Entre el 24 d’octubre de 1936 i el 21 de gener de 1939 ─quan els treballadors de la CNT i de la UGT de l’empresa del xampany Codorníu es van fer càrrec de la direcció, en absència dels seus propietaris que s’havien exiliat a causa de la Guerra Civil─ es va viure una experiència inèdita que ara finalment s’ha pogut analitzar i valorar en detall, gràcies a la documentació recuperada i catalogada que es conserva en el flamant Arxiu de Codorníu, ubicat a la torre modernista construïda per Josep Puig i Cadafalch a l’interior del complex d’aquesta empresa de cava a Sant Sadurní d’Anoia. Allí hi hem treballat uns dies aquest estiu els amics Gorgonio Góngora Ruz, Enric Tomàs Guix i jo mateix ─amb l’eficaç col·laboració de l’arxivera Elena Lastra─ buidant la informació comptable dels anys de guerra. Llegeix en autèntica primícia com van evolucionar les vendes i els beneficis de la companyia sota el control obrer. Feia 40 anys que hi anava al darrere i he de reconèixer que malgrat que hi falta una part de la documentació històrica de Codorníu i de la seva filial VENSA que no s’ha pogut localitzar, els resultats assolits per la recerca han satisfet les expectatives i ens sembla haver pogut donar una resposta versemblant al dilema que es plantejava a la capçalera d’aquest post d’avui.
Els obrers anarquistes de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i els socialistes de la Unió General de Treballadors (UGT) van col·lectivitzar el 1936 l’empresa Codorniu de Sadurní d’Anoia (sense el Sant) i es van fer càrrec de la seva direcció. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. SEGELL DE GOMA DEL FONS DE L’AUTOR
L’ampolla més cara de Codorníu, la varietat Non Plus Ultra, del primer terç del segle XX. La gamma dels xampanys de la marca era aleshores a més del Non Plus Ultra, el Cremant, l’Extra i l’Escumós. El Delapierre era un negoci a part. FOTO DE JAUME FONT, DEL FONS CODORNÍU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS
Ampolla del xampany de cava Alfredo Delapierre, l’oferta barata de Codorníu, que fins el 1936 (i també després de la guerra) venia en exclusiva la seva distribuïdora filial VENSA per no desprestigiar la marca més cara i de més qualitat. Per això a l’etiqueta no hi apareixia cap referència a Codorníu. VENSA (acrònim de Vinos Espumosos Naturales, S.A. corresponent al nom en francès de l’empresa catalana Vins Mousseux Naturels, S.A) a més de vendre en exclusiva la totalitat de la producció de Delapierre al mercat català i espanyol sembla que també comercialitzava les quatre varietats de la marca Codorníu només a la ciutat de Barcelona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.FOTO DE JAUME FONT, DEL FONS CODORNÍU. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS
Clica aquí per llegir el treball de recerca sobre la col.lectivització de Codorníu.
Aquesta etiqueta en català del xampany de la marca Vi escumós de l’empresa sadurninenca Vins Mousseux Naturels, S.A. (la filial de Codorníu, el nom de la qual en castellà era Vinos Espumosos Naturales, S.A i que era coneguda amb l’acrònim de VENSA) demostraria potser que durant la República aquesta distribuïdora no només vendria Codorníu i Delapierre, sinó que comercialitzaria una tercera marca encara més barata, elaborades totes tres a Sant Sadurní. O això o es tractaria d’una prova d’impremta d’una etiqueta d’un intent frustrat de treure al mercat la marca Vi escumós. Dubto que hi hagi algú al món que m’ho pugui aclarir… Cliqueu a sobre i s’ampliarà. ETIQUETA DEL FONS DE L’AUTOR, COMPRADA A LA FIRA D’ANTIQUARIS DE VILAFRANCA L’11 D’OCTUBRE DE 2015.
A contracorrent 
He rebut aquel mail:
El Pare també hi va treballar quan la varen “col·lectivitzar”, i només recordo que deia que van beure en aquella època els millors caves que hi havien. .
Joan Montagut ( Barcelona)
He rebut també aquest altre mail: Molt interessant…!
