Sis dibuixos de Valentí Castanys, a les memòries d’un futbolista sadurninenc

El dibuixant Valentí Castanys Borràs (1898 – 1965) va il·lustrar fa 58 anys les memòries d’un futbolista sadurninenc, Alfons Romeu Sabater, el Fonso de cal Ton de la Fonda, amb sis imatges entranyables que ens ajuden a entendre que la dèria del futbol no és d’ara sinó que ve de lluny. L’obra, que porta per títol Memòries i divagacions d’un futbolista discret (1957) , és una petita joia literària local que mereix ser rellegida periòdicament. Romeu va debutar al primer equip del Barça al partit inaugural de la temporada de la lliga 1935 – 1936 . Va ser una glòria efímera ja que només va jugar mitja part, no el van tornar a convocar i el van traspassar al Sabadell.

Alfons Romeu i Sabater, l’autor del llibret Memòries i divagacions d’un futbolista discret, editada el 1959 i reeditada per l’Ajuntament de Sant Sadurní en facsímil el 1985. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS , DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957) , DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

Alfons Romeu i Sabater, l’autor del llibret Memòries i divagacions d’un futbolista discret, editada el 1959 i reeditada per l’Ajuntament de Sant Sadurní en facsímil el 1985. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS , DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957) , DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

”Jo somiava només en el futbol”. És curiós que l’únic text que hi ha en castellà en l’obra d’Alfons Romeu estigui en aquest dibuix i probablement tingui una explicació versemblant. L’autor va anar a escola al col·legi dels hermanos gabrielistas que impartien les classes en llengua castellana (òbviament també les de geografia i història). Els seus somnis Romeu els hauria recordat doncs en castellà, tot i que la resta de l’obra està escrita en català, gens habitual a l’època. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

”Jo somiava només en el futbol”. És curiós que l’únic text que hi ha en castellà en l’obra d’Alfons Romeu estigui en aquest dibuix i probablement tingui una explicació versemblant. L’autor va anar a escola al col·legi dels hermanos gabrielistas que impartien les classes en llengua castellana (òbviament també les de geografia i història). Els seus somnis Romeu els hauria recordat doncs en castellà, tot i que la resta de l’obra està escrita en català, gens habitual a l’època. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“Fou doncs una lluita mascle, apassionada, la d’aquell partit de can Catasús”. La baralla a can Catasús va ser èpica i hi van intervenir jugadors i veïns. Se’n va parlar durant dècades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“Fou doncs una lluita mascle, apassionada, la d’aquell partit de can Catasús”. La baralla a can Catasús va ser èpica i hi van intervenir jugadors i veïns. Se’n va parlar durant dècades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“Un gol és la plasmació del deliri, és l’arribada dels prínceps de Mónaco, l’Agha-Kan, en Churchill i el Negus, tots de cop”. Ara hauríem de canviar els noms d’aquests personatges i parlar dels prínceps actuals del Japó o de Tailàndia, d’un dels potentats dels emirats àrabs, del primer o de la primera ministra britànica de torn o del paranoic Donald Trump , i del president de la República Democràtica Federal de Etiòpia, del qual no escric el nom perquè des que redacto aquest text fins que es publiqui pot esdevenir per enèsima vegada un altre cop d’estat i enderrocar-lo. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“Un gol és la plasmació del deliri, és l’arribada dels prínceps de Mónaco, l’Agha-Kan, en Churchill i el Negus, tots de cop”. Ara hauríem de canviar els noms d’aquests personatges i parlar dels prínceps actuals del Japó o de Tailàndia, d’un dels potentats dels emirats àrabs, del primer o de la primera ministra britànica de torn o del paranoic Donald Trump , i del president de la República Democràtica Federal de Etiòpia, del qual no escric el nom perquè des que redacto aquest text fins que es publiqui pot esdevenir per enèsima vegada un altre cop d’estat i enderrocar-lo. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“El futbol ha creat una literatura”. Premsa en castellà, òbviament, perquè la llengua catalana estava proscrita en els diaris i revistes que es venien als quioscs. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET(1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“El futbol ha creat una literatura”. Premsa en castellà, òbviament, perquè la llengua catalana estava proscrita en els diaris i revistes que es venien als quioscs. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET(1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“Abans la gent treballava; ara assessora”. Ironia fina a l’època... que ja ha esdevingut habitual i no fa gràcia. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

