Tretze dibuixos locals

El post d’avui és de circumstàncies, vull dir que es podria publicar d’aquí un mes, un any o una dècada i tindria el mateix interès. Va de dibuixos de temes de Sant Sadurní, des del 1813 fins el 1939.

Des de sempre els mapes militars han estat els més precisos i preuats. Aquest que es reprodueix correspon a l’època de la Guerra del Francès, fa més de dos cents anys, i mostra perfectament el nucli urbà de Sant Sadurní així com totes les masies aïllades del terme i la fàbrica de paper del Molí Guineu, propietat aleshores de la família Mir de can Guineu; els camins radials que comunicaven amb Vilafranca, Martorell, Sant Pere de Riudebitlles i Monistrol; i el riu Anoia, la riera Lavernó i els torrents que travessaven el municipi. Amb tota aquesta informació sobre l’orografia del territori, el moviment i el desplegament de les tropes i del material militar es podia dur a terme d’acord amb un pla preestablert. Tres dels accidents orogràfics que aleshores exigien molta precisió i definició eren els rius, les rieres i els torrents. I el terme i les rodalies de Sant Sadurní eren molt interessants en aquest aspecte, ja que s’hi comptaven prop d’una vintena de cursos d’aigua, entre els constants (l’Anoia, el Riudebitlles i la riera Lavernó) i els ocasional. Poder travessar-los pels indrets més adequats era una exigència estratègica de primer ordre. Crida molt l’atenció que en aquest mapa no es faci cap referència gràfica al Riudebitlles. No s’acaba d’entendre el descuit quan del que es tracta és d’un curs d’aigua constant i rellevant, molt més important que la riera Lavernó i que en el seu tram final discorre per terme de Sant Sadurní. Tampoc es van dibuixar els torrents que donen a l’Anoia a les zones de Monistrol, can Catassús, Vilarnau, la Foradada, Espiells i Pas de Piles; ni la continuació del torrent de Prunamala un cop travessada la carretera de Vilafranca; ni els que aboquen a la riera Lavernó procedents del terme de Subirats, con el del Tro. Segur que els entesos sabran interpretar millor que jo aquestes mancances sense massa esforç. El lector podrà observar en primer lloc, a l’esquerra del mapa, el torrent de Bellestar (també conegut com de can Ferrer), que desemboca a l’Anoia entre Monistrol i can Catassús . En l’actualitat està parcialment soterrat, convertit en col·lector, i circula paral·lel al cinturó de ronda per l’indret del barri dels Habitatges Vilarnau. Uns centenars de metres més avall es troba amb el pantà de can Codorniu, construït a mitjans de la primera dècada del segle passat per Manuel Raventós i Domènech. Des d’allí fins a la desembocadura es troba a cel obert. Seguint el mapa en el sentit de les agulles del rellotge observem en segon lloc el torrent de la Triola, que, travessant l’actual cinturó de ronda i la carretera de Gelida a l’alçada de les caves Torre Blanca, anava directe a la riera Lavernó. No en queda ni rastre. El curs del tercer torrent, el de la Canaleta, que vorejava la vila pel nord i per llevant, s’ha soterrat i integrat a l’actual nucli urbà. Discorria pels actuals carrers de Barcelona, per un tram de la Rambla de la Generalitat i per l’espai que ocupa el Col·legi Sant Josep fins a la plaça del Pont Romà. Els darrers metres, després de travessar l’indret de la plaça i la zona actual d’aparcament, es troba també al descobert fins a desembocar a la riera Lavernó . En aquest punt se’l denominava, alternativament, de les Sulcies i Pasteller. En diagonal hi veiem en quart lloc el torrent de les Solanes, el qual també va a parar a la riera Lavernó. Aquest torrent s’anomenava també de Rocabruna perquè passava just al costat d’una zona rocosa de color negre, ara desapareguda. El seu traçat al descobert va en paral·lel al polígon de cal Mir, travessa soterrat la carretera de Vilafranca i la urbanització confrontada fins a abocar al Lavernó. Finalment, el torrent de Prunamala i el de Juí, que travessen soterrats la carretera de Sant Sadurní a Vilafranca, per on durant segles hi hagué un pont de fusta. El de Prunamala, des del seus orígens a cal Mota fins a la riera Lavernó, és d’una frondositat i profunditat notables i una lliçó de geologia de com un torrent erosiona un territori al llarg dels mil·lennis. En el de Juí, que s’inicia gairebé en els límits del terme de Sant Sadurní amb el de Torrelavit i que senyala la partió d’aquell terme amb el de Subirats, s’hi troba la font de Juí. Quan el 1813 es va dibuixar aquest mapa militar, les tropes franceses del mariscal Louis Gabriel Suchet que havien ocupat Sant Sadurní van ser atacades al serral de la Rigola per les del general Manso, provocant als gavatxos nombrosos morts i ferits. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. MAPA DEL CENTRO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO. MINISTERIO DE DEFENSA.