En una ocassió, un industrial xampanyer em va comentar que la guerra ‘comercial’ entre Codorniu i Freixenet tenia els seus origens en una delació durant la guerra civil. Creus que podria haber-hi quelcom de cert en aixó?
Enric Canals (Barcelona)
Benvolgut Enric,
Si et refereixes a la guerra del cava a mitjans de la darrera dècada del segle passat , el seu origen no va tenir res a veure amb la Guerra Civil ja que Codorníu va acusar Freixenet de no respectar el termini de nou mesos que s’exigia per a un cava i a la vegada Freixenet va denunciar a Codorníu perquè l’hi havia copiat l’ampolla blanca de la seva Carta Nevada per al Rondel del grup Codorníu.
El desenllaç del cas va repartir justícia a l’un i l’altre … i podria ser que llavors t’haguéssis begut
el contingut d’una ampolla etiquetada de Carta Nevada de Freixenet, quan el que hi havia dins era Rondel en el seu orígen ( després d’aquella sentència Rondel va desaprèixer).
Cordialment,
Carles Querol .
He rebut un altre mail.
Estimado Carles:
Una vez más he podido deleitarme con la lectura de otra de tus interesantes investigaciones, por lo cual te agradezco y felicito.
Estoy preparando el guion de una película que tratará la vida de mis padres durante la guerra y el posterior exilio de mi padre. Tendré mucho gusto en compartirlo contigo cuando lo tenga terminado.
Un abrazo.
Jaime Ferrer
Chile
Hola Carles:
T’escric des de l’altra punta del mon, i per aixo et demano disculpes perque escric amb un teclat sense accents.
Has fet malament (home de poca fe…hehehe) en dubtar que hi hagi algú del mon que et pugui aclarir el tema de la darrera etiqueta de vi escumos que presentes en aquest post.
Com a dissenyador grafic amb mes de 35 anys d’experiencia en ertiquetes del cava, i com a antic responsable de l’Arxiu Historic de Freixenet, et puc aclarir uns quants dubtes sobre l’esmentada etiqueta.
A) En primer lloc podria tractar-se d’una etiqueta de finals dels anys 20, o sigui anterior a la Republica, ja que al final de la Dictadura primorriverista el catala es tolerava en ambits no oficials; una mica com al final del franquisme.
B) En segon lloc, per l’acabat, el disseny, el troquell i el tipus de tintes utilitzades, es tracta segurament d’una etiqueta de debo, o sigui que no seria una prova d’impressio, ja que ni aleshores es feien amb l’alegria d’ara, ni la tecnologia permetia fer-aquest tipus d’etiqueta de manera que surtis a compte. Les proves normalment eren inexistents, o maquetes retolades a ma.
C) En tercer lloc, Vins Mousseux Naturels era una empresa filial que segurament, en una estrategia que feien servir moltes empreses aleshores i ara, es cuidava, entre altres coses, de “col.locar” producte (normalment mes barat i per tant, de menys qualitat que la titolar) de la casa sota altres denominacions. D’aquesta manera, i com fan ara, amb aquestes sub-marques (diferent de “segones marques”, que serien Delapierre i Rondel), col.locarien producte que no desprestigiaria la marca i el “pedigree” de la original.
I aixo em porta a aclarir-te el nucli central de la teva incognita:
D) Aquesta etiqueta porta un triangle amb un vaixell i el texte “Productes La Nau”, i per aixo et puc assegurar que es tracta es una marca blanca de Codorniu per a la Cooperativa de Queviures “La Nau”. Una cooperativa obrera que comprava productes a l’engros per als seus afiliats, i aixo li permetia gaudir d’un etiquetatge exclusiu. O sigui: Marques Blanques “avant la lettre”. Aixo ho feien tan Codorniu com Freixenet amb cooperatives, restaurants i cabarets on hi tenien exclusiva o gran consum.
I finalment, i aixo no t’ho puc assegurar totalment, sospito que aquesta no era sino la cooperativa de queviures de la Cooperativa Obrera La Nau de Mataro, dedicada al textil, on Gaudi va construir la nau central.
Espero haver-te aclarit de forma definitiva aquest dubte que semblava, com molts, irressoluble. Sovint la llebre salta per on menys t’esperes…
Salut,