Més fotos inèdites d’entre 1882 i 1932

Localitzada una altra col·lecció inèdita de negatius fotogràfics de vidre   que ens mostren escenes de finals del segle XIX i primer terç del XX. Corresponen la majoria a la família de la farmàcia Viader del carrer Hospital de Sant Sadurní d’Anoia, i entre la més antiga i la més moderna hi pot haver un decalatge d’uns 50 anys.

El pont de l’estació, sobre la riera Lavernó, construït el 1882. L’obra sembla que es conserva impecable , de la qual cosa es podria deduir que la foto es podria haver capturat entre la data de construcció i finals del segle XIX. Aquest pont seria destruit el 22 de gener de 1939, durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil, i es va reconstruir per presos polítics de la Model de Barcelona. A l’horitzó es distingeix perfectament el Montcau i aquesta circumstància ens permet afirmar que el fotògraf s’hauria situat en el camí d’accés al Mas de la Riera mirant cap a llevant. Si ens situéssim avui al mateix indret veuríem la silueta del Montcau exactament al mateix lloc i aparentment en les mateixes condicions , però per desgràcia aquell entorn s’ha deteriorat a causa de les urbanitzacions properes i de les línies d’alta tensió que creuen tota la zona, sense cap mena de respecte per al medi ambient i amb la total indiferència ( i complicitat) de l’anomenada ampul·losament societat civil (una entelèquia de l’alçada d’un campanar, no de poble, sinó de catedral). Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

 