Des de sempre els mapes militars han estat els més precisos i preuats. Aquest que es reprodueix correspon a l’època de la Guerra del Francès, fa més de dos cents anys, i mostra perfectament el nucli urbà de Sant Sadurní així com totes les masies aïllades del terme i la fàbrica de paper del Molí Guineu, propietat aleshores de la família Mir de can Guineu; els camins radials que comunicaven amb Vilafranca, Martorell, Sant Pere de Riudebitlles i Monistrol; i el riu Anoia, la riera Lavernó i els torrents que travessaven el municipi. Amb tota aquesta informació sobre l’orografia del territori, el moviment i el desplegament de les tropes i del material militar es podia dur a terme d’acord amb un pla preestablert. Tres dels accidents orogràfics que aleshores exigien molta precisió i definició eren els rius, les rieres i els torrents. I el terme i les rodalies de Sant Sadurní eren molt interessants en aquest aspecte, ja que s’hi comptaven prop d’una vintena de cursos d’aigua, entre els constants (l’Anoia, el Riudebitlles i la riera Lavernó) i els ocasional. Poder travessar-los pels indrets més adequats era una exigència estratègica de primer ordre. Crida molt l’atenció que en aquest mapa no es faci cap referència gràfica al Riudebitlles. No s’acaba d’entendre el descuit quan del que es tracta és d’un curs d’aigua constant i rellevant, molt més important que la riera Lavernó i que en el seu tram final discorre per terme de Sant Sadurní. Tampoc es van dibuixar els torrents que donen a l’Anoia a les zones de Monistrol, can Catassús, Vilarnau, la Foradada, Espiells i Pas de Piles; ni la continuació del torrent de Prunamala un cop travessada la carretera de Vilafranca; ni els que aboquen a la riera Lavernó procedents del terme de Subirats, con el del Tro. Segur que els entesos sabran interpretar millor que jo aquestes mancances sense massa esforç. El lector podrà observar en primer lloc, a l’esquerra del mapa, el torrent de Bellestar (també conegut com de can Ferrer), que desemboca a l’Anoia entre Monistrol i can Catassús . En l’actualitat està parcialment soterrat, convertit en col·lector, i circula paral·lel al cinturó de ronda per l’indret del barri dels Habitatges Vilarnau. Uns centenars de metres més avall es troba amb el pantà de can Codorniu, construït a mitjans de la primera dècada del segle passat per Manuel Raventós i Domènech. Des d’allí fins a la desembocadura es troba a cel obert. Seguint el mapa en el sentit de les agulles del rellotge observem en segon lloc el torrent de la Triola, que, travessant l’actual cinturó de ronda i la carretera de Gelida a l’alçada de les caves Torre Blanca, anava directe a la riera Lavernó. No en queda ni rastre. El curs del tercer torrent, el de la Canaleta, que vorejava la vila pel nord i per llevant, s’ha soterrat i integrat a l’actual nucli urbà. Discorria pels actuals carrers de Barcelona, per un tram de la Rambla de la Generalitat i per l’espai que ocupa el Col·legi Sant Josep fins a la plaça del Pont Romà. Els darrers metres, després de travessar l’indret de la plaça i la zona actual d’aparcament, es troba també al descobert fins a desembocar a la riera Lavernó . En aquest punt se’l denominava, alternativament, de les Sulcies i Pasteller. En diagonal hi veiem en quart lloc el torrent de les Solanes, el qual també va a parar a la riera Lavernó. Aquest torrent s’anomenava també de Rocabruna perquè passava just al costat d’una zona rocosa de color negre, ara desapareguda. El seu traçat al descobert va en paral·lel al polígon de cal Mir, travessa soterrat la carretera de Vilafranca i la urbanització confrontada fins a abocar al Lavernó. Finalment, el torrent de Prunamala i el de Juí, que travessen soterrats la carretera de Sant Sadurní a Vilafranca, per on durant segles hi hagué un pont de fusta. El de Prunamala, des del seus orígens a cal Mota fins a la riera Lavernó, és d’una frondositat i profunditat notables i una lliçó de geologia de com un torrent erosiona un territori al llarg dels mil·lennis. En el de Juí, que s’inicia gairebé en els límits del terme de Sant Sadurní amb el de Torrelavit i que senyala la partió d’aquell terme amb el de Subirats, s’hi troba la font de Juí. Quan el 1813 es va dibuixar aquest mapa militar, les tropes franceses del mariscal Louis Gabriel Suchet que havien ocupat Sant Sadurní van ser atacades al serral de la Rigola per les del general Manso, provocant als gavatxos nombrosos morts i ferits. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. MAPA DEL CENTRO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO. MINISTERIO DE DEFENSA.

