Imatges virtuals que permeten recuperar la història

Quan no hi ha forma de recuperar imatges sobre fets esdevinguts d’una certa rellevància ( perquè la fotografia que eventualment es va fer s’ha extraviat, perquè no se’n va fer cap, o perquè no existeix cap pintura o dibuix al·legòric coetani) és del tot lícit recórrer a imaginatives il·lustracions artístiques i a composicions fotogràfiques i digitals. Cal però procurar que la informació de la que es parteix sigui contrastada i fefaent i que el producte final sigui de qualitat. Vegem unes mostres virtuals de moments importants de la història local de Sant Sadurní d’Anoia dels quals no disposàvem d’imatges i que ara es poden visualitzar gràcies a la feina més o menys reeixida de bons dibuixants i tècnics del Photoshop contemporanis. M’ho vaig proposar fa uns anys identificant una sèrie d’esdeveniments rellevants i encarregant-ne l’execució i ara, finalment, crec que es pot donar la feina per enllestida. Sempre es podria millorar, només caldria que algú més també s’ho proposés i s’hi impliqués. Tot i que no és veritat que una imatge valgui més que mil paraules, totes aquestes escenes virtuals si que provoquen el sortilegi de substituir l’imaginari particular de cadascú sobre cada esdeveniment en abstracte , per una imatge comuna que retindrem per sempre en la retina i en la memòria.

De l’enderroc del monument a Marc Mi Capella de Can Guineu, que des del 1905 estava situat al bell mig de la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní, no teníem imatges, perquè sembla que es va materialitzar una nit de la segona quinzena de juliol de 1936, quan no hi havia cap fotògraf preparat i amb l’equip adequat. Tampoc sabem la data exacta perquè no es disposa de cap referència explícita al respecte. Els pagesos que el van enderrocar van actuar així contra el què representava can Guineu en el context del conflicte rabassaire que es vivia aleshores a Sant Sadurní i a tot Catalunya. El fill de marc Mir Capella i hereu de can Guineu, Pere Mir Ràfols, membre de la Lliga Regionalista i soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, havia estat un dels propietaris rurals que més s’havia oposat a la Llei de Contractes de Conreu i havia estat implacable amb els seus rabassaires després dels Fets del 6 d’octubre de 1934. Segons els testimonis orals van actuar no més de deu veïns, tots homes, que van col·locar les cordes on es poden veure en la il·lustració adjunta. En un primer intent, aquestes es van trencar o deslligar i alguns pagesos van caure de cul a terra. Després es devien assegurar i van assolir l’objectiu. Un dels actuants ( Joan Raventós i Varias , el Tupinamba ) va expressar la seva alegria fent una enorme botifarra, alçant el braç i plegant-lo en senyal de menyspreu a tot el que simbolitzava Marc Mir i can Guineu. Disposar ara d’una bona il·lustració d’aquell esdeveniment és una manera de reviure millor un fet històric de gran simbolisme de la revolució local de 1936. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE ESCENAJEDA DEL DIBUIX ORIGINAL DE JOSEP GUAL TUTUSAUS, DEL FONS DE L’AUTOR.