Ens trobem a l’any 1890 i els que veiem són els artesans de la família Amat de cal Cisteller del carrer Hospital, paret per paret de la farmàcia Viader. Treballen els vímets i les canyes per bastir coves i cistells seguint una tècnica inventada al Neolític i gairebé desapareguda a la segona meitat del segle XX , a excepció dels tallers i negocis encara existents a diferents indrets de Catalunya. Potser allí ens podrien explicar quina era la funció de l’artilugi que mostra a la seva ma dreta el personatge central, dret i cobert amb una gorra. Tots menys el nen van fer cas al retratista anònim quan els va demanar que no es moguessin i que miressin fixament a la càmera fins que sortís un ocellet. Algun dels protagonistes somriu, cosa impròpia en aquells primers anys de la fotografia. Ara mateix no sabria dir amb total certesa si a Sant Sadurní en queden d’aquests professionals, però un segle enrere era un negoci pròsper, com tants d’altres que han sucumbit a la modernitat. La matèria primera sortia gratis, només calia anar a tallar canyes i branques de vímet que creixien en llocs humits, com torrents, rieres i rius. Un dels torrents més generosos en aquest sentit era el de la Canaleta, la jungla de la meva infantesa. El poeta local Jaume Marigó va escriure precisament un poema que portava per títol Als vímets: “M’agrada de tallar els vímets de l’Anoia,/ veient i sentit l’aigua que passa i parrupeja/ al peu dels vímets verds, que són com una joia/ de plaer i el seu brancam m’ombreja./ De l’Avernó (o Lavernó) els vímets també em plau collir-los/ en un bell lloc ple d’arbres i esbarzers/ i després gronxar-los, i tot seguit portar-los,/passant per la passera que salta d’allò més./ Més, ningú no copsarà la dolça poesia/ que tenen aquests vímets, del riu enamorats,/ que mai més no fruiran de la meva companyia/i moriran ben sols del món abandonats./ I encara brotaran algunes primaveres,/ també aniran creixent amb l’escalfor del sol./En ells cantaran, al migjorn, caderneres,/ i a les nits, el mussol, i al matí, el rossinyol.” Una mica bucòlic i molt carrincló, però és el que hi ha. Malauradament ja han desaparegut els amics de cal Cisteller del carrer Hospital i de cal Marigó de carrer Sant Antoni i encara ens queden per sort els de cal Viader. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Aquesta foto és anterior a 1910 ja que el personatge masculí que hi veiem era el farmacèutic Antoni Viader Janer , nascut el 1835 i mort als 75 anys; i la senyora que l’acompanya era la seva segona dona, que tenia els ulls clars . Aquesta és una altra professió que ha evolucionat en els darrers tres segles. Sense anar més lluny, el pare d’Antoni Viader Janer, Narcís Viader Seguí ( 1800 – 1877), també farmacèutic sadurninenc, quan va haver d’obtenir la corresponent titulació acadèmica: […] fue examinado en las materias teóricas y prácticas de ella por los Catedráticos Examinadores del Real Colegio de dicha Facultad de San Victoriano de Barcelona, quienes le aprobaron por haber satisfecho cumplidamente a las preguntas que se le hicieron, y prestó después ante los mismos Examinadores juramento de defender el Misterio de la Purísima Concepción de la Virgen María Nuestra Señora, ser fiel al Rey N.S., enseñar y sostener la doctrina del Concilio de Constanza contra el Regicidio, la soberanía de S.M. y los derechos de su corona, no haber pertenecido ni haber de pertenecer jamás á sociedades secretas proscritas por las leyes, usar y ejercer bien y fielmente dicha Facultad, guardar sigilo en los casos concernientes y dar de limosna á los pobres las medicinas que pudiere […]”. Particularment surrealista era que un farmacèutic hagués de jurar defensar el Misteri de la Puríssima Concepció ( una filigrana dialèctica realment recargolada) , ser fidel al Rei ( res de vel·leïtats republicanes, com les que havien promogut els francesos a finals del segle anterior ) , defensar el Concili de Constanza ( de l’any 1413, si sí, de mil quatre-cents tretze) i no practicar la maçoneria. No conec prou la història de la nissaga des d’Antoni Viader Janer , però sembla que aquest darrer precepte se’l van saltar , amb tots els honors, al menys fins just després de la Guerra Civil (1936 – 1939) . Mai no ha estat innoble ser maçó, només que els acusaven de tots els mals a l’igual que als jueus. Va ser el general Franco qui va inventar allò de la conspiració judeomasònica. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Narcís Viader Font (1912 – 1982, el seu germà petit Antonio i un jove desconegut entre ells dos , enfilats dalt la teulada de la farmàcia del carrer Hospital. Hi ha una colla de detalls que il·lustren l’escena. En primer lloc, la silueta de fons del Montcau ( de 643 metres) , inconfusible, que tanca la vall per llevant. Per la part baixa de la bata de l’escola de Narcís Viader s’observa la casa Mir Ragué i altres del carrer Diputació, així com una de les palmeres del pati interior de can Guineu ( les van deixar morir , atacades pel morrut roig, a la segona dècada del segle XX, els tres propietaris que havien adquirit l’immoble el 1987, Freixenet, Codorníu i Juvé & Camps). A l’altra banda del grup sobresurt el campanar del temple parroquial i una silueta rectangular de color blanc que ara mateix no acabo d’identificar. Algú sap de què es tractava? El fotògraf s’hauria situat d’esquena al campanar de la Casa de la Vila mirant cap a l’est i la imatge s’hauria capturat el 1927 o 1928. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Les famílies de Narcís Viader i Paco Marsal , el 1927 o 1928 , en una sortida al camp i a la platja. Narcís Viader Escayola (1884 – 1968) i la seva esposa Eulàlia Font Rigol ( entre el fotògraf i el cotxe més proper) amb els seus fills Narcís ( amb un plat per barret i una forquilla a la ma) ), Antonio (amb corbata) i un noi no identificat ( amb llacet). Una mica separats, l’ajudant de la farmàcia, Paco Marsal (Francesc Marsal Bosch, 1894 – 1967) amb la seva dona, Carme Puig Martí, i el Jaume, el seu fill gran ( mort a Sant Sadurní a causa d’una malaltia durant la Guerra Civil, mentre el seu pare es trobava en un hospital militar republicà de Girona). Per unes altres fotos de la mateixa excursió sabem que la destinació final va ser una platja no identificada. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Narcís Viader Font al volant d’un cotxe de l’època ( entre 1927 i 1930). Per les seves dimensions no sembla un cotxe familiar, sinó més aviat un vehicle destinat als transport de viatgers. Ben posades hi devien acomodar-se unes deu persones. El nen que està dret en primer terme no ha estat identificat i el que està assegut a l’interior tampoc. Posats a elucubrar , aquest vehicle podria ser un dels que tenien a cal Xic Maxina per llogar amb motiu de casaments, bateigs i festes familiars. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Vista general de l’avinguda principal amb les fonts lluminoses i del pavelló central de Montjuïc de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La imatge sembla capturada els primers dies de la mostra, potser a finals de maig de 1929. Ja m’agradaria veure la reacció de l’amic Pere Viader Guixà al veure aquesta fotografia de les fonts de Montjuïc. Ves per on, el que són les coses ! El Pere va treballar durat una colla d’anys com enginyer responsable d’aquestes fonts tant espectaculars… sense saber que a casa seva de Sant Sadurní hi havia aquest negatiu de vidre des del 1929 ! D’aquesta foto no acabo d’entendre una de les dues línies lluminoses horitzontals que es van impressionar en el negatiu (al quadrat inferior esquerre) , mentre l’obturador de la màquina fotogràfica va romandre obert entre uns 10 o 15 segons, que és el temps que devia tardar un d’aquells cotxes en fer el trajecte des de l’escala d’accés a les fonts a la plaça d’Espanya. Com és que una de les dues línies lluminoses és més curta que l’altra? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