Panoràmica de Sant Sadurní des de la Torre Pubilla, l’any 1862. Es pot observar la senzilla muralla que rodejava la població a causa de les dues primeres Guerres Carlines. A l’extrem dret, el temple parroquial i al fons la silueta de les muntanyes de Montserrat. En primer terme la masia del Mas de la Riera i la Timba , i a l’extrem esquerre un forn de terrissa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà, DIBUIX ORIGINAL DE JAUME MIR MOLINS DE CAN GUINEU . FONS DE L’AUTOR

Panoràmica de Sant Sadurní des de la Torre Pubilla, l’any 1862. Es pot observar la senzilla muralla que rodejava la població a causa de les dues primeres Guerres Carlines. A l’extrem dret, el temple parroquial i al fons la silueta de les muntanyes de Montserrat. En primer terme la masia del Mas de la Riera i la Timba , i a l’extrem esquerre un forn de terrissa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà, DIBUIX ORIGINAL DE JAUME MIR MOLINS DE CAN GUINEU . FONS DE L’AUTOR

Vista de l’indret dels Quatre Cantons ( la cruïlla del Raval amb els carrers Montserrat i Cavallers) des del terrat de cal Magí Guineu del Raval, el 1862 . Aquest immoble des d’on es va realitzar aquest dibuix havia estat construït recentment pel notari Magí Mir Molins de can Guineu. S’identifica a l’horitzó el Montcau i la Serralada litoral en aquell indret. A l’interior de la Vila sobresurten la torre de cal Mestres ( encara existent però molt restaurada) i el campanar de la Plaça de l’Om ( l’actual plaça de l’Ajuntament) ja desaparegut. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . DIBUIX ORIGINAL DE JAUME MIR MOLINS DE CAN GUINEU . FONS DE L’AUTOR