De l’enderroc del monument a Marc Mi Capella de Can Guineu, que des del 1905 estava situat al bell mig de la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní, no teníem imatges, perquè sembla que es va materialitzar una nit de la segona quinzena de juliol de 1936, quan no hi havia cap fotògraf preparat i amb l’equip adequat. Tampoc sabem la data exacta perquè no es disposa de cap referència explícita al respecte. Els pagesos que el van enderrocar van actuar així contra el què representava can Guineu en el context del conflicte rabassaire que es vivia aleshores a Sant Sadurní i a tot Catalunya. El fill de marc Mir Capella i hereu de can Guineu, Pere Mir Ràfols, membre de la Lliga Regionalista i soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, havia estat un dels propietaris rurals que més s’havia oposat a la Llei de Contractes de Conreu i havia estat implacable amb els seus rabassaires després dels Fets del 6 d’octubre de 1934. Segons els testimonis orals van actuar no més de deu veïns, tots homes, que van col·locar les cordes on es poden veure en la il·lustració adjunta. En un primer intent, aquestes es van trencar o deslligar i alguns pagesos van caure de cul a terra. Després es devien assegurar i van assolir l’objectiu. Un dels actuants ( Joan Raventós i Varias , el Tupinamba ) va expressar la seva alegria fent una enorme botifarra, alçant el braç i plegant-lo en senyal de menyspreu a tot el que simbolitzava Marc Mir i can Guineu. Disposar ara d’una bona il·lustració d’aquell esdeveniment és una manera de reviure millor un fet històric de gran simbolisme de la revolució local de 1936. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE ESCENAJEDA DEL DIBUIX ORIGINAL DE JOSEP GUAL TUTUSAUS, DEL FONS DE L’AUTOR.

Fins ara, la única imatge relacionada amb l’enderroc del monument a Marc Mir Capella era aquesta fotografia que jo mateix vaig realitzar 60 anys després de l’incident. Disposava d’un bust de Marc Mir que el Jaume Esteve Nutó de cal Ritu va realitzar un estiu de principis de la dècada dels vuitanta. Ell va fer un motlle i tot seguit en va treure algunes peces en ciment. La que em va regalar encara la conservo. Només va caldre afegir-hi una corda vella situada estratègicament i fer una foto. El resultat era força impactant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FONS DE L’AUTOR

Fins ara, la única imatge relacionada amb l’enderroc del monument a Marc Mir Capella era aquesta fotografia que jo mateix vaig realitzar 60 anys després de l’incident. Disposava d’un bust de Marc Mir que el Jaume Esteve Nutó de cal Ritu va realitzar un estiu de principis de la dècada dels vuitanta. Ell va fer un motlle i tot seguit en va treure algunes peces en ciment. La que em va regalar encara la conservo. Només va caldre afegir-hi una corda vella situada estratègicament i fer una foto. El resultat era força impactant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . FONS DE L’AUTOR

Òbviament no es disposa del tampó original del Comitè de Milícies Antifeixistes local (1936) , però sí d’alguns documents en els quals s’hi pot veure l’estampació del segell. Només ha calgut trobar un tampó similar qualssevol de l’època, situar-lo estratègicament al costat d’una estampació del Comitè i fer una foto del conjunt. El resultat és creïble , no fa mal a ningú i permet il·lustrar qualssevol relat sobre el Comitè local. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Òbviament no es disposa del tampó original del Comitè de Milícies Antifeixistes local (1936) , però sí d’alguns documents en els quals s’hi pot veure l’estampació del segell. Només ha calgut trobar un tampó similar qualssevol de l’època, situar-lo estratègicament al costat d’una estampació del Comitè i fer una foto del conjunt. El resultat és creïble , no fa mal a ningú i permet il·lustrar qualssevol relat sobre el Comitè local. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Tampoc s’ha recuperat el tampó original dels rabassaires sadurninencs de 1936. S’ha practicat la mateixa argúcia que en el cas anterior. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Tampoc s’ha recuperat el tampó original dels rabassaires sadurninencs de 1936. S’ha practicat la mateixa argúcia que en el cas anterior. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Ja us podeu imaginar que tampoc aquest és el tampó original de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de 1936. Vés a saber què se’n va fer d’aquest i dels altres dos ! La composició és força versemblant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE ,L’AUTOR

Ja us podeu imaginar que tampoc aquest és el tampó original de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de 1936. Vés a saber què se’n va fer d’aquest i dels altres dos ! La composició és força versemblant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE ,L’AUTOR

Quan es va incendiar el temple parroquial a finals de juliol de 1936 òbviament hi havia testimonis...però no un fotògraf. S’ha reconstruït l’incident amb realitat virtual, a partir d’una foto de l’època. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