El jove Narcís Viader Font (1912 – 1982) simulant que toca una guitarra , quan en realitat sosté una tíbia i fuma una cigarreta, amb tres companys de carrera de farmàcia o de medicina. El jove anònim que té al seu costat porta una calavera i dos ossos húmers creuats entre les mans, simulant l’ensenya dels pirates. El tercer no participa del ritual macabre i al quart sembla que només li ha tocat un peroné. Ni estan extremadament seriosos ni tampoc somrients, sembla talment que per a ells sigui una situació intranscendent. La fotografia s’’hauria pogut capturar entre 1930 i 1932 i els quatre protagonistes són de casa bona, amb trajos de qualitat, rellotges de polsera , corbates i llacet, bon calçat, ben clenxinats, ben afaitats i ben alimentats. Vaja que no eren uns qualssevol. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Barcelona, 18 de febrer de 1931. A la imatge veiem la doctora García i als personatges Serra, Garcia, Dalli, Àngel, Murga, Esteva i al jove farmacèutic Narcís Viader Font de Sant Sadurní ( dret e l’extrem esquerre). Poques vegades et trobes amb una imatge tant ben documentada, gràcies als noms i a la data que apareixen escrits amb guix a la pissarra. Dóna la impressió que aquest era un recurs de manual del fotògraf i que a mesura que els diferents joves se situaven entorn d’una noia ( o d’un noi) per retratar-se , s’esborraven els noms dels figurants anteriors i se substituïen pels nous protagonistes de l’escena. A l’hora de positivar les fotografies s’excloïa l’espai de la pissarra i el grup quedava molt endreçat. Arribat el moment de cobrar les còpies el fotògraf sabia exactament a qui corresponien. Si aquesta era la proporció de dones farmacèutiques en relació als homes la ràtio era d’1 sobre 7, el 14’28 %. Actualment és del 71’5% la qual cosa indica l’extraordinària progressió de la dona en aquesta professió en els darrers 86 anys. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Hi ha fesomies que identifico a la primera ( o al menys a mi m’ho sembla) malgrat que no hagi conegut personalment als protagonistes d’una fotografia. En aquest cas vaig creure que l’home amb banyador fumant i marcant paquet era Bartomeu Gramona Purcell i els altres, dos fills seus ( en va tenir tres, Pau, Bartomeu i Josep Lluís). A través de l’amiga Carme Rodríguez ho hem preguntat a Josep Lluís Gramona Batlle el qual ha confirmat efectivament que es tracta del seu pare i dels seus dos germans, Pau ( el més gran) i Bartomeu. La imatge s’hauria capturat a la platja d’El Francàs (Vendrell). Us preguntareu com m’ho faig per encertar aquestes identificacions i és només qüestió de memòria visual. Entre els milers de fotografies que conservo memoritzades (apart estan escanejades i ben catalogades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès) n’hi ha algunes de l’equip de futbol del Club Esportiu Noya de l’Ateneu dels anys vint i en dues d’elles hi ha el jove Bartomeu Gramona perfectament identificat, gràcies a que fa quaranta anys algú que no recordo m’ho va indicar. A partir d’aquí és qüestió de conservar ben desperta la memòria menjant cues de pansa, que des de sempre ha estat un bon remei per mantenir allunyat al senyor Alzheimer ! Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Una noia anònima molt estilitzada i en banyador en el que sembla una piscina pública. Aquesta imatge una mica desenfocada contrasta amb l’anterior ja que mentre que en aquella els protagonistes es veuen realment d’una altra època, en aquesta la jove té l’aparença de ser més actual. Ella sap perfectament com estirar els peus i col·locar els braços perquè destaqui la seva silueta i elegància. Ves a saber de qui es tractava i de quin any és la foto ! Sembla talment dels anys vint o trenta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS RAMON VIADER GUIXÀ

Anuncis

Un pensament sobre “Més fotos inèdites d’entre 1882 i 1932

  1. En relació a la foto dels cistellers del carrer Hospital, l’amic Josep Gràcia de Vilafranca em, comenta que als coves que estan bastint els anomenaven coves pallissers ( per a la palla) i que l’artilugi de fusta que sosté a la ma dreta el personatge central que està dempeus era la vara de mesurar.els diferents productes de vímet i canya que es fabricàven.

    Moltes gràcies Josep

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s