El fons fotogràfic de Codorniu del primer terç del segle XX a l’abast de tothom

La col·lecció de 1023 negatius fotogràfics que Codorníu, S.A. ha dipositat formalment fa una setmana a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès correspon principalment al període 1900 – 1930, quan, després de superar la plaga de la fil·loxera , Manuel Raventós i Domènech ( Sant Sadurní d’Anoia, 1862 – Barcelona, 1930), va emprendre amb determinació la producció de xampany de cava amb la marca Codorniu. Aquesta etapa viu una autèntica revolució industrial , amb la transformació d’un petit negoci de vins i misteles amb la primera empresa catalana de producció de xampany amb l’anomenat méthode champenoise.

Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d’Anoia, 1862 – Barcelona, 1930), una de les figures locals més lúcides entre 1887 i 1930. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR.

Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d’Anoia, 1862 – Barcelona, 1930), una de les figures locals més lúcides entre 1887 i 1930. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR.

Les imatges fotogràfiques d’aquest fons mostren la canalització per a l’aprofitament de les aigües de l’Anoia i l’obtenció d’energia elèctrica; les tasques vitícoles a la hisenda de can Codorníu, a Sant Sadurní d’Anoia; els avenços tecnològics en l’obtenció i tractament del vi ( com les premses mecàniques, els filtres i les bombes de transvasament); l’emmagatzematge de vi a les bótes dels cellers; el procés d’el.laboració de les ampolles de xampany, des de l’embotellat fins l’etiquetat i encaixat, passant per la seva segona fermentació a l’interior de les immenses galeries subterrànies; la construcció entre 1900 i 1906, dels quatre recintes modernistes a càrrec de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (les premses, els cellers, l’expedició i la torre familiar) ; els reportatges destinats a l’ensinistrament del cambrers a l’hora de servir el xampany a les taules de les famílies benestants i als restaurants de categoria; els estants de Codorníu a diferents fires, com el de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929, on es va construir un immoble coronat amb una ampolla de xampany gegant. Hi ha també una sèrie d’imatges de les diferents varietats d’ampolles de xampany de Codorniu de l’època, com el Non Plus Ultra la més cara, l’Extra, el Cremant i des de la segona meitat de la dècada dels vint, el Delapierre la més barata.

Hi ha un reportatge de grans moviments de terres que encara no s’ha aclarit si pertany a les excavacions a pic i pala per a soterrar-hi els nous cellers (1902) ; o a la construcció del llac de can Codorniu (1907), quan Manuel Raventós era diputat a Corts integrat a la candidatura de Solidaritat Catalana; o a la colonització de la finca de 3000 hectàrees que Manuel Raventós va comprar a Raïmat (comarca del Segrià) a partir de 1914.

D’aquest període d’entre 1900 i 1930 es troben a faltar els negatius dels reportatges fotogràfics que es van realitzar a can Codorniu amb motiu de la històrica visita que el rei Alfons XIII va realitzar-hi el 17 d’abril de 1904. Aquell dia es van reunir a can Codorniu els retratistes Santiago Pérez, Emile Pécheux, Pagès, Tomàs Matamala i l’enviat per la revista Nuevo Mundo. Tots ells li haurien facilitat reproduccions fotogràfiques a Manuel Raventós, però no els negatius. Només s’ha conservat un negatiu que hauria estat capturat per Josep Fatjó, el qual, molt probablement, era familiar de l’esposa de Manuel Raventós, la senyora Montserrat Fatjó i Tintorer.

D’imatges familiars n’hi ha quatre mal comptades i d’actes en els que hi vagi participar Manuel Raventós i Domènech quatre més, les que es van capturar a l’Estació Enològica de Vilafranca. 

Aquestes fotografies es van fer servir a l’època i també recentmentper a la il·lustració de llibres, fulletons i reportatges de promoció a publicacions periòdiques, col·leccions de postals i publicitat en general . Una gran majoria es podrien atribuir al fotògraf sadurninenc Jaume Font i Ribera, establert en un estudi d’Igualada des que va tornar de Cuba arran la independència d’aquesta antiga colònia espanyola , però que també es guanyava la vida fent de retratista ambulant pels pobles de les comarques de l’Anoia i el Penedès. Algunes d’escadusseres les podria haver capturat el mateix Josep Fatjó, o l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que acostumava a fotografiar l’evolució de les seves obres.

