La panoràmica més antiga de l’església del castell de Subirats

Existeix un quadre (o existia encara fa uns vint-i-cinc o trenta anys) en el qual es podia admirar l’església amb el seu campanar, la rectoria i el fossar situats dalt del turó del castell de Subirats (Alt Penedès) , tal i com eren a la primera meitat del segle XIX (i probablement també durant els segles anteriors). La senyoreta Maria Teresa Mir i Vidal (1906 -2000) de can Guineu el va regalar, mig a contracor, a la monja Josefina Olivella que habitava aquell indret, amb la condició de que s’exhibís a l’interior del recinte eclesiàstic del castell de Subirats perquè els feligresos el poguessin contemplar. Desapareguda la monja, al quadre en qüestió se li ha perdut la pista . Què se’n haurà fet? Qui el deu tenir? Ara que aquells immobles han recuperat l’activitat confesional, s’hauria de procurar localitzar-lo per retornar-lo al lloc per al qual va ser regalat.

La tela en qüestió mostra l’església amb el seu campanar, la rectoria i el cementiri annex, tot dalt del turó del castell de Subirats. Aquesta podria ser la imatge que millor reflecteix la realitat d’aquest indret a la primera meitat del segle XIX ( i qui sap si també durant els segles anteriors) . Ara sabem del cert on estava situat el cementiri ( si és que no es tracta d’una concessió de l’artista, que també podria ser) . Aquesta fotografia formava part de l’inventari dels béns de can Guineu realitzat quan la senyoreta Maria Teresa Mir i Vidal encara hi vivia i es desconeix el nom de l’artista que va pintar el quadre. Va ser ella la que el va regalar a la monja Josefina Olivella que habitava el recinte de Subirats. Si algú vol reproduir la foto o veure-la augmentada, que cliqui a sobre . FONS DE L’AUTOR. FOTOGRAFIA CEDIDA PER RAMON ROSELL MIR

La tela en qüestió mostra l’església amb el seu campanar, la rectoria i el cementiri annex, tot dalt del turó del castell de Subirats. Aquesta podria ser la imatge que millor reflecteix la realitat d’aquest indret a la primera meitat del segle XIX ( i qui sap si també durant els segles anteriors) . Ara sabem del cert on estava situat el cementiri ( si és que no es tracta d’una concessió de l’artista, que també podria ser) . Aquesta fotografia formava part de l’inventari dels béns de can Guineu realitzat quan la senyoreta Maria Teresa Mir i Vidal encara hi vivia i es desconeix el nom de l’artista que va pintar el quadre. Va ser ella la que el va regalar a la monja Josefina Olivella que habitava el recinte de Subirats. Si algú vol reproduir la foto o veure-la augmentada, que cliqui a sobre . FONS DE L’AUTOR. FOTOGRAFIA CEDIDA PER RAMON ROSELL MIR