Vista de l’indret dels Quatre Cantons ( la cruïlla del Raval amb els carrers Montserrat i Cavallers) des del terrat de cal Magí Guineu del Raval, el 1862 . Aquest immoble des d’on es va realitzar aquest dibuix havia estat construït recentment pel notari Magí Mir Molins de can Guineu. S’identifica a l’horitzó el Montcau i la Serralada litoral en aquell indret. A l’interior de la Vila sobresurten la torre de cal Mestres ( encara existent però molt restaurada) i el campanar de la Plaça de l’Om ( l’actual plaça de l’Ajuntament) ja desaparegut. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . DIBUIX ORIGINAL DE JAUME MIR MOLINS DE CAN GUINEU . FONS DE L’AUTOR

Més o menys a la mateixa època, Jaume Mir i Molins de can Guineu ( 1826 – 1874) va dibuixar els mapes que es reprodueixen en el llibre que vaig publicar el 2010 que porta per títol Atles de can Guineu (1400 – 1865). Sant Sadurní d’Anoia i Subirats en la cartografia i els dibuixos de Jaume Mir Molins. Sobre aquest mapa concret de la il·lustració podeu documentar-vos clicant: https://carlesquerol.wordpress.com/2016/01/18/una-col%C2%B7leccio-de-postals-de-1902/ . Cliqueu a sobre i s’ampliarà . MAPA ORIGINAL DE JAUME MIR MOLINS DE CAN GUINEU . FONS DE L’AUTOR

Més o menys a la mateixa època, Jaume Mir i Molins de can Guineu ( 1826 – 1874) va dibuixar els mapes que es reprodueixen en el llibre que vaig publicar el 2010 que porta per títol Atles de can Guineu (1400 – 1865). Sant Sadurní d’Anoia i Subirats en la cartografia i els dibuixos de Jaume Mir Molins. Sobre aquest mapa concret de la il·lustració podeu documentar-vos clicant: https://carlesquerol.wordpress.com/2016/01/18/una-col%C2%B7leccio-de-postals-de-1902/
. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . MAPA ORIGINAL DE JAUME MIR MOLINS DE CAN GUINEU . FONS DE L’AUTOR