Quan es va incendiar el temple parroquial a finals de juliol de 1936 òbviament hi havia testimonis…però no un fotògraf. S’ha reconstruït l’incident amb realitat virtual, a partir d’una foto de l’època. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

D’un dels assassinats a Sant Sadurní durant la revolució de 1936, Josep Sabaté Vidal, només es disposava d’una foto minúscula molt deteriorada i esgrogueïda, impossible de recuperar. Tampoc s’ha pogut localitzar la seva família. Què es podia fer, doncs ? L’amic dibuixant vilafranquí Joan Anton Mascaró Fuentes ha aconseguit refer la seva imatge. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOAN ANTON MASCARÓ FUENTES.

D’un dels assassinats a Sant Sadurní durant la revolució de 1936, Josep Sabaté Vidal, només es disposava d’una foto minúscula molt deteriorada i esgrogueïda, impossible de recuperar. Tampoc s’ha pogut localitzar la seva família. Què es podia fer, doncs ? L’amic dibuixant vilafranquí Joan Anton Mascaró Fuentes ha aconseguit refer la seva imatge. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOAN ANTON MASCARÓ FUENTES.

El 1937 la Confederació Nacional del Treball de Sant Sadurní (CNT) va instal·lar una cooperativa de consum al temple parroquial de la Vila. Es van eliminar i tapar els elements ornamentals de la façana que tenien alguna reminiscència religiosa i s’hi va pintar el nom de Cooperativa Confederal. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

El 1937 la Confederació Nacional del Treball de Sant Sadurní (CNT) va instal·lar una cooperativa de consum al temple parroquial de la Vila. Es van eliminar i tapar els elements ornamentals de la façana que tenien alguna reminiscència religiosa i s’hi va pintar el nom de Cooperativa Confederal. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

Sobre la retirada de les campanes del cloquer parroquial durant la Guerra Civil per aprofitar el metall per a la indústria de guerra, hi ha tres versions : què es van llençar daltabaix i al caure es van trencar; que es van baixar lentament amb una corriola; i que van començar a baixar-les efectivament amb una corda però que aviat es van cansar van optar per la primera opció. Per no trobar entrebancs van actuar per la única paret del campanar en la qual no hi havia teulada. En qualssevol cas no es disposa de la data exacta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

Sobre la retirada de les campanes del cloquer parroquial durant la Guerra Civil per aprofitar el metall per a la indústria de guerra, hi ha tres versions : què es van llençar daltabaix i al caure es van trencar; que es van baixar lentament amb una corriola; i que van començar a baixar-les efectivament amb una corda però que aviat es van cansar van optar per la primera opció. Per no trobar entrebancs van actuar per la única paret del campanar en la qual no hi havia teulada. En qualssevol cas no es disposa de la data exacta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà . IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

Un dels esdeveniments històrics del 22 de gener de 1939 ( el darrer dia de la República a Sant Sadurní) va ser la voladura del pont de l’estació sobre la riera Lavernó, per part de l’exèrcit republicà en retirada. No hi havia cap fotògraf a prop. Fa entre 55 i 60 anys , quan encara no tenia la falera per les fotografies antigues, en vaig veure una a cal Serafí que em va impressionar en la que es veia de lluny la fumera originada per l’explosió. No hi hagut manera de recuperar-la. Segons les explicacions orals d’un dels seus artífexs, l’exiliat Josep Fabregat Segarra , i una foto del pont corresponent a l’època, Pere Cantons ha realitzat aquesta simulació digital que permet fer-se una idea més precisa de l’esdeveniment. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE VIRTUAL DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

