Rescatada una altra foto inèdita de 1903 o 1904

Semblava talment que entre una cosa i l’altra ja hauríem d’haver esgotat la capacitat de recerca de fotografies antigues inèdites de Sant Sadurní , però , ves per on, entre les de can Codorniu dipositades recentment a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, les que ha rescatat l’amic Ramon Viader i Guixà de finals del XIX i principis del XX , les que conserva l’altre amic Serafí Cervera i Alemany de cal Serafí, les que es van localitzar per a la publicació del llibre L’Abans i algunes d’escadusseres que he anat recopilant, hem pogut admirar tot un món que ja havia desaparegut. Quantes imatges antigues hi deu haver encara que dormen en l’anonimat! No ens tens pas alguna?

Els gegants de mossèn Ramonet al pati de la fassina de can Guineu. La foto l’hauria capturat l’estudiant de farmàcia de vint anys, Narcís Viader i Escayola i devia ajupir-se, tal i com sembla deduir-se de la imatge . A més dels dos protagonistes principals, el gegant i la geganta, es poden observar dos nens anònims ( o un nen i una nena, ves a saber) i en primer pla un jove o un home, tampoc no identificat, que porta una criatura en braços, de la qual, malauradament només li veiem els peus. El personatge de la gorra no devia ser un qualssevol ja que llueix unes espardenyes de set betes immaculades i una bata de ratlles neta i ben planxada. Aventuro que devia ser un mosso de can Guineu i, si era així, la criatura podria ser una de les tres filles dels propietaris d’aquesta casa pairal, Pere Mir i Ràfols i Maria Dolors Vidal. Però quina de les tres ? Només podria ser la Ramona, nascuda el 1903. Les seves dues germanes, Maria Antònia i Maria Teresa, naixerien després, el 1906 i el 1910 respectivament. Tot plegat però no és més que una elucubració una mica fonamentada que, cas d’encertar-la, tindria la virtut d’haver identificat a una persona de la qual només li veiem els peus . I això sí que tindria mèrit. Sempre ens quedarà el dubte, però a falta d’una explicació més convincent, la hipòtesis de que sigui Ramona Mir i Vidal és la més versemblant. Aquesta és una de les imatges recuperades per Ramon Viader i Guixà que es troben al seu arxiu personal i algunes ja han estat escanejades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER RAMON VIADER I GUIXÀ.

Els gegants de mossèn Ramonet al pati de la fassina de can Guineu. La foto l’hauria capturat l’estudiant de farmàcia de vint anys, Narcís Viader i Escayola i devia ajupir-se, tal i com sembla deduir-se de la imatge . A més dels dos protagonistes principals, el gegant i la geganta, es poden observar dos nens anònims ( o un nen i una nena, ves a saber) i en primer pla un jove o un home, tampoc no identificat, que porta una criatura en braços, de la qual, malauradament només li veiem els peus. El personatge de la gorra no devia ser un qualssevol ja que llueix unes espardenyes de set betes immaculades i una bata de ratlles neta i ben planxada. Aventuro que devia ser un mosso de can Guineu i, si era així, la criatura podria ser una de les tres filles dels propietaris d’aquesta casa pairal, Pere Mir i Ràfols i Maria Dolors Vidal. Però quina de les tres ? Només podria ser la Ramona, nascuda el 1903. Les seves dues germanes, Maria Antònia i Maria Teresa, naixerien després, el 1906 i el 1910 respectivament. Tot plegat però no és més que una elucubració una mica fonamentada que, cas d’encertar-la, tindria la virtut d’haver identificat a una persona de la qual només li veiem els peus . I això sí que tindria mèrit. Sempre ens quedarà el dubte, però a falta d’una explicació més convincent, la hipòtesis de que sigui Ramona Mir i Vidal és la més versemblant. Aquesta és una de les imatges recuperades per Ramon Viader i Guixà que es troben al seu arxiu personal i algunes ja han estat escanejades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER RAMON VIADER I GUIXÀ.

