El primer sadurninenc que va visitar les piràmides d’Egipte

No sabem si abans del matí del 7 de desembre de 1879 alguna veïna o veí de Sant Sadurní havia visitat ja les piràmides d’Egipte… però precisament aquell dia, Marc Mir i Capella de can Guineu (1851 – 1903) va arribar-hi després de desembarcar al port d’Alexandria i travessar El Caire.

Mossèn Serafí Alemany i Vendrell dalt d’un camell ( concretament del que va al davant), davant la Gran Esfinx, acompanyat d’un altre religiós no identificat i d’un guia local, a l’indret de les piràmides de Gizeh ( Egipte), l’any 1930. Els altres dos personatges són el que guiava els animals i l’aiguader. Viatjava o havia viatjat en pelegrinatge a Terra Santa i va aprofitar per visitar les ja aleshores famoses piràmides. Feia 51 anys que Marc Mir i Capella ja les havia visitat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER SERAFÍ CERVERA ALEMANY.

Mossèn Serafí Alemany i Vendrell dalt d’un camell ( concretament del que va al davant), davant la Gran Esfinx, acompanyat d’un altre religiós no identificat i d’un guia local, a l’indret de les piràmides de Gizeh ( Egipte), l’any 1930. Els altres dos personatges són el que guiava els animals i l’aiguader. Viatjava o havia viatjat en pelegrinatge a Terra Santa i va aprofitar per visitar les ja aleshores famoses piràmides. Feia 51 anys que Marc Mir i Capella ja les havia visitat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER SERAFÍ CERVERA ALEMANY.

Marc Mir i Capella, la seva esposa Antònia Ràfols i Fontanals i el seu fill gran Pere, el 1880, a la platja de Creixell ( Tarragonès) on la família de can Guineu tenien ( i encara tenen ) una torre. Feia un any que Marc Mir havia viatjat a Terra Santa visitant abans les piràmides d’Egipte. ¿ Va ser ell el primer sadurninec que les va poder admirar sobre el terreny ? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSELL I MIR.

Marc Mir i Capella, la seva esposa Antònia Ràfols i Fontanals i el seu fill gran Pere, el 1880, a la platja de Creixell ( Tarragonès) on la família de can Guineu tenien ( i encara tenen ) una torre. Feia un any que Marc Mir havia viatjat a Terra Santa visitant abans les piràmides d’Egipte. ¿ Va ser ell el primer sadurninec que les va poder admirar sobre el terreny ? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSELL I MIR.

Es tracta d’una elucubració sense massa solta ni volta, però és una curiositat saber qui devia ser el primer sadurninec o sadurninenca que va visitar les piràmides d’Egipte. Segur que es tractava d’una persona rica, ja que difícilment una que no ho en fos podia plantejar-se una aventura com aquesta. Si ens remuntem al segle XVIII i XIX, la família més rica de Sant Sadurní era aleshores la de can Guineu. Podria ser que abans ja s’hagués donat el cas, però seguiria essent algú d’aquesta mateixa família la persona més probable.

A França o al Regne Unit no hauria calgut necessàriament ser ric per viatjar a Egipte, sinó un simple soldat ras dels exèrcits colonials d’aquests dos països que des de finals del segle XVIII i al llarg del XIX van estar presents successivament en aquells territoris. O fins i tot segles abans, un peregrí o un expedicionari sense fortuna de qualssevol dels estats que van formar part com carn de canó de les nombroses croades a Terra Santa hauria pogut arribar-hi d’esquitllada. Però de cap sadurninenc se’n té constància ( o millor dit, no en tinc constància, la qual cosa no vol dir que algú en tingui).

La primera referència històrica controlada seria el breu diari del viatge de Marc Mir i Capella (1851 – 1903) de can Guineu a Terra Santa que va iniciar el 21 de novembre de 1879. A la tercera pàgina, després d’haver desembarcat al port d’Alexandria, escriu en català : “ […] Caminem tota la nit i a dos quarts de set [ del 7 de desembre de 1879] arribem a El Caire, anem a l’hotel i després cap a les piràmides, on [ paraula il·legible] beduïns molesten molt. Altura de la piràmide gran , 137 metres i llargada 227 metres . Tornem a El Caire […]”. Cap comentari sobre la impressió que li va causar ni cap concessió literària sobre les seves emocions davant d’aquell magnífic espectacle; més telegràfic impossible. Va ser molt més explícit i eloqüent, per exemple, els dies 13 i 14 de desembre del mateix any quan va visitar el Calvari de Jerusalem. Cinquanta-un anys després el capellà sadurninenc mossèn Serafí Alemany i Vendrell també hi va ser a Egipte i Terra Santa ( on ja hi havia estat abans) , però en aquest cas el testimoni és la fotografia que es reprodueix a la capçalera del post d’avui.

