La col.lecció de postals sadurninenques d’Àngel Toldrà i Viazo (A.T.V.)

A partir de 1905 el barceloní Àngel Toldrà i Viazo (1867 – 1956) va editar centenars de col.leccions de postals turístiques locals amb un total de més de 7.000 unitats, corresponents a la majoria de poblacions catalanes. De l’Alt Penedès se’n van editar un total de 99. Les de Sant Sadurní ja es venien el 1912 (qui sap si des d’abans) , com podem comprovar tot seguit llegint el revers d’una d’elles. Àngel Toldrà pot ser considerat com l’editor català de postals més important de tots els temps.

Pica de pedra ubicada al pati anterior de la casa pairal de can Guineu, el que dona al carrer Hospital. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Panoràmica de Sant Sadurní , mirant a ponent, des de l’indret on actualment hi ha els carrers dels doctors Darder, Planas, Deó i Oliva. En aquesta imatge s’identifica perfectament el camí ral medieval, l’accés a la població travessant un portal després de superar el torrent de la Canaleta per damunt d’un pont construït durant el segle XVIII. No es tractava per tant d’un pont romà, com erròniament se l’anomena. Es va enderrocar el 22 de gener de 1939 durant la retirada republicana. A l’skyline sadurninenc sobresurten el campanar i el temple parroquial; l’altre campanar metàl·lic de la Casa de la Vila; la torratxa de cal Mota al Raval ; els tres xipressos dels darrera de cal Mestres al carrer Sant Pere, ben be a tocar del Col.legi Sant Josep , i dues siluetes rectangulars, una de les quals correspondria a la torre de defensa de la carretera de Sant Quintí. No s’identifica la part posterior de les escoles públiques de la Plaça Nova, la qual ens podria portar a pensar que aquesta foto és anterior a 1904. Les dues cases que es veuen just on comença l’accés a la població venint pel camí ral i abans de travessar el Torrent de la Canaleta, es van enderrocar a la dècada dels quaranta del segle passat. En primer terme, mig camuflat, l’altra pont que hi havia en aquest indret que seguia el curs de la carretera de Sant Sadurní a Gelida. Tota aquesta zona va quedar soterrada després de la Guerra Civil, quan es va construït el gran col.lector del Torrent de la Canaleta per part de presos republicans. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’església i el campanar parroquial. Observis el rellotge de sol, els merlets construïts sobre el campanar i les restes de pintura blanca corresponents al cementiri adossat que existia en aquest indret. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La Plaça Nova i les Escoles Públiques. Al mig de la plaça s’observa una pica , una font i un fanal de l’enllumenat i a la llunyania, a través d’una escletxa del carrer, la silueta del Montcau. Aquest immoble es va estrenar el 1904 i aquí s’hi van instal.lar les escoles públiques que fins aleshores havien estat a l’immoble del carrer Hospital. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

El Raval, mirant de ponent cap a llevant. Observis a l’esquerra un rètol que anuncia una Casa de Comida i l’establiment d’un carreter. Més avall sobresurt el pinacle de ca la Maria Sàbat (1904) , davant per davant de la glorieta de cal Mota. Al fons a l’horitzó, el Montcau. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Revers d’una postal de la col.lecció sadurninenca d’A.T.V. La va enviar a Thann (una ciutat que pertanyia aleshores a Alemanya, però actualment és de l’Alsàcia francesa), l’1 d’abril de 1912, el veí sadurninenc Jaume Olivé. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Vista panoràmica de can Codorníu, amb la torre modernista en construcció (1906). Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Pont de l’estació sobre la riera Lavernó. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

El monument a Marc Mir Capella, al bell mig de la Plaça de l’Ajuntament, i la Casa de la Vila. La numeració d’aquestes postals de Sant Sadurní ( del número 1422 al 1428 ) ens informa que correspondrien a col·leccions primerenques, atenent que l’editor en va distribuir més de 7000 al llarg de la seva vida. POSTAL CEDIDA PER JORDI PARERA CARDÚS. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Molt probablement, les famílies tradicionals de Sant Sadurní conserven en una calaixera o dins d’una caixa de cartró una postal del segle passat en la qual figurin a l’anvers les inicials A.T.V. També les que van venir de fora al llarg del segle XX podrien haver-ne portat provinents d’altres 196 municipis catalans ( o de les Illes Balears, Guipúscoa, Navarra, Àlaba, Castelló i el principat d’Andorra) . El que ja és més difícil és que alguna d’aquestes famílies, autòctona o forània , s’hagi entretingut en saber què volen dir exactament aquestes tres lletres.

