El darrer fenòmen geològic rellevant de Sant Sadurní d’Anoia

Entre 1731 i 1740, una gran esllavissada va propiciar que el riu Anoia tirés pel dret i abandonés la llera original que vorejava, fent un gran meandre, la plana del Molí Guineu, a l’indret de la Foradada.

Aquesta fotografia és de finals del segle XIX i en ella s’observa la nova llera de l’Anoia en aquest indret de la Foradada. Fins a la quarta dècada del segle XVIII just en aquest punt existia un turó que obligava el riu a fer un gran meandre per la part oposada de la fotografia. S’identifiquen a la plana el Molí Guineu i el masset d’Espiells de la família Montserrat i dalt la carena l’immoble de la casa pairal dels propietaris de la hisenda destinada actualment a l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech. La miranda d’Espiells encara no s’havia edificat. En aquesta zona plana s’hi troba actualment el gran centre logístic de Mercadona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST.

Aquesta fotografia és de finals del segle XIX i en ella s’observa la nova llera de l’Anoia en aquest indret de la Foradada. Fins a la quarta dècada del segle XVIII just en aquest punt existia un turó que obligava el riu a fer un gran meandre per la part oposada de la fotografia. S’identifiquen a la plana el Molí Guineu i el masset d’Espiells de la família Montserrat i dalt la carena l’immoble de la casa pairal dels propietaris de la hisenda destinada actualment a l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech. La miranda d’Espiells encara no s’havia edificat. En aquesta zona plana s’hi troba actualment el gran centre logístic de Mercadona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST.

Cal advertir al lector que conegui l’orografia actual de Sant Sadurní ( i encara més al qui no la conegui) que l’indret dibuixat per Jaume Mir i Molins ja no existeix tal i com era abans de 1731. Entre aquest any i el 1740 esdevingué en aquest lloc el darrer fenomen geològic de Sant Sadurní que va modificar substancialment el paisatge. Ens trobem a l’indret de la Foradada. A ponent el riu Anoia, al tram que comença a can Catassús i que avança cap al meandre del Salvar (A4), deixant can Codorniu a la dreta (A2) i el castell de Vilarnau (B2) i can Mir de Dalt (B2) a l’esquerra. El riu segueix pel sud fins al meandre (D4), on es desvia cap a tramuntana (D4, C3 i C2). En aquest punt (D4) el riu havia erosionat la riba còncava originant un gran forat a la muntanya. Al nord (D1 i E1) i a l’est (E2, E3 i E4) tornem a trobar el traçat del riu Anoia. Per ajudar el lector a situar-se correctament direm que al sud, de ponent a llevant, fora dels límits del mapa, transcorre actualment en paral·lel la carretera que va de Sant Sadurní a Gelida, des del dipòsit d’aigua de Freixenet fins a la rotonda de la Foradada. Aquest mapa va ser dibuixat a mitjans del segle XIX per Jaume Mir i Molins de can Guineu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. MAPA DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST, DEL LLIBRE ATLES DE CAN GUINEU (2010).

Cal advertir al lector que conegui l’orografia actual de Sant Sadurní ( i encara més al qui no la conegui) que l’indret dibuixat per Jaume Mir i Molins ja no existeix tal i com era abans de 1731. Entre aquest any i el 1740 esdevingué en aquest lloc el darrer fenomen geològic de Sant Sadurní que va modificar substancialment el paisatge. Ens trobem a l’indret de la Foradada. A ponent el riu Anoia, al tram que comença a can Catassús i que avança cap al meandre del Salvar (A4), deixant can Codorniu a la dreta (A2) i el castell de Vilarnau (B2) i can Mir de Dalt (B2) a l’esquerra. El riu segueix pel sud fins al meandre (D4), on es desvia cap a tramuntana (D4, C3 i C2). En aquest punt (D4) el riu havia erosionat la riba còncava originant un gran forat a la muntanya. Al nord (D1 i E1) i a l’est (E2, E3 i E4) tornem a trobar el traçat del riu Anoia. Per ajudar el lector a situar-se correctament direm que al sud, de ponent a llevant, fora dels límits del mapa, transcorre actualment en paral·lel la carretera que va de Sant Sadurní a Gelida, des del dipòsit d’aigua de Freixenet fins a la rotonda de la Foradada. Aquest mapa va ser dibuixat a mitjans del segle XIX per Jaume Mir i Molins de can Guineu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. MAPA DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST, DEL LLIBRE ATLES DE CAN GUINEU (2010).

