Indrets no identificats

Deu fotografies inèdites i anònimes de fa més de seixanta o setanta tren paratges no identificats del tot. Molt probablement corresponen a municipis del Penedès ja que d’altres imatges de la mateixa col·lecció de negatius, capturades en uns altres indrets, s’han pogut reconèixer com a integrants de la topografia penedesenca. Aniria molt bé poder atribuir la seva identitat a cadascuna d’aquestes fotos. Si hi pots contribuir, aprofita el requadre per a comentaris que apareix al final del post.

Aquest campanar anònim d’un indret no identificat, adossat a un temple parroquial, és força alt i massís. Té una curiositat i és que les campanes no sembla que es trobin ubicades a les obertures laterals habituals, sinó penjades en una estructura de la taulada. En alguns casos similars que conec, les campanes pròpies del campanar que toquen segons els rituals establerts segueixen al seu lloc, mentre que les que s’han afegit a la intempèrie corresponen a un rellotge d’instal·lació més recent, que toca els quarts i les hores. Podria ser aquest el cas del campanar d’aquesta fotografia anònima. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Juraria que he passat per sota d’aquest portal d’accés a una població i diria que es tracta de La Llacuna. La plaça porxada que s’endevina al fons s’hi assembla molt , però no n’estic segur. Que ara recordi, em sembla que allí també n’hi ha un altre de portal com aquest que porta esculpida la data de mil cinc-cents cinquanta i tants. El tres personatges no identificats de la dreta de la imatge tenen tota l’aparença de ser turistes, mentre que les dues criatures de l’esquerra devien ser veïns del poble. L’estat de conservació d’aquest portal quan es va capturar la fotografia era força precari. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Conjunt d’immobles religiosos en un indret no identificat, mentre es feien obres de restauració. Dels tres campanars, el més alt i el més petit semblen romànics i l’altre d’una època indeterminada. També en aquest cas les dues campanes visibles pengen d’una estructura de ferro de la teulada i semblen correspondre a les que tocaven els quarts i les hores. El personatge anònim vestit de blanc podria ser l’arquitecte responsable de les obres que s’hi estaven realitzant. O no. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Aquest indret no identificat amb una filera de cases sembla can Catassús, pertanyent al terme municipal de Sant Sadurní d’Anoia i la fotografia s’hauria capturat de nord a sud. Si no vaig errat, l’immoble més notable podria ser la casa de l’amo, que en l’argot popular assenyalava la casa pairal dels Poch de can Catassús. Les canyes indicarien el curs del torrent que secularment amenaçava aquest nucli de cases inundant les eixides i els baixos del immobles quan plovia de valent. Prou que el torrent engolia les aigües torrencials que baixaven de can Petit, però quan aquestes arribaven a l’Anoia i topava amb una riuada es produïa un embús monumental que repercutia en els darrers tres-cents metres del torrent, on s’acumulaven i s’escolaven per tots els racons. Definitivament, això és can Catassús. Tantes coincidències són inqüestionables. Allí hi vivia tota la meva família materna de cal Damià i conservo molts bons records d’aquelles contrades, sobretot dels mesos d’estiu, quan ens banyàvem i pescàvem al riu amb les mans , menjàvem fruita a dojo , empaitàvem els gats dels veïns i caçàvem pardals amb trampes metàl·liques. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Grup de cases en un indret no identiticat. Les muntanyes de la serralada litoral de fons ens poden ajudar a situar-nos ja que es tracta de la serra d’Ordal, amb el Montcau en el punt més elevat. Per tant el fotògraf hauria orientat la seva càmera en direcció est. Si la meva perspicàcia no em gasta una mala passada jo diria que l’indret correspon a una zona compresa entre Can Benet – la Prúa, Espiells, can Catassús i Sant Llorenç d’Hortons . Algú es veu en cor de ser més concret ? FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Barri de cinc cases rurals en un indret no identificat. Per la inclinació de les muntanyes del fons es podria deduir que aquella és la serralada litoral, a l’alçada de Gelida i les estivacions del Montcau. Per identificar l’indret concret aquesta orientació és fonamental. La nena que mira al fotògraf degudament protegida per l’ombra deu tenir ara setanta o vuitanta anys i ves a saber on l’ha portat la vida, si és que encara viu. En canvi els immobles, més o menys reformats o rehabilitats, deuen continuar al mateix lloc. On? Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Si aquesta fotografia del Molí fariner Romeu correspongués al molí de Can Romeu del Borrulls, al barri de la Fortesa de Sant Sadurní d’Anoia, aquesta seria la primera imatge que es localitza d’aquest indret sadurninenc. La família de can Romeu va haver d’enfrontar moltes adversitats i el molí va caure en desús. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Aquest conjunt d’immobles semblen d’Espiells, amb l’ermita romànica i la masia adossada a la dreta, i el conjunt dels immobles residencial i de cellers dels propietaris de la hisenda a l’esquerra. També crida l’atenció el mur que en forma de baluard tancava l’accés a la capella i que encara es conserva. Ara que m’he passat una bona estona admirant aquesta imatge he observat un detall que m’ha fet esvair tots els meus dubtes. Sobre la porta d’accés a la casa pairal d’Espiells hi ha una parra de raïm que fa ombra, la mateixa sota la qual, a principis de la dècada dels vuitanta, varem negociar la cessió de la hisenda a l’Ajuntament de Sant Sadurní amb les senyores Mercè Rossell i Domènech i la seva filla Mercè de Chopitea Rosell, amb la col·laboració impagable del doctor Josep Maria Geli. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Torre i casa forta en un indret no identificat. Veiem dos immobles seculars construïts ambdós a consciència. La torre quadrada i fortificada és d’estil clàssic i la casa també. Tant l’una com l’altra es trobaven ben conservades en el moment de fer-se la foto, i entre l’una i l’altre hi devia haver un molí de vent per extreure aigua d’un pou. Aquesta mena d’artefactes eren habituals a l’època i, a més de la utilitat per a la qual es van inventar, complien una funció estètica, com una mena d’escultura mòbil d’Alexander Calder (1898 – 1976) . Si no s’engrassaven convenientment aviat grinyolaven de forma estrident… com efectivament esdevé també amb algunes de les obres artístiques de Calder. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Xalet residencial anònim en un indret no identificat. L’immoble és prou singular com perquè hi pugui haver algú que el conegui ( si és que encara existeix, o encara el recorda, és clar). Els cinc protagonistes, tres dones i dos homes, s’han situat al centre de l’escena per aparèixer a la fotografia. A l’extrem esquerre hi ha un cotxe descapotable , un detall marginal que ens permet concretar els anys en què s’hauria pogut capturar aquesta imatge atenent al disseny del vehicle. Sembla dels anys vint o trenta. I al cantó oposat, una colla d’ànecs mirant tots disciplinadament en la mateixa direcció. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Anuncis

