Quaranta anys de la Marxa de la Llibertat

El deu i l’onze d’agost de 1976, una de les columnes de l’anomenada Marxa de la Llibertat va visitar Sant Sadurní. Feia gairebé nou mesos que havia mort el dictador i a la Vila ja es manifestaven públicament les aspiracions democràtiques a través de l’anomenada Assemblea de Catalunya que reclamava llibertat, amnistia, estatut d’autonomia i també ajuntaments escollits pels veïns.

El grup de marxaires de la columna Abat Escarré van aixecar una torre humana al mig de la Plaça de l’Ajuntament imitant els castellers. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

El grup de marxaires de la columna Abat Escarré van aixecar una torre humana al mig de la Plaça de l’Ajuntament imitant els castellers. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

En diferents indrets de la plaça de l’Ajuntament es van exhibir diversos plafons amb les reivindicacions recurrents del moment. En aquesta fotografia veiem el que es va dedicar a l’ensenyament públic, laic i gratuït i òbviament en català. Veieu alguna cara o esquena coneguda? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

En diferents indrets de la plaça de l’Ajuntament es van exhibir diversos plafons amb les reivindicacions recurrents del moment. En aquesta fotografia veiem el que es va dedicar a l’ensenyament públic, laic i gratuït i òbviament en català. Veieu alguna cara o esquena coneguda? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un bon nombre de jovent del poble va formar dues rotllanes paral·leles i van ballar una sardana: hi veiem Francesc Llopart i Puignau , Carme Raventós i Soler , Sadurní Munné i Carbó, Àngels Puigmartí i Esteve , Salvador Bertrán i Casadó... Noms, es necessiten més noms. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Un bon nombre de jovent del poble va formar dues rotllanes paral·leles i van ballar una sardana: hi veiem Francesc Llopart i Puignau , Carme Raventós i Soler , Sadurní Munné i Carbó, Àngels Puigmartí i Esteve , Salvador Bertrán i Casadó… Noms, es necessiten més noms. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Al bell mig de les rotllanes el nen Daniel Sáez i Forns i al fons la seva germana Teresa i el jove Antoni Lloret i Albet. Identifiqueu algú més ? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Al bell mig de les rotllanes el nen Daniel Sáez i Forns i al fons la seva germana Teresa i el jove Antoni Lloret i Albet. Identifiqueu algú més ? Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CAPTURADA PER L’AUTOR. FONS DE L’AUTOR. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

La Guàrdia Civil local i forània va seguir de prop l’esdeveniment, que no havia estat autoritzat, i va fer comparèixer dos dels organitzadors a la caserna local per advertir-los del risc que corrien si s’alterava l’ordre públic. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

La Guàrdia Civil local i forània va seguir de prop l’esdeveniment, que no havia estat autoritzat, i va fer comparèixer dos dels organitzadors a la caserna local per advertir-los del risc que corrien si s’alterava l’ordre públic. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

La iniciativa de la Marxa de la Llibertat pretenia divulgar arreu del país els tres objectius fundacionals de l’Assemblea de Catalunya: llibertat, amnistia i estatut d’autonomia. Sota el lema “Poble català, posa’t a caminar“ diferents columnes de marxaires es van repartir el territori i van visitar les poblacions més importants de cada comarca. Una d’aquestes columnes, l’anomenada Abat Escarré, va arribar a Sant Sadurní la tarda del 10 d’agost i va ser rebuda per una colla de veïns locals que es van encarregar d’acollir els seus integrants en diferents domicilis particulars. La Marxa de la Llibertat no va tenir, ni de bon tros, el ressò i la repercussió de les manifestacions organitzades els tres darrers onzes de setembre per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

 

Aquella activitat de 1976 va representar la culminació d’una colla d’actes que s’havien organitzat a Sant Sadurní en favor de l’amnistia. Com explicava jo mateix en la publicació local Joventut Cristiana corresponent al número d’aquell mes d’agost de 1976: s’havien publicat diversos articles sobre aquesta exigència a la mateixa revista; s’havien recollit 600 signatures d’adhesió; quatre regidors de l’ajuntament havien presentat el 7 de gener una moció demanant la concessió d’una amnistia per als presos polítics; els cinc partits democràtics constituïts recentment a la Vila s’havien manifestat a favor de la mateixa; al recital de cançó de Raimon a l’Ateneu un miler de joves havien cridat la consigna i havien passejat per tota la sala una senyera catalana amb la llegenda Amnistia; una vintena de sadurninenques i sadurninecs portant tres grans pancartes s’havien manifestat a Vilafranca (17 de juliol) reclamant també l’alliberament dels empresonats per raons de caràcter polític i l’Assemblea de Catalunya a Sant Sadurní també s’hi havia adherit.

