Vuitanta anys de la mort de Pere Gibert Ferrer

Pere Gibert Ferrer (Sant Sadurní d’Anoia, 1916 – 1937) de Cal Curt de Sant Sadurní d’Anoia, va morir d’apendicitis durant la Guerra Civil quan era Primer Secretari General de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de Sant Sadurní, Secretari Agrari del Comitè Executiu i membre del Comitè Nacional de les JSU, l’òrgan juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

1. Pere Gibert Ferrer (Sant Sadurní d’Anoia, 1916 – 1937) de cal Curt. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JOAN GIBERT FERRER

2. Pere Gibert al seu despatx de l’Hotel Colón del Passeig de Gràcia de Barcelona, on el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) hi tenia la seu social durant la Guerra Civil . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JOAN GIBERT FERRER

3. Una de les Brigades d’Ajut al Camperol de Sant Sadurní l’estiu de 1937. Assegut, ben be al centre de la fotografia, veiem Pere Gibert amb els braços creuats. Té a la seva esquerra Gregorio López Raimundo ( amb una estrella de cinc puntes a la camisa, els braços recolzats sobre els genolls i una grenya de cabell al front) . Gibert a la vegada té a la seva dreta, la seva germana i tot seguit Teresa Pàmies Bertran , parella de López Raimundo. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE FRANCESC BOIX, DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JOAN GIBERT FERRER

4. L’immoble del carrer Cavallers ( oficialment Doctor Escayola) conegut com casa Formosa, havia estat incautat el 1936 i ocupat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) . D’aquí va sortir l’1 de setembre de 1937 el seguici fúnebre amb les restes mortals de Pere Gibert cap el cementiri municipal. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE FRANCESC BOIX, DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JOAN GIBERT FERRER

5. Enterrament de Pere Gibert al cementiri municipal de Sant Sadurní , l’1 de setembre de 1937. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE FRANCESC BOIX, DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JOAN GIBERT FERRER

Les Brigades d’Ajut al Camperol van ser un invent de Pere Gibert i Ferrer (Sant Sadurní d’Anoia, 1916 – 1937) de cal Curt, fundador i Primer Secretari General de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) de Sant Sadurní, Secretari Agrari del Comitè Executiu i membre del Comitè Nacional de les JSU. Es va inspirar en una experiència reeixida establerta a Sant Sadurní a la segona meitat del segle XIX, mitjançant la qual l’anomenada Germanor de Pagesos, integrada per voluntaris, realitzava les tasques agrícoles que algunes famílies no podien afrontar a causa de la mort o de la malaltia dels que portaven les terres pròpies o en règim de rabassa. El mateix Pere Gibert ho plantejava així a la revista Juliol del mes d’agost de 1937, en un article signat per ell que portava per títol Brigades de xoc al camp : “ És aquesta una de les consignes que ha estat llençada amb més insistència per la J.S.U. d’ençà la Conferència Nacional de València, i és aquesta una de les consignes que per adaptar-se de ple a les necessitats de la guerra, ha estat objecte d’una especial atenció per part de tots els components del Comitè Nacional de les J.S.U. de Catalunya durant les deliberacions del Ple celebrat últimament. Comptats han estat els exemples de treball que han tingut l’honor d’ésser ressenyats en aquest ple històric del nostre Comitè Nacional. Però malgrat això no hem pas desanimar-nos, subestimant la nostra tasca, sinó que ha d’ésser precisament aquest fet el que ens ha d’estimular a ésser més conseqüents en les nostres consignes, vetllant amb insistència perquè siguin ràpidament aplicades a la pràctica.

És aquesta afalagadora esperança el que pot tenir-se amb la seguretat d’ésser acomplerta per l’entusiasme, la comprensió i el desig enorme de fer ràpidament obra positiva i real, que animava i era norma general de tots els components sense excepció. És aquesta òptima perspectiva que ha d’estimular tots els joves socialistes unificats a seguir el digne exemple de les J.S.U. dels radis de Sadurní d’Anoia, de Benissanet, Almacelles i d’altres que amb tant admirable abnegació i esforç assenyalen el camí a seguir a tots els nostres militants i a tota la joventut camperola de Catalunya.

En aquests moments en què ja s’ha portat a terme més o menys rigorosament la mobilització de les lleves del 34, 35 i 36 i que segurament seran cridades també les del 32 i 33 , perquè així ho exigeixen les necessitats de la guerra, és quan es fa més necessari que mai, intensificar fins al màxim la producció agrícola que solament aconseguirem estimulant tots els joves camperols no compresos en aquestes lleves esmentades, a formar ràpidament el Front del Treball i de la producció al camp, creant amb entusiasme les Brigades d’Ajut als Camperols. Ha de ser tota la joventut camperola que ha de comprendre la necessitat que en aquests moments , no tan sols decisius per les llibertats de la pagesia catalana, sinó també per tota la classe obrera espanyola, no pot quedar al camp un pam, de terra sense produïr, perquè els productes agrícoles són indispensables per alimentar i sostenir amb eficàcia els combatents del front i els treballadors de la reraguarda.

Ha d’ésser la joventut camperola i tota la pagesia en general la que ha d’intensificar i col·laborar en el moviment de Brigades d’Ajut als camperols necessitats. Fins ara els exemples que s’han produït en aquest aspecte s’han realitzat en llur majoria per raons sentimentals d’algun company apreciat que marxava al front, que deixava la seva família en estat precari, o bé ajudant la família d’algun company mort als camps de batalla en lluita terrible contra el feixisme assassí. Però en aquests moments en què un sens fi de famílies camperoles s’han vist privades de la branca principal en el cultiu de llurs terres , cal que aquests admirables exemples es generalitzin, i cal formar en totes les localitats de Catalunya aquestes Brigades d’Ajut als Camperols, que han de portar la confiança i l’estímul a totes les famílies més necessitades sense excepció.