Ves per on, Pere Mir i Ràfols (1878 – 1952) , fill gran de Marc Mir i Capella, també podria haver estat el primer sadurninenc ( o un dels primers) a pujar a la torre Eiffel de París , estrenada el 1889, però d’aquesta epopeia no se’n conserva cap fotografia. Posats a elucubrar també podríem preguntar-nos quin veí o veïna de Sant Sadurni va ser pioner en pujar a un avió; o el primer en viatjar a Roma a veure el Papa, que va caçar un elefant o un lleó , que va pujar al Machu Pichu o a un vuit mil qualssevol, que va donar la volta al món, que va veure una Coca-Cola ; o que va viure més anys, que va ser més feliç o més alt que ningú , que va tenir més fills, que va cometre un assassinat, que va pintar un quadre, que es va divorciar, que no va ser batejat, que va estrenar el primer cotxe o la primera moto local, que es va casar amb la noia més bella del municipi; el primer que va ser metge, veterinari, advocat, científic, notari, arquitecte, músic, dentista , poeta, periodista, capellà o frare, monja… , el primer que va viatjar a la Xina, a la Índia o a la Patagònia…

Amb tota aquesta informació es podria escriure el llibre dels rècords Guinnes sadurninecs, però dubto que se’n poguessin vendre prou exemplars com per pagar l’edició i no perdre diners en l’intent. Per això aquest llibre no es publicarà mai. El tema dona com a molt per un article al programa de Fires ( o per a un treball de recerca de batxillerat) , però a hores d’ara ja tinc lliurats, programats o començats els dels cinc propers anys (sempre amb el beneplàcit del regidor de cultura de torn of course) i no disposo de totes aquestes respostes ni m’acaba de convèncer el tema per entretenir-m’hi més enllà d’aquests comentaris intranscendents i divertits. Algú compra la moto?

Per animar a un eventual entusiasta a decidir-se, li avanço de memòria , des de la sala d’espera d’un aeroport, alguns hites i rècords locals ja assolits que li permetrien no haver de començar la recerca des de zero: el primer sadurninenc que va escriure i publicar un llibre devia ser Pelegrí Torelló i Borràs ( es tractava d’una obra sobre la nissaga familiar) ; la primera publicació periòdica, El Defensor (1887) ; el primer en pescar un marlí, Josep Maria Raventós i Blanch (1986) de la família de can Codorniu; el primer en travessar l’Atlàntic, Antoni Francesc Josep Jorba i Ferran (1769) ; el primer en el.laborar una ampolla de xampany, Josep Raventós i Fatjó (1872) , també de can Codorníu; el primer en fer-se monjo de Montserrat, Sadurní Raventós i Pous; el llibre de més pàgines editat és ara com ara L’Abans ( d’aquí vuit mesos podria perdre aquest privilegi al pòdium) ; l’impremta que més etiquetes de xampany i cava ha facturat és Gràfiques Varias (milers de milions) ; qui més anys ha estat alcalde de Sant Sadurní és Joan Amat i Solé (setze) i qui menys Miquel Mestres i Torres ( només unes hores) ; la família amb més vocacions religioses, la de cal Serafí; la primera dona alcaldessa va ser Susanna Mèrida i López ( el 2013) ; la nissaga familiar més antiga, la de can Guineu ( des del segle XVIè) ; el cantant més famós, el baríton Maties Ferret; l’orquestra més reconeguda , Els Escolans; el poeta més prolífic, Jaume Rosell i Roig de cal Ticus; el millor escriptor del segle passat, Jaume Raventós i Domènech ( la seva gran obra va ser Memòries d’un cabaler) ; el milicià republicà més odiat, Pere Esteve i Llopart, el Pere Valent; l’alcalde franquista per excel·lència, Joan Miró i Galofré; un dels primers sardanistes Marià Malagelada; qui va encapçalar la lluita contra la fil.loxera a Catalunya i Espanya, Marc Mir i Capella de can Guineu; la primera víctima de la revolució de 1936 ( Marcial Sendra i Morera, encarregat de can Codorniu); el primers afusellats pel franquisme ( Manuel Vinaixa Serres i Francisco Sáez Carreño, el 4 de novembre de 1939, al Camp de la Bóta) ; la única dona voluntària a la División Azul, Montserrat Romeu i Fernández de cal Romeu dels Borrulls; l’artista de major projecció internacional del segle XX, Maria Assumpció Raventós i Torras de cal Pau Francès ; els sadurninecs que gaudeixen de la Medalla d’Or de la Generalitat, (a més de l’anterior artista) , Joan Alemany i Esteve de cal Serafí ( ves per on, nebot del mossèn dalt d’un camell que veiem a la fotografia que encapçala aquest post) i Josep Ferrer i Sala de cal Freixenet (em temo que me’n descuido algun; ningú no és perfecte ); el primer diputat a Corts (Manuel Raventós i Domènech, el 1907, en representació de Solidaritat Catalana) ; el cava més exportat, també Freixenet; el càrrec polític més notori del segle XX, Joan Casanovas i Maristany de cal Milà, president del Parlament de Catalunya durant la Segona República; la primera ministra del govern de l’Estat, Dolors Montserrat i Montserrat del Partit Popular ( ja en el segle XXI) ; el primer senador, Santi Vidal i Marsal ( també en el segle XXI); el darrer empresonat pel franquisme Alfredo Clemente Conte ( el 1973) … I així , estirant del fil fins a l’infinit.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s