El miratge del pet i fum

El sector del cava -que disposa de bons productes, empresaris, professionals i empleats- gaudeix encara d’un prestigi guanyat a pols durant generacions i té capacitat , imaginació i recursos per superar les adversitats que afronta en els darrers anys . Però ¿on són els estrategs? Ja cal que espavilin, perquè venen maldades.

Instal·lació per fer vi gasificat, bastant tecnificada per tractar-se de finals dels anys vint. Es veuen dues botes , de les quals una devia ser pel vi i l'altra pel licor d'expedició. Davant d’una d’elles el petit filtre Seitz/Sepsa per deixar el vi ben brillant. Veiem també la màquina de gasar, amb les fundes metàl·liques per cobrir les ampolles de vidre ( i evitar així les conseqüències de les explosions ocasionals) , i la màquina de dosificar al costat, on s’observen els dos pistonets per introduir el licor mesurat (semi sec, brut, dolç...) a les ampolles que sortien de la gasadora. La imatge correspòn a la marca Montaner , del carrer de l’Església, desapareguda a finals del vint o principis dels trenta. La descripció de la imatge l’ha escrit Lluís Ràfols i Bages. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER LOLA MONTANER.

Instal·lació per fer vi gasificat, bastant tecnificada per tractar-se de finals dels anys vint. Es veuen dues botes , de les quals una devia ser pel vi i l’altra pel licor d’expedició. Davant d’una d’elles el petit filtre Seitz/Sepsa per deixar el vi ben brillant. Veiem també la màquina de gasar, amb les fundes metàl·liques per cobrir les ampolles de vidre ( i evitar així les conseqüències de les explosions ocasionals) , i la màquina de dosificar al costat, on s’observen els dos pistonets per introduir el licor mesurat (semi sec, brut, dolç…) a les ampolles que sortien de la gasadora. La imatge correspòn a la marca Montaner , del carrer de l’Església, desapareguda a finals del vint o principis dels trenta. La descripció de la imatge l’ha escrit Lluís Ràfols i Bages. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER LOLA MONTANER.

Cartell publicitari del xampany Montaner ( final dels anys vint) , elaborat amb la màquina de la imatge anterior. Quan el rector de la parròquia va veure l’original en el qual la figura femenina apareixia nua va fer mans i mànigues perquè es cobrís amb un vel. El resultat no va ser gaire reeixit. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. CARTELL DEL FONS DE L’AUTOR

Cartell publicitari del xampany Montaner ( final dels anys vint) , elaborat amb la màquina de la imatge anterior. Quan el rector de la parròquia va veure l’original en el qual la figura femenina apareixia nua va fer mans i mànigues perquè es cobrís amb un vel. El resultat no va ser gaire reeixit. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. CARTELL DEL FONS DE L’AUTOR

Aquestes màquines per fer xampany gasificat van representar un hite en la història industrial de Sant Sadurní, ja que van permetre crear un mercat per a un producte barat i poc prestigiat que s’emmirallava amb el xampany de cava català i el champagne francès. Com que quan s’obrien les ampolles feien un soroll estrident i s’alliberava escuma, aviat es va batejar aquell invent a nivell popular com xampany de pet i fum. Salvant però totes les distàncies que vulgueu , ( i ja em perdonareu la metàfora) , una cosa era fumar-se un Montecristo o un Cohiba i una altra molt diferent un succedani en forma de caliquenyo, encara que també fos tabac. Només Codorniu va evitar caure en la temptació (malgrat la marca barata Delapierre, que ves per on s’el.laborava amb el méthode champenoise) . A partir de la dècada dels setanta del segle passat però es va aixecar el llistó de la qualitat i del prestigi i les instal·lacions similars a les que es veuen a la fotografia adjunta van anar desapareixent fins a convertir-se en residuals. El cava va ocupar gairebé tot l’espai, amb producte adequat per a la banda baixa, per a la mitja i per a l’alta. En aquests darrers quaranta anys un bon nombre d’el.laboradors s’han fet rics, d’altres han plegat i n’hi ha que han sobreviscut a trompicons.