Un dels esdeveniments històrics del 22 de gener de 1939 ( el darrer dia de la República a Sant Sadurní) va ser la voladura del pont de l’estació sobre la riera Lavernó, per part de l’exèrcit republicà en retirada. No hi havia cap fotògraf a prop. Fa entre 55 i 60 anys , quan encara no tenia la falera per les fotografies antigues, en vaig veure una a cal Serafí que em va impressionar en la que es veia de lluny la fumera originada per l’explosió. No hi hagut manera de recuperar-la. Segons les explicacions orals d’un dels seus artífexs, l’exiliat Josep Fabregat Segarra , i una foto del pont corresponent a l’època, Pere Cantons ha realitzat aquesta simulació digital que permet fer-se una idea més precisa de l’esdeveniment. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE VIRTUAL DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

El bombardeig de Sant Sadurní del 22 de gener de 1939 tampoc es va fotografiar. Tothom s’havia amagat a l’interior de les caves de xampany que servien de refugi. Altra vegada Pere Cantonas ha situat sobre una foto de l’època els avions alemanys Junkers 87 Stuka de la Legió Cóndor i dos dels impactes de les bombes a l’interior del casc urbà, prop de cal Montardit i de la Fonda Neus. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

El bombardeig de Sant Sadurní del 22 de gener de 1939 tampoc es va fotografiar. Tothom s’havia amagat a l’interior de les caves de xampany que servien de refugi. Altra vegada Pere Cantonas ha situat sobre una foto de l’època els avions alemanys Junkers 87 Stuka de la Legió Cóndor i dos dels impactes de les bombes a l’interior del casc urbà, prop de cal Montardit i de la Fonda Neus. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. IMATGE VIRTUAL CREADA DE PERE CANTONS. FONS DE L’AUTOR

L’altre incident més o menys simultàni d’aquell 22 de gener de 1939 el va protagonizar a can Codorníu un escamot comandat per un brigadista internacional, el capità republicà argentí José Acosta. En una entrevista publicada al diari Clarín de Buenos Aires el 14 d’abril de 1996 explicava : “[...] Nos retirábamos de Tarragona. El mando decidió formar un pequeño comando para inspeccionar las bodegas Codorníu, ya entonces muy famosas por su champán. Las bodegas estaban administradas por los anarquistas de la CNT y de la FAI, que habían conser¬vado la producción y también la exportación de champán, por lo que contaban con dinero. Nos dieron órdenes de cargar los camiones con las cajas listas para la exportación. Cargamos hasta donde pudimos. Pero Codorníu era un emporio: había kilómetros de cavas, donde descansaban las botellas mientras el champán maduraba. La instrucción fue destruir lo que no pudiéramos llevar. No sabíamos lo que íbamos a desencadenar cuando vaciamos nuestras ametralladoras contra las filas de botellas. Las balas las hacían añicos, pero entonces comenzó un estrépito infernal: por simpatía estallaban las galerias sin necesidad de nuestras balas. Casi no tuvimos tiempo de reaccionar. Un océano de espuma nos rodeó en escasos minutos y entonces escapamos gritando en esos túneles donde retumbaban hasta el infinito las explosiones de champán”. Aquesta visió apocalíptica calia visualitzar-la i així ho va interpretar l’amic Josep Gual Tutusaus de Sant Quintí de Mediona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOSEP GUAL TUTUSAUS, DEL FONS DE L’AUTOR

L’altre incident més o menys simultàni d’aquell 22 de gener de 1939 el va protagonizar a can Codorníu un escamot comandat per un brigadista internacional, el capità republicà argentí José Acosta. En una entrevista publicada al diari Clarín de Buenos Aires el 14 d’abril de 1996 explicava : “[…] Nos retirábamos de Tarragona. El mando decidió formar un pequeño comando para inspeccionar las bodegas Codorníu, ya entonces muy famosas por su champán. Las bodegas estaban administradas por los anarquistas de la CNT y de la FAI, que habían conser¬vado la producción y también la exportación de champán, por lo que contaban con dinero. Nos dieron órdenes de cargar los camiones con las cajas listas para la exportación. Cargamos hasta donde pudimos. Pero Codorníu era un emporio: había kilómetros de cavas, donde descansaban las botellas mientras el champán maduraba. La instrucción fue destruir lo que no pudiéramos llevar. No sabíamos lo que íbamos a desencadenar cuando vaciamos nuestras ametralladoras contra las filas de botellas. Las balas las hacían añicos, pero entonces comenzó un estrépito infernal: por simpatía estallaban las galerias sin necesidad de nuestras balas. Casi no tuvimos tiempo de reaccionar. Un océano de espuma nos rodeó en escasos minutos y entonces escapamos gritando en esos túneles donde retumbaban hasta el infinito las explosiones de champán”. Aquesta visió apocalíptica calia visualitzar-la i així ho va interpretar l’amic Josep Gual Tutusaus de Sant Quintí de Mediona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOSEP GUAL TUTUSAUS, DEL FONS DE L’AUTOR

