Imatges irrepetibles de Sant Sadurní d’Anoia

Aquesta selecció de deu fotografies del segle XX de Sant Sadurní ens permet recuperar un món desaparegut que mai més no tornarà. Gràcies a les imatges podem reviure moments de la nostra història més recent , gaudir-los i fixar-los en la memòria col·lectiva.

L’escena que veiem en aquesta fotografia ja forma part de la història agrària del municipi i també de Catalunya. Ara el que ens mostra la imatge es fa d’una altra manera molt més asèptica. Situem-nos en el temps i l’espai i identifiquem al protagonista principal. Es tracta de la verema de 1910, a la hisenda de la Torre Pubilla, propietat aleshores de Francesc Ferrer i Parés. Propietari i rabassaires estan pesant amb una balança romana els raïms que s’han acabat de collir i que s’han col•locat prèviament dins unes portadores de fusta. Dues terceres parts corresponen als pagesos que conreen les vinyes ( el 66’66%) i una tercera part a la propietat ( el 33’33%). Aquesta distribució que els primers consideren injusta serà el cavall de batalla del moviment rabassaire fins després del Fets del 6 d’octubre de 1934, quan el Ban de guerra del general Domingo Batet va ordenar manu militari que es compensés als hisendats pels greuges causats entre 1931 i 1934. Al fons veiem la masia de Torre Pubilla i a l’esquerra una barraca de vinya per damunt de la qual treu el cap un canó granífug, un giny que llençava explosius contra els núvols per desfer les calamarses i evitar així les pedregades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

L’escena que veiem en aquesta fotografia ja forma part de la història agrària del municipi i també de Catalunya. Ara el que ens mostra la imatge es fa d’una altra manera molt més asèptica. Situem-nos en el temps i l’espai i identifiquem al protagonista principal. Es tracta de la verema de 1910, a la hisenda de la Torre Pubilla, propietat aleshores de Francesc Ferrer i Parés. Propietari i rabassaires estan pesant amb una balança romana els raïms que s’han acabat de collir i que s’han col•locat prèviament dins unes portadores de fusta. Dues terceres parts corresponen als pagesos que conreen les vinyes ( el 66’66%) i una tercera part a la propietat ( el 33’33%). Aquesta distribució que els primers consideren injusta serà el cavall de batalla del moviment rabassaire fins després del Fets del 6 d’octubre de 1934, quan el Ban de guerra del general Domingo Batet va ordenar manu militari que es compensés als hisendats pels greuges causats entre 1931 i 1934. Al fons veiem la masia de Torre Pubilla i a l’esquerra una barraca de vinya per damunt de la qual treu el cap un canó granífug, un giny que llençava explosius contra els núvols per desfer les calamarses i evitar així les pedregades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Aquestes quatre tartanes tant similars es trobaven aturades a la plaça de l’Església de Sant Sadurní a la segona dècada del segle XX, fa uns 100 anys. Molt probablement els seus propietaris assistien a un acte litúrgic a l’interior del temple, tal vegada a la missa dominical de les onze si ens fixem en les ombres que els protagonistes humans i animals de la imatge projecten sobre el terra. També podria tractar-se d’un casament o d’un bateig i que, en aquests casos, les tartanes fossin les de lloguer de cal Xic Maxina. L’escriptor local Jaume Raventós i Domènech, en la seva obra Memòries d’un cabaler, explica com tota la família de can Codorníu es traslladava a l’església parroquial en tartana. La rectoria i l’església no es reformarien fins a la dècada següent i s’inaugurarien el 1926. Des d’aleshores l’habitual dels diumenges i festius al matí ja van ser els vehicles a motor. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Aquestes quatre tartanes tant similars es trobaven aturades a la plaça de l’Església de Sant Sadurní a la segona dècada del segle XX, fa uns 100 anys. Molt probablement els seus propietaris assistien a un acte litúrgic a l’interior del temple, tal vegada a la missa dominical de les onze si ens fixem en les ombres que els protagonistes humans i animals de la imatge projecten sobre el terra. També podria tractar-se d’un casament o d’un bateig i que, en aquests casos, les tartanes fossin les de lloguer de cal Xic Maxina. L’escriptor local Jaume Raventós i Domènech, en la seva obra Memòries d’un cabaler, explica com tota la família de can Codorníu es traslladava a l’església parroquial en tartana. La rectoria i l’església no es reformarien fins a la dècada següent i s’inaugurarien el 1926. Des d’aleshores l’habitual dels diumenges i festius al matí ja van ser els vehicles a motor. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Les festes locals del barris conserven actualment els trets més característics però molts detalls curiosos han desaparegut. Aquest era el carret que el barri del Raval utilitzava a finals de la dècada dels quaranta del segle passat per acompanyar el seguici dels veïns que participaven en el rengle. Els protagonistes són Margarida Claparols i Valentí Vilaró de ca la Maria Sàbat, ambdós veïns del barri. La primera va tornar al municipi després de passar molts anys a Veneçuela i el segon es va traslladar a Vic on resideix. Del ruc només sabem que era de cal Frare del carrer de Vilafranca i que estava molt pendent del fotògraf que va capturar la imatge. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Les festes locals del barris conserven actualment els trets més característics però molts detalls curiosos han desaparegut. Aquest era el carret que el barri del Raval utilitzava a finals de la dècada dels quaranta del segle passat per acompanyar el seguici dels veïns que participaven en el rengle. Els protagonistes són Margarida Claparols i Valentí Vilaró de ca la Maria Sàbat, ambdós veïns del barri. La primera va tornar al municipi després de passar molts anys a Veneçuela i el segon es va traslladar a Vic on resideix. Del ruc només sabem que era de cal Frare del carrer de Vilafranca i que estava molt pendent del fotògraf que va capturar la imatge. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

