Cinquanta i tants anys de l’escoltisme a Sant Sadurní

El mètode escolta, inventat el 1907 a Anglaterra pel general de l’exèrcit britànic Sir Robert Baden – Powell, es va concebre com un sistema d’autoeducació mitjançant uns principis resumits en la Llei la Promesa escolta, el treball en equip, l’aprenentatge a través de la pràctica, la progressió personal i les activitats a la natura. A Catalunya i a Sant Sadurní a més s’hi va afegir durant el franquisme un catalanisme primerenc que s’expressava en els manuals, les circulars i els cançoners, tots exclusivament en llengua catalana; i la vessant religiosa, ja que l’escoltisme va caure sota la tutela de l’església catòlica catalana. Una col·lecció de fotografies locals ens permeten rememorar aquell moviment. Si coneixes algú de les imatges que no hagi estat identificat pots indicar el seu nom en el requadre de comentaris del final d’aquest post.

Al centre de la imatge, tocant la guitarra, el seminarista barceloní Àngel Fàbregas Morlà, l’ànima de l’escoltisme a Sant Sadurní. Malauradament, a més d’ell, dos d’aquests minyons de muntanya que veiem a la imatge ja són morts, Josep Cervera Alemany de cal Serafí i Jaume Esteva Nutó de cal Ritu. D’altres segueixen vinculats al poble, com Oriol i Joan Cuñat Marrugat, Antoni Forns Santacana de cal Montardit, els cosins Joan i Jordi Noya i Paco Pérez Albiol, mentre que alguns han fet vida en d’altres municipis, com Lluís Ràfols Bages , Jaume Formosa Esteva, Fèlix (?) Parellada, Alfons Solà Ferrer i Josep (?) Ramogosa. La fotografia correspon al campament d’Arànser, a la Cerdanya, el 1962. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Promesa escolta del minyó de muntanya Alfons Solà Ferrer en un campament d’estiu. S’identifiquen els caps Arseni Sallent Vendrell, Àngels Fàbregas Morlà, Joaquim Miró i Carles Querol. També el consiliari Salvador Sallent Vendrell que aleshores era vicari de Sant Sadurní per obra i gràcia de la família Raventós de can Codorniu que assumia els costos de manteniment. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

En els campaments d’estiu dels llobatons, minyons, daines i noies guies la figura del consiliari tenia un paper rellevant i s’oficiava la missa. Tant l’escoltisme de la Segona República, com el dels anys seixanta i l’actual han estat i estan vinculats a la parròquia. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Grup de llobatons sense uniforme. Malauradament alguns ja són morts: Sadurní Girona Roig (a l’angle superior dret) i Antoni Nin Jiménez (també a l’angle superior oposat del Sadurní). Un germà d’Antoni Nin, Ignasi, es troba en un dels altres angles, en diagonal respecte del difunt. De tots ells n’hi ha un parell als quals fa molts anys que no els veig , els he perdut la pista i no sé què se’n ha fet. En contrapunt, el Ramon Cuñat Vilalta ( ben be al centre de la foto amb el fular lligat al coll i somrient amb la boca tancada) ), ves per on, viu a Font-rubí, en una masia propera a la meva. Sembla ahir que el vaig anar a visitar, quan jo era alcalde, a la Model de Barcelona on l’havien empresonat a principis de la dècada dels vuitanta per conrear unes plantes escanyolides de marihuana. Va quedar tant esgarrifat que dubto que mai més es fumés un porro. Entre la resta s’identifiquen Jacint Oliver de cal Calixtus, Ramon Casanovas, Josep (?) Moliner Esteva de la Farinera , Miquel Rosell de cal Batllevell, Josep Juvé, Antoni Cervera Alemany de cal Serafí, Gallart , Calduch i un del qual no recordo el nom però que, ves per on, em sembla que era fill d’un guàrdia civil de la caserna local. Es deia Molina potser ? Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Campament d’estiu dels llobatons en una data i indret indeterminats. Ben be al centre de la imatge Francisco Vidal Marsal, el fill gran de l’alcalde Constantino Vidal Sanchis i d’Anna Marsal. Els seus dos germans més petits, Constantí i Santi apareixen en una propera foto. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Llobatons en un campament d’estiu. S’identifiquen l’Akela, Paquita Roca Amat i les caps Montserrat Sallent Vendrell i Carme Raventós Guasch de cal Silvestre. Al cantó oposat, Àngel Fàbregas Morlà. El capellà no és mossèn Salvador Sallent i alguns dels llobatons porten uns fulars diferents dels de l’Agrupament de Sant Sadurní, la qual cosa em fa pensar que tal vegada es tractava d’un campament mixte de dos estols, el de Sant Sadurní i potser el d’Esparreguera. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

