Més imatges del fons fotogràfic cedit per Codorniu

La col·lecció de 1023 negatius fotogràfics que Codorniu S.A. va dipositar formalment el passat 29 de novembre a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès correspon principalment al període 1900 – 1930, quan, després de superar la plaga de la fil·loxera , Manuel Raventós i Domènech ( Sant Sadurní d’Anoia, 1862 – Barcelona, 1930), va emprendre amb determinació la producció de xampany de cava amb la marca Codorniu. Aquesta etapa viu una autèntica revolució industrial , amb la transformació d’un petit negoci de vins i misteles amb la primera empresa catalana de producció de xampany amb l’anomenat méthode champenoise.

Aquest nombrós grup d’ empleades i empleats temporers de Manuel Raventós i Domènech per a la verema es desplacen de bon matí des de la hisenda de can Codorniu fins al temple parroquial de Sant Sadurní per complir amb el precepte de la missa dominical. En això Manuel Raventós era intransigent i ho propiciava. Observis que van molt nets, ben arreglats i en aparent recolliment. Algunes somriuen en adonar-se de la presència del fotògraf. Es distingeixen dos grups de dones, les que van cobertes ostensiblement amb un mocador al cap, provinents de les comarques interiors del sud de Catalunya, i les que ja han optat per la modernitat, oriündes de Sant Sadurní i dels pobles propers. L’indret és inconfusible. El fotògraf s’hauria situat on actualment hi la cruïlla del cinturó de ronda amb la carretera d’accés a can Codorníu i hauria enfocat en direcció nord. El marge que s’aprecia travessant la foto de banda a banda podria ser l’anomenat camí dels paperers , que utilitzaven els fabricants de paper de la conca del Mediona i Riudebitlles per transportar les seves produccions a Barcelona. Aquest reportatge es podria haver capturat entre 1905 i 1915. Ens preguntem on s’hauria enfilat el fotògraf per capturar aquesta imatge ja que la perspectiva indica que estava ubicat en una posició elevada, Va pujar a un arbre? Portava una escala? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Aquest nombrós grup d’ empleades i empleats temporers de Manuel Raventós i Domènech per a la verema es desplacen de bon matí des de la hisenda de can Codorniu fins al temple parroquial de Sant Sadurní per complir amb el precepte de la missa dominical. En això Manuel Raventós era intransigent i ho propiciava. Observis que van molt nets, ben arreglats i en aparent recolliment. Algunes somriuen en adonar-se de la presència del fotògraf. Es distingeixen dos grups de dones, les que van cobertes ostensiblement amb un mocador al cap, provinents de les comarques interiors del sud de Catalunya, i les que ja han optat per la modernitat, oriündes de Sant Sadurní i dels pobles propers. L’indret és inconfusible. El fotògraf s’hauria situat on actualment hi la cruïlla del cinturó de ronda amb la carretera d’accés a can Codorníu i hauria enfocat en direcció nord. El marge que s’aprecia travessant la foto de banda a banda podria ser l’anomenat camí dels paperers , que utilitzaven els fabricants de paper de la conca del Mediona i Riudebitlles per transportar les seves produccions a Barcelona. Aquest reportatge es podria haver capturat entre 1905 i 1915. Ens preguntem on s’hauria enfilat el fotògraf per capturar aquesta imatge ja que la perspectiva indica que estava ubicat en una posició elevada, Va pujar a un arbre? Portava una escala? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Grup de collidores i collidors durant la verema a la hisenda de Manuel Raventós i Domènech. Les dones situades a l’entorn dels coves de canya i vímet seleccionen els raïms per eliminar els grans podrits. Ho fan a ma. Vestides com van deuen passar molta calor. El grup d’homes de l’esquerra, més còmodes en el vestir, pensen un cove ple de raïms amb una balança romana, mentre el carreter, a l’altra extrem, espera el moment d’acabar de carregar el carro per traslladar la verema fins a les premses. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Grup de collidores i collidors durant la verema a la hisenda de Manuel Raventós i Domènech. Les dones situades a l’entorn dels coves de canya i vímet seleccionen els raïms per eliminar els grans podrits. Ho fan a ma. Vestides com van deuen passar molta calor. El grup d’homes de l’esquerra, més còmodes en el vestir, pensen un cove ple de raïms amb una balança romana, mentre el carreter, a l’altra extrem, espera el moment d’acabar de carregar el carro per traslladar la verema fins a les premses. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Detall del ritual l’operació de pesat d’una portadora de raïm amb una balança romana. Les portadores de fusta, a diferència dels coves de canya i vímet, permetien prémer els raïms i entaforar-hi més quilos. Es creia que la coberta d’espart, anomenada taparó ( n’hi que en diuen caparó) , garantia el manteniment de les propietats aromàtiques dels raïms. Un dels treballadors llueix una camisa força peculiar a l’època. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Detall del ritual l’operació de pesat d’una portadora de raïm amb una balança romana. Les portadores de fusta, a diferència dels coves de canya i vímet, permetien prémer els raïms i entaforar-hi més quilos. Es creia que la coberta d’espart, anomenada taparó ( n’hi que en diuen caparó) , garantia el manteniment de les propietats aromàtiques dels raïms. Un dels treballadors llueix una camisa força peculiar a l’època. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Càrrega de coves de raïm dalt d’un carro per a traslladar-los a les premses de can Codorniu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Càrrega de coves de raïm dalt d’un carro per a traslladar-los a les premses de can Codorniu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un cop descarregats els raïms a les premses els coves es traslladen altra vegada a les vinyes. Al fons es veuen les cúpules de la torre modernista, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Just darrera el carro s’hi pot veure un pal d’una escomesa elèctrica o telefònica que representava aleshores la modernitat. El fotògraf estaria mirant cap a llevant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un cop descarregats els raïms a les premses els coves es traslladen altra vegada a les vinyes. Al fons es veuen les cúpules de la torre modernista, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Just darrera el carro s’hi pot veure un pal d’una escomesa elèctrica o telefònica que representava aleshores la modernitat. El fotògraf estaria mirant cap a llevant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Una de les dues premses mecàniques instal·lades per Manuel Raventós i Domènech a l’altre immoble modernista del mateix arquitecte Josep Puig i Cadafalch, Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Una de les dues premses mecàniques instal·lades per Manuel Raventós i Domènech a l’altre immoble modernista del mateix arquitecte Josep Puig i Cadafalch, Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Transvasament del most, després de la primera fermentació, a les botes de fusta que s’apilaran a l’interior del celler modernista de can Codorníu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Transvasament del most, després de la primera fermentació, a les botes de fusta que s’apilaran a l’interior del celler modernista de can Codorníu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Dues colles de treballadors de can Codorniu procedint a l’embotellament de les ampolles on el vi experimentarà una segona fermentació i es convertirà en xampany. La distribució d’aquests treballadors permet identificar els successius processos, des que les ampolles buides arriben a l’indret on s’emplenaran fins que un cop plenes i tapades es situen a l’interior dels cistells de vímet que es baixaran a les caves. Els dos operaris més elevats cuiten per proveir de taps de suro que descendeixen simplement per la força de la gravetat. La seqüència esdevé al celler modernista. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Dues colles de treballadors de can Codorniu procedint a l’embotellament de les ampolles on el vi experimentarà una segona fermentació i es convertirà en xampany. La distribució d’aquests treballadors permet identificar els successius processos, des que les ampolles buides arriben a l’indret on s’emplenaran fins que un cop plenes i tapades es situen a l’interior dels cistells de vímet que es baixaran a les caves. Els dos operaris més elevats cuiten per proveir de taps de suro que descendeixen simplement per la força de la gravetat. La seqüència esdevé al celler modernista. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