“Abans la gent treballava; ara assessora”. Ironia fina a l’època… que ja ha esdevingut habitual i no fa gràcia. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX DE VALENTÍ CASTANYS, DEL LLIBRE MEMÒRIES I DIVAGACIONS D’UN FUTBOLISTA DISCRET (1957), DE L’AUTOR SADURNINENC ALFONS ROMEU SABATER.

Alfons Romeu Sabater presentant el 1957 el seu llibre Memòries i divagacions d’un futbolista discret a la biblioteca de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, a l’Era d’en Guineu. Assisteixen les autoritats municipals, amb l’alcalde franquista Joan Miró Galofré al capdavant; els prohoms de la Falange, encapçalats pel sastre Claudio Casanovas Santacana; el director de les Escoles Nacionals senyor Madriles; el director de la sucursal de la Caixa de Pensions Josep Aubareda, i d’altres sadurninencs com Daniel Forns Torelló, Pere Puignau Forns, Ramon Rigol Ordi, el xarcuter artesà de cal Miqueló del carrer Hospital i l’advocat Josep Oriol Marrugat Castro de cal Marrugat de la Fortesa, entre d’altres. En total uns trenta-quatre homes... i una sola dona no identificada (al marge esquerre, asseguda discretament a segona fila). Aquest era el paper residual de la dona en els actes públics no religiosos de fa 50 o 60 anys (en contrapunt, l’assistència de les dones als actes litúrgics era majoritària) . Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Alfons Romeu Sabater presentant el 1957 el seu llibre Memòries i divagacions d’un futbolista discret a la biblioteca de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, a l’Era d’en Guineu. Assisteixen les autoritats municipals, amb l’alcalde franquista Joan Miró Galofré al capdavant; els prohoms de la Falange, encapçalats pel sastre Claudio Casanovas Santacana; el director de les Escoles Nacionals senyor Madriles; el director de la sucursal de la Caixa de Pensions Josep Aubareda, i d’altres sadurninencs com Daniel Forns Torelló, Pere Puignau Forns, Ramon Rigol Ordi, el xarcuter artesà de cal Miqueló del carrer Hospital i l’advocat Josep Oriol Marrugat Castro de cal Marrugat de la Fortesa, entre d’altres. En total uns trenta-quatre homes… i una sola dona no identificada (al marge esquerre, asseguda discretament a segona fila). Aquest era el paper residual de la dona en els actes públics no religiosos de fa 50 o 60 anys (en contrapunt, l’assistència de les dones als actes litúrgics era majoritària) . Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’obra d’Alfons Romeu Sabater, Memòries i divagacions d’un futbolista discret (1959) gaudeix de l’honor d’haver estat l’únic llibre local escrit en llengua catalana durant la dictadura franquista. Feia aleshores exactament cinquanta anys que el secretari municipal Pelegrí Torelló Borràs havia publicat la seva Monografia Històrica-pintoresca de la Vila de Sant Sadurní d’Anoya, escrita també en català. L‘una i l’altra, finançades pels seus autors respectius, són dos referents de la bibliografia local i van ser reeditades oportunament en facsímil pel primer ajuntament democràtic de la segona meitat del segle XX.