L’hora del bany a la riera de Carme, un afluent del riu Anoia, en un campament d’estiu de l’estol de llobatons. L’aigua era aleshores clara i abundosa però la contaminació industrial de la riera iniciada a gran escala a finals de la dècada dels seixanta acabaria amb aquests paratges tant bucòlics convertint-los en clavegueres a la intempèrie. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

El llobató de l’estol de Sant Sadurní, Santi Vidal Marsal, dinant en un campament d’estiu. Té a la seva dreta el seu germà Constantí . Santi Vidal ha estat jutge i senador. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

La noia guia Júlia Brichs Torelló saludant amb el signe escolta ( el dit gros de la mà dreta trepitjant el petit, mentre als altres tres es mantenen estirats) en el moment d’hissar la senyera de Sant Jordi en un campament d’estiu . Les altres dues noies són la cap Magda Escarré i Montserrat Puigmartí Esteva de cal Ferrer Nou. Al fons, amb els braços creuats, Dolors Casanovas Roig. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Grup de noies guies dels anys seixanta assegudes a l’estació del Ferrocarrils Catalans de Martorell. D’esquerra a dreta Maria Ferrer Rebulà de cal Marxant , Montserrat Puigmartí Esteva de cal Ferrer Nou, Encarnació Guilera Romagosa, Assumpció Canals Bardella, la cap Magda Escarré, Nativitat Esteva Nutó de cal Ritu, Júlia Brichs Torelló i Elena Amillo Jiménez. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Les famílies interessades es van implicar en l’escoltisme i sovint assistien als actes organitzats per l’agrupament local. Sense aquesta complicitat bastida des de la parròquia l’experiència no hauria reeixit com ho va fer. A la foto veiem la promesa escolta del minyó de muntanya Albert Brichs Torelló ( ja difunt també) a l’indret de Muntanyans (Baix Penedès). El pare de l’Albert havia estat minyó de muntanya durant l’etapa de la Segona República, a l’igual que els pares de Jaume Formosa Esteva de ca la Lió , Agustí Guilera Romagosa, Antoni Forns Santacana de cal Montardit i Jordi Noya. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DIPOSITAT A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Els antecedents de l’escoltisme dels anys seixanta a Sant Sadurní es remunten a l’època de la Segona República, quan Lluís Forns Ventura va fundar la Secció dels Minyons de muntanya Josep Fullerachs ( en homenatge a un mestre de l’escola pública local) . Aquesta fotografia correspon a una de les excursions que van fer a Montserrat i els dos minyons asseguts a terra que es poden identificar són Antoni Brichs i Enric Coll Oliver de cal Simón. Dempeus, a l’extrem esquerra, agafant-se les mans, Sebastià Lèssera Griñó. El maig del 1935 Lluís Forns va escriure la lletra de l’Himne dels Minyons de Muntanya de la Secció Josep Fullerachs, amb música del mestre Francesc Peracaula: “La corda al cinturó/ i al llavi una cançó,/ seguim amunt, amunt, que l’alta serra ens crida./ Voltats de soledat/ ressona més de grat/ la veu que ens fa germans i enjoia nostra vida./ Bandera alcem de lleialtat,/ per pedestal tenim Montserrat./ La boira es va fonent,/ la llum del sol ixent/ infiltra als cors novells, albors de nova vida./ La llei del Talió/ jaurà dins l’abandó/ vençuda per l’embat de la nostra embranzida./ Bandera alcem de lleialtat,/ per pedestal tenim Montserrat./ Del camp rebem l’abraç./ S’anima el nostre pas/ veient a l’horitzó la noble roca blava./ Al cim del Monestir/ la Pàtria hi veu lluir/ l’estrella de la fe, l’amor que mai s’acaba./ Bandera alcem de lleialtat,/ per pedestal tenim Montserrat./ Caràcter, fortitu,/ dels avis hem rebut;/ llurs gestes exemplars servem en la memòria./ Al sí del Seny pairal/ s’engendra l’ideal/ que arbora el nostre pit i augura jorns de glòria./ Bandera alcem de lleialtat,/ per pedestal tenim Montserrat./ La vetlla s’ha desclòs/ i al bosc trobem repòs, / perfums de romaní, ginesta i farigola./ El foc de campament/ encén de roig ardent/ els plecs de l’estendard que dalt del pal tremola./ Bandera alcem de lleialtat,/ per pedestal tenim Montserrat./ Enllà dels cims nevats/sentim agermanats/ milers d’altres minyons pels camps lluint banderes./ Sant Jordi ens ha llegat/ l’esperit de germandat/ i ens fa donar les mans sense fronteres./ Bandera alcem de lleialtat,/ per pedestal tenim Montserrat./” Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER LLUÍS FORNS VENTURA I DIPOSITADA A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