 

El primer dia de l’estada de la columna Abat Escarré a la Vila es va celebrar a la sala d’actes de la Llar una taula rodona al final de la qual els 150 assistents van aprovar per aclamació el següent manifest: “ Nosaltres, ciutadans de Catalunya, veïns de Sant Sadurní d’Anoia, manifestem públicament que les necessitats més elementals de la nostra vida col·lectiva no troben ressò ni poden resoldre’s per les actuals institucions municipals que, pel seu caràcter no democràtic, es troben incapacitades per resoldre les exigències del nostre poble. Entenem que la democratització autèntica i plena de la vida municipal implica les següents condicions. 1ª El reconeixement i la participació de tots els partits polítics sense exclusions, en el marc de la total llibertat d’expressió i propaganda. 2ª Les eleccions per sufragi universal de la totalitat dels ajuntaments. 3ª La liquidació del sistema corporativista dels terços. 4ª El dret de vot des del 18 anys. I manifestem també que uns ajuntaments democràtics només són possibles amb la conquesta d’una alternativa definida per l’amnistia sense exclusions, les llibertats polítiques i sindicals, i concretament a Catalunya, com expressió d’aquestes llibertats, el restabliment provisional de l’Estatut d’Autonomia de 1932. Llibertat ! Amnistia! Estatut d’Autonomia!”. Pel qui no n’estiguin al cas el “sistema corporativista del terços” era un invent franquista recollit en la Ley de Bases de Règimen Local de 1945 gràcies a la qual els consistoris es constituïen a base d’un terç en representació familiar ( escollit pels caps de família), un altre terç d’origen sindical ( escollit pels sindicats franquistes locals) i un darrer terç corporatiu ( escollit per les entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi). A la pràctica l’alcalde l’acabava decidint el governador civil de torn i tot plegat era un muntatge del règim molt allunyat del que s’estilava a les democràcies europees de l’època.

L’endemà onze d’agost, al bell mig de la Plaça de l’Ajuntament es van instal·lar diversos plafons reivindicatius i es va organitzar una ballada de sardanes, en la que els participants lluïen samarretes amb el símbol i la consigna de la Marxa. El grup de marxaires van aixecar un improvisat castell. Les forces locals de la Guàrdia Civil reforçades per d’altres que seguien l’itinerari de la columna van cridar a la caserna de Sant Sadurní a dos dels organitzadors de l’acollida als marxaires, els veïns Jordi Llopart i Romeu i Ramon Rigol i Ordi, membres fundadors ambdós de l’Assemblea de Catalunya a la Vila. Els van recordar que aquella iniciativa no estava autoritzada i que actuarien amb contundència si s’alterava l’ordre públic. L’un i l’altre van deixar clar que no estava prevista cap acció d’aquesta mena i que tot esdevindria de forma pacífica, com efectivament va succeir. Finalment els marxaires van reprendre el camí sense cap incident.

L’implicació i el compromís polític de la població de Sant Sadurní en la transició democràtica va ser minoritària. Els partits encara il·legals aglutinaven un nombre molt reduït de militants i simpatitzants i l’hegemonia corresponia als d’esquerres (Partit Socialista Unificat de Catalunya, Convergència Socialista de Catalunya, Reagrupament Democràtic, Partido Socialista Obrero Español i la històrica Esquerra Republicana de Catalunya), mentre que la dreta nacionalista era pràcticament irrellevant. Tant és així que quan Convergència Democràtica de Catalunya es va presentar per primera vegada a la Vila, van ser dos militants socialistes ( el Marcel Gabarró i jo mateix) els qui amb els seus cotxes particulars van haver de traslladar Miquel Roca i Junyent, un dels líders fundadors de CDC, de Barcelona a Sant Sadurní i tornada. Ningú més a la Vila s’hi va atrevir o oferir. Prou que a la Vila hi havia un reduït grup de militants o simpatitzants ( un dels quals era el doctor Antoni Nin) , però en aquella ocasió per si un cas no es van voler comprometre.