A l’interior de l’expedició, el quart immoble modernista de can Codorníu, obra també de Josep Puig i Cadafalch , un treballador col·loca les ampolles de xampany ja etiquetades i protegides per una funda de palla a l’interior d’una caixa de fusta de dotze unitats. En aquesta ocasió es tracta de la varietat Extra. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

A l’interior de l’expedició, el quart immoble modernista de can Codorníu, obra també de Josep Puig i Cadafalch , un treballador col·loca les ampolles de xampany ja etiquetades i protegides per una funda de palla a l’interior d’una caixa de fusta de dotze unitats. En aquesta ocasió es tracta de la varietat Extra. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un altre empleat de Manuel Raventós i Domènech, degudament proveït d’unes tisores de podar, observa un cep emparrat. Es poden visualitzar els filferros que permeten que els sarments s’hi subjectin adequadament. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un altre empleat de Manuel Raventós i Domènech, degudament proveït d’unes tisores de podar, observa un cep emparrat. Es poden visualitzar els filferros que permeten que els sarments s’hi subjectin adequadament. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Els paletes , manobres i aprenents que construeixen la torre familiar de Manuel Raventós i Domènech segons els plànols de Josep Puig i Cadalafch, L’execució de l’obra s’ha adjudicat a Bonaventura Manobens, un paleta del Raval de Sant Sadurní que ofereix habitualment els seus serveis a can Codorníu ( el veiem cobert amb una gorra dalt d’un balcó) . Els dos operaris que s’han enfilat sobre la barana del balcó del primer pis apareixen amb la cara borrosa perquè s’ha mogut lleugerament mentre es capturada aquesta imatge. Tocant de peus a terra veiem tres dones proveïdes de cistells de canya i vímet que acaben de portar el dinar als seus respectius marits o germans enfilats dalt de les bastides. Aquesta és una pràctica que se sovintejarà també per als treballadors de l’empresa fins ben entrada la dècada dels cinquanta. També s’hi ha traslladat un parell de nens, fills, molt probablement d’algun dels paletes o manobres o dels amos, criats o masovers de can Codorniu . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Els paletes , manobres i aprenents que construeixen la torre familiar de Manuel Raventós i Domènech segons els plànols de Josep Puig i Cadalafch, L’execució de l’obra s’ha adjudicat a Bonaventura Manobens, un paleta del Raval de Sant Sadurní que ofereix habitualment els seus serveis a can Codorníu ( el veiem cobert amb una gorra dalt d’un balcó) . Els dos operaris que s’han enfilat sobre la barana del balcó del primer pis apareixen amb la cara borrosa perquè s’ha mogut lleugerament mentre es capturada aquesta imatge. Tocant de peus a terra veiem tres dones proveïdes de cistells de canya i vímet que acaben de portar el dinar als seus respectius marits o germans enfilats dalt de les bastides. Aquesta és una pràctica que se sovintejarà també per als treballadors de l’empresa fins ben entrada la dècada dels cinquanta. També s’hi ha traslladat un parell de nens, fills, molt probablement d’algun dels paletes o manobres o dels amos, criats o masovers de can Codorniu . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Les imatges fotogràfiques d’aquest fons mostren la canalització per a l’aprofitament de les aigües de l’Anoia i l’obtenció d’energia elèctrica; les tasques vitícoles a la hisenda de can Codorníu, a Sant Sadurní d’Anoia; els avenços tecnològics en l’obtenció i tractament del vi ( com les premses mecàniques, els filtres i les bombes de transvasament); l’emmagatzematge de vi a les bótes dels cellers; el procés d’el.laboració de les ampolles de xampany, des de l’embotellat fins l’etiquetat i encaixat, passant per la seva segona fermentació a l’interior de les immenses galeries subterrànies; la construcció entre 1900 i 1906, dels quatre recintes modernistes a càrrec de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (les premses, els cellers, l’expedició i la torre familiar) ; els reportatges destinats a l’ensinistrament del cambrers a l’hora de servir el xampany a les taules de les famílies benestants i als restaurants de categoria; els estants de Codorníu a diferents fires, com el de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929, on es va construir un immoble coronat amb una ampolla de xampany gegant. Hi ha també una sèrie d’imatges de les diferents varietats d’ampolles de xampany de Codorniu de l’època, com el Non Plus Ultra –la més cara–, l’Extra, el Cremant i des de la segona meitat de la dècada dels vint, el Delapierre–la més barata.