La segona etapa del moviment escolta a Sant Sadurní es va iniciar a principis de la dècada dels seixanta a la parròquia i se’n ocupà directament el vicari Salvador Sallent Vendrell. En certa manera entroncava amb el minyons de muntanya de l’època de la Segona República, creats els anys trenta per Lluís Forns Ventura. L’un i l’altre s’inspiraven amb el moviment internacional dels Boys i Girls Scouts, fundat el 1907 a Anglaterra pel general de l’exèrcit britànic Sir Robert Baden – Powell que pretenia assolir el desenvolupament integral dels joves a través de l’educació en el lleure. Es va nodrir dels fills dels minyons de muntanya de l’etapa republicana ( Forns, Formosa, Guilera, Brichs…) i de famílies tradicionals de la Vila vinculades a l’acció parroquial que van donar-hi un suport incondicional.

A Sant Sadurní la persona que va actuar de catalitzador del projecte va ser el seminarista barceloní Àngel Fàbregas Morlà, el qual va actuar d’intermediari entre la organització local i la Delegació Diocesana d’Escoltisme (DDE) que depenia del bisbat de Barcelona. L’Agrupament Escolta local va aglutinar un grup de joves que van actuar de caps de les diferents unitats: les nenes més petites ( entre 7 i 11 anys) eren les daines i els nens de la mateixa edat, els llobatons; les nenes d’ entre 12 i 15 anys es van constituir en noies guies i els nois d’edat equivalent en minyons. Finalment, a partir dels 16 anys es definien com guies i ràngers. Aquest grup de caps el van integrar per ordre cronològic , a més d’Àngel Fàbregas, Joan Canut de Barcelona, Joaquim Miró de Martorell, Carme Raventós Guasch, Carles Querol Rovira, Josep Raventós Mir, Sadurní Munné Carbó, Paquita Roca Amat, Pepi Pérez Albiol, Albert Brichs Torelló, Dolors Casanovas Roig, Antoni Forns Santacana, Jaume Esteva Nutó i Marcel Gabarró Pallarès. Pel que fa a les noies guies ( entre 12 i 15 anys) organitzades a partir de la Germanor de Noies Guies, les seves caps van ser Magda Escarré Gil, Maria Raventós Guasch, Llucieta Curulla Cases, Rosa Manobens Mir, Montserrat Ciuró Sendra, Montserrat Puigmartí Esteva, Mercé Batlle Bladé, Júlia Brichs Torelló i Nativitat Esteva Nutó. En els moments més àlgids de l’escoltisme local s’establí una intensa relació amb els agrupaments de Martorell, Esparreguera , Olesa de Montserrat i Sant Pere de Riudebitlles.

Fa onze anys, arran la publicació del llibre Parròquia de Sant Sadurní. 1705 – 2005. 300 anys d’història, aquesta experiència de l’escoltisme com activitat eminentment parroquial va ser oblidada , com si mai no hagués existit. És inexplicable… millor dit, només s’explica des de la voluntat manifesta de silenciar-ho o menystenir-ho (això pot ser patològic) , des del desconeixement o des de l’ignorància (això té remei), o des de la incompetència o falta de perspectiva dels que van imaginar l’índex i el contingut de l’obra ( això no es resolt així com així, però hi ha especialistes que ho curen amb una bona teràpia). Amb les coses de menjar no s’hi juga i en aquestes iniciatives que acaben impreses i perduren en el temps amb bona voluntat no n’hi ha prou i no val aplicar aquella resignada dita catalana de que “qui fa el que pot no està obligat a més” Oi tant que sí que hi està obligat ! Sense anar més lluny ( i sense ànim de ser petulant) és el que he hagut de fer jo, sabent millor que ningú quines són les meves limitacions en aquesta matèria, amb la redacció del meu proper llibre Relats republicans, anant a demanar consell a un entès. Gràcies a ell crec que quan s’editi finalment d’aquí quatre mesos (concretament el 30 de setembre) , superarà el llistó de la pura i dura mediocritat.