El gran meandre que el riu Anoia descrivia a l’indret de la Foradada ( on actualment es troben els magatzems logístics de Mercadona) va desaparèixer entre 1731 i 1740. Allí l’erosió del riu va originar un forat que es va anar fent gran fins que es va produir una esllavissada que va arrossegar el turó sobre el qual s’havia edificat la capella romànica de Sant Miquel de la Foradada, enrunada el 1508. Des d’aleshores l’Anoia va tirar pel dret. La il·lustració de l’amic Joan Puig ajuda a entendre com era la geografia d’aquest indret abans del segle XVI. Si voleu més informació sobre aquest fenomen geològic, cliqueu aquí: https://carlesquerol.wordpress.com/2016/07/12/el-darrer-fenomen-geologic-rellevant-de-sant-sadurni-danoia/ . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOAN PUIG PUIG. FONS DE L’AUTOR

El gran meandre que el riu Anoia descrivia a l’indret de la Foradada ( on actualment es troben els magatzems logístics de Mercadona) va desaparèixer entre 1731 i 1740. Allí l’erosió del riu va originar un forat que es va anar fent gran fins que es va produir una esllavissada que va arrossegar el turó sobre el qual s’havia edificat la capella romànica de Sant Miquel de la Foradada, enrunada el 1508. Des d’aleshores l’Anoia va tirar pel dret. La il·lustració de l’amic Joan Puig ajuda a entendre com era la geografia d’aquest indret abans del segle XVI. Si voleu més informació sobre aquest fenomen geològic, cliqueu aquí: https://carlesquerol.wordpress.com/2016/07/12/el-darrer-fenomen-geologic-rellevant-de-sant-sadurni-danoia/ . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOAN PUIG PUIG. FONS DE L’AUTOR

La casa del Comú de la Universitat de Subirats ─que englobava des del 1673 les quatre parròquies de Sant Sadurní, Sant Pere de Lavern, Sant Pau d’Ordal i Sant Pere de Subirats─ estava ubicada al mateix solar on ara hi ha la Casa de la Vila de Sant Sadurní d’Anoia i orientada també cap a ponent. Es va enderrocar a la dècada dels vuitanta del segle XIX. S’ha pogut dibuixar gràcies en aquest cas a una il.lustració publiocda a la premsa de l’època i a un croquis que es va reproduir en el llibre Monografia Històrica-Pintoresca de la Vila de Sant Sadurní d’Anoya, escrita per Pelegrí Torelló i Borràs i editada el 1909. L’arbre que ocupa una part important de la imatge és l’om que segons la tradició oral es troba al davant de la Casa del Comú, fins el punt que d’aquell indret en deien la Plaça de l’Om. L’escriptor local Jaume Raventós i Domènech explica en un dels seus llibres més coneguts que en aquesta plaça s’hi feien les execucions del condemnats a mort i que els caps de família hi portaven els seus fills perquè veiessin el trist destí dels malfactors. Perquè mai se’n oblidessin, i just en el moment el botxí culminava la seva feina, clavaven un bon clatellot als pobres infants que assistien espaordits a l’espectacle. La senyera catalana onejant a la façana de la Casa del Comú és una llicència de l’artista al qual va trair el subconscient. L’escena podria correspondre a qualssevol moment entre les dates de construcció i enderroc de l’immoble en qüestió. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOAN PUIG I PUIG . FONS DE L’AUTOR