Hi ha un reportatge de grans moviments de terres que encara no s’ha aclarit si pertany a les excavacions a pic i pala per a soterrar-hi els nous cellers (1902) ; o a la construcció del llac de can Codorniu (1907), quan Manuel Raventós era diputat a Corts integrat a la candidatura de Solidaritat Catalana; o a la colonització de la finca de 3000 hectàrees que Manuel Raventós va comprar a Raïmat (comarca del Segrià) a partir de 1914.

D’aquest període d’entre 1900 i 1930 es troben a faltar els negatius dels reportatges fotogràfics que es van realitzar a can Codorniu amb motiu de la històrica visita que el rei Alfons XIII va realitzar-hi el 17 d’abril de 1904. Aquell dia es van reunir a can Codorniu els retratistes Santiago Pérez, Emile Pécheux, Pagès, Tomàs Matamala i l’enviat per la revista Nuevo Mundo. Tots ells li haurien facilitat reproduccions fotogràfiques a Manuel Raventós, però no els negatius. Només s’ha conservat un negatiu de vidre que hauria estat capturat per Josep Fatjó, el qual, molt probablement, era familiar de l’esposa de Manuel Raventós, la senyora Montserrat Fatjó i Tintorer.

D’imatges familiars n’hi ha quatre mal comptades i d’actes en els que hi vagi participar Manuel Raventós i Domènech quatre més, les que es van capturar a l’Estació Enològica de Vilafranca.

Aquestes fotografies es van fer servir a l’època –i també recentment– per a la il·lustració de llibres, fulletons i reportatges de promoció a publicacions periòdiques, col·leccions de postals i publicitat en general . Una gran majoria es podrien atribuir al fotògraf sadurninenc Jaume Font i Ribera, establert en un estudi d’Igualada des que va tornar de Cuba arran la independència d’aquesta antiga colònia espanyola , però que també es guanyava la vida fent de retratista ambulant pels pobles de les comarques de l’Anoia i el Penedès. Algunes d’escadusseres les podria haver capturat el mateix Josep Fatjó, o l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que acostumava a fotografiar l’evolució de les seves obres.

Crida l’atenció –per inusual– que Manuel Raventós i Domènech, a més d’encarregar les fotografies i d’obtenir-ne còpies per a la seva divulgació , concertés amb els retratistes el lliurement dels negatius, deixant-los sense la possibilitat de fer-ne cap mena d’utilització comercial. Tal vegada en vagi fer duplicats. I encara és més sorprenent el bon estat de conservació d’aquests vells negatius de vidre un segle després, essent com són tant sensibles al pas del temps.

Actualment les imatges contribuiran a documentar i divulgar la gran tasca empresarial i agrícola de Manuel Raventós i Domènech, la modernització de les tasques agrícoles , la revolució tecnològica i el creixement de la producció de Codorníu ( el 1900 la venda d’ampolles de xampany era de 117.000 unitats, i el 1930 assolí ja la xifra d’un milió), i la consolidació durant el primer terç del segle XX d’una marca de prestigi a Catalunya i a l’Estat.

Anuncis

Un pensament sobre “Més imatges del fons fotogràfic cedit per Codorniu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s