Manuel Raventós i Domènech de can Codorniu amb cinc dels seus fills, en el tombant de segle. Segons l’actual presidenta de Codorniu , Maria del Mar Raventós i Chalbaud, el matrimoni de Manuel Raventós i Montserrat Fatjó i Tintorer va tenir 13 fills, quatre dels quals van morir poc després de néixer i un als 18 anys. El fet que el seu pare, Jesús Raventós i Fatjó, fos el tretzè va propiciar que ella , des de molt petita, considerés el 13 com el seu número de la sort. Tota la vida ha mantingut aquesta convicció a contracorrent i sembla que no li ha anat del tot malament. Les fotografies del fons Codorniu estan dipositades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO INÈDITA DEL FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Manuel Raventós i Domènech de can Codorniu amb cinc dels seus fills, en el tombant de segle. Segons l’actual presidenta de Codorniu
, Maria del Mar Raventós i Chalbaud, el matrimoni de Manuel Raventós i Montserrat Fatjó i Tintorer va tenir 13 fills, quatre dels quals van morir poc després de néixer i un als 18 anys. El fet que el seu pare, Jesús Raventós i Fatjó, fos el tretzè va propiciar que ella , des de molt petita, considerés el 13 com el seu número de la sort. Tota la vida ha mantingut aquesta convicció a contracorrent i sembla que no li ha anat del tot malament. Les fotografies del fons Codorniu estan dipositades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FOTO INÈDITA DEL FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Grup d’ alumnes del col·legi Sant Josep de l’any 1927. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, seguint l’ordre de lectura: Pere Soteras, Jaume Cardona, Manuel Poch Sàbat, un nen no identificat, un nen no identificat, un nen no identificat, Josep Montserrat, Josep Domènech Vives, un nen no identificat, Hermano Hemenegildo, Ramon Espinach, Jaume Estruch Canals, Josep Ros Sogas, Josep Ferrer Roig, Pere Puig Gallofré, Joan Botet Mit, Josep Nos, un altre nen no identificat, Joan Marcé, Hermano Martin, Joan Barquet Sardà, Salvador Moliner Miquel, Pere Carreras, Enric Coll Oliver, Antonio Robles Tordable, Agustí Torelló Carbó, Marcial Sendra Carreras, Joan Formosa Estragués, Joaquim Prades, Josep Llop, Jordi Solà i Sabaté, Francisco Torelló Mas, Joan Rosell Mata, Pere Notó Bonamusa , Pere Canals Baqués, Francesc Alemany Castells, Joan Alemany Esteve i Francesc Llopart Romeu. Les fotos de cal Serafí les conserva actualment Serafí Cervera i Alemany i algunes ja s’han escanejat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER SERAFÍ CERVERA I ALEMANY.

Grup d’ alumnes del col·legi Sant Josep de l’any 1927. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, seguint l’ordre de lectura: Pere Soteras, Jaume Cardona, Manuel Poch Sàbat, un nen no identificat, un nen no identificat, un nen no identificat, Josep Montserrat, Josep Domènech Vives, un nen no identificat, Hermano Hemenegildo, Ramon Espinach, Jaume Estruch Canals, Josep Ros Sogas, Josep Ferrer Roig, Pere Puig Gallofré, Joan Botet Mit, Josep Nos, un altre nen no identificat, Joan Marcé, Hermano Martin, Joan Barquet Sardà, Salvador Moliner Miquel, Pere Carreras, Enric Coll Oliver, Antonio Robles Tordable, Agustí Torelló Carbó, Marcial Sendra Carreras, Joan Formosa Estragués, Joaquim Prades, Josep Llop, Jordi Solà i Sabaté, Francisco Torelló Mas, Joan Rosell Mata, Pere Notó Bonamusa , Pere Canals Baqués, Francesc Alemany Castells, Joan Alemany Esteve i Francesc Llopart Romeu. Les fotos de cal Serafí les conserva actualment Serafí Cervera i Alemany i algunes ja s’han escanejat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER SERAFÍ CERVERA I ALEMANY.

Grup de nens durant el bany a les colònies parroquials de Mediona, a finals de cinquanta o principis dels seixanta. Els dos monitors més gran són Marcel Gabarró i Pallarès i Jaume Casas. Algú identifica els altres ? Aquesta fotografia en concret, procedent de l’arxiu familiar de cal Serafí, forma part d’un grup de més d’un centenar que vaig oferir fa uns mesos al rector de la parròquia de Sant Sadurní; lliurement que encara no s’ha pogut formalitzar ( i no pas per culpa meva). Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER SERAFÍ CERVERA I ALEMANY.

Grup de nens durant el bany a les colònies parroquials de Mediona, a finals de cinquanta o principis dels seixanta. Els dos monitors més gran són Marcel Gabarró i Pallarès i Jaume Casas. Algú identifica els altres ? Aquesta fotografia en concret, procedent de l’arxiu familiar de cal Serafí, forma part d’un grup de més d’un centenar que vaig oferir fa uns mesos al rector de la parròquia de Sant Sadurní; lliurement que encara no s’ha pogut formalitzar ( i no pas per culpa meva). Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER SERAFÍ CERVERA I ALEMANY.

