Deu dibuixos locals de fa 60 anys

Una col·lecció de deu dibuixos inèdits (o gairebé) , realitzats per un artista (tal vegada foraster) del qual només coneixem el primer cognom (sembla que signava Amigó), ens permet descobrir com era Sant Sadurní el 1957. No és gran cosa, però quan impera el buit qualssevol aportació és molt ben rebuda.

Portal d’accés a l’interior de la Vila , després de travessar el pont sobre el torrent de la Canaleta, mal identificat com un pont romà. Cliqueu a sobre i s’ampliarà FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Portal d’accés a l’interior de la Vila , després de travessar el pont sobre el torrent de la Canaleta, mal identificat com un pont romà. Cliqueu a sobre i s’ampliarà FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Vista panoràmica de Sant Sadurní, amb l’indret de la Timba sobre la riera Lavernó en primer terme. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Vista panoràmica de Sant Sadurní, amb l’indret de la Timba sobre la riera Lavernó en primer terme. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Pont sobre la riera Lavernó, reconstruït després de la Guerra Civil per presos polítics de la Model de Barcelona ja que l’anterior havia estat enderrocat el 22 de gener de 1939 durant la retirada republicana. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Pont sobre la riera Lavernó, reconstruït després de la Guerra Civil per presos polítics de la Model de Barcelona ja que l’anterior havia estat enderrocat el 22 de gener de 1939 durant la retirada republicana. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La Casa de la Vila, un cop enderrocat l’immoble de ca les Tuies ( o Tiues) que estava situat de forma perpendicular a la part dreta de l’Ajuntament. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La Casa de la Vila, un cop enderrocat l’immoble de ca les Tuies ( o Tiues) que estava situat de forma perpendicular a la part dreta de l’Ajuntament. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Torre de defensa de la Font del Mingo, construïda a la Tercera Guerra Carlina. Cliqueu a sobre i s’ampliarà, FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Torre de defensa de la Font del Mingo, construïda a la Tercera Guerra Carlina. Cliqueu a sobre i s’ampliarà, FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Església parroquial amb les reixes de ferro protectores instal·lades el 1925, un cop enllestida la rehabilitació. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Església parroquial amb les reixes de ferro protectores instal·lades el 1925, un cop enllestida la rehabilitació. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Carrer de les Àrpies ( l’actual carrer Montserrat) en la seva part més alta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Carrer de les Àrpies ( l’actual carrer Montserrat) en la seva part més alta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Pati porxat de can Guineu, accessible des del carrer Hospital. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Pati porxat de can Guineu, accessible des del carrer Hospital. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Pati porxat de can Guineu, accessible des del carrer Hospital . Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Pati porxat de can Guineu, accessible des del carrer Hospital . Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Interior d’unes caves d’una marca de xampany indeterminada. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Interior d’unes caves d’una marca de xampany indeterminada. Cliqueu a sobre i s’ampliarà , FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Primer dibuix. El portal d’accés a l’interior de la Vila després de travessar el torrent de la Canaleta era una de les entrades més importants de la Vila. Aquest portal abans de 1797 estava instal·lat als Quatre Cantons (per això de l’actual carrer Cavallers, oficialment Doctor Escayola, en deien carrer del Portal). El 1848, durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners , els carlins que assetjaven el poble, encapçalats per l’anomenat el Cadiraire, van intentar infructuosament abatre la porta per ocupar la Vila. A la dècada dels seixanta del segle XX es va desmantellar peça per peça i es va conservar en un magatzem municipal però, malauradament, quan ja en el segle XXI l’ajuntament presidit per alcalde Joan Amat i Solè va decidir reposar-lo, només es conservava la pedra central, que és la que presideix actualment la rèplica del portal instal·lada en el mateix indret.

Segon dibuix. En iniciar-se la dècada dels cinquanta Sant Sadurní tenia només uns 4200 habitants ( igual que el 1930 i el 1940) , però va ser precisament en aquells anys quan s’inicià un fort creixement demogràfic a causa principalment de la immigració de famílies foranies, de forma que entre 1950 i 1975 el cens de població gairebé es va doblar. Els límits del casc urbà es mantenien estables a mitjans del segle , tot i que es començava a ocupar la que s’anomenava Zona Nord, el major desgavell urbanístic de tota la història local. Al sud , el límit era la Timba, una zona inhòspita que al llarg dels segles s’havia conformat a causa de l’erosió de la riera Lavernó i de l’abandó municipal. Aquest paratge es va dignificar, ves per on, també durant el mandat del mateix alcalde citat anteriorment.

Tercer dibuix. El pont sobre la riera Lavernó, destruït el 22 de gener de 1939 durant la retirada republicana, havia estat reconstruït després de la Guerra Civil per presos polítics de la Model de Barcelona. Havia estat inaugurat pel general franquista Alfredo Kindelán i les autoritats locals del règim n’estaven tant agraïdes (al general, no als presos republicans que havien fet la feina) que li van dedicar un carrer del municipi. La recent reforma i millora d’aquest pont va ser la darrera obra de l’ajuntament presidit també per Joan Amat . Quan vaig a Sant Sadurní m’ho faig venir bé per transitar-hi ja que em sembla molt digne.