Les memòries futbolístiques d’Alfons Romeu són una delícia , són divertides i es poden llegir en una o dues hores, depèn de la velocitat de creuer de cadascú. Ens parlen d’un personatge, Josep Raventós Ferrer de Sant Sadurní d’Anoia ( en realitat és una autobiografia del mateix Romeu), que gira al voltant de l’univers del futbol. Com tants d’altres la seva inclinació per aquest esport es va iniciar al camp del col·legi dels Hermanos Gabrielistas del carrer Hospital de Sant Sadurní, va competir als equip del Centre i l’Ateneu durant la Segona República i el seu moment àlgid el va viure a l’inici de la temporada de la lliga de 1935 – 1936, quan Romeu, efectivament, va debutar al primer equip del Barça al camp de Les Corts. A la mitja part el van substituir i poc després el van traspassar al Sabadell.

L’obra és un compendi d’anècdotes i vivències divertides protagonitzades pel futbolista Josep Raventós ( vull dir per Alfons Romeu) amanides amb reflexions personals certament originals i algunes realment ocurrents per l’època. Com aquesta: “ […] Finalment el capitalisme futbolístic necessità la democratització dels milions; és a dir que els milions es fessin assequibles a les classes més humils. Els milionaris han d’ésser pocs i mal avinguts. El que pretenc dir és que els pobres han de poder parlar de milions […]”.

Hi ha una vivència en el llibre de la qual jo també vaig ser protagonista a la meva infantesa al camp de futbol del Centre, en més d’una ocasió. Escriu Romeu: “[…] El camp estava situat vora un torrent, que voreja la riera Lavernó. El torrent ha motivat que algunes vegades s‘hagi suspès un partit per manca de pilota, o sobretot quan baixa la rierada. Quan han caigut tres o quatre pilotes a baix a la riera, si l’equip de criatures contractat cada diumenge per fer les devolucions consegüents, a raó de dos rals per barba, bada una mica, no hi ha manera de continuar el partit i a l’àrbitre no li queda més remei que donar-lo per acabat […]”. Si mai algú volgués inspirar-se per filmar una pel·lícula tipus Amarcord, ambientada en el Sant Sadurní de la República i de la postguerra, trobaria a Memòries i divagacions… força material susceptible d’esdevenir belles imatges cinematogràfiques. Noms com el de l’entrenador Sesus, els dels jugadors locals Betes, Bartoldo i Rubio, i el del barber Vicens Canals del Raval posen cara i ulls a un personatges fellinians.

Segons la Wikipedia, Valentí Castanys Borràs (1898 – 1965) va ser la principal figura i impulsor de la revista d’humor esportiu Xut!, nascuda el 1922. Fou col·laborador d’un gran nombre de publicacions d’humor gràfic i informació general: En PatufetEl Senyor CanonsEl Be NegreLa Veu de Catalunya,La RamblaLa Ciutat. Va assolir una gran popularitat com a humorista radiofònic, conferenciant i escriptor, en crear, per exemple la popular família Sistachs. Durant la Guerra Civil anà a Donosti, on col·laborà a publicacions com Flechas i Pelayos, amb el pseudònim As. Després de la guerra col·laborà a Destino i al diari esportiu El Mundo Deportivo, que deixà el 1946 per fer un acudit diari a El Correo Catalána a més de crear El Once, amb el que pretengué emular l’èxit del Xut!. L’any 1963 dos monòlegs escrits per ell van ser gravats en un disc pel popular actor Joan Capri. Amb el seu humor blanc i costumista, un grafisme net i sense complicacions i un estil de caricatura estilitzada sense massa exageració, fou un dels principals humoristes catalans de la postguerra.

Anuncis

Un pensament sobre “Sis dibuixos de Valentí Castanys, a les memòries d’un futbolista sadurninenc

  1. Gràcies Carles!!.En Castanys és un mestre que no ha creat escola perquè és, contra allò que podria semblar gens sencill. Ben al contrari, la seva obra és un magistral curs de perspectiva, volum, moviment, expresió, sentit càustic de l’humor, etc., etc. Ha aportat un munt de sol·lucions
    personals que deuen ser inimitables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s