Ara el sector del cava es troba en un altre atzucac de difícil sortida. “ El negoci del cava ja no és el que era” , afirma en privat un dels accionistes de referència d’una de les dues grans empreses actuals del sector, que se’m demana mantenir l’anonimat ( no acostumo a donar cap versemblança als anònims… però en aquest cas faré una excepció). Pel que m’expliquen , sembla que en els darrers anys s’han produït una sèrie de circumstàncies que han generat una crisi de calat. “La competència és el motor de la història” ( la frase original de Karl Marx en realitat era :“ la lluita de classes és el motor de la història”, però l’he pervertit a propòsit per fer-m’ho venir bé), i a aquesta competència polièdrica es deu l’actual estat de la qüestió.

D’una banda la irrupció per la part baixa del mercat ─pel que fa al preu, no a la qualitat─ d’una marca de cava molt potent en distribució i vendes (Jaume Serra , del Grup García Carrión), que comença a qüestionar de facto l’hegemonia històrica de Freixenet en aquest segment de consumidors. D’altres el.laboradors també se’n han ressentit i se’n ressenten de forma notable. Un segon competidor en els mercats internacionals és la irrupció amb força de l’anomenat prosseco, un vi escumós d’origen italià ( no elaborat amb el méthode champenoise) que s’ha sabut situar en l’imaginari popular a uns preus molt assequibles. Un tercer competidor l’hauríem de buscar en el mercat alemany, on les exportacions de Freixenet han sofert un retrocés notable. Tot plegat afecta directament els comptes de resultats i, en el cas particular d’aquesta darrera empresa, al nucli accionarial de la societat ( com s’ha posat de manifest en la crisi recent protagonitzada per les diferents famílies propietàries de la marca que, després del castell de foc d’encenalls amb gran ressò mediàtic, s’ha instal·lat en una letargia semblant a una via morta. D’aquí uns dies, setmanes o mesos, quan es torni a plantejar el conflicte entre els accionistes de Freixenet, ves per on, es visualitzarà aquella altra sentència marxista ( no del Groucho sinó de l’altre), que diu : “ la història sempre es repeteix; el que succeeix però és que allò que en principi es presenta com una tragèdia, esdevé després en forma de comèdia”).

Cal dir que la crisi no colpeja a tothom per igual. Alguns , com Juvé i Camps, s’està recuperant després d’uns anys difícils; d’altres , com Raventós i Blanc, ha sabut situar amb èxit els seus productes en mercats internacionals (en aquest cas, principalment als USA… ai el Trump! ) . Parxet ni s’immuta, mentre Codorníu afronta amb resignació el càstig dels déus que creuen immerescut.

Però no tot són causes exògenes, també n’hi ha d’endògenes. No tots els el.laboradors es senten a gust amb la denominació tradicional “cava” perquè creuen que la paraula s’ha prostituït i s’identifica cada vegada més amb producte barat. Per això alguns fabricants han abandonat la Denominació d’Origen Cava i per això mateix el sector s’inventa noves denominacions per contrarestar la mala imatge del genèric. Tampoc s’han optimitzat els costos de producció (malgrat l’extrema severitat que s’ha aplicat de forma despiatada amb els pagesos a l’hora de comprar-los el raïm; qüestió aquesta que no hauria de servir de precedent per qüestionar en un futur els sous i les condicions laborals dels treballadors), i el Consell Regulador no sap, no vol, o no pot aplicar mesures entusiastes i encertades per promocionar el producte. Sembla talment que aquest organisme tingui la funció principal d’actuar de moderador o de controlador per preservar els interessos particulars antagònics en joc, i residualment , assumeixi la tasca de potenciar l’auge de tot el col·lectiu.

Aquest sector, que disposa de bons productes, empresaris, professionals i empleats, gaudeix encara d’un prestigi guanyat a pols durant generacions i té capacitat , imaginació i recursos per superar les adversitats. Però ¿ on són els estrategs? Ja cal que espavilin, perquè venen maldades.

Anuncis

2 pensaments sobre “El miratge del pet i fum

  1. Les fotografies són excel.lents i el comentari que hi afegeixes, totalment encertat. Comparteixo plenament les teves tesis i, sobretot, la teva conclusió : cal una molt bona estrategia per a poder projectar el cava cap a dimensions de curt i mitjà termini. I tens raó, vénen maldades…i no tots els del sector ho saben.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s