Corresponen a Àngel Toldrà i Viazo (1867-1956) el qual havia nascut a la parròquia de Sant Josep de Barcelona . El seu pare, Francesc, era sastre nascut a Cervera, com el seu avi patern també anomenat Francesc, El seu avi matern era Pablo Viazo, nascut al Piemont i casat amb Joaquina Muñoz de Múrcia, d’on era la mare d’Àngel Toldrà, Rafaela. Quan l’Àngel es casà el 1902 amb l’Antonieta Monso vivien al carrer Major de Gràcia. Morí als 89 anys, vidu, l’1 de novembre de 1956 al carrer Laforja de Barcelona. Sabem que fou successor en el negoci d’A. de Y. López i era establert al carrer Canuda 41- 43, de Barcelona. Era comerciant. La seva activitat professional no anava lligada a la fotografia de manera directa, doncs no era un fotògraf, però es dedicà uns anys a l’edició de postals. El seu mèrit per tant rau en que va fer d’editor de postals ( un total de més de 7000) , i el desmèrit en que va amagar els noms dels fotògrafs que van capturar les imatges que ell es va limitar a reproduir. La història juga sovint aquestes males passades. M’explicava un dia el majorista i el.laborador de vins del municipi de Font-rubí, Josep Piñol, que estava tip de que altres elaboradors o empreses guanyessin premis en concursos de vins amb matèria primera elaborada per ell al seu celler, havent-se limitat els guardonats a embotellar-la, etiquetar-la i presentar-la al concurs.

Les postals de la col.lecció A.T.V. de Sant Sadurní es van distribuir a partir de la primera dècada del segle XX , tot i que algunes fotografies corresponen a la dècada posterior. Es devien difondre en gran quantitat i durant molts anys perquè encara s’acostumen a localitzar exemplars en moltes fires de brocanters. Les postals, és clar, van anar a parar a altres municipis i a altres països i per això te les pots trobar per sorpresa en els indrets més recòndits i insospitats. Al revers acostumen a figurar uns textos absolutament convencionals en aquesta mena de suports, conscients qui els escrivien que serien de domini públic ja que els podien llegir qui volgués. Costa trobar-hi alguna informació de caràcter general o d’actualitat ( en la que es mostra el revers es podria haver comentat , per exemple, que les obres del nou Centre Agrícola avançaven a bon ritme en aquella data).

Al tombant de segle hi havia a Barcelona, un xic més tard que a la resta d’Europa, un autèntic boom de col·leccionistes de postals i el 1901 es fundà una societat: la Sociedad Cartófila Española HISPANIA, amb la revista mensual España Cartófila. El seu primer president, Lluís Bartrina, fou un editor-fotògraf pioner que marcà el camí per a futurs editors de postals. Les seves primeres vistes de Barcelona impreses en fototípia a la casa Hauser y Menet (Madrid) i després les fototípies impreses a la casa Thomas (Barcelona) van influenciar de molt segur en la visió de negoci de Toldrà.

Aquest començà les activitats «postaleres» en el moment en què L. Bartrina deixava d’editar postals impreses amb la tècnica de la fototípia per dedicar-se al procés del Bromur.

Les edicions de postals A.T.V. començaren a finals de 1905 i s’allargaren fins al 1930. Pel que fa a la Sèrie General (núm. 1-4.577) la primera notícia, ja endarrerida,que trobem és de l’octubre de 1907, on ens diu: «Notables por demás son las ediciones de postales en fototipia de la marca A.T.V., que forman un total de más de 1.000 tarjetas con vistas de …,etc, de modo que puede decirse está representado todo lo principal de Cataluña». A la revista España Cartófila s’hi fa tot un llistat de poblacions per ordre alfabètic que correspon al llistat del catàleg editat l’octubre del 1906 amb les primeres 900 postals.

Les postals de l’Àngel Toldrà Viazo han estat objecte de nombrosos estudis i treballs que les documenta seguint un criteri molt escrupolós, Ernest Boix i Felip del Cercle Cartòfil de Catalunya, és probablement qui millor coneix aquest editor, en el seu llibre: Catalunya cent anys enrere, en dos volums, al llarg de 1.200 pàgines documenta i reprodueix amb una qualitat excel·lent les postals la sèrie general (números de la 1 a la 4.577).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s