L’avaria d’un vehicle a motor just en el moment de travessar el riu Anoia a l’alçada de Monistrol i de la Colònia Pons va ser molt habitual fins el 8 de febrer de 1957 , quan es va inaugurar en aquest indret el pont construït per la Diputació de Barcelona. Abans d’aquesta data no hi havia més remei que intentar superar l’obstacle del riu endinsant-s’hi per una zona plana poc profunda, i , com que no sempre el cabdal era desigual, resultava imprevisible saber fins on arribaria el nivell de l’aigua. Si fallaven les previsions, el vehicle s’avariava i s’aturava al mig del riu i calia evacuar els viatgers . Aleshores el xofer els carregava a coll i be un per un sobre les seves espatlles i els traslladava a la riba de destinació. Mentrestant algú donava la veu d’alarma i immediatament es posava en marxa la tasca de treure el vehicle avariat del corrent del riu i portar-lo a terra ferma. En aquesta fotografia de principis de la dècada dels cinquanta s’identifica un cotxe de línia avariat provinent d’Igualada i Piera i en direcció a Sant Sadurní just en el moment en que un altre vehicle similar es disposa a arrossegar-lo amb unes cadenes i intentar treure’l de l’aigua. En aquesta ocasió però els viatges haurien pogut ser evacuats abans per les portes del davant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

