L’insòlit amagatall de l’anarquista Ramon Casanellas i Lluch (1897 – 1933)

Després de participar activament en l’assassinat del president del govern espanyol Eduardo Dato ( 8 de març de 1921) Ramon Casanellas va desaparèixer i s’amagà en una de les tres masies del nucli de Can Casanellas ( La Llacuna, Anoia ) , molt a prop del barri de les Cases Noves de can Pardo (Mediona, Alt Penedès). D’allí va partir mesos després per exiliar-se a la Unió Soviètica.

Ramon Casanellas i Lluch ( 1897 – 1933) un dels tres assassins del president del govern espanyo, Eduardo Dato a Madrid, el 8 de març de 1921. La fotografia però és de 1932, un any abans de morir en accident de circulació quan la moto en què viatjava s’estavellà contra un cotxe i de rebot es va precipitar per un terraplè a la carretera dels Brucs (Anoia) . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ANARCOEFEMÈRIDES. ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

Portada de la revista francesa Le petit journal illustré en la qual es mostra l’escena de l’atemptat mortal contra el president del govern espanyol Eduardo Dato, el 8 de març de 1921 a alçada de la Puerta de Alcalá de Madrid. La il·lustració no va ser massa fidel a la realitat ja que el sidecar estava situat a la dreta de conductor de la moto ( i no a l’esquerra com veiem a la imatge) i els trets van impactar contra el vehicle i el president del govern per la part de darrera ( com podem comprovar en la foto posterior) i no pel costat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Vista posterior del vehicle oficial del president del Govern espanyol, Eduardo Dato, després de rebre més de vint impactes de bala disparats des d’una moto amb sidecar, a alçada de la Puerta de Alcalá de Madrid, el 8 de març de 1921. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La moto amb sidecar que s’utilitzà per atemptar contra el president del govern espanyol Eduardo Dato, el 8 de març de 1921 a Madrid, custodiada per la Guàrdia Civil. En ella hi viatjaven els tres anarquistes catalans que van ocasionar l’assassinat de Dato. FONS DE L’AUTOR

El nucli de can Casanellas a l’actualitat, totalmente enrunat. El 1921 aquests tres immobles del terme municipal de La Llacuna ( Anoia), però molt a prop del barri de les Cases Noves de can Pardo de Mediona (Alt Penedès), es trobaven habitats i en perfecte estat de conservació. En el celler d’un d’ells s’hi va amagar durant uns mesos Ramon Casanellas i Lluch, un dels tres catalans anarquistes que havien assassinat a trets el president del govern espanyol Eduardo Dato. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’AUTOR

El president del Govern espanyol, Eduardo Dato Iradier ( 1856 – 1921) va morir assassinat per tres anarquistas catalans: Pere Mateu i Cusidó, Lluís Nicolau i Fort i Ramon Casanellas i Lluch . Anteriorment havien estat assassinats tres presidents del govern espanyol: Joan Prim (1870), Antonio Cánovas del Castillo (1897) i José Canalejas (1912) i posteriorment ho va ser Luis Carrero Blanco (1974). Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

He transitat centenars de vegades per la carretera BV – 2137, de llevant a ponent i a la inversa. Entre les Cases Noves de can Pardo i Les Llambardes, dalt d’un turó, a ma esquerra, s’hi troba un nucli de cases enrunades, en un indret conegut com Can Casanellas, que sempre m’ha cridat l’atenció pel seu estat de total abandó. És una imatge molt similar a la que veiem en molts països que han sofert una guerra o un terratrèmol, però no és el cas. Aquests tres vells immobles van quedar despoblats, van començar a aparèixer goteres i esquerdes, ningú les va reparar i les masies es van anar ensorrant progressivament. Devien ser centenàries, si ens atenem a les arcades de la planta baixa que encara es conserven dempeus   desafiant totes les adversitats.

