeveniments d’una certa rellevància local. El 8 de setembre de 1933 en el saló de sessions de l’Ajuntament presidit pel bust de la República ( res a veure amb l’actualitat ), el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà ( al centre de la imatge) i l’alcalde de la Vila Miquel Bruna i Vilà ( darrera del diploma) , van honorar el president del Parlament de Catalunya , el sadurninenc Joan Casanovas Maristany ( a la dreta del president) , concedint-li la distinció de Patrici Honorable de Sant Sadurní. La topografia interior de la Casa de la Vila ha canviat molt en els darrers 84 anys. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

També a la Plaça Nova s’instal·lava per les Fires un fotògraf ambulant proveït de diversos decorats que permetien fer-se retrats talment com si els protagonistes es trobessin en diferents indrets i situacions. La fotografia que es reprodueix permetia simular que les dues nenes i el nen no identificats a bord de la barca Rocio es trobaven en la topografia fictícia el Gran Canal de Venècia. Hi havia altres opcions, també irreals, com pujar dalt d’un avió o col.locar-se sota la torre Eiffel. Pura ficció. A la dècada dels quaranta , quan es va capturar aquest retrat, poques nenes i nens sadurninencs havien estat realment en aquests indrets. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Només els majors de cinquanta anys identificaran immediatament la botiga de cal Canalets i la Paula Canals Baqués dalt del balcó. Més fàcil és deduir que l’escena esdevé a la Plaça de l’Ajuntament, però què hi té a veure tot plegat amb les Fires? El 8 de setembre de 1953, mentre els sadurninecs ballaven sardanes davant la Casa de la Vila, van irrompre per carrer Sant Antoni tres autocars carregats de mariners de la VI flota de la Navy, concretament del portaavions Franklin D. Roosevelt , ancorat al port de Barcelona, i es van dedicar a fer turisme pel poble. Alguns van intentar ballar sardanes, d’altres van visitar el Museu d’Homenatge a la Vellesa i tots finalment van recórrer unes caves de xampany. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’estació del ferrocarril era la porta d’entrada dels forasters al municipi, principalment per les Fires. Tanmateix els convidats a les Festes Majors del pobles veïns de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles , Sant Quintí de Mediona i la Llacuna aprofitaven també aquesta estació per traslladar-s’hi utilitzant carruatges i més endavant vehicles a motor. Les velles locomotores de vapor aportaven solemnitat i quan expulsaven el fum semblaven talment els esbufecs d’un drac. Aquesta fotografia correspon a la dècada dels vint, si ens atenem al cartell de Freixenet penjat a la façana de l’immoble. Podria haver estat capturada a primera hora de la tarda ( entre les dues i les quatre) , atenent les ombres que projecten el rellotge i la campana. Aquesta va ser la primera imatge de Sant Sadurní per als centenars de migrants andalusos que hi van arribar els anys cinquanta i seixanta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Els Jocs Florals de 1923, 1948 i 1973 també es van fer coincidir amb les Fires. Com el lector ja haurà deduït es van celebrar cada 25 anys , els primers al Centre Agrícola, els segons al mateix local batejat com Centro Nacional i els tercers a l’Ateneu. En aquesta instantània de 1948 de la sala d’actes del Centro, plena a vessar, veiem en primer terme, la Reina de la festa, Dolors Ferrer Sala de cal Freixenet, i la Flor Natural correspongué al poeta Josep Gimeno Navarro. Les sales d’actes de l’Ateneu i del Centre tornen a reclamar el seu paper en la topografia del lleure local. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Malgrat trobar-se incautat des del final de la Guerra Civil, l’Ateneu celebrava les Fires amb tot un reguitzell d’activitats. La pista on es practicava el patinatge (encara existent) va servir per organitzar balls a la fresca, com el d’aquesta imatge, de la dècada dels cinquanta, molt ben il·luminat. Els socis van mantenir el caliu de l’entitat fins que l’Ajuntament va procedir a la restitució el 8 de gener de 1982. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Les Fires de Sant Sadurní ja no són el que eren. Han perdut tota la seva finalitat comercial i han esdevingut un còctel d’activitats lúdiques i festives que tenen el seu moment de glòria en la genuïna i imaginativa Festa de la Fil·loxera que se celebra cada 8 de setembre . El segle XX ha estat testimoni d’aquest procés de substitució que s’emmarcava en un municipi que entre 1900 i 2000 va gairebé quadruplicar la seva població, de 2671 als 10.000 habitants i que vivia una gran transformació de la seva base econòmica lligada al xampany primer i al cava després. També va canviar la topografia, amb l’ocupació de noves zones habitades i amb la rehabilitació o reconstrucció dels vells immobles, carrers i places. Sota l’epidermis urbana, els canvis religiosos, socials i culturals van anar conformant uns sadurninencs menys fatalistes, més lliures i més cultes. Res de l’altre món, ni massa diferent dels nivells assolits pels penedesencs o pels catalans.

Entre les quatre parets que encerclen la Vila, la celebració de les Fires s’ha anat adaptant a la nova realitat urbanística i sociològica i ha provocat la desaparició d’indrets seculars i d’antigues tradicions i costums, i la gènesis d’un nou i original referent festiu tenyit de color groc. Vegem-ho a través d’una col·lecció de velles fotografies que són com l’ull de la història ─segons la bella expressió del retratista nord-americà Mathew Brady .( Una versió més reduïda d’aquest reportatge s’ha publicat la setmana passada a La Fura).

Anuncis

Un pensament sobre “Topografia de les Fires

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s