La celebració de la separació de la parròquia de Sant Sadurní de les altres tres que formaven juntes la Universitat de Subirats, per tal d’independitzar-se, es va commemorar el 28 de maig de 1764. En aquella època encara no s’havia inventat la fotografia ni tampoc hi havia cap dibuixant disposat a immortalitzar aquell moment històric. També era de nit. Segons unes notes manuscrites d’Isidre Mata del Racó “ […] La nit de la separació de justícia, que fou dit dia vint-i-vuit de maig del dit any mil set-cents seixanta-quatre, los habitants de la Vila de Sant Sadurní, en manifestació del contento i alegria los causà dita separació, posaren llums a les finestres i a les portes de les cases i plantaren un pi i de sobre hi posaven teies enceses. Tota la nit durà la lluminària i los homes i dones a les portes i carrer no tenien altra conversa que parlar de la separació. Duraren tres nits contínues la lluminària […]. Amb aquesta informació ( i amb una fotografia del campanar i de la façana de l’església parroquial -que en aquella època no devia ser ben be així- es va poder dibuixar aquesta interessant il·lustració que permet rememorar aquell esdeveniment . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOSEP GUAL TUTUSAUS, DEL FONS DE L’AUTOR

La celebració de la separació de la parròquia de Sant Sadurní de les altres tres que formaven juntes la Universitat de Subirats, per tal d’independitzar-se, es va commemorar el 28 de maig de 1764. En aquella època encara no s’havia inventat la fotografia ni tampoc hi havia cap dibuixant disposat a immortalitzar aquell moment històric. També era de nit. Segons unes notes manuscrites d’Isidre Mata del Racó “ [...] La nit de la separació de justícia, que fou dit dia vint-i-vuit de maig del dit any mil set-cents seixanta-quatre, los habitants de la Vila de Sant Sadurní, en manifestació del contento i alegria los causà dita separació, posaren llums a les finestres i a les portes de les cases i plantaren un pi i de sobre hi posaven teies enceses. Tota la nit durà la lluminària i los homes i dones a les portes i carrer no tenien altra conversa que parlar de la separació. Duraren tres nits contínues la lluminària [...]. Amb aquesta informació ( i amb una fotografia del campanar i de la façana de l’església parroquial -que en aquella època no devia ser ben be així- es va poder dibuixar aquesta interessant il·lustració que permet rememorar aquell esdeveniment . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOSEP GUAL TUTUSAUS, DEL FONS DE L’AUTOR

La casa del Comú de la Universitat de Subirats ─que englobava des del 1673 les quatre parròquies de Sant Sadurní, Sant Pere de Lavern, Sant Pau d’Ordal i Sant Pere de Subirats─ estava ubicada al mateix solar on ara hi ha la Casa de la Vila de Sant Sadurní d’Anoia i orientada també cap a ponent. Es va enderrocar a la dècada dels vuitanta del segle XIX. S’ha pogut dibuixar gràcies en aquest cas a una il.lustració publiocda a la premsa de l’època i a un croquis que es va reproduir en el llibre Monografia Històrica-Pintoresca de la Vila de Sant Sadurní d’Anoya, escrita per Pelegrí Torelló i Borràs i editada el 1909. L’arbre que ocupa una part important de la imatge és l’om que segons la tradició oral es troba al davant de la Casa del Comú, fins el punt que d’aquell indret en deien la Plaça de l’Om. L’escriptor local Jaume Raventós i Domènech explica en un dels seus llibres més coneguts que en aquesta plaça s’hi feien les execucions del condemnats a mort i que els caps de família hi portaven els seus fills perquè veiessin el trist destí dels malfactors. Perquè mai se’n oblidessin, i just en el moment el botxí culminava la seva feina, clavaven un bon clatellot als pobres infants que assistien espaordits a l’espectacle. La senyera catalana onejant a la façana de la Casa del Comú és una llicència de l’artista al qual va trair el subconscient. L’escena podria correspondre a qualssevol moment entre les dates de construcció i enderroc de l’immoble en qüestió. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. DIBUIX ORIGINAL DE JOAN PUIG I PUIG . FONS DE L’AUTOR