Crida l’atenció per inusual que Manuel Raventós i Domènech, a més d’encarregar les fotografies i d’obtenir-ne còpies per a la seva divulgació , concertés amb els retratistes el lliurement dels negatius, deixant-los sense la possibilitat de fer-ne cap mena d’utilització comercial. Tal vegada en vagi fer duplicats. I encara és més sorprenent el bon estat de conservació d’aquests vells negatius de vidre un segle després, essent com són tant sensibles al pas del temps.

Actualment les imatges contribuiran a documentar i divulgar la gran tasca empresarial i agrícola de Manuel Raventós i Domènech, la modernització de les tasques agrícoles , la revolució tecnològica i el creixement de la producció de Codorníu ( el 1900 la venda d’ampolles de xampany era de 117.000 unitats, i el 1930 assolí ja la xifra d’un milió), i la consolidació durant el primer terç del segle XX d’una marca de prestigi a Catalunya i a l’Estat.

Manuel Raventós i Domènech amb cinc dels nou fills que ha tingut del matrimoni amb Montserrat Fatjó i Tintorer. El retratista ambulant Jaume Font i Ribera ha bastit un estudi improvisat per capturar la fotografia i emmarcar-la després convenientment en el procés posterior al laboratori. Ens trobem en el tombant de segle. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Manuel Raventós i Domènech amb cinc dels nou fills que ha tingut del matrimoni amb Montserrat Fatjó i Tintorer. El retratista ambulant Jaume Font i Ribera ha bastit un estudi improvisat per capturar la fotografia i emmarcar-la després convenientment en el procés posterior al laboratori. Ens trobem en el tombant de segle. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

En aquest negatiu de vidre mig trencat veiem els nou fills de Manuel Raventós i Montserrat Fatjó i Tintorer que van sobreviure als primers dies del part. Dos més, Jaume i Ignasi no ho van aconseguir. Els seus noms eren Josep (el més gran, nascut el 1888 i que va morir als 20 anys), Manuel, Magí, Lluís i el nen més petit, Jesús. Les nenes es deien Maria, Montserrat, Teresa i Maria Dolors. La foto podria ser de 1907 o 1908 ja que el més petit de tots que està assegut sobre el burret era Jesús Raventós i Fatjó, nascut el 1904, i el pare de l’actual presidenta de Codorniu. Per tant la senyora Maria del Mar Raventós (i les seves dues germanes Begoña i Ana Tere) serien les úniques nétes vives del patriarca Manuel Raventós i Domènech. Que ningú es pensi que ella és més gran del compte ( de fet és més jove que jo) ja que es van produir tres fets que ajuden a entendre aquesta circumstància familiar. El primer és que el seu pare era el més petit dels fills de Manuel Raventós ( es portava 16 anys amb el més gran) , el segon és que Jesús Raventós i Fatjó ( el pare de la presidenta) es va casar quan tenia 42 anys. I el tercer que la Maria del Mar era la germana petita. Entre una cosa, l’altra i l’altra s’ha saltat una generació. Mentre els seus cosins parlen del besavi, en referència a Manuel Raventós i Domènech, ella es refereix a l’avi. Podria tractar-se de la darrera foto en la que es veuen junts els germans, Josep i Jesús, ja que l’hereu, 16 anys més gran, va morir poc després. Al fons s’identifica el Montcau i a la dreta Torre Ramona, sota el castell de Subirats. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