Grup de pares i familiars del minyons de muntanya ( boy scouts) en una promesa escolta. Sembla que l’indret és el de Muntanyans ( Baix Penedès) i la data, durant la primera meitat de la dècada dels seixanta. Aquesta fotografia també forma part del mateix gup de més d’un centenar que vaig oferir fa uns mesos al rector de la parròquia de Sant Sadurní; lliurement que encara no s’ha pogut formalitzar perquè no es troba el moment adequat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR.

Grup de pares i familiars del minyons de muntanya ( boy scouts) en una promesa escolta. Sembla que l’indret és el de Muntanyans ( Baix Penedès) i la data, durant la primera meitat de la dècada dels seixanta. Aquesta fotografia també forma part del mateix gup de més d’un centenar que vaig oferir fa uns mesos al rector de la parròquia de Sant Sadurní; lliurement que encara no s’ha pogut formalitzar perquè no es troba el moment adequat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO INÈDITA DEL FONS DE L’AUTOR.

El negatiu de vidre de la fotografia inèdita que encapçala el post d’avui ha estat 113 anys amagat en una capsa de cartró, l’ha recuperat l’amic Ramon Viader i Guixà i forma part de l’arxiu familiar de la nissaga dels farmacèutics de cal Viader del carrer Hospital de Sant Sadurní d’Anoia. El jove de 19 o 20 anys, Narcís Viader i Escayola ( 1884 – 1968) , aleshores estudiant de farmàcia, es devia assabentar que mossèn Ramonet havia enllestit la construcció del parell de gegants i es va desplaçar uns cent metres des de casa seva fins la fassina de can Guineu, ambdues al mateix carrer Hospital, per retratar-los. Es tractava d’una novetat ja que al poble mai no n’havien tingut de gegants i aquella iniciativa de mossèn Ramon Garriga i Boixader (1876 – 1968) havia ocasionat un gran rebombori. Malauradament, els gegants de mossèn Ramonet es van destruir després de la Guerra Civil i només els podem admirar a través de les fotografies que posteriorment s’han anat recopilant. Esdevé exactament el mateix amb les altres imatges que es reprodueixen al final del post, procedents de diferents arxius empresarials o familiars.

 

A dia d’avui la memòria col·lectiva dels sadurninencs es troba dispersa i repartida en els següents arxius: a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès hi ha dipositat el fons de Codorníu ( 1023 negatius fotogràfics d’entre 1900 i 1930) , el de la família Chopitea Rosell d’Espiells i tot el meu fons fotogràfic ( que conté imatges de can Guineu, de cal Marrugat de la Fortesa i de cal Magí Guineu del Raval, entre milers d’altres) ; a l’Arxiu Municipal de Sant Sadurní hi ha un bon nombre de fotografies degudament escanejades i identificades; a l’Arxiu del Centre d’Estudis Sadurninecs es conserven les imatges que es van recollir per a l’edició del llibre L’Abans i d’altres procedents d’arxius familiars locals; l’Arxiu de Raventós Blanc, S.A. i l’Arxiu de Ramon Viader disposen de fotografies familiars i empresarials, l’Arxiu de cal Serafí conté retrats d’aquesta nissaga sadurninenca; a l’Arxiu parroquial alguna n’hi ha; als arxius particulars d’altres famílies tradicionals sadurninenques hi deu haver milers de fotos que esperen ser divulgades… Caldria rescatar i preservar el material dispers, digitalizar-lo i crear un únic fitxer junt amb el que ja s’ha catalogat, de forma que es pogués consultar tot plegat per internet. Qui entoma el repte? Aquesta ha estat la meva carta als Reis per aquest 2017 … que, malauradament, només mereixerà un tros de carbó.

Anuncis

Un pensament sobre “Rescatada una altra foto inèdita de 1903 o 1904

  1. En principi veig a Josep Cervera (Cal Serafí) Ramón Cuñat Vilalta (Cal Restaurant) Miquel Rosell (Cal Valdebell) Pere Torelló Carbó (Cal Pepitu Cònem) Josep Juvé Raventós (Cal Serra)
    De totes maneres, es podría consultar als protagonistes de la foto, excepte al Pere Torelló que va morir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s