És així com a més de portar l’escalf del nostre treball a totes aquestes famílies camperoles, no solament treballant per igualar la producció agrícola d’anys anteriors, sinó que cal fer els possibles per intensificar aquest treball a l’efecte de superar-la fins al màxim en tots els aspectes. La joventut no podem permetre que quan uns germans nostres defensen tan abnegadament les llibertats de tota la classe treballadora i l’esdevenidor de tota la joventut, exposant la seva vida a cada moment, encara hi hagi jovent per les nostres viles i ciutats que no facin el menor sacrifici per ajudar les necessitats de la guerra , i el que és pitjor, que resti insensible als dolors i a les necessitats de tantes i tantes famílies que coneixen ja amb tota la seva tràgica realitat els efectes d’aquesta guerra alliberadora. Som els joves socialistes unificats els que amb el nostre exemple hem d’assenyalar el veritable camí de l’abnegació i del sacrifici a tota la joventut, única forma de fer-nos més dignes de la victòria.

És amb aquesta finalitat que els joves camperols hem d’ésser els primers a impulsar el moviment de les Brigades d’Ajut als Camperols, i estimular tota la joventut i el poble en general a col·laborar-hi, seguint el nostre exemple. Cal que tots ens adonguem de la importància d’aquesta consigna per impulsar la nostra producció agrícola d’acord amb les necessitats de la guerra, i amb vistes a presentar un balanç pràctic dels treballs realitzats de cara a la guerra, en la vinent Conferència Nacional de tota la joventut catalana “.

Al diari Treball, l’òrgan oficial del Partit Socialista Unificat de Catalunya s’informava que “ […] Els set jornals de terra que tenia al seu càrrec Josep Esteva [Josep Esteva Ràfols era un soldat republicà que havia marxat voluntari al front el 1936] no han quedat pas descuidats. La vinya ha estat podada, llaurada i atesa sol·lícitament pels seus companys. En acabar la feina del dia o bé abans de començar la jornada, han vingut dedicant unes hores al conreu de la vinya de la vídua Esteve. I no penseu que tots eren camperols, no. Alguns d’ofici molt distint, no havien fet altra cosa que de paleta o bé de manyà, però la voluntat i les indicacions assenyades han aconseguit el fi previst. Primer foren únicament tres o quatre, els companys més decidits, fins que arribaren a sobre braços i es pogueren establir torns. Així durant els mesos de desembre i els de gener, febrer, març i abril els joves socialistes de Sadurní d’Anoia han donat l’exemple. Al conreu de la vídua Esteva no s’ha perdut la collita, i el camarada ha lluitat al front amb un entusiasme superior pensant que la seva mare, ni el conreu, havien quedat abandonats”.

Aquesta iniciativa tant solidària i ideològica de les Brigades d’Ajut als Camperols, a Sant Sadurní va coincidir en el temps amb la Col·lectivitat Agrària, amb un bon nombre de rabassaires que seguien portant les mateixes terres que abans i amb els petits pagesos que conreaven les seves pròpies vinyes. Sense cap documentació ni testimoni al respecte es fa difícil d’imaginar com convivien aquests quatre fórmules d’explotació de la terra i quina incidència va representar cadascuna. Les Brigades van tenir un gran valor simbòlic i testimonial, però escassa difusió per la geografia catalana i es van veure molt afectades arran la mort sobtada del seu promotor, Pere Gibert, esdevinguda el 31 d’agost de 1937 a causa d’una apendicitis. Entre els joves sadurninencs que es van afegir amb entusiasme a aquesta iniciativa de Pere Gibert hi havia la seva germana Mercè, Ernest Roca i Guilera ( el Vidrier) , Ramon Cardús i Martí, Salvador Morera i Mas (el Pinet) , Ramon Llop i Sales (el Llopet) , Josep Antoni Parellada i Tombas , Antoni Tombas i Pujol ( el Cantó) , Ramon Casanovas i Sabaté, Esteve Pollanch i Llop, Jaume Estruch (el Pau gravat), Josep Àvila i Amposta i Pere Raventós i Galimany ( el Xato),

Durant l’estiu de 1937 el companys de Pere Gibert de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, Gregorio López Raimundo ( 1914 – 2007), Teresa Pàmies i Bertran (1919 – 2012) i el fotògraf Francesc Boix i Campo (1920 – 1951) havien visitat a Sant Sadurní una d’aquestes brigades i es va fer un reportatge per a la revista Juliol. A l’agost de 1937 Pere Gibert estava adscrit oficialment com a comissari a la 146 Brigada Mixta de la 30ena Divisió de l’Exèrcit Popular Republicà, però es trobava de forma permanent a la seu de les J.S.U. a l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya de Barcelona. El seu enterrament, l’1 de setembre, a partir de dos quarts de sis de la tarda, va ser una gran manifestació de dol. El fèretre va sortir del Casal Social del PSUC ubicat a cal Formosa del carrer Cavallers i de manera solemne va ser traslladat al cementiri municipal del poble on encara és enterrat. (Fragments de l’obra Relats republicans que es presentarà el proper 30 de setembre, a partir de les sis de la tarda, a la Fassina de can Guineu).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s