Aprofito l’avinentesa per tot seguit intentar completar la llista dels minyons de muntanya de l’època de la Segona República a Sant Sadurní. Per exemple , no hi havia també un dels germans Noya Ros ? Si hi pots col·laborar afegint-ne algun o completant els segons cognoms, aprofita el requadre destinat a comentaris al final d’aquest post.

Minyons de muntanya de la Secció Josep Fullerachs de Sant Sadurní (1934)

  1. Josep Àvila
  2. Joan Bargalló
  3. Antoni Brichs
  4. Pere Caldú
  5. Enric Coll i Oliver
  6. Jaume Espinach
  7. Ramon Espinach
  8. Salvador Fabregat
  9. Josep Figueres
  10. Joan Formosa Estragués
  11. Lluís Forns Ventura
  12. Lluís Gibert
  13. Pau Gramona
  14. Joan Guilera Roig
  15. Llorenç Guilera Roig
  16. Francesc Guilera
  17. Sebastià Lèssera Griñó
  18. Antoni Llop
  19. Pere Martí
  20. Amadeu Mateu
  21. Miquel Mir
  22. Salvador Moliner
  23. Octavi Montagut Forns
  24. Joan Montagut Forns
  25. Antoni Parellada
  26. Jaume Piñol Tubella
  27. Ramon Puig
  28. Manuel Ramogosa
  29. Josep Ramogosa
  30. Amadeu Raventós
  31. Josep Raventós
  32. Joan Rosell Mata
  33. Pere Sabaté
  34. Joan Urpí Montserrat

Font: Llista facilitada el 2015 per Llorenç Guilera Roig.

Clica aquí i podràs llegir un post de fa tres anys sobre un tema relacionat amb l’escoltisme.

Advertisements

5 thoughts on “Cinquanta i tants anys de l’escoltisme a Sant Sadurní

  1. He rebut aquest mail,

    Moltíssimes gràcies Carles!. M’ha encantat l’article i sobretot la sorpresa de trobar-hi vells amics com l’Arseni Sallent, amb qui haviem compartit responsabilitats al Patronat de la Fundació Josep Sans i haviem creat el premi Àngel Fàbregas!, també en Miró de Martorell, en Marcel Gavarró o tu mateix. Incomprensible que no se’n fes esment en els 300 aniversari de la Parròquia ja que, tot i no ser un moviment estrictament parroquial, l’escoltisme de Minyons Escoltes es declarava confessional i va tenir un paper important en la transformació de l’església i en la lluita antifranquista. Mossen Batlle deia “la nostra lluita és aquesta educació ” i tenia tota la raó.

    Felicitats i una abraçada!

    Jaume Bosch
    Sant

  2. Moltíssimes gràcies Carles!. M’ha encantat l’article i sobretot la sorpresa de trobar-hi vells amics com l’Arseni Sallent, amb qui haviem compartit responsabilitats al Patronat de la Fundació Josep Sans i haviem creat el premi Àngel Fàbregas!, també en Miró de Martorell, en Marcel Gavarró o tu mateix. Incomprensible que no se’n fes esment en els 300 aniversari de la Parròquia ja que, tot i no ser un moviment estrictament parroquial, l’escoltisme de Minyons Escoltes es declarava confessional i va tenir un paper important en la transformació de l’església i en la lluita antifranquista. Mossen Batlle deia “la nostra lluita és aquesta educació ” i tenia tota la raó.

    Felicitats i una abraçada!

    Jaume Bosch
    Sant Boi de Llobregat

  3. A la primera foto, el xicot que treu el cap per darrere el clauer de la guitarra et confirmo que és el meu cosí Josep Romagosa (no Ramogosa).
    A la llista dels Minyons de Muntanya, amb els números 28 i 29 hi ha els germans Manuel i Josep (pare i oncle respectivament del Josep de la primera foto) erròniament inscrits com Ramogosa, ja que es deien Romagosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s