La desaparició dels bous de les vinyes del Penedès

Fa un segle, després de dues dècades de decadència, van desaparèixer definitivament (o gairebé) els bous que els pagesos del Penedès havien utilitzat durant segles per llaurar i conrear a gran fondària les seves terres. Aquestes podrien ser les fotos dels darrers exemplars que hi va haver a la comarca.

Un parell de bous llaurant a fons el 1904 una vinya de cal Marrugat de la Fortesa (Anoia) , prop de Sant Sadurní. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER LA FAMÍLIA MARRUGAT DE LA FORTESA . ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un carro publicitari del xampany Canónigos, elaborat amb escollits raïms de Sant Sadurní. L’arrosseguen un parell de bous davant la Pedrera del Passeig de Gràcia de Barcelona, una obra de Gaudí construïda entre 1906 i 1910. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO D’ALEXANDRE MERLETTI , DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un altre carro de bous que trasllada en aquest cas caixes del xampany Codorníu. La presència de Montserrat i la barretina del carreter aporten un plus de catalanitat a la imatge i de rebot al producte. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Els bous de cal Marrugat de la Fortesa , amb el jou lligat a les banyes, tornen a l’estable després d’una dura jornada de treball, el 1904. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER LA FAMÍLIA MARRUGAT DE LA FORTESA . ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un exemplar de bou jove en un recinte tancat d’una masia penedesenca. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La locomòbil ( o màquina de vapor o bògit ) que va revolucionar el llaurat a fons de les vinyes del Penedès després de la fil·loxera i que va representar de fet l’inici de la decadència dels bous en les tasques agrícoles a la nostra comarca. Llaurava a major fondària i a gran velocitat, estalviant molts diners als propietaris que podien utilitzar aquest giny de vapor en substitució dels bous. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Ja coneixíem com la màquina de vapor va revolucionar la indústria , el transport i les comunicacions i l’agricultura a la segona meitat del segle XIXè, però potser no ens havíem fixat tant en alguns efectes secundaris (altrament dits, danys col·laterals) que va provocar. Un exemple a la nostra comarca seria la desaparició dels bous com animals de càrrega i d’arrossegament. Efectivament, al llarg de tot el segle XIX i els anteriors els bous formaven part dels recursos a l’abast dels pagesos. Hi havia una jerarquia establerta segons la potència dels animals per a les tasques agrícoles que situava a la part més baixa els asses i les mules, al mig els cavalls i dalt de tot els bous. Les feines més lleugeres les feien tradicionalment els tres primers mentre que per a les més feixugues s’optava decididament pels cornuts.

La comparació dels rendiments si es llaurava amb animals o amb la locomòbil era força eloqüent: rompre i llaurar una hectàrea de terra amb la força de quatre animals i tres homes comportava cinc o sis dies de feina amb un cost d’unes 251 pessetes, mentre que amb la locomòbil es reduïa el temps a la meitat (dos dies i mig o tres) , n’hi havia prou amb dos homes i només costava 170 pessetes per hectàrea. El temps es reduïa un 50% i el cost un 32’3%.

Els bous també s’utilitzaven a les pedreres de la comarca per arrossegar els blocs de pedra que s’hi extreien i traslladar-los amb carros fins a l’estació de ferrocarril més propera per des d’allí enviar-los a la seva destinació a peu d’obra.

En el meu proper llibre reprodueixo una anècdota que el veí sadurninenc Jaume Baqués i Font (1904 – 1987) va escriure a les seves memòries, sobre un dels usos publicitaris que Manuel Raventós i Domènech (1862 – 1930) de can Codorníu va atorgar als bous : “ En aquest ordre de coses [es referia a la publicitat] al senyor Manuel ningú li passava la ma per la cara. Els joves d’ara molts d’ells ignoren el guirigall que va armar aquell home quan va fer anar el vell de cal Querol del carrer Sant Antoni a transitar, amb una carreta carregada de caixes de xampany i arrossegada per bous, pels carrers de la Portaferrisa, Santa Anna i voltants, i produint una trencadissa de mil dimonis que va fer que la gent, curiosos els uns i alarmats els altres no paressin de preguntar:

—Què passa? Què passa?.

I quan es va aclarir la cosa, la gent i els diaris de l’endemà no paraven de dir i anomenar la marca Codorníu, la carreta de bous del mas Codorníu que duia xampany Codorníu a Barcelona […]”. Es devia tractar del carro que podem contemplar en una de les imatges de la capçalera d’aquest post d’avui.

Anuncis

Un pensament sobre “La desaparició dels bous de les vinyes del Penedès

  1. Arreu de Catalunya hi ha moltes “parellades”. Una parellada és el terreny que pot llaurar una parella de bous en un dia. D’aquí venen tants topònims.
    Al cadastre del 1742 de Mediona, a totes les cases de pagès hi ha dos bous. Unes poques vegades tres. També moltes tenen un ase. En cap hi ha una mula. O que no n’hi havia,o que no les deien per por que les confisqués l’exèrcit en cas de necessitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s