Un dibuix escadusser de Joan Pascual Garriga

El 20 de desembre de 1962, en un tràgic accident de circulació, van morir quatre veïns de Sant Sadurní. Un d’ells era el rellotger del carrer Cavallers Joan Pascual Garriga, de 42 anys , el qual, a més d’haver estat un destacat jugador de futbol, era un bon artista gràfic. Només conservo una còpia d’un dels seus dibuixos que em va ser facilitada ja fa uns anys pel col·leccionista local Jordi Parera Cardús. Després dels cinc reportatges anteriors dedicats tots a col·leccions de dibuixos sadurninencs (les d’Amigó, Valentí Castanys, Enric Cristòfor Ricart, Llorenç Brunet i Junceda), la il·lustració escadussera d’avui vindria a ser com la torna o la cirereta del pastís de tota la sèrie.

Aquest dibuix de l’artista sadurninenc Joan Pascual Garriga (1920 – 1962) mostra la pràctica de l’estraperlo prop d’una estació de ferrocarril a les dècades dels quaranta i dels cinquanta del segle XX. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIT PER JORDI PARERA CARDÚS

Quan faig l’exercici retrospectiu d’intentar posar cara i ulls a la pràctica estraperlista a la meva infantesa, durant els anys d’autarquia, em ve al record la figura de Rosa Alerany, més coneguda com la Rosita estraperlista, la mare dels germans Aurora, Antonio, Teresa i Lluís Gil Alerany , que vivien en un immoble de pisos del carrer Montserrat, entre la Plaça Nova i el torrent de la Canaleta ( avui Rambla de la Generalitat). El marit de la Rosita treballava a can Codorníu i ella s’espavilava per contribuir a l’economia familiar proveint mig d’amagat tabac ros americà (Lucky Styrike, Pall Mall, Marlboro, Winston, Chesferfield…) i de pipa (sobretot de la marca aromàtica Amsterdamer), així com d’altres articles com licors, mitges , perfums i sabons de marca. Recordo l’escala fosca i inhòspita d’aquell immoble, pudent d’humitat, ipujant-la amb il·lusió i baixant-la satisfet amb el botí furtiu.

La Rosita estraperlista no era la única que es dedicava a aquesta activitat. A més d’altres que li feien la competència distribuint a la menuda els mateixos productes al mateix municipi n’hi havia alguns més espavilats que treballaven a l’engròs, facilitant farina, sucre, patates, oli… de sota ma. Alguns d’aquests es van fer rics o van poder viure en millors condicions que les habituals. La Guàrdia Civil deixava fer, però tot plegat es movia en una zona fosca , sense fer escarafalls i procurant no esverar el galliner.

El dibuix de Joan Pascual ens mostra el moment en que des de dalt d’un vagó de tercera de RENFE (en aquella època hi havia vagons de primera, de segona i de tercera) es llencen daltabaix els farcells que contenen les mercaderies, mentre un exèrcit de còmplices els recullen i se’ls emporten. Un d’ells s’ha estripat i se’n extreu una barra de pa; una dona s’esglaia quan se’n adona que un dels farcells ha anat a parar sota les rodes de vagó i es malmetrà el seu contingut; una parella es baralla disputant-se un dels paquets…En aquella època, a diferència de l’actual, els vidres dels vagons de tren es podien alçar i baixar. Lògicament l’escena que Pascual va dibuixar no era imaginada, però sí que era exagerada, en el sentit que difícilment haurien pogut coincidir a Sant Sadurní tants estraperlistes junts dalt i baix d’un mateix vagó. Tal vegada el dibuixant hauria volgut plasmar la realitat prop d’una zona molt més poblada.

Segons la Wikipedia : “ El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d’un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s’escau, sense pagar els aranzels corresponents […] En èpoques d’autarquia o dificultats al comerç exterior, el contraban se sol centrar en articles de primera necessitat, que són difícils de trobar als mercats legals, o en altres casos a productes de luxe o superflus, gravats amb molts d’imposts (tabac,licor, objectes electrònics) […] En molts de casos el contraban cessa quan canvien les circumstàncies que l’han afavorit, com són els casos citats anteriorment, o l’abolició de la llei seca als Estats Units, però en altres, perduren i fins i tot es fan més forts al llarg del temps, com és el cas de les drogues “.

Havia perdut de vista tots els germans Gil Alerany fins que fa uns quatre o cinc anys, casualment, vaig anar a visitar amb uns amics el museu de la farmàcia de Llívia (Baixa Cerdanya). A la sortida, mentre caminaven per un carreró pel qual abans no havíem transitat, varem decidir anar a prendre un cafè en un bar proper . L’establiment era buit de clients i darrera el mostrador, d’esquena a la porta d’accés, hi havia un home de la meva edat que endreçava unes ampolles en les prestatgeries. Vaig saludar-lo cordialment amb el bon dia de rigor afegint que volíem un cafè. A l’instant, sense girar-se, i com si hagués estat impulsat per un reflex condicionat, aquell home anònim va exclamar: “ ─Tu ets el Querol de Sant Sadurní !”. Em vaig quedar tant sorprès i atònit com poques vegades m’ha succeït a la vida. Li vaig preguntar qui era i com és que m’havia identificat sense veure’m , i em respondre que era l’Antonio Gil Alerany, company d’escola i veí meu fins als anys cinquanta al carrer Montserrat de Sant Sadurní, i perquè havia reconegut la meva veu ! Havia passat més de mig segle des que ell s’havia establert a Llívia, en tot aquest temps no ens havíem vist ni escoltat i ho va encertar de ple. Mai hauria imaginat que hi hagués persones capaces de recordar un registre de veu després de tant temps, però ara en puc donar fe… a no ser que l’amic Antoni Gil hagués tingut l’oportunitat de veure’m recentment en algun programa de televisió o m’hagués escoltat a la tertúlia setmanal de la cadena SER en la que jo participava aleshores, que també podria ser. Ja se que aquesta anècdota no té res a veure amb el dibuix que encapçala el post d’avui, però és oportuna i en qualssevol cas ja em disculpareu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s