Quart dibuix. La Casa de la Vila es va ampliar amb l’adquisició per part de l’Ajuntament d’un immoble adossat perpendicularment a la façana conegut com ca les Tiues ( o Tuies ). Al dibuix de 1957 es pot observar perfectament el lloc que ocupava , entre la paret lateral sud de la Casa de la Vila i el carrer Sant Antoni. Precisament allí mateix s’observa una teulada que sobresurt i que corresponia a un altre immoble propietat de la família Viader destinat a caserna de la Guàrdia Civil, fa temps desaparegut. La font de ferro colat d’aquella plaça era idèntica a d’altres del mateix model instal·lades en diferents indrets del poble. ¡ Quantes vegades m’hi vaig refrescar!

Cinquè dibuix. La torre fortificada de la Font del Mingo és un dels pocs vestigis locals de les Guerres Carlines que es conserven en bon estat. Sota aquesta torre rajava una font d’aigua potable que abocava en un abeurador per als animals i que lluïa un rètol de ceràmica amb aquesta llegenda en forma d’estrofa : “ Assedegats que cerqueu / aigua fresca i regalada/ de millor no en trobareu / en cap lloc de la contrada”.

Sisè dibuix. L’església parroquial i el campanar es conservaven impecables després de les reformes de 1925. Les reixes que impedien l’accés a l’interior del temple eren el reflex d’una època en què imperava el poder diví omnipresent. A la dècada següent, sobretot a partir del Concili Vaticà II , l’actitud de l’església va esdevenir més propera i les reixes en conseqüència van desaparèixer.

Setè dibuix. Al dibuix dels anys cinquanta de la part més alta del carrer Montserrat (conegut popularment com el carrer de les Àrpies) hi ha cinc elements que no es veuen així com així i que recordo perfectament de la meva infantesa: la pols, els sots, els fems, la pudor i el fang. Els tres primers són més o menys evidents al dibuix. Un carrer terrós, sense asfaltar, és un focus de pols, com la que intuïm que hi devia haver . Quan plovia, aquesta terra s’escolava fins a un repetjó que canalitzava l’aigua fins a la vorera, creant un pronunciat reguerot. Els animals de càrrega que transitaven per aquest indret a les dècades dels quaranta , dels cinquanta i dels seixanta del segle passat no controlaven els seus esfínters, com fem els humans, i quan tenien ganes de pixar i cagar… pixaven cagaven sense miraments i els carreters deixaven els excrements al mig del carrer ( els podeu identificar també al dibuix, vull dir els excrements, no els carreters). La pudor era per tant omnipresent . I finalment, el fang, que els dies de pluja i posteriors substituïa la pols efímera amb terrossos solidificats que, seguint un cicle predeterminat, esdevenien finalment, altra vegada, pols. De pols a fang i de fang a pols, en un cercle viciós interminable. Aquest efecte tant primari que durant els segles precedents s’havia fet habitual només es va capgirar quan va aparèixer l’asfalt, amb la urbanització del carrer.

Vuitè i novè dibuix. El pati porxat de can Guineu és un dels indrets notables del casc urbà… que actualment és inaccessible i per tant inútil. Des del 2000 aquest immoble és tancat i s’està degradant perquè els seus tres propietaris (les societat Codorníu, Freixenet i Juvé i Camps) no volen, no saben o no poden evitar-ho. La situació d’aquesta casa pairal és estratègica i caldria destinar-la a alguna activitat de promoció local. Malauradament, cada dia que passi la rehabilitació costarà més diners. Segons informa el setmanari comarcal , els propietaris han presentat formalment una oferta de venda a l’Ajuntament … després de desdir-se de l’objectiu pel quan van comprar l’immoble el 1987 ( anticipant-se amb nocturnitat i traïdoria a l’Ajuntament de torn) : ubicar-hi el Consell Regulador del Cava, que actualment, ves per on, segueix radicat a Vilafranca ( on per cert no estan establertes les principals empreses del sector … ni tampoc les menys importants) . Aquest canvi de criteri després de gairebé 30 anys (alguns sospiten que ja fa temps que se’n havien desentès) , no s’acaba d’entendre fàcilment i tal vegada caldria qüestionar-lo.

Desè dibuix. Les caves ja ocupaven una bona part del subsòl del casc urbà i dels afores. A finals de la dècada del cinquanta però el xampany de cava i el xampany gasat convivien amb naturalitat i res feia preveure l’evolució vertiginosa de les vendes d’aquests dos articles de consum. La producció que l’any 1950 havia estat en total de 5.7000.000 ampolles, deu anys després va assolir la xifra de 10. 500.00 i el 1975 , 61.000.000. El xampany de cava va acabar imposant-se i ara es troba en una crisi de difícil solució (cliqueu aquí).

Anuncis

Un pensament sobre “Deu dibuixos locals de fa 60 anys

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s