Amb una inversió privada prevista de 5.986.721’38 pessetes de l’època, l’1 d’agost de 1881 es presentà el projecte del ferrocarril Igualada - Sant Sadurní, que pretenia unir aquestes dues poblacions a través dels municipis de Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Cabrera d’Anoia, el Badorc, Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit. El projecte contemplava la construcció de sis túnels d’una llargada total de 1.785 metres i dotze ponts. La línia ferroviària havia de tenir 33’52 quilò- metres, amb una amplada de via d’un metre, i el seu traçat es pot visualitzar al plànol adjunt. Un dels esdeveniments més destacats de l’oposició a aquest projecte fou la iniciativa de l’alcalde de Vilafranca, Hermenegild Clascar, el qual va constituir i presidir una comissió local per tal de convèncer els promotors del ferrocarril de fer-lo arribar a la capital comarcal en lloc de Sant Sadurní. L’argument es fonamentava en”[…] las ventajas que ha de reportarle su nueva línea, recorriendo desde Capellades las ricas comarcas de San Quintín, San Pedro y Pla del Penedès, sobre los exiguos rendimientos que podria esperar de las desiertas y pobres márgenes del Noya [referència explícita a Sant Sadurní d’Anoia, però, observi el lector, sense ni tant sols anomenar aquest municipi] y desde aquel punto hasta Gelida”. Ho podria haver plantejat d’una manera més literària, educada i cordial, i menys displicent, però no hi ha dubte que l’alcalde vilafranquí Hermenegild Clascar es va llençar directe a la jugular. El seu argument era bastant demagògic i poc rigorós, ja que de la comparació dels municipis de Sant Quintí, Sant Pere de Riudebitlles i el Pla del Penedès, amb el de Sant Sadurní, no es podia concloure a l’època que aquest darrer fos més pobre que els altres tres, al contrari. Pel que sigui, el projecte no es va materialitzar i els inversors van recuperar els seus diners. Potser hi va influir la caiguda de la cotització de les accions de la resta d’empreses ferroviàries en no assolir-se els objectius de rendiment previstos, la qual cosa va alarmar els inversors; potser la crisi agrícola de la fil·loxera els va desanimar o potser no s’assolí la totalitat del capital necessari per tirar endavant. O potser una mica o molt de cada cosa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Amb una inversió privada prevista de 5.986.721’38 pessetes de l’època, l’1 d’agost de 1881 es presentà el projecte del ferrocarril Igualada – Sant Sadurní, que pretenia unir aquestes dues poblacions a través dels municipis de Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Cabrera d’Anoia, el Badorc, Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit. El projecte contemplava la construcció de sis túnels d’una llargada total de 1.785 metres i dotze ponts. La línia ferroviària havia de tenir 33’52 quilò- metres, amb una amplada de via d’un metre, i el seu traçat es pot visualitzar al plànol adjunt. Un dels esdeveniments més destacats de l’oposició a aquest projecte fou la iniciativa de l’alcalde de Vilafranca, Hermenegild Clascar, el qual va constituir i presidir una comissió local per tal de convèncer els promotors del ferrocarril de fer-lo arribar a la capital comarcal en lloc de Sant Sadurní. L’argument es fonamentava en”[…] las ventajas que ha de reportarle su nueva línea, recorriendo desde Capellades las ricas comarcas de San Quintín, San Pedro y Pla del Penedès, sobre los exiguos rendimientos que podria esperar de las desiertas y pobres márgenes del Noya [referència explícita a Sant Sadurní d’Anoia, però, observi el lector, sense ni tant sols anomenar aquest municipi] y desde aquel punto hasta Gelida”. Ho podria haver plantejat d’una manera més literària, educada i cordial, i menys displicent, però no hi ha dubte que l’alcalde vilafranquí Hermenegild Clascar es va llençar directe a la jugular. El seu argument era bastant demagògic i poc rigorós, ja que de la comparació dels municipis de Sant Quintí, Sant Pere de Riudebitlles i el Pla del Penedès, amb el de Sant Sadurní, no es podia concloure a l’època que aquest darrer fos més pobre que els altres tres, al contrari. Pel que sigui, el projecte no es va materialitzar i els inversors van recuperar els seus diners. Potser hi va influir la caiguda de la cotització de les accions de la resta d’empreses ferroviàries en no assolir-se els objectius de rendiment previstos, la qual cosa va alarmar els inversors; potser la crisi agrícola de la fil·loxera els va desanimar o potser no s’assolí la totalitat del capital necessari per tirar endavant. O potser una mica o molt de cada cosa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Dibuix il·lustratiu de la metamorfosi de la fil.loxera i de la seva acció perniciosa sobre les arrels dels ceps. Veiem la Phyloxera vastatix pel dors (1), pel ventre (2), i de costat i xuclant (3). Podem veure també el pic (4) , el poll alat (5), el fragment d’una arrel en la qual s’ha instal·lat el poll , provocant amb la succió els bonys i les protuberàncies (6) i una arrel més vella (7) amb la fil·loxera hivernant (8). La seva grandària , sense ales i una vegada adherides a les arrels pot arribar a un màxim de 0’75 mm. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Dibuix il·lustratiu de la metamorfosi de la fil.loxera i de la seva acció perniciosa sobre les arrels dels ceps. Veiem la Phyloxera vastatix pel dors (1), pel ventre (2), i de costat i xuclant (3). Podem veure també el pic (4) , el poll alat (5), el fragment d’una arrel en la qual s’ha instal·lat el poll , provocant amb la succió els bonys i les protuberàncies (6) i una arrel més vella (7) amb la fil·loxera hivernant (8). La seva grandària , sense ales i una vegada adherides a les arrels pot arribar a un màxim de 0’75 mm. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Dibuix a color de les runes del castell de Subirats a principis del segle XX, d’autor desconegut. Sembla un dibuix d’un nen o d’un adolescent. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Dibuix a color de les runes del castell de Subirats a principis del segle XX, d’autor desconegut. Sembla un dibuix d’un nen o d’un adolescent. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