L’avaria d’un vehicle a motor just en el moment de travessar el riu Anoia a l’alçada de Monistrol i de la Colònia Pons va ser molt habitual fins el 8 de febrer de 1957 , quan es va inaugurar en aquest indret el pont construït per la Diputació de Barcelona. Abans d’aquesta data no hi havia més remei que intentar superar l’obstacle del riu endinsant-s’hi per una zona plana poc profunda, i , com que no sempre el cabdal era desigual, resultava imprevisible saber fins on arribaria el nivell de l’aigua. Si fallaven les previsions, el vehicle s’avariava i s’aturava al mig del riu i calia evacuar els viatgers . Aleshores el xofer els carregava a coll i be un per un sobre les seves espatlles i els traslladava a la riba de destinació. Mentrestant algú donava la veu d’alarma i immediatament es posava en marxa la tasca de treure el vehicle avariat del corrent del riu i portar-lo a terra ferma. En aquesta fotografia de principis de la dècada dels cinquanta s’identifica un cotxe de línia avariat provinent d’Igualada i Piera i en direcció a Sant Sadurní just en el moment en que un altre vehicle similar es disposa a arrossegar-lo amb unes cadenes i intentar treure’l de l’aigua. En aquesta ocasió però els viatges haurien pogut ser evacuats abans per les portes del davant. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Quan el trasllat de les bótes de vi per l’interior de Sant Sadurní es feia amb animals de càrrega s’utilitzaven uns carros construïts especialment per aquesta funció. Aquest mitjà de transport estava obert per la part posterior i el carreter el feia recular fins que la bóta a traslladar dipositada el terra quedava ben centrada a l’interior. Aleshores es col•locaven dues cadenes de ferro per sota la bóta , una per la part frontal i una altra pel darrera, aprofitant la forma còncava del recipient. Proveït d’una maneta el carreter feia girar un torn amb un engranatge ubicat en un dels dos braços del carro i quan les cadenes s’hi enrotllaven la bóta ascendia fins una alçada predeterminada. Llavors s’assegurava i es podia realitzar el trasllat. Amb la desaparició dels animals de càrrega com a mitjà de transport es produí l’esfondrament d’un model que havia estat vigent des del Neolític i una colla d’oficis locals van caure en desgràcia: els constructors de carros, els carreters que els conduïen, els basters que proveïen els guarniments i el ferradors que de tant en tant canviaven les ferradures de cavalls, egües, mules, matxos i rucs. També van desaparèixer els renecs, tant habituals en aquests professionals del transport amb animals. Un dels darrers carreters va ser Josep Vias i Martí, més conegut com El Trempat, el qual veiem a la imatge. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Quan el trasllat de les bótes de vi per l’interior de Sant Sadurní es feia amb animals de càrrega s’utilitzaven uns carros construïts especialment per aquesta funció. Aquest mitjà de transport estava obert per la part posterior i el carreter el feia recular fins que la bóta a traslladar dipositada el terra quedava ben centrada a l’interior. Aleshores es col•locaven dues cadenes de ferro per sota la bóta , una per la part frontal i una altra pel darrera, aprofitant la forma còncava del recipient. Proveït d’una maneta el carreter feia girar un torn amb un engranatge ubicat en un dels dos braços del carro i quan les cadenes s’hi enrotllaven la bóta ascendia fins una alçada predeterminada. Llavors s’assegurava i es podia realitzar el trasllat. Amb la desaparició dels animals de càrrega com a mitjà de transport es produí l’esfondrament d’un model que havia estat vigent des del Neolític i una colla d’oficis locals van caure en desgràcia: els constructors de carros, els carreters que els conduïen, els basters que proveïen els guarniments i el ferradors que de tant en tant canviaven les ferradures de cavalls, egües, mules, matxos i rucs. També van desaparèixer els renecs, tant habituals en aquests professionals del transport amb animals. Un dels darrers carreters va ser Josep Vias i Martí, més conegut com El Trempat, el qual veiem a la imatge. