El darrer sadurninenc empresonat pel franquisme

El jove Alfredo Clemente Conte ( Barcelona, 1953) , veí de Sant Sadurní des del 1964 i afiliat al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i al sindicat Comissions Obreres (CCOO) , va ser detingut el 28 d’octubre de 1973 i empresonat posteriorment a la Model de Barcelona. El van alliberar l’1 de gener de 1974, fa exactament 43 anys, i aquell mateix any es fa afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Fins avui.

Aquesta instantània va ser capturada al carrer Montserrat de Sant Sadurní l’1 de gener de 1974, poques hores després que el jove Alfredo Clemente sortís de la presó Model de Barcelona i recuperés la llibertat . El veiem amb la seva parella d’aleshores , Carme Bertran i Casadó, mentre tots dos estan fumant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALFREDO CLEMENTE CONTE

Aquesta instantània va ser capturada al carrer Montserrat de Sant Sadurní l’1 de gener de 1974, poques hores després que el jove Alfredo Clemente sortís de la presó Model de Barcelona i recuperés la llibertat . El veiem amb la seva parella d’aleshores , Carme Bertran i Casadó, mentre tots dos estan fumant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALFREDO CLEMENTE CONTE

Aquesta instantània va ser capturada al carrer Montserrat de Sant Sadurní l’1 de gener de 1974, poques hores després que el jove Alfredo Clemente sortís de la presó Model de Barcelona i recuperés la llibertat . El veiem amb la seva parella d’aleshores , Carme Bertran i Casadó, mentre tots dos estan fumant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALFREDO CLEMENTE CONTE

Aquesta instantània va ser capturada al carrer Montserrat de Sant Sadurní l’1 de gener de 1974, poques hores després que el jove Alfredo Clemente sortís de la presó Model de Barcelona i recuperés la llibertat . El veiem amb la seva parella d’aleshores , Carme Bertran i Casadó, mentre tots dos estan fumant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALFREDO CLEMENTE CONTE

El sindicalista i president de la Confederació Nacional del Treball (CNT – AIT ) local , Joan Girona i Balaguer, forma part de la llarga llista dels primers sadurninencs empresonats pel franquisme, 34 anys abans de la detenció d’Alfredo Clemente. Podeu consultar la llista al final d’aquest post. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

El sindicalista i president de la Confederació Nacional del Treball (CNT – AIT ) local , Joan Girona i Balaguer, forma part de la llarga llista dels primers sadurninencs empresonats pel franquisme, 34 anys abans de la detenció d’Alfredo Clemente. Podeu consultar la llista al final d’aquest post. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS.

Recollida de signatures a favor de l’amnistia, als porxos de l’església parroquial, a finals de desembre de 1976. Aquesta iniciativa local que va aconseguir 600 adhesions va ser promoguda per militants i simpatitzants del PSUC sadurninenc, en el marc d’actuació de l’Assemblea de Catalunya. A la imatge veiem, d’esquerra a dreta, ajupit i signant darrera la taula , Jaume Esteve i Nutó de cal Ritu. Al seu costat la noia Maria Formosa i Esteva; una segona noia d’esquena, no identificada; Joan Quintana i Forns; una tercera noia també d’esquena i tampoc no identificada i Ramon Rigol i Mach. Asseguts al pedrís de la porta lateral del temple, una quarta noia i un altre noi. La senyora dempeus al cancell de la porta principal sembla esperar algú, ja que no ha gosat entrar al temple i es manté impertèrrita al seu lloc d’esquena al què està esdevenint (m’expliquen que era la mare d’un conegut i peculiar personatge de l’època, anomenat la Valeria) . No va ser la única que s’hauria inhibit en aquells moments: en una població d’unes 7500 persones , les 600 signatures representaven només el 8 % dels habitants. En contrapunt, ves per on , el 15 de desembre d’aquell mateix any, en el referèndum per a la Reforma Política que significaria de fet l’enterrament del franquisme, el 83’33% dels sadurninecs (4306 persones) van participar-hi , amb un 93’77% de vots afirmatius (4038). L’improvisat cartell enganxat a la paret del temple amb esparadrap informa del sentit de l’acte a favor de l’amnistia per als presos polítics del franquisme. La resta de personatges de la fotografia ( els dos nens que veiem en primer terme i les dues noies que apareixen pel fons) , tampoc han estat identificats. Algú sap qui són ? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALFREDO CLEMENTE CONTE.