Recreació idealitzada de l’indret en qüestió, mirant cap a llevant, quan el riu erosionava la muntanya i la foradava ( d’aquí ve el nom de la Foradada) i obligava l’Anoia a dibuixar un gran meandre per la plana del Molí Guineu. Veiem la capella romànica de Sant Miquel de la Foradada , enrunada el 1508 i els vestigis de la qual van desaparèixer definitivament entre 1731 i 1740. DIBUIX DE JOAN PUIG I PUIG, DEL FONS DE L’AUTOR.

Recreació idealitzada de l’indret en qüestió, mirant cap a llevant, quan el riu erosionava la muntanya i la foradava ( d’aquí ve el nom de la Foradada) i obligava l’Anoia a dibuixar un gran meandre per la plana del Molí Guineu. Veiem la capella romànica de Sant Miquel de la Foradada , enrunada el 1508 i els vestigis de la qual van desaparèixer definitivament entre 1731 i 1740. DIBUIX DE JOAN PUIG I PUIG, DEL FONS DE L’AUTOR.

Ens trobem davant d’un dels escenaris més interessants dels voltants de Sant Sadurní i el que va experimentar un dels canvis més espectaculars dels darrers segles. Al pujol de Santa Maria (B1) trobem el castell de Vilarnau, a la riba esquerra de l’Anoia i al peu del camí que anava de Sant Sadurní a Sant Llorenç d’Hortons (A2, A1, B1 i C1). D’aquest castell o casa forta de Vilarnau i de la capella romànica adjunta se’n té notícia des de 1196. La capella en honor a Sant Maria ja estava enrunada el 1508.

Just al costat del castell, hi trobem la masia de can Mir de Dalt (B2), construïda per Bartomeu Mir de can Guineu a principis del segle XVII. Bartomeu Mir tenia també en propietat la finca de can Mir de Dalt (B1, C1, D1, E1 i F1). Molt a prop veiem el molí de Vilarnau (C2) construït el 1600 per Llorens Montserrat i Mir, propietari de la finca de les Planes de Vilarnau. Aquest molí fariner –conegut com el Molí del Racó– estava en mal estat el 1653 i va ser rehabilitat durant la segona meitat del segle XVII.

La família Mir de can Guineu, a través de Pere Mir i Ros (1701-1787) l’adquireix el 1753. Entre 1787 i 1808 es va simultaniejar l’activitat de molí fariner amb la de molí de paper d’estrassa, però el 1824 el propietari Pere Mir i Porta traslladà les moles per al blat a un altre molí, aigües avall de l’Anoia. Així, el molí de Vilarnau, que des de feia segles es dedicava exclusivament a produir farina, s’especialitzà a partir de 1824 en la fabricació de paper, fins al seu enderrocament. Durant la Guerra del Francès, el 7 d’agost de 1813, el general Manso atacà les tropes franceses del general Suchet, acampades al Serral de la Rigola, que protegien la producció de farina del molí de Vilarnau per a les tropes. De totes aquestes edificacions –el castell de Vilarnau, la capella romànica, la masia de can Mir de Dalt i el molí de Vilarnau– no en queda res actualment. Del gran meandre per la vall tampoc resta a l’actualitat més que la llera seca del riu. Com ja s’ha indicat, tot aquest espai central l’ocupa avui el gran magatzem de mercaderies de Mercadona.

A l’altra banda del riu Anoia trobem el mas de can Codorniu (A2). Situat també a la vora del camí que va a Sant Llorenç d’Hortons, aquest mas era propietat el 1551 de Jaume Codorniu, l’antecedent més remot conegut de l’actual nissaga dels Raventós de can Codorniu.

La capella romànica de Sant Miquel de la Foradada està situada sobre un turó (D4) que havia estat foradat per la base a causa de l’erosió del riu. A les cròniques de les visites pastorals del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba dels anys 1314 i 1325 se’n fa referència, i està documentat que el 1509 estava malmesa i que el 1731 s’havia mig ensorrat. El 1740, com s’explicarà tot seguit, havien desaparegut la capella (D4) i la muntanya (D3 i D4) sobre la qual s’havia construït el temple al segle XIII. El salt d’Espiells (F1) és, efectivament, un desnivell del torrent d’Espiells (F1 i F2) on les aigües pluvials feien una cascada quan hi havia una forta tempesta.

L’indret de la Foradada després de l’esfondrament del turó damunt del qual s’hi trobava la capella romànica de Sant Miquel de la Foradada. Aquest mapa va ser dibuixat a mitjans del segle XIX per Jaume Mir i Molins de can Guineu . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. MAPA DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST, DEL LLIBRE ATLES DE CAN GUINEU (2010).

