Dues històries que caldria poder demostrar de forma fefaent

Caldria consultar els arxius de Codorníu, S.A. i de l’empresa Josep Maria Raventós Blanc, S.A. per poder documentar amb xifres concretes quan vi va vendre als francesos Manuel Raventós i Domènech (1862 – 1930) mentre aquells tenien les vinyes mortes i improductives a causa de la fil·loxera ( i la plaga encara no havia afectat Catalunya), i també quantes ampolles de xampany en punta va vendre a la prestigiosa casa Moët durant la Primera Guerra Mundial, perquè aquesta ─amb les vinyes improductives i el personal laboral mobilitzat al front no en podia elaborar─, les pogués comercialitzar per tot Europa amb la seva etiqueta com si fos autèntic champagne francès.

Manuel Raventós i Domènech (1862 – 1930) de can Codorníu, a l’època anterior a quan la fil·loxera va envaïr el Penedès. FONS DE L’AUTOR

Manuel Raventós i Domènech (1862 – 1930) de can Codorníu, a l’època anterior a quan la fil·loxera va envaïr el Penedès. FONS DE L’AUTOR

Manuel Raventós i Domènech hauria contribuït a que alguns vinaters francesos i una important empresa xampanyista d’Épernay superessin les adversitats empresarials provocades per la plaga de la fil.loxera i per la Primera Guerra Mundial. La foto correspondria a la segona dècada del segle XX. FONS DE L’AUTOR

Manuel Raventós i Domènech hauria contribuït a que alguns vinaters francesos i una important empresa xampanyista d’Épernay superessin les adversitats empresarials provocades per la plaga de la fil.loxera i per la Primera Guerra Mundial. La foto correspondria a la segona dècada del segle XX. FONS DE L’AUTOR

No es tracta de cap secret, ni molt menys ─com tampoc és res del que se’n hagin d’amagar o avergonyir─, però de cara a documentar bé la història potser caldria aportar xifres concretes de la venda de vi de can Codorníu als francesos quan aquests patien la plaga de la fil·loxera (i quan aquesta encara no havia afectat a les vinyes de Catalunya) i d’ampolles de xampany en punta durant la Primera Guerra Mundial (de la qual sortosament els nostres avantpassats en varen quedar al marge) . Hi ha dos texts literaris que ens posen sobre la pista.

El primer és de l’escriptor Jaume Raventós i Domènech (1868 – 1938), germà de Manuel Raventós de can Codorníu, i per tant coneixedor fidel del que realment esdevingué. El text en qüestió el va publicar a les pàgines 267 i 268 del segon volum de la seva obra Proses de bon seny: “ […] Abans de la fil·loxera [ s’entén abans que la plaga arribés a Catalunya, quan encara no havia travessat la frontera francesa], tots els ceps feien raïms: allò era una glòria. Per l’hivern clavaven a terra una estaca de xarel·lo o de sumoll, venia la primavera i brotava: a l’any vinent ja tenia un raïmet, als tres anys ja en tenia un penjoll, als quatre anys ja omplia la cistella. Es moria un cep i poca feina ens donava; del cep del costat hi fèiem un colgat i ja teníem cep nou. Venia la collita, vinga omplir cistells i premses i cups. A l’hivern quedaven plenes tota la filera de bótes del celler. Què dic bótes! si no l’havíem de menester. Els cups encara feien bromera i ja venia el francès a preguntar-nos quant ne volíem. Cinc duros? , sis duros? Què més tenia duro ençà, duro enllà… no ens regatejaven el ral !. Vinga omplir bocois a raig de cup, vinguen unces i més unces, eren d’or i Santes Pasqües. El vi ja estava venut.

Quins temps aquells!… ¿I després? Una mala bestiota, xica, molt xica, però més dolenta que una pedregada i lletja com un pecat, que per tot el món se’n diu fil·loxera, feu trontollar les vinyes de tota la terra rodona. Mala negada! Pobres de nosaltres si no hagués vingut el cep americà. Però així i tot, com canviaren les coses! Provatures i més provatures, patir i més patir. No hi pot haver vinyes en Iloc si no les empelten sobre cep americà. Sense peu americà no hi ha ceps. Sense empelt no hi ha raïms. D’aquests raïms, i bon goig que en puguem tenir, ne farem vi, i després de molt suar, el vendrem i, si podem, a quinze pessetes.

Planteu i empelteu i llaureu i caveu i esmejanqueu i ara sofre i després sulfat d’una mena i més tard sulfat d’una altra mena; i si no haveu estat desgraciats pel cuc, ni per l’escarbató, ni per la clorosis, ni per l’antracnosis, ni pel black-rot, ni per la pedregada, collireu vi per a vendre’l a quinze pessetes, i bon goig! “ Queda clar que el comprador francès, afectat al seu país per la fil·loxera, es feia amb bocois de vi de can Codorníu pagant-los a preu d’or. Jaume Raventós i Domènech dixit. Aquesta cita és tant eloqüent sobre el que va representar la Febre d’Or a Catalunya al darrer quart del segle XIX, que s’hauria de reproduir literalment i sistemàticament quan es pretengui explicar aquest episodi de la nostra història contemporània.

Segons les Obres completes de Josep Maria de Sagarra (1894 – 1961) , publicades a Barcelona el 1967 per l’Editorial Selecta, a la Col·lecció Biblioteca Perenne , volum 22, pàgina 1308 , Manuel Raventós i Domènech hauria elaborat a Sant Sadurní les ampolles de xampany que Moët Chandon no podia produir a França a causa de la Gran Guerra ( amb les fàbriques aturades, el personal mobilitzat al front i les vinyes improductives), les quals s’haurien enviat a Épernay per a la seva distribució i comercialització, amb etiquetes de Moët Chandon. D’altres informacions orals indicaven que Manuel Raventós només havia facilitat vi o ampolles en punta abans del degorjat , i que s’ho va cobrar amb accions de la societat francesa que , anys després, en vendre-se-les, li van permetre obtenir importants plusvàlues. D’això ara faria un segle. Entre la documentació de l’Arxiu Codorníu catalogada fins el 20 de març de 2016 no ha estat possible localitzar un sol document d’aquesta eventual relació entre Codorníu i Moët Chandon que la pogués aclarir. Tal vegada es podria trobar entre la documentació pendent encara d’inventariar. Tampoc les actuals generacions de la família Raventós no recorden haver escoltat mai aquesta història o llegenda. De ben segur que aquesta segona operació ─cas d’haver-se produït realment─ s’hauria realitzat amb la màxima discreció, exigida sobretot per la part francesa. Josep Maria de Sagarra dixit.

Encara que pensant-hi una estona mentre caminava aquest matí, tal vegada caldria orientar la recerca d’aquesta informació sobre la venda de vi cap a l’arxiu de l’empresa Josep Maria Raventós i Blanc, S.A., on és més lògic que s’hi pogués conservar, ja que allí es troba la documentació personal i familiar de Manuel Raventós i Domènech i també la de la seva hisenda agrícola. Caldrà comentar-ho al seu besnét Manuel Raventós i Negra quan ens tornem a veure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s