5 pensaments sobre “Indrets no identificats

  1. Hola Carles. La cinquena foto es de Can Benet de la Prua. D´esquerra a dreta trobem Cal Murà, en runes, Cal Estruch (ara caves Rusinés), Cal Parrot, Cal Ticó, Cal Escloper, amb un terrat grant i roba estesa. Situaria la fotografia a la década dels 40 als 50. Està feta crec desde la casa de Cal Lluis que queda mes alta respecte la resta de les cases. Podém veure per sobre les taulades de les cases Cal Mariano (Mas Esperó), Espiells i la seva Miranda, i el Moncau com dius.
    La seguent foto es el barri de la Fàbrica, no de la Fortesa. Les portes de fusta corresponen on estaba el bar de Cal Tutosaus.
    Unes fotos inédites fantàntiques.

  2. Bona tarda Josep,

    Moltes gràcies per les teves identificacions !

    Fa una estona , l’amic Albert Puyo, , que havia viscut a la Colònia Pons, també havia identificat la foto de la farinera.

    No t’ho creuràs, però quan me la mirava ( abans de saber del cert de què es tractava) em semblava familiar i no sabia ben bé perquè. Del rètol no me’n recordava, però hi havia alguna cosa .que m,’inquietava en particular… i no sabia què era.

    Ara se m’ha fet la llum i ho he recordat: les dues moles de pedra ! Les havia vist de reull centenars de vegades quan, a la segona meitat de la dècada dels seixanta, anava i tornava de treballar a la Colònia Pons !

    Cordialment,

    Carles Querol .

  3. Bona nit Carles. La segona foto correspon al poble de La Llacuna. Aquest portal et porta a la plaça major, a on hi ha l’ajuntament. En aquesta plaça, hi han uns porxos. Salut.

  4. L’Anna Maria Duran Recases m’ha fet arribar aquest mail:

    Hola Carles: Crec que et puc ajudar en la foto que dos homes són dalt de la teulada d’una casa en construcció.
    Et podria dir fins i tot quin anys era, però ho he de preguntar a la Montserrat Poch Urpí, ja que la varen fer els de ca l’Escloper pel seu fill Salvador que es casava amb la Maria Urpí de Monistrol. Efectivament és Can Benet. M’ha fet una gran el·lusió perquè jo així no ho he vist mai. Tinc altres fotos d’aquest mateix any, però no en vista general.

    L’altra que dius que possiblement és Can Catassús, sí que ho és i el que expliques sobre les avingudes dels torrents, és ben certa.

    N’hi ha una altra que hi ha el Molí Romeu. Ho he d’anar a mirar, però crec que sí, que ho és: Molí Can Romeu, és el que en diem”La Fàbrica” o bé Colònia Pons. La casa de pisos del costat, va ser on els Rovira (“Spar Rovira”) varen tenir la seva primera botiga, al primer pis. Ho sé perquè jo mateixa quan anava a Monistrol, ens hi arribàvem travessant la riera per anar a comprar xiclets “Gallina Blanca” que va ser la primera marca que va sortir. La Núria Rosell, que estava casada amb el Josep Rovira, és la germana de la meva tieta Montserrat Rosell, vídua del tiet Ignasi Recasens. La Núria sempre em donava alguna cosa més, si és que els sogres no hi eren…!

    N’hi ha una altra que et preguntes si pot ser La Llacuna. Crec que ho és. No fa ni un mes que hi vaig estar i ho recordo. El que ara, per sort, està molt ben arreglat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s