La història de can Casanellas quedarà per sempre més relacionada amb l’atemptat mortal contra el president del govern espanyol Eduardo Dato Iradier (1856 – 1921) perpetrat prop de la Puerta de Alcalá de Madrid, el 8 de març de 1921. Els tres anarquistes catalans que hi van intervenir, Pere Mateu i Cusidó, Lluís Nicolau i Fort i Ramon Casanellas i Lluch, van fugir immediatament de les rodalies de l’escenari del crim. El primer, Pere Mateu i Cusidó (1898 – 1982), va romandre amagat a la capital de l’Estat, va ser localitzat i detingut, jutjat i condemnat a mort. El 1924 el general Miguel Primo de Rivera li commutà la pena per la de cadena perpètua, però amb l’adveniment de la Segona República va ser amnistiat. Lluís Nicolau i Fort (1887 – 1939) va fugir de Madrid immediatament, amb la seva parella Llúcia Fors i Felip, en direcció a Barcelona. D’allí van emprendre l’exili, travessant les fronteres francesa i alemanya. A Berlín fou detingut i va ser extradit a les autoritats espanyoles amb el compromís però de que no seria executat. Efectivament, després de jutjar-lo i condemnar-lo a mort , li van commutar la pena per la de cadena perpètua que va començar a complir al penal d’El Dueso (Santoña, Cantàbria) . Amb la proclamació de la Segona República també va ser amnistiat, però va morir afusellat durant la retirada al final de la Guerra Civil.

En la biografia de Ramon Casanellas i Lluch (1897 – 1933) hi ha un buit d’uns sis mesos i mig des que intervé en l’assassinat d’ Eduardo Dato (8 de març de 1921) fins que se’l localitza ja a la Unió Soviètica (24 de setembre del mateix any) on havia arribat procedent de Berlín. La policia espanyola el tenia en el seu punt de mira i se’l buscava per tot l’Estat. Ara sabem del cert que de Madrid va viatjar a Barcelona i des d’allí es va desplaçar d’incògnit al terme municipal de La Llacuna (Anoia), a l’indret de Can Casanellas, a tocar del barri de les Cases Noves de Can Pardo (Mediona, Alt Penedès). De ben segur que aquest darrer trajecte des de Barcelona el va fer a peu, de nit i per camins secundaris, per no ser interceptat. La seva foto s’havia publicat a tota la premsa estatal i l’havien penjat a les estacions del ferrocarril. Me l’imagino transitant en la foscor per l’antic camí ral , de Sant Quintí de Mediona a Sant Joan, seguint la llera inhòspita del riu, com abans el Quixot i les tropes napoleòniques.

Segons m’informa l’amic i exalcalde de Mediona, Francesc Gustems, en aquest nucli de tres cases de pagès de can Casanellas hi residia un familiar seu que l’acollí i el va protegir. Junts van idear un compartiment camuflat darrera d’una de les bótes de vi del celler per si en un moment donat es produïa un registre. Aquest familiar es ventava entre els veïns de Mediona de saber on es trobava amagat Casanellas… però ningú sospitava que el tingués precisament a casa seva. No va ser localitzat.

 

Com ja s’ha explicat, viatjà a la URSS ( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) on s’afilià al PCUS ( Partit Comunista de la Unió Soviètica) , estudià a la Universitat de Sverdlosk, es va casar i va assolir el grau de comandant d’aviació de l’exèrcit. El 1924 viatjà a Mèxic per a difondre l’ideal comunista i organitzar el partit autòcton. El 1931 tornà a Barcelona per contribuir a la mateixa causa. El 27 d’octubre de 1933, dotze anys després de cometre l’atemptat de Madrid dalt d’una moto , Ramon Casanellas va morir a la carretera dels Brucs (Anoia) en xocar, ves per on, la moto en què viatjava en direcció a Madrid contra el cotxe de l’empresari català Josep Tió. La sospita inicial de que es tractés realment d’un atemptat aviat es va esvair.

Si vols saber més sobre aquest personatge, clica aquí. En aquest link s’informa que Ramon Casanellas hauria pogut néixer a Sant Sadurní d’Anoia el 21 de maç de 1897, però al Registre Civil d’aquest municipi no hi consta i tampoc s’hi ha trobat cap rastre del matrimoni seus pares.

Anuncis

Un pensament sobre “L’insòlit amagatall de l’anarquista Ramon Casanellas i Lluch (1897 – 1933)

  1. Bon dia,

    L’amic i exalcalde de Mediona, Francesc Gustems, em concreta ara de paraula que l’amagatall en qüestió del Casanellas era una bóta de vi ajaguda al celler al costat d’una filera d’altres, a la qual s’havia practicat una divisió interior, exactament per la meitat,( vertical i circular) de forma que la part del davant, la que donava al passadís del celler, estava plena de vi i l’altre meitat, la del la banda del darrera, era buida. Allí s’hi entaforava Casanellas quan se sentia en perill. Així, quan es donavem els copets de rigor amb els nussos dels dits per saber si la bóta era plena o buida, el sò indicava que , efectivament, l’interior estava ocupat per vi. També afegeix ara que el propietari de la masia on es refugià Casanellas era un oncle seu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s