L'obra pública local més important de 1909 va ser la construcció d'una passarel·la sobre l'Anoia, a l'alçada del Molinet, prop de Monistrol , d'una llargada de 130 metres i una amplada de metre i mig. El pressupost total va ser de 15.694'58 pessetes de l'època. La va projectar l'enginyer Vicenç de la Fuente, que va ser l’autor del plànol adjunt. Abans de la seva construcció els veïns de Monistrol, Can Catassús i Can Benet i la Prua que volien arribar a Sant Sadurní a peu ( o els de la Vila que pretenien desplaçar-se a aquests barris allunyats del casc urbà) ho havien de fer franquejant la Ilera de la riera per alguna de les passeres de fusta per a vianants que hi havia ancorades, o per algun dels trams propers d'escassa fondària saltant de pedra en pedra, descalços i arremangats o dalt d'un carro. El problema més greu es plantejava quan una riuada ho impedia. Aleshores no els quedava més remei que traslladar-se a peu per camins rurals fins a Gelida i des d'allí seguir la via del tren fins arribar a la vila. O a l'inrevés. I una vegada feta la feina, retornar per on havien transitat unes hores abans. Si calculem la distància, ens adonarem que entre l'anada i la tornada havien de fer en total uns quinze o vint quilòmetres a peu, és a dir, unes cinc hores de camí. En la construcció de la pasarel.la hi van treballar veïns de Sant Sadurní, de Monistrol i de Can Catassús. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

L’obra pública local més important de 1909 va ser la construcció d’una passarel·la sobre l’Anoia, a l’alçada del Molinet, prop de Monistrol , d’una llargada de 130 metres i una amplada de metre i mig. El pressupost total va ser de 15.694’58 pessetes de l’època. La va projectar l’enginyer Vicenç de la Fuente, que va ser l’autor del plànol adjunt. Abans de la seva construcció els veïns de Monistrol, Can Catassús i Can Benet i la Prua que volien arribar a Sant Sadurní a peu ( o els de la Vila que pretenien desplaçar-se a aquests barris allunyats del casc urbà) ho havien de fer franquejant la Ilera de la riera per alguna de les passeres de fusta per a vianants que hi havia ancorades, o per algun dels trams propers d’escassa fondària saltant de pedra en pedra, descalços i arremangats o dalt d’un carro. El problema més greu es plantejava quan una riuada ho impedia. Aleshores no els quedava més remei que traslladar-se a peu per camins rurals fins a Gelida i des d’allí seguir la via del tren fins arribar a la vila. O a l’inrevés. I una vegada feta la feina, retornar per on havien transitat unes hores abans. Si calculem la distància, ens adonarem que entre l’anada i la tornada havien de fer en total uns quinze o vint quilòmetres a peu, és a dir, unes cinc hores de camí. En la construcció de la pasarel.la hi van treballar veïns de Sant Sadurní, de Monistrol i de Can Catassús. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Esquema d’un xassís dissenyat pel mecànic local Pelegrí Forns del carrer Sant Pere. Estava preparat per a un motor de dos cilindres de la marca francesa Panhard et Levassor. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Esquema d’un xassís dissenyat pel mecànic local Pelegrí Forns del carrer Sant Pere. Estava preparat per a un motor de dos cilindres de la marca francesa Panhard et Levassor. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Il·lustració de 1934 del dibuixant barceloní Llorenç Brunet Torroll en la qual s’hi veu el pont del capdavall de la Vila , sobre el torrent de la Canaleta, i el portal d’accés al poble per Llevant. AL skyline sadurninenc sobresurten el campanar de la Casa de la Vila i els tres xiprers de cal Mestres. Aquest pont va ser destruït el 22 de gener de 1939 durant la retirada de les tropes republicanes. Aquell any, per les Fires, Brunet va presentar una sèrie de dibuixos sobre temes locals i de les rodalies. No ha estat possible localitzar-los fins ara ni tampoc als descendents del dibuioxant, malgrat les múltiples gestions realitzades. D’aquest mateix dibuixant són les postals d’una col·lecció que Codorníu va posar en circulació el 1902 per promoure la seva marca de xampany. (Per veure-les cliqueu a continuació: https://carlesquerol.wordpress.com/2016/01/18/una-col%C2%B7leccio-de-postals-de-1902) / Per ampliar aquesta il·lustració cliqueu a sobre. FONS DE L’AUTOR

