Bones festes i bon any (de manual)

Desitjar unes bones festes i un bon any sembla la fórmula més laica de complir amb l’obligació social de felicitar aquests dies i molt probablement sigui la única que no genera cap mena de reticència o rebuig . D’altres cauen en carrinclonismes o en els particularismes derivats de les creences religioses de cadascú, vigents per als emissors però tal vegada estranys o aliens per alguns o molts dels receptors.

Aquest calendari publicitari de paret de 1937 , que compleix exactament 80 anys, m’ha semblat adequat per felicitar l’inici de 2017 als seguidors d’aquest blog. Té la seva gràcia, perquè es tractava d’un element promocional del xampany Calixtus de Sant Sadurní d’Anoia (una marca ja desapareguda) i l’he conservat en el meu arxiu personal en els darrers quaranta o cinquanta anys, tants que no recordo d’on el vaig treure ni quan el vaig aconseguir. El fabricant d’aquests calendaris ( la històrica impremta Sirven de Barcelona) va idear una fórmula per fer-los versàtils per a diferents anunciants. Hi havia una part fixa, sense cap text imprès ( la que es penjava a la paret) i una altra variable que s’afegia degudament personalitzada amb la marca o referència de cada comerciant interessat . Mitjançant un senzill troquel aquesta part variable s’afegia a la fixa de forma que es creava una mena de bústia on es podia conservar la correspondència rebuda. L’una i l’altra s’identifiquen perfectament, ja que mentre la fixa conserva millor els colors, la variable sembla molt descolorida. Malauradament el 1937 va ser un any desastrós, ja que el país es trobava immers en una Guerra Civil, però no té res veure l’any que comença amb el de fa 80 anys. Al menys això és el que us desitjo. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Aquest calendari publicitari de paret de 1937 , que compleix exactament 80 anys, m’ha semblat adequat per felicitar l’inici de 2017 als seguidors d’aquest blog. Té la seva gràcia, perquè es tractava d’un element promocional del xampany Calixtus de Sant Sadurní d’Anoia (una marca ja desapareguda) i l’he conservat en el meu arxiu personal en els darrers quaranta o cinquanta anys, tants que no recordo d’on el vaig treure ni quan el vaig aconseguir. El fabricant d’aquests calendaris ( la històrica impremta Sirven de Barcelona) va idear una fórmula per fer-los versàtils per a diferents anunciants. Hi havia una part fixa, sense cap text imprès ( la que es penjava a la paret) i una altra variable que s’afegia degudament personalitzada amb la marca o referència de cada comerciant interessat . Mitjançant un senzill troquel aquesta part variable s’afegia a la fixa de forma que es creava una mena de bústia on es podia conservar la correspondència rebuda. L’una i l’altra s’identifiquen perfectament, ja que mentre la fixa conserva millor els colors, la variable sembla molt descolorida. Malauradament el 1937 va ser un any desastrós, ja que el país es trobava immers en una Guerra Civil, però no té res veure l’any que comença amb el de fa 80 anys. Al menys això és el que us desitjo. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels recaders de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels recaders de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels vigilants de nit de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels vigilants de nit de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels carters de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels carters de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels escombriaires de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Felicitació d’un dels escombriaires de Sant Sadurní de la dècada dels cinquanta o dels seixanta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Dono per suposat que els bons desitjos per un any nou tenen a veure amb salut, amor i fortuna, i en el cas concret del 2017 i pels independentistes catalans, amb les expectatives polítiques (l’ordre i la importància d’aquests quatre objectius els determina cadascú al seu gust) … o al menys amb algun d’aquests beneficis personals. Posats en aquesta tessitura les diferents opcions serien: 1) que aquelles quatre condicions empitjorin; 2) que es mantinguin com estan, o 3) que millorin. Però la combinació perfecta sembla una utopia ( que tot vagi en augment i s’acompleixin totes les il·lusions) i a la pràctica es pot donar el cas que mentre una, dues o tres de les variables millorin o es mantinguin , l’altra o les altres vagin a la baixa. O a l’inrevés. O qualssevol de les múltiples alternatives possibles. Però si a més de la dimensió personal tenim en compte la familiar, aleshores les combinacions experimenten un creixement exponencial; i si a sobre ets sents més o menys solidari amb una part o amb la resta de la humanitat , llavors el càlcul esdevé estratosfèric. Tant és així que a l’hora de fer balanç al final de l’exercici resulta francament difícil treure l’entrellat de tot plegat. Repassant el 2016 des les perspectives personal, familiar i social trobo motius per sentir-me agraït amb la vida, però també prou raons que maleir les adversitats. Entre la felicitat i la dissort, aquest és el viatge permanent d’anada i tornada dels humans. Però si s’afronta el repte d’un nou any amb determinació, tal vegada la fatalitat perdi opcions.

Anuncis

4 pensaments sobre “Bones festes i bon any (de manual)

  1. Hola. El calendari del 1937 es molt possible t´el donés ma germana Teresa; o potser no. Però per casa (a Torrelavit) n´havia vist uns quants d´iguals; i em sembla encara en volta un. Jo, particularment, també encara en guardo un en algun racó. Potser s´havien tret d´una de les paques de paper del Molí de l´Esbert, penso ara; per part de la malaurada Teresa Miquel i el Jordi Castellví.
    Bones festes i millor 2017, a veure si ens desempalleguem d´una vegada del ja quasi sempitern monstre que ens abraona !

  2. Sí, Carles, hi ha coses (moltes!) de manual. Però… per alguna cosa s’ha creat els manuals. Què hauríem fet, què fan i què faran sense els manuals, alumnes i professors? “Manual”: per tenir a mà. Per entendre’ns… donades les mateixes fonts.
    Doncs, uns faig arribar el meu desig: que ens entenguem!!!!!

  3. Benvolgut Marcel,

    En un blog que es titula A contracorrent, recòrrer als manuals per felicitar les festes és un contrasentit. Els manuals contenen l’ortodòxia i com dèia Bertrand Russell ( i com m’ho has sentit repetir a mi sovint): ” l’ ortodòxia és la tomba de la intel.ligència”..

    Carles

    .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s