Fotografia actual del mateix indret del castell de Subirats que veiem a la pintura anterior. Del campanar només hi ha les restes i del cementiri ni rastre ( el nou fossar està a cobert, a la banda contrària de l’escala d’accés) . És evident que la restauració de tot aquest indret no va ser gens respectuosa amb la tradició centenària. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Fotografia actual del mateix indret del castell de Subirats que veiem a la pintura anterior. Del campanar només hi ha les restes i del cementiri ni rastre ( el nou fossar està a cobert, a la banda contrària de l’escala d’accés) . És evident que la restauració de tot aquest indret no va ser gens respectuosa amb la tradició centenària. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Vista de l’edifici en runes que a mitjans del segle XX ocupava l’espai que anteriorment havia estat destinat a fossar de l’església del castell de Subirats . Al fons sembla identificar-se el conjunt d’immobles de can Codorniu. A l’altra banda de l’anomenat torrent de la Torre s’hi troba el Pujol d’en Figueras, l’assentament ibèric més antic d’aquestes contrades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Vista de l’edifici en runes que a mitjans del segle XX ocupava l’espai que anteriorment havia estat destinat a fossar de l’església del castell de Subirats . Al fons sembla identificar-se el conjunt d’immobles de can Codorniu. A l’altra banda de l’anomenat torrent de la Torre s’hi troba el Pujol d’en Figueras, l’assentament ibèric més antic d’aquestes contrades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Aquesta història costaria d’interessar si no disposéssim sortosament de la fotografia que encapçala el post d’avui. Correspon a un quadre del patrimoni de can Guineu, inventariat i catalogat quan la senyoreta Maria Teresa Mir Vidal ( 1906 – 2000) encara hi vivia, i l’ha conservat ( la foto, no el quadre) un nebot seu, el doctor Ramon Rosell Mir. El quadre en qüestió penjava d’una paret de can Guineu en una de les sales nobles de la casa pairal i va ser regalat per la darrera resident de can Guineu ( la mateixa Maria Teresa) a la monja Josefina Olivella que residia al recinte rehabilitat del castell de Subirats , la qual havia aplicat una pressió de tercer grau per aconseguir-lo. Quan Maria Teresa finalment va cedir, el tracte va ser que el quadre es penjaria al recinte de la rectoria del mateix castell perquè els feligresos el poguessin admirar. En aquelles circumstàncies no es va signar cap document, però el doctor Ramon Rosell Mir, nebot de la senyoreta Maria Teresa, està disposat a anar on calgui per acreditar l’origen de l’obra i la voluntat de la seva tia.

La pintura a l’oli mostra l’església, el campanar amb dues campanes i la rectoria, tot aplegat darrera un baluard proveït d’espitlleres i, a l’exterior, el fossar amb tres xipresos i amb un accés particular. El conjunt sembla harmònic i dóna tota la impressió d’estar consolidat de molt temps enrere. La dona i la criatura van vestides de forma tant poc concreta que costa deduir l’època en què van ser pintades. Si els restauradors que van projectar les darreres rehabilitacions dels immobles del castell de Subirats haguessin disposat d’aquesta imatge ( i també, tot sigui dit, d’una certa dosi de sensibilitat) , tal vegada ens hauríem estalviat les atzagaiades hi que van cometre.

Per les actuals generacions de sadurninencs, Subirats, tot i ser un terme municipal veí, sona distant i llunyà. Fa de mal dir, però dubto que arribés al deu o al vint per cent el nombre de veïnes i veïns del terme de Sant Sadurní d’Anoia que recordessin que fins el 1764 el seu poble es deia Sant Sadurní de Subirats, i que el castell era aleshores una referència propera i estimada. Amb la separació de fa dos-cents cinquanta tres anys els sadurninecs es van girar d’esquena al castell… tot i mantenir una certa rutina per a les celebracions religioses autòctones.

Al llarg dels darrers vint anys no recordo haver vist mai el quadre allí dalt (perquè m’hauria cridat molt l’atenció; la qual cosa no vol dir que no hi fos, efectivament ) , però el que és segur és que ara no hi és. Així m’ho confirma la senyora Montse Roset Armengol, l’actual promotora de tot el recinte, la qual, per intentar tancar el cercle, ha consultat avui, 4 de febrer, a l’anterior rector responsable mossèn Josep Raventós i l’actual, mossèn Carles Catasús. S’espera resposta en un sentit o un altre.

Sobre la destinació del quadre es podrien aventurar un parell d’hipòtesis, totes dues donant per descomptada la bona fe. La primera seria que per tal de preservar-lo, el rector de la parròquia de torn, un cop morta la monja, hagués decidit traslladar-lo provisionalment a un lloc més segur . Una segona hipòtesis ens portaria al moment en què els familiars de la monja morta van retirar del recinte del castell tot allò que van creure que era de propietat particular de la difunta. En aquest segon cas el quadre podria estar en algun dels domicilis d’aquests familiars. Em resisteixo a contemplar altres opcions ( que s’ha extraviat, que es va destruir, que el van robar, que el va comprar un antiquari o un col·leccionista d’art…) perquè qualssevol de les dues anteriors és força versemblant. Si algú vol iniciar la recerca ja sap per on començar.