Anuncis

2 pensaments sobre “Imatges virtuals que permeten recuperar la història

  1. Em sembla molt arriscat, perquè a partir d’un cert moment és impossible controlar -ho. El tercer o quart que s’ho mira ja no llegeix el peu de foto i s’ho empassa. Ho veiem a diari amb la comunicació. Crec que té l’ingredient de l’espectacularitat: veure sortir el fum de l’església; poder observar els mateixos avions que bombardegen, etc . A mi em sembla que un editor professional i rigorós no admetria publicar, en el mateix llibre, una barreja de fotos -documents seriosos- amb fotos “trucades” (ni que fos aclarint-ho al peu).
    Caldria òbviament distingir el tipus de col.lecció des d’on es publica, però alguns dels dibuixos són puerils. A mi em sembla que un dibuix d’un edifici o d’un paisatge, a partir de les descripcions orals i/o escrites de què es disposin poden, amb un bon dibuixant i un bon lector de la documentació, proporcionar un dibuix molt pedagògic i, per tant, aclaridor. La descripció dibuixada d’una acció ja em sembla més arriscada. MGP

  2. He rebut aquest mail de l’amic editor vilafranquí Ramon Nadal

    Carles,
    Es un tema molt delicat, les imatges solen dir molt més del que ens pensem i cadascú les interpreta a la seva manera. No tothom llegeix els peus de foto i les imatges corren sense encomanar-se a Déu ni al diable.

    Per exemple, la diguem-ne més innocent de totes, la dels segells. Veure aquesta foto pot induir a pensar a algú que els segells s’han conservat i això implica que aquest algú pot pensar que qui fos, obviant els perills de la seva acció, els va conservar pensant que en un futur tindrien un valor històric… Vaja que una simple imatge, innocent, implica un munt de connotacions que moltes vegades més que aclarir poden embolicar encara més la troca.

    Les fotografies trucades, jo miraria d’obviar-les perquè: 1) Estan tan ben fetes que són truculentes (es el cas dels segells que comentava anteriorment) o 2) Per la raó que sigui (mala realització, anacronismes…) es nota que es un muntatge, i per tant són poc creïbles, desconcertants i inclús difícils d’interpretar (cas de la campana caient de l’església) poden arribar a crear perplexitat. En ambdós casos, a més, el lector sempre pot dubtar de les intencions de qui les fa servir (repeteixo, no tothom llegeix els peus).

    Potser la utilització d’il·lustracions, infografies… és la millor solució per al tema que planteges. Un dibuix, encara que sigui pres del natural, no deixa de ser una interpretació de la realitat, i a això més o menys hi arribem tots. Utilitzar dibuixos però requereix tenir molt clar que és vol ensenyar, fer un encàrrec molt concret i trobar l’il·lustrador adequat: a mi personalment la imatge de la Foradada, quan la vaig veure, em va il·lustrar molt bé i em va ajudar a l’hora de visualitzar el darrer fenomen geològic de Sant Sadurní. En canvi, les ametralladores a can Codorniu les vaig trobar totalment irreals, com les que veia als còmics d’Hazañas Bélicas, vaja que no em vaig creure l’imatge ni gens ni mica. Segur que el que expliques va passar però estic segur que no va passar com ho explica al dibuix (les fotos que he vist de la guerra civil no tenen res a veure amb aquesta il·lustració).

    Espero que et serveixi
    Salut

    Ramon Nadal
    Editor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s