Una elucubració amb sobredosi d’imaginació i temeritat

¿Podria ser aquest l’immoble on a partir de 1900 s’hi instal.là la primera central elèctrica de Sant Sadurní ? Aquesta fotografia inèdita i a la vegada misteriosa de principis del XX permet elucubrar, amb una dosi important d’imaginació i temeritat, sobre si l’immoble que s’hi observa podria contenir les instal·lacions de la Sociedad Anónima la Eléctrica del Noya, prop del riu Anoia i de can Codorníu. El negatiu fotogràfic original de vidre no porta cap mena d’indicació que ens ho aclareixi. L’hi he estat donat voltes mirant i remirant la foto i em resisteixo a abandonar aquesta hipòtesis. Si es demostrés que vaig ben orientat, hauríem posat cara i ulls a un gran projecte local de 1900. I si no es tractava d’una petita central elèctrica al mig del camp ¿què et suggereix la imatge? S’agraeixen els comentaris al final del post.

Immoble no identificat de les rodalies de Sant Sadurní a principis del segle XX. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS D L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Immoble no identificat de les rodalies de Sant Sadurní a principis del segle XX. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS D L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

No es disposa de cap fotografia acreditada de les instal·lacions de producció d’electricitat estrenades el 24 de maig de 1900 a Sant Sadurní ( millor dit, jo en concret no n’he localitzat cap, la qual cosa no vol dir que algú en tingui o n’hagi vist alguna). Aquesta iniciativa la van dur a terme una colla de propietaris i prohoms locals , entre els quals hi havia Manuel Raventós i Domènech de can Codorníu, el metge Antoni Escayola i Font i el farmacèutic Narcís Viader i Escayola.

De l’observació de la foto que il·lustra el post d’avui es dedueixen una colla de suposicions una mica o molt agosarades. Sembla que: 1) les obres de l’immoble siguin recents i no es veuen deteriorades pel pas del anys o per les inclemències del temps; 2) no sembla que l’immoble en qüestió ( o al menys la part que s’observa) estigui destinat a habitatge, o a granja de bestiar o a una instal·lació vitivinícola, o a magatzem; 3) el gran dipòsit de ferro no sembla contenir aigua , sinó tal vegada gas ( podria ser l’anomenat gas pobre) o potser gas-oil ( menys probable) , i la politja que veiem situada a la part superior devia servir per tapar i destapar el recipient per emplenar-lo; 4) la xemeneia metàl·lica que sobresurt per la teulada també indueix a creure que allí dins es produïa alguna mena de combustió, com la del gas (o del gas-oil) provinent del dipòsit exterior, amb la finalitat de provocar el funcionament dels motors i les dinamos; 5) l’operari porta un drap a les mans, no una eina agrícola o domèstica , propi d’algú que manipula o engrassa maquinària industrial; 6) sobre la porta d’accés al recinte hi havia un cartell , ara il·legible, que devia indicar de què es tractava o que calia prendre alguna mena de precaució ( diria que la primera paraula del rètol és NO; al menys a mi m’ho sembla) ; 7) el pal de fusta en forma de creu que sobresurt per la teulada més elevada és d’una certa complexitat, amb diversos aïllants que subjecten varis fils i no només els que correspondrien a una escomesa d’una senzilla masia. Podrien canalitzar la sortida de l’electricitat de la centraleta; i 8) l’indret és ben rural, amb una vinya a tocar de l’immoble, com ho era el lloc on es va instal·lar el 1900 la central elèctrica de Sant Sadurní. En contrapunt em crida l’atenció que no es vegi cal bombeta elèctrica en lloc. Ni una.

Si efectivament fos el que m’imagino, hauré descobert una fotografia de la primera central local de producció d’energia elèctrica… i això seria una altra gran aportació al coneixement de la història local. De la segona, la que va instal·lar Manuel Raventós i Domènech a can Codorníu, ja teníem imatges; i de la tercera, la de Cooperativa Elèctrica Sansadurninense, també. Després mai no hi hagut cap iniciativa autòctona per proveïr d’electricitat el municipi.

Algú amb més criteri tècnic hauria de valorar tots aquests elements ( i també els que se m’escapen) per confirmar o no la hipòtesis plantejada. En circumstàncies com aquesta acostuma a funcionar l’opció alternativa per exclusió , és a dir, si no era la central elèctrica rudimentària de la Sociedad Anónima Eléctrica del Noya, ¿que dimonis podia amagar aquest immoble misteriós que justifiqués el dipòsit exterior, i que tot plegat s’hagués retratat fa més de cent anys?

Anuncis

3 pensaments sobre “Una elucubració amb sobredosi d’imaginació i temeritat

  1. Carles, aquesta foto em recorda la caseta que estaba situada al cami de Can Catasus, a ont arribaba el canal desde la Fortesa i que desprès si van col.locar les bombes de pujada del aigua a Can Codorniu, no recordo el nom que es deaia aquet punt.
    Joan Amat.

  2. Bon dia, Carles. La taulada de la xemeneia llarga a la dreta ni ha altre de petita també amb un sombreret, i més a la dreta si que sembla que hi ha una bombeta eléctrica, peró no es pot confirmar del tot.

  3. Joan:

    Gràcies pels teus comentaris, però situant-me al camí de can Catassús no acabo d’identificar la muntanya que es veu al fons de la fotografia. Aquella zona és molt plana, no ?

    Cordialment,

    Carles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s