Uns pocs anys després de la Marxa de la Llibertat hi va haver un atracament a la sucursal de Banca Catalana al Raval de Sant Sadurní d’Anoia, just en el moment en que la senyoreta Maria Teresa Mir i Vidal ( 1906 – 2000) de can Guineu es trobava al despatx del director, Climent Rosell, gestionant els seus recursos dipositats a l’entitat financera. Els lladres ─que van actuar a cara descoberta─ van fugir abans que arribés la Guàrdia Civil. Durant el posterior interrogatori al director, els inspectors policials li van mostrar un àlbum on hi havia fotografies de delinqüents per si n’identificaven alguns d’ells com els autors del robatori. Ves per on, entre una colla de quinquis i malfactors va aparèixer la fotografia de l’impressor Jordi Llopart i Romeu, un honorable ciutadà que tot i ser regidor del darrer ajuntament franquista havia estat, com ja s’ha indicat, un dels organitzadors de la Marxa de la Llibertat a Sant Sadurní ( el maig de l’any següent, ell mateix i els regidors Joan Roca Gibert i Joan Quintana Brull van plantejar infructuosament una moció al plenari de l’Ajuntament sol·licitant la restitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932. Anteriorment s’havia fet un tip d’imprimir tota mena de pamflets, programes i revistes de partits i sindicats clandestins i d’agrupacions i associacions cíviques i antifranquistes). El director de la sucursal de Banca Catalana, que coneixia perfectament la trajectòria de Jordi Llopart, es va estranyar en gran manera que se’l barregés amb aquella colla d’indesitjables. Tot plegat ens fa pensar que massa fins no devien ser aquells arxius policials!

Anuncis

4 pensaments sobre “Quaranta anys de la Marxa de la Llibertat

  1. He rebut aquel mail :

    Hola.

    Dir que a la foto hi sortim en Jesús Carpi Seguí, i jo, Pere Rovira Alemany, ambdós de Torrelavit. Jo porto la samarreta de la Marxa, que encara guardo, esgrogueida. Varem baixar de Torrelavit, amb el meu Simca 1000 de 3ª mà, aparcant al C/ Indústria; on em vaig canviar de samarreta a dins el cotxe, posant-me la de la Marxa; i al sortir, una camisa al damunt, per por de no trobar la benemèrita pel camí. A la plaça del Ajuntament, em vaig desfer de la camisa, com tots els que la portàven. A la foto els dos estem junts, però sense ballar la sardana (estem darrera la rotllana).

    Al prohibir-se el concert del vespre per una pintada apareguda a la plaça de l´església, que va enfurismar al la guàrdia civil; dos companys de Torrelavit que havien baixat (Josep Farré Marimón, i Agustí Batlle Marimón) varen ser interceptats per una parella de la benemèrita, que els va regirar el cotxe (un Seat 850) de mala manera i de dalt a baix; trobant sols un utensili domèstic que hi portaven. El Agustí Batlle, que estava de permís de la mili que estava fent a Cartagena, va arribar a tenir força por fins que els van deixar marxar.

    Pere Rovira i Alemany .

  2. Hola soc Nuria Martorell de la comissió dels 40 anys de la Marxa ara reenviaré per si algú mes es reconeix si voleu estar informats dels actes previstos o presentació del llibre podeu posar-se en contacte marxanuriaguai@gmail.com acte final a Poblet el dai 10-9-2016 acte institucional amb dinar de germanor be estem en contacte

  3. He rebut aquest mail

    Identificació del castell: l’enxaneta és l’Agusti Casanovas, sota a l’esquerra,el seu germà: Tòfol Casanovas i al seu costat i d’esquena, jo mateix: Andreu Caralt. Tots tres de Vilafranca.
    Salut
    Andreu Caralt

  4. Bona tarda.De la segona foto, un noi amb camisa de quadres, Josep Amat. Havia treballat a la pastisseria La Montserratina de Gelida.
    Quarta foto. Davant del nen amb la senyera, Antoni LLoret (fill del garatge que hi va haver al costat del bar La Perla. Al seu costat, la Teresa Saez -filla-.
    Salut. Sóc Francesc Carafí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s