En aquest negatiu de vidre mig trencat veiem els nou fills de Manuel Raventós i Montserrat Fatjó i Tintorer que van sobreviure als primers dies del part. Dos més, Jaume i Ignasi no ho van aconseguir. Els seus noms eren Josep (el més gran, nascut el 1888 i que va morir als 20 anys), Manuel, Magí, Lluís i el nen més petit, Jesús. Les nenes es deien Maria, Montserrat, Teresa i Maria Dolors. La foto podria ser de 1907 o 1908 ja que el més petit de tots que està assegut sobre el burret era Jesús Raventós i Fatjó, nascut el 1904, i el pare de l’actual presidenta de Codorniu. Per tant la senyora Maria del Mar Raventós (i les seves dues germanes Begoña i Ana Tere) serien les úniques nétes vives del patriarca Manuel Raventós i Domènech. Que ningú es pensi que ella és més gran del compte ( de fet és més jove que jo) ja que es van produir tres fets que ajuden a entendre aquesta circumstància familiar. El primer és que el seu pare era el més petit dels fills de Manuel Raventós ( es portava 16 anys amb el més gran) , el segon és que Jesús Raventós i Fatjó ( el pare de la presidenta) es va casar quan tenia 42 anys. I el tercer que la Maria del Mar era la germana petita. Entre una cosa, l’altra i l’altra s’ha saltat una generació. Mentre els seus cosins parlen del besavi, en referència a Manuel Raventós i Domènech, ella es refereix a l’avi. Podria tractar-se de la darrera foto en la que es veuen junts els germans, Josep i Jesús, ja que l’hereu, 16 anys més gran, va morir poc després. Al fons s’identifica el Montcau i a la dreta Torre Ramona, sota el castell de Subirats. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La mecanització de Codorniu a principis del segle XX va començar per obtenir llum elèctrica i força motriu pròpies. Veiem la sala de màquines amb dues dinamos de corrent alterna de 60 i 40 cavalls respectivament, instal·lades per Manuel Raventós. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La mecanització de Codorniu a principis del segle XX va començar per obtenir llum elèctrica i força motriu pròpies. Veiem la sala de màquines amb dues dinamos de corrent alterna de 60 i 40 cavalls respectivament, instal·lades per Manuel Raventós. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’aigua captada al riu Anoia, a través d’una resclosa situada entre la Fortesa i Sant Jaume Sesoliveres (Anoia) i d’una rec d’uns tres o quatre quilòmetres de llargada, arribava a can Codorniu on aquesta moderna bomba centrífuga de mil litres per segon la distribuïa pels diferents immobles de l’empresa. L’aigua del riu era neta, però no potable. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’aigua captada al riu Anoia, a través d’una resclosa situada entre la Fortesa i Sant Jaume Sesoliveres (Anoia) i d’una rec d’uns tres o quatre quilòmetres de llargada, arribava a can Codorniu on aquesta moderna bomba centrífuga de mil litres per segon la distribuïa pels diferents immobles de l’empresa. L’aigua del riu era neta, però no potable. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Moderna màquina mòbil per pasteuritzar el vi, presentada per Manuel Raventós a l’Estació Enològica de Vilafranca. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Moderna màquina mòbil per pasteuritzar el vi, presentada per Manuel Raventós a l’Estació Enològica de Vilafranca. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Manuel Raventós i Domènech (al centre de la imatge vestit de color clar) fent un tast de vins amb d’altres vinicultors i professors de l’Estació Enològica de Vilafranca. A la paret del fons s’indiquen els productes químics relacionats amb la vitivinicultura. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENE

Manuel Raventós i Domènech (al centre de la imatge vestit de color clar) fent un tast de vins amb d’altres vinicultors i professors de l’Estació Enològica de Vilafranca. A la paret del fons s’indiquen els productes químics relacionats amb la vitivinicultura. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENE

L’immoble modernista de les premses, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch, amb un rètol en català que prohibeix pujar al moll. La imatge correspon a un mes de setembre de la primera dècada del segle XX. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’immoble modernista de les premses, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch, amb un rètol en català que prohibeix pujar al moll. La imatge correspon a un mes de setembre de la primera dècada del segle XX. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’immoble modernista destinat a l’expedició del xampany, obra de Josep Puig i Cadafalch. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’immoble modernista destinat a l’expedició del xampany, obra de Josep Puig i Cadafalch. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Les modernes premses mecàniques instal·lades per Manuel Raventós i Domènech al recinte modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch a can Codorniu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈ

Les modernes premses mecàniques instal·lades per Manuel Raventós i Domènech al recinte modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch a can Codorniu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈ