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Els tres empleats municipals de finals de la dècada dels seixanta ( d’esquerra a dreta seguint l’ordre de lectura, l’agutzil Pasqual Broch, el sereno Florido i el guàrdia Vicens Cabo) representaven en certa manera la transició del model de seguretat local heretat del segle XIX , camí ja del que esdevindria en el darrer quart del XX. Els agutzils que vetllaven la Casa de la Vila i els serenos que recorrien a peu els carrers de la Vila durant totes les nits van desaparèixer i van ser substituïts pels guàrdies urbans motoritzats, el primer dels quals a Sant Sadurní va ser el conegut com el Metralleta, un voluntari de la División Azul que havia treballat a can Codorníu i que va optar per entrar a treballar a l’Ajuntament. La seva vehemència li atribuïa caràcter i autoritat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Els tres empleats municipals de finals de la dècada dels seixanta ( d’esquerra a dreta seguint l’ordre de lectura, l’agutzil Pasqual Broch, el sereno Florido i el guàrdia Vicens Cabo) representaven en certa manera la transició del model de seguretat local heretat del segle XIX , camí ja del que esdevindria en el darrer quart del XX. Els agutzils que vetllaven la Casa de la Vila i els serenos que recorrien a peu els carrers de la Vila durant totes les nits van desaparèixer i van ser substituïts pels guàrdies urbans motoritzats, el primer dels quals a Sant Sadurní va ser el conegut com el Metralleta, un voluntari de la División Azul que havia treballat a can Codorníu i que va optar per entrar a treballar a l’Ajuntament. La seva vehemència li atribuïa caràcter i autoritat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Joan Freginals ( més conegut con Jufre) va ser un professional del sector elèctric que aviat s’especialitzà en els aparells per a les transmissions radiofòniques. A la dècada dels seixanta va bastir l’emissora parroquial local Ràdio Sant Sadurní i en va ser el principal artífex. Al seu domicili del carrer Sant Antoni disposava d’un taller i d’un conjunt d’equips que li permetien comunicar-se amb d’altres radioafeccionats de tot el planeta. En aquella època era un fumador incansable i sempre portava una cigarreta encesa a les mans... com la que veiem en la fotografia. L’emissora parroquial va desaparèixer i molts anys després va ser substituïda per una de municipal. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Joan Freginals ( més conegut con Jufre) va ser un professional del sector elèctric que aviat s’especialitzà en els aparells per a les transmissions radiofòniques. A la dècada dels seixanta va bastir l’emissora parroquial local Ràdio Sant Sadurní i en va ser el principal artífex. Al seu domicili del carrer Sant Antoni disposava d’un taller i d’un conjunt d’equips que li permetien comunicar-se amb d’altres radioafeccionats de tot el planeta. En aquella època era un fumador incansable i sempre portava una cigarreta encesa a les mans… com la que veiem en la fotografia. L’emissora parroquial va desaparèixer i molts anys després va ser substituïda per una de municipal. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Aquest tram de carrer tant estret que es va començar a bastir a partir de 1801 i que només permetia de forma intermitent el pas d’un vehicle en una sola direcció era el de Sant Antoni, entre el carrer Sant Josep ( l’inici del qual veiem a la dreta de la imatge) i la Plaça de l’Ajuntament ( que es trobaria situada a l’esquerra). Per acabar d’orientar al lector indicarem que l’immoble més alt del fons corresponia a cal Llopart. El conjunt d’edificis de l’esquerra van ser enderrocats el 28 d’agost de 1974 durant el mandat de l’alcalde Josep Maria Raventós i Blanc, es va poder eixamplar el vial i se li va donar doble direcció. Durant les tasques de retirar les runes es va localitzar una olla plena de monedes d’or. El carrer Sant Antoni va mantenir des d’aleshores la doble direcció fins que el 6 de setembre de 1986 es va poder desviar el trànsit per la nova Rambla de la Generalitat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Aquest tram de carrer tant estret que es va començar a bastir a partir de 1801 i que només permetia de forma intermitent el pas d’un vehicle en una sola direcció era el de Sant Antoni, entre el carrer Sant Josep ( l’inici del qual veiem a la dreta de la imatge) i la Plaça de l’Ajuntament ( que es trobaria situada a l’esquerra). Per acabar d’orientar al lector indicarem que l’immoble més alt del fons corresponia a cal Llopart. El conjunt d’edificis de l’esquerra van ser enderrocats el 28 d’agost de 1974 durant el mandat de l’alcalde Josep Maria Raventós i Blanc, es va poder eixamplar el vial i se li va donar doble direcció. Durant les tasques de retirar les runes es va localitzar una olla plena de monedes d’or. El carrer Sant Antoni va mantenir des d’aleshores la doble direcció fins que el 6 de setembre de 1986 es va poder desviar el trànsit per la nova Rambla de la Generalitat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