Il·lustració de 1934 del dibuixant barceloní Llorenç Brunet Torroll en la qual s’hi veu el pont del capdavall de la Vila , sobre el torrent de la Canaleta, i el portal d’accés al poble per Llevant. AL skyline sadurninenc sobresurten el campanar de la Casa de la Vila i els tres xiprers de cal Mestres. Aquest pont va ser destruït el 22 de gener de 1939 durant la retirada de les tropes republicanes. Aquell any, per les Fires, Brunet va presentar una sèrie de dibuixos sobre temes locals i de les rodalies. No ha estat possible localitzar-los fins ara ni tampoc als descendents del dibuioxant, malgrat les múltiples gestions realitzades. D’aquest mateix dibuixant són les postals d’una col·lecció que Codorníu va posar en circulació el 1902 per promoure la seva marca de xampany. (Per veure-les cliqueu a continuació: https://carlesquerol.wordpress.com/2016/01/18/una-col%C2%B7leccio-de-postals-de-1902) / Per ampliar aquesta il·lustració cliqueu a sobre. FONS DE L’AUTOR

Un dels plànols del projecte d’un carro blindat dissenyat el 1935 per l’enginyer i propietari de cal Benach, Joan Benach Olivella. Segons el experts es tractava d’un prototip d’avançada tecnologia... que mai es va arribar a construir als tallers de Sant Sadurní. Els que es van bastir a cal Benach durant els anys de Guerra Civil ( 1936 – 1939) no eren tant avançats. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Un dels plànols del projecte d’un carro blindat dissenyat el 1935 per l’enginyer i propietari de cal Benach, Joan Benach Olivella. Segons el experts es tractava d’un prototip d’avançada tecnologia… que mai es va arribar a construir als tallers de Sant Sadurní. Els que es van bastir a cal Benach durant els anys de Guerra Civil ( 1936 – 1939) no eren tant avançats. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Disseny d’un dels bitllets de paper moneda emesos per l’Ajuntament de Sant Sadurní el 1937. N’hi havia de 25 i 50 cèntims i d’una pesseta i se’n van fer dues edicions, Uns es coneixen com els de la “copa alta” perquè la matrona l’aixeca amb la ma dreta fins a l’alçada del cap i els altres els de la “copa baixa”, per raons òbvies. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Disseny d’un dels bitllets de paper moneda emesos per l’Ajuntament de Sant Sadurní el 1937. N’hi havia de 25 i 50 cèntims i d’una pesseta i se’n van fer dues edicions, Uns es coneixen com els de la “copa alta” perquè la matrona l’aixeca amb la ma dreta fins a l’alçada del cap i els altres els de la “copa baixa”, per raons òbvies. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Il·lustració per a la coberta del programa de Fires de l’any 1939 del dibuixant Pedragosa. Sense les dues banderes espanyoles i el grafisme del Año de la Victoria aquesta obra podria servir per anunciar qualssevol event festiu o esportiu. Dona tota la impressió que ja estava dibuixada per un altre motiu i que s’hi van afegir els referents franquistes per aprofitar-la per a l’ocasió. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Il·lustració per a la coberta del programa de Fires de l’any 1939 del dibuixant Pedragosa. Sense les dues banderes espanyoles i el grafisme del Año de la Victoria aquesta obra podria servir per anunciar qualssevol event festiu o esportiu. Dona tota la impressió que ja estava dibuixada per un altre motiu i que s’hi van afegir els referents franquistes per aprofitar-la per a l’ocasió. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s