Recollida de signatures a favor de l’amnistia, als porxos de l’església parroquial, a finals de desembre de 1976. Aquesta iniciativa local que va aconseguir 600 adhesions va ser promoguda per militants i simpatitzants del PSUC sadurninenc, en el marc d’actuació de l’Assemblea de Catalunya. A la imatge veiem, d’esquerra a dreta, ajupit i signant darrera la taula , Jaume Esteve i Nutó de cal Ritu. Al seu costat la noia Maria Formosa i Esteva; una segona noia d’esquena, no identificada; Joan Quintana i Forns; una tercera noia també d’esquena i tampoc no identificada i Ramon Rigol i Mach. Asseguts al pedrís de la porta lateral del temple, una quarta noia i un altre noi. La senyora dempeus al cancell de la porta principal sembla esperar algú, ja que no ha gosat entrar al temple i es manté impertèrrita al seu lloc d’esquena al què està esdevenint (m’expliquen que era la mare d’un conegut i peculiar personatge de l’època, anomenat la Valeria) . No va ser la única que s’hauria inhibit en aquells moments: en una població d’unes 7500 persones , les 600 signatures representaven només el 8 % dels habitants. En contrapunt, ves per on , el 15 de desembre d’aquell mateix any, en el referèndum per a la Reforma Política que significaria de fet l’enterrament del franquisme, el 83’33% dels sadurninecs (4306 persones) van participar-hi , amb un 93’77% de vots afirmatius (4038). L’improvisat cartell enganxat a la paret del temple amb esparadrap informa del sentit de l’acte a favor de l’amnistia per als presos polítics del franquisme. La resta de personatges de la fotografia ( els dos nens que veiem en primer terme i les dues noies que apareixen pel fons) , tampoc han estat identificats. Algú sap qui són ? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALFREDO CLEMENTE CONTE.

Alfred Clemente va ser el darrer sadurninenc empresonat pel franquisme a la Model de la capital catalana per motius polítics. Que ara recordi no n’hi havia ingressat cap des de la postguerra (veure la llista al final d’aquest post). El diumenge 28 d’octubre de 1973, unes 150 persones van entrar a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Només eren les deu del matí, i tots havien fet plans per a la resta del dia. Uns havien quedat per dinar amb la família i d’altres havien d’anar al camp del Barça per veure el debut de Cruyff amb la samarreta blaugrana. Ningú va preveure que la jornada acabaria a la presó.

Aquell matí, persones de totes les edats i professions van pujar al primer pis de la parròquia per celebrar una reunió clandestina. Tots pertanyien a l’Assemblea de Catalunya, la primera plataforma unitària antifranquista que lluitava per aconseguir la democràcia, sota el lema llibertat, amnistia i estatut d’autonomia . Els seus membres formaven part de partits polítics clandestins i sindicats il·legals, però també de col·legis professionals i associacions de veïns.

Tot i que els assistents havien anat amb compte, la policia va localitzar la reunió i en pocs minuts va encerclar l’església. A dos quarts d’onze els grisos van irrompre dins la sala. Aprofitant els primers moments de confusió alguns van poder fugir, però la majoria van ser detinguts. 113 persones. Tots van anar a la presó. El 28 d’octubre del 73 va canviar la història de l’Assemblea. La policia no va calcular les conseqüències d’aquesta detenció massiva. De seguida hi va haver una mobilització ciutadana de suport als detinguts, i es va engegar una campanya de solidaritat que va tenir un cert ressò internacional. El règim va convertir públicament l’Assemblea de Catalunya en l‘Oposició.

Alfredo Clemente assistí a aquella reunió de l’Assemblea de Catalunya en representació del sindicat CCOO. Havia arribat a Sant Sadurní el 1964 i era el gran de sis germans ( a més d’ell José Maria, Teresa, Ignacio, Maria Dolores i Daniel). El pare era mestre i el seu oncle, Alfredo Conte Cazcarro, afiliat a CCOO i al PSUC des dels anys seixanta, era el familiar més compromès políticament. A Alfredo Clemente li van imposar una multa de 300.000 pessetes i va romandre a la presó Model fins l’1 de gener de 1974. El que més li devia doldre podria haver estat la indiferència amb què la gran majoria dels seus veïns van ignorar la seva dissort. ¡ Quina diferència amb ara, quan només per negar-se a comparèixer davant un jutge ( o per presentar-s’hi) s’organitza un espectacle mediàtic per terra, mar i aire! Aquest mateix any 1974 Clemente es va afiliar al PSUC i temps després, dins CCOO, va assolir els càrrecs de Secretari General de la Unió de Sindicats de Barcelona , Secretari General de l’Executiva i del Secretariat de Catalunya i de l’Executiva Confederal. Des de la seva jubilació torna a viure a Sant Sadurní.

Convé recordar històries com aquesta que en toquen de prop… ara que una colla d’insensats posen en qüestió el què va representar realment la transició de la dictadura a la democràcia i el preu que alguns van haver de pagar… i ara que una altra colla d’il·luminats creuen que han descobert la sopa d’all i que els Déus els han escollit precisament a ells per portar-nos a tots al paradís. ( M’hauria agradat fer referència a Ítaca i no al paradís, però l’Artur Mas, amb les seves constants i desafortunades al·lusions, m’ha fet avorrir aquella metàfora tan ben imaginada pel poeta Konstantin Kavafis i excepcionalment ben musicada per Lluís Llach).