L’indret de la Foradada després de l’esfondrament del turó damunt del qual s’hi trobava la capella romànica de Sant Miquel de la Foradada. Aquest mapa va ser dibuixat a mitjans del segle XIX per Jaume Mir i Molins de can Guineu . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. MAPA DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST, DEL LLIBRE ATLES DE CAN GUINEU (2010).

L’esfondrament, entre 1731 i 1740, de la petita muntanya sobre la qual s’havia construït la capella de Sant Miquel de la Foradada (D4) a causa de l’erosió de l’Anoia va determinar que a partir d’aquell moment la llera del riu seguís un traçat més curt (C4, D4 i E4). En la crònica de la visita del bisbe de Barcelona de 1740 s’indica que “Sota els límits de Sant Pere de Subirats, es conserven els vestigis de la Capella de Sant Miquel de la Foradada, que el riu Anoia s’endugué”.

Pelegrí Torelló, a la seva obra editada a Sant Sadurní el 1909 que es cita a la bibliografia, va escriure en relació a aquest fenomen geològic: “Hi ha casos, diu Font y Sagué, en què l’erosió, obrant sens parar y acostant les dues corves, origina una espècie de ferradura ab un verdader istme al mitg que-s va estrenyent fins que-s romp la part més prima, formant-s’hi un portell o un pont natural per ahont s’hi aboca l’aygua, la qual aleshores abandona el curs primitiu. Tenim un exemple d’aquest fenomen a l’Anoya, al lloc anomenat La Foradada, al costat del molí fariner del Guineu, no tenint notícia del temps en què ocorregué el rompiment”. A partir de 1740, doncs, les Planes de Vilarnau i la Foradada van formar un gran espai sense la divisió física que provocava el riu.

En aquest nou indret Pere Mir i Ros (1701-1787) va construir un nou molí paperer (D3). Es tracta del molí més important dels de can Guineu. Fou edificat entre 1775 i 1777 amb una inversió de 13.297 lliures, a càrrec de l’arquitecte de Barcelona Salvador Trevaria. Del 1789 al 1796 Pere Mir i Porta (1762-1834) hi edificà una ampliació, invertint 16.916 lliures i 5 sous en la nova fàbrica i 20.000 lliures més per la canalització de l’aigua. Encara el 1849 Pere Mir i Viladoms (1793-1853) aixecà un pis nou. Es dedicà sempre a la producció de paper.

Els rendiments del molí d’estrassa (C2) i d’aquest nou molí paperer (D3) a l’època de Pere Mir i Porta devien ser extraordinaris, si ens atenem al que va escriure després el seu nét Jaume Mir i Molins.

El molí fariner (D4) s’hi va instal·lar el 1820, quan Pere Mir i Porta desmantellà un molí pelleter i hi va traslladar les moles del Molí de Vilarnau (C2). El fet que estigués també a la finca de les Planes de Vilarnau, que també es dediqués a fer farina i que les molen fossin les mateixes del vell molí fariner expliquen que se’l conegués popularment per molí de Vilarnau, generant-se així una certa confusió.

En aquest mapa, hi veiem dues edificacions que no existien abans de l’esfondrament i del canvi del curs del riu. El Maset de la Foradada (E3) i el Maset d’Espiells (F4). Del primer, no se’n té cap informació ni n’existeixen runes ni vestigis, i podria tractar-se d’un error del dibuixant en situar incorrectament la masia de la Foradada. El segon segueix al mateix lloc. La zona puntejada en color blau (A1, B2, B3 i B4) correspondria a terrenys propers al riu dedicats a horta.

Anuncis

3 pensaments sobre “El darrer fenòmen geològic rellevant de Sant Sadurní d’Anoia

  1. Al costat mateix del Maset d’Espiells podem veure les marques d’erosió que el riu va deixar quan feia el meandre que descriu el text.

    • Al costat mateix del Maset, a l’altra banda de l’Anoia, l’existència d’un indret anomenat “L’Illa d’en Formosa”, ja ens fa sospitar que les successives variacions de la llera del riu van provocar l’existència d’una gran illa fluvial durant un període de temps prou llarg perquè quedes fixada la toponímia.

  2. CONSULTA:
    Llegim en l’article que els dos mapes reproduïts van ser dibuixats per en Jaume Mir i Molins, a mitjans del s. XIX, qua ja s’havia produït el canvi de curs del riu. Entenc que el segon mapa (mapa 18) es correspon al curs del riu en el moment en que es dibuixa el mapa.
    El primer mapa (mapa 17) està reflectit un traçat del riu mol anterior, No entenc que aquest mapa (17) també fos dibuixat a la mateixa època i pel mateix autor. Amb quina finalitat?

    Gràcies Carles per aclarir-nos la història

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s