No és la primera vegada que em trobo amb una situació com aquesta. El 1979 , quan vaig accedir a l’alcaldia de Sant Sadurní, em vaig interessar per un altre quadre que Montserrat Raventós Fatjó de can Codorníu havia regalat a l’Escola Professional i Domèstica creada precisament per ella mateixa i les seves dues germanes el 1914. Es tractava d’una pintura d’en Joan Llimona Bruguera (1860 – 1926) en la qual hi havia les tres figures tradicionals del pessebre. El quadre en qüestió constava en l’inventari de l’escola quan aquesta es va municipalitzar durant la Segona República, però havia desaparegut després de la Guerra Civil. No em vaig creure la primera versió del secretari de torn del consistori, Jaume Coca Freginals , el qual , per treure’s el mort de sobre, va recórrer a aquella expressió de manual tant pròpia del postfranquisme : “ ─ El devien cremar els rojos”, al·ludint als membres del Comitè de Milícies Antifeixistes local i als regidors republicans sadurninencs que havien governat el municipi entre el 18 de juliol de 1936 i el 22 de gener de 1939. El mateix personatge es va manifestar exactament igual quan em vaig interessar pels llibres oficials de l’Ajuntament del període 1936 – 1939… recuperats els 19 exemplars en perfecte estat de revista l’any 2010.

Vaig imaginar en contrapunt que algú l’hauria pogut retirar oportunament i vaig denunciar hàbilment la seva absència en els ambients adequats, manifestant l’interès de l’Ajuntament per a recuperar-lo. Oli en un llum. En qüestió de dies una dona molt concreta que el tenia a casa seva ( jo havia rebut prèviament una confidència en aquest sentit) el va portar a la Casa de la Vila. Varem convenir ella i jo , de cara a la galeria, que la intervenció d’aquesta sadurninenca quan es va emportar el quadre de l’escola hauria estat providencial, evitant així que es perdés, desaparegués o destruís. Durant els anys que vaig ser alcalde (i malgrat el meu agnosticisme) el vaig tenir penjat al despatx de l’alcaldia … i suposo que allí deu continuar. Pel desembre de 1981 l’Ajuntament laic el va reproduir en la felicitació de Nadal. Tant de bo que el quadre del castell de Subirats es localitzi també ben aviat!

Quadre pintat per Joan Llimona Bruguera (1860 – 1926) que la senyoreta Montserrat Raventós Fatjó de can Codorníu va regalar el 1914 a l’Escola Professional i Domèstica. Havia desaparegut després de la Guerra Civil ( ni abans, ni durant) i el 1979, l’alcalde de torn ( jo mateix vaja, sense embuts), el va recuperar d’un domicili particular de Sant Sadurní i el va dipositar a l’Ajuntament. Malauradament, la fotografia del meu arxiu s’ha descolorit en els darrers 35 anys i ha perdut la riquesa cromàtica original. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Quadre pintat per Joan Llimona Bruguera (1860 – 1926) que la senyoreta Montserrat Raventós Fatjó de can Codorníu va regalar el 1914 a l’Escola Professional i Domèstica. Havia desaparegut després de la Guerra Civil ( ni abans, ni durant) i el 1979, l’alcalde de torn ( jo mateix vaja, sense embuts), el va recuperar d’un domicili particular de Sant Sadurní i el va dipositar a l’Ajuntament. Malauradament, la fotografia del meu arxiu s’ha descolorit en els darrers 35 anys i ha perdut la riquesa cromàtica original. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Anuncis

5 pensaments sobre “La panoràmica més antiga de l’església del castell de Subirats

  1. L’amic Joan Guilera Miquel m’ha fet arribar aquest mail en relació al quadre desaparegut. Segons el seu comentari fa 20 anys encara estava controlat.

    Carles,

    Va servir de portada, de l’ aplec del Castell de Subirats 1997.

    Cordialment.

    Joan.

  2. L’amic Joan Guilera Miquel m’adjunta la portada del programa de l’Aplec de Subirats de 1997 en la qual es reprodueix el quadre en qüestió amb un peu que diu: ” Pintura a l’oli de Vicenç M Capella. Any 1880″..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s