Els primers 79 veïns de Sant Sadurní empresonats a la Model de Barcelona immediatament després de la Guerra Civil.

  1. Josep Amigó i Serrano
  2. Manuel Andreu i Canals
  3. Joan Arnán i Esteve
  4. Manuel Barberan i Gil
  5. Josep Barberan i Gil
  6. Josep Belloví i Jamàs ( condemnat a mort i afusellat)
  7. Joan Bladé i Benaiges
  8. Joan Benet i Puig
  9. Baptista Borràs i Soler
  10. Joaquim Borrell i Pedrola ( condemnat a mort i afusellat)
  11. Pere Caballé i Soler
  12. Jaume Capellades i Rosell
  13. Pere Martí i Cardús
  14. Josep Carbó i Esteva
  15. Jaume Casadó i Barrera
  16. Joan Casanovas i Amat
  17. Antonio Casanovas i Sabaté
  18. Llorenç Castellví i Raventós
  19. Josep Centellas i Miró
  20. Angel Cid Mas
  21. Arcadi Colet i Miquel
  22. Lluís Dols i Melià
  23. Josep Domènech i Canals
  24. Joan Esteve i Rigol
  25. Lluís Ferrer i Armengol ( condemnat a mort i afusellat)
  26. Jaume Ferrer i Carbó ( condemnat a mort i afusellat)
  27. Josep Ferrer i Flo
  28. Josep Ferrer i Martí
  29. Josep Galimany i Carbó
  30. Jaume Gibert i Carbó
  31. Joan Girona i Balaguer
  32. Joan Grau i Soler
  33. Vicenç Graupera i Vilalta
  34. Josep Huguet i Carol
  35. Jaume Jacas i Hernán
  36. Pere Jacas i Robert
  37. Joan Jacas i Torres
  38. Josep Llopart i Rigol
  39. Jaume Marigó i Mas ( mort a l’interior de la presó)
  40. Ramon Margarit i Sabaté
  41. Josep Massagué i Espolet
  42. Jacint Masana i Guilera
  43. Agustí Mir i Rosell
  44. Josep Mir i Soler
  45. Josep Moliner i Ventura
  46. Napoleó Montagut i Durán
  47. Francesc Montagut i Peire
  48. Ramon Montagut i Piera
  49. Artur Muntaner i Murria
  50. Joan Montserrat i Casanellas
  51. Andrés Morencia Tordable ( condemnat a mort i afusellat)
  52. Josep Perramón i Urpí
  53. Joan Piñol i Casanovas
  54. Josep Piñol Nadal
  55. Àngel Polo Alegre
  56. Pere Raventós i Soler
  57. Joan Raventós i Varias
  58. Josep Maria Raventós i Camps
  59. Josep Riambau i Sogas
  60. Pelegrí Roca i Guilera
  61. Joan Roig i Canals
  62. Joan Roig i Esteve
  63. Ramon Rius i Cambra
  64. Francisco Sàez Carreño ( condemnat a mort i afusellat)
  65. Albert Sans i Fargas
  66. Miguel Sarabia i Paredes
  67. Josep Sardà i Juncà
  68. Josep Sardà i Varias
  69. Josep Singla i Manobens
  70. Artur Sitjà i Navarra
  71. Francesc Tubella i Rosell ( condemnat a mort i afusellat)
  72. Josep Urgell i Domènech
  73. Jaume Uyà i Morera
  74. Pere Varias i Gibert
  75. Jaume Ventura i Casas
  76. Agustí Viladoms i Raventós
  77. Joan Viladoms i Raventós
  78. Josep Vilamajor i Orive
  79. Manuel Vinaixa i Serres ( condemnat a mort i afusellat)

Font: Informació facilitada per Lluís Eroles i Benabarre. Extreta de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Anuncis

3 pensaments sobre “El darrer sadurninenc empresonat pel franquisme

  1. He rebut aquest mail de l’amic Pere Parera Jordan

    L’altre dia, llegia la 3ª memòria de la teva magnífica obra de Set Vides, la vaig imprimir i l’hi vaig proporcionar al Tico. Per cert que va estar molt content. Quant podrem disfrutar de la resta ?
    Aprofito per felicitar-te, el teu estil, la redacció i sobre tot els fets, son d’una excel·lència sense precedents.
    Una vegada mes, gràcies i no paris … i la pregunta punyetera, quants pobles disposen d’una memòria històrica com la nostra.
    Bon Any

    Pere Parera Jordan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s