Després de la verema les portadores de fusta i els coves de vímet i canya es renten al riu Anoia. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Després de la verema les portadores de fusta i els coves de vímet i canya es renten al riu Anoia. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un treballador de can Codorniu colpejant una ampolla buida contra una altra per verificar amb el soroll del repic si les ampolles havien arribat a l’empresa senceres, esquerdades o trencades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un treballador de can Codorniu colpejant una ampolla buida contra una altra per verificar amb el soroll del repic si les ampolles havien arribat a l’empresa senceres, esquerdades o trencades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Màquina moderna de rentar ampolles noves amb plomes d’au giratòries. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Màquina moderna de rentar ampolles noves amb plomes d’au giratòries. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Una colla de treballadors al fons de les mines fent la tasca de degorjat tant característica del méthode champenoise. Manuel Raventós i Domènech havia importat la maquinària de França. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Una colla de treballadors al fons de les mines fent la tasca de degorjat tant característica del méthode champenoise. Manuel Raventós i Domènech havia importat la maquinària de França. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

En lloc dels tradicionals morrions del filferro per subjectar els taps de suro després de l’operació de degorjat, sembla que Manuel Raventós va fer provatures amb cordill. No hi ha constància que l’experiència vagi reeixir i es podria tractar d’una temptativa fallida. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

En lloc dels tradicionals morrions del filferro per subjectar els taps de suro després de l’operació de degorjat, sembla que Manuel Raventós va fer provatures amb cordill. No hi ha constància que l’experiència vagi reeixir i es podria tractar d’una temptativa fallida. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Grup de treballadors dels cellers i les mines manipulant sense solta ni volta ampolles de xampany ja etiquetades de Codorniu, a l’interior del celler modernista de Josep Puig i Cadafalch. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Grup de treballadors dels cellers i les mines manipulant sense solta ni volta ampolles de xampany ja etiquetades de Codorniu, a l’interior del celler modernista de Josep Puig i Cadafalch. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Trasllat de les caixes de xampany de can Codorniu a l’estació del ferrocarril de Sant Sadurní quan encara no s’havien comprat vehicles a motor. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Trasllat de les caixes de xampany de can Codorniu a l’estació del ferrocarril de Sant Sadurní quan encara no s’havien comprat vehicles a motor. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

A la segona meitat de la dècada dels vint , els fills de Manuel Raventós i Domènech, Manuel, Magí i Jesús van treure al mercat la marca barata Delapierre, diferenciada de Codorniu. Va resultar un encert comercial. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

A la segona meitat de la dècada dels vint , els fills de Manuel Raventós i Domènech, Manuel, Magí i Jesús van treure al mercat la marca barata Delapierre, diferenciada de Codorniu. Va resultar un encert comercial. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Aquest rebut retratat al fons de Codorniu canvia la història. Fins ara es creia que aquesta varietat de xampany de cava barat –elaborat també a can Codorniu amb vins de segona– s’havia començat a vendre el 1929, però l’any que hi apareix és el 1924. Devia ser el primer i per això l’haurien recuperat, fotografiat i conservat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Aquest rebut retratat al fons de Codorniu canvia la història. Fins ara es creia que aquesta varietat de xampany de cava barat –elaborat també a can Codorniu amb vins de segona– s’havia començat a vendre el 1929, però l’any que hi apareix és el 1924. Devia ser el primer i per això l’haurien recuperat, fotografiat i conservat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’estand de Codorniu a l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929. Es trobava situat ben bé al costat d’una porta d’accés al recinte i com que l’ampolla era prou notòria els sevillans la van batejar com la puerta de la botella. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

L’estand de Codorniu a l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929. Es trobava situat ben bé al costat d’una porta d’accés al recinte i com que l’ampolla era prou notòria els sevillans la van batejar com la puerta de la botella. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Alguns dels reportatges fotogràfics van servir per instruir als cambrers dels restaurants de renom sobre el ritual que calia seguir per servir el xampany. En aquesta imatge el cambrer mostra al client com el tap de suro s’ha conservat en perfecte estat dins l’ampolla, com una garantia de la bona preservació del producte a l’interior. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Alguns dels reportatges fotogràfics van servir per instruir als cambrers dels restaurants de renom sobre el ritual que calia seguir per servir el xampany. En aquesta imatge el cambrer mostra al client com el tap de suro s’ha conservat en perfecte estat dins l’ampolla, com una garantia de la bona preservació del producte a l’interior. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS CODORNIU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Anuncis

4 pensaments sobre “El fons fotogràfic de Codorniu del primer terç del segle XX a l’abast de tothom

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s