La producció de carbó vegetal propiciava que en molts indrets boscosos de les rodalies de Sant Sadurní és construïssin carboneres com aquesta a l’interior de la qual es disposava la llenya de forma molt acurada. La lenta combustió amb poc oxigen permetia que els troncs i les branques coberts amb terra i fang es carbonitzessin i es poguessin comercialitzar com a combustible. La imatge es va capturar a la dècada dels quaranta. Aquesta era una de les tres pràctiques ja desaparegudes que permetien mantenir net el sotabosc per evitar els incendis forestals. Les altres dues era la pastura de cabres i bens i l’obtenció de fogots per als forns , principalment els de les guixeres de Vilobí del Penedès, on es traslladaven en carros com el que es veu a la fotografia posterior. En abandonar-se aquesta pràctica d’obtenir carbó vegetal també va ocasionar que Sant Sadurní es quedés sense carboners. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

La producció de carbó vegetal propiciava que en molts indrets boscosos de les rodalies de Sant Sadurní és construïssin carboneres com aquesta a l’interior de la qual es disposava la llenya de forma molt acurada. La lenta combustió amb poc oxigen permetia que els troncs i les branques coberts amb terra i fang es carbonitzessin i es poguessin comercialitzar com a combustible. La imatge es va capturar a la dècada dels quaranta. Aquesta era una de les tres pràctiques ja desaparegudes que permetien mantenir net el sotabosc per evitar els incendis forestals. Les altres dues era la pastura de cabres i bens i l’obtenció de fogots per als forns , principalment els de les guixeres de Vilobí del Penedès, on es traslladaven en carros com el que es veu a la fotografia posterior. En abandonar-se aquesta pràctica d’obtenir carbó vegetal també va ocasionar que Sant Sadurní es quedés sense carboners. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Els pallers eren unes estructures en forma de cabana que es bastien amb la palla procedent de cereals com el blat. La seva funció era la de conservar-la per a l’alimentació dels animals de càrrega durant l’hivern i, per a protegir-los de la intempèrie, sovint es cobrien amb canyes col•locades de forma radial. En aquest cas es tractava d’un dels pallers de la Torre Pubilla i el protagonista masculí de la foto era un dels germans Batsums, el 1953. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Els pallers eren unes estructures en forma de cabana que es bastien amb la palla procedent de cereals com el blat. La seva funció era la de conservar-la per a l’alimentació dels animals de càrrega durant l’hivern i, per a protegir-los de la intempèrie, sovint es cobrien amb canyes col•locades de forma radial. En aquest cas es tractava d’un dels pallers de la Torre Pubilla i el protagonista masculí de la foto era un dels germans Batsums, el 1953. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR DEL POST

Anuncis

4 pensaments sobre “Imatges irrepetibles de Sant Sadurní d’Anoia

  1. Tot i no ser de S.S. però si de molt a prop, hi ha dues fotos amb les que hi tinc algun lligam. Amb el “Jufre” perquè va ser el meu primer Cap (jo tenia 17 anys) al Laboratori de Segura Viudas, l’any 1962. Tot i la singularitat del personatge, també vaig aprendre d’ell.
    La segona connexió va ser amb el “Metralleta”, als anys 60. Jo anava amb el meu 600 i devia fer alguna infracció perquè em va aturar a la cantonada del Novelty per multar-me. Va treure la llibreta i em va dir: “¿Como te llamas?”. Feixas, li vaig espetar de no massa bona gana. Se’m va quedar mirant uns segons i tot recollint la llibreta em va dir: “no lo vuelvas a hacer”.
    Gràcies , Carles.

  2. Emocionant la foto del carro per a traginar bótes de vi. Els recordo sempre per ser aquest un magnífic enginy pel qual un sol home (traginer) podia transportar una bota catalana de 480 a 580 litres, o un bocoi de vuit cèrcols d’una capacitat de 500 a 780 litres de vi. Tot sovint i penso recordant com es desenvolupaven les feines fins els anys 60s. És evident que les coses han canviat molt de llavors ençà.

  3. …sobre aquest carro porta bucois… l’any 1063, a Vilafranca, si no vaig errat, l’ajuntament va obligar a canviar les rodes de fusta per rodes de goma…al carrer del Comerç de la Vila era un vehicle habitual, com el fet que el carreter anava assegut en una seient col·locat en una extrem. El recader Campamà, també fins als anys 60 i ven entrats, en tenia un de molt especial per el repartiment de paquets: una plataforma rectangular amb quatre rodes de fusta que no feien més de 40 cms,,, en fi. El Ramon, com jo encara déu recrodar com el dissabtes davant del col·legi-Comissaria de Sant Ramon, final del 50 prinmers del 60, la plaça de l’Oli era una aparcament de carros i a partir del 63/64 de furgonetes Citroen 2cv…

  4. …sobre els cotxes de línea encallats al riu Anoia, podrien ser els de la Hispano Llacunensa que anaven de la Llacuna a Barcelona per la carretera de Masquefa.
    Carregaven gent de la Llacuna, Mediona, Sant Quintí, Sant Pere de Riudebitlles,Torrelavit, Colónia Pons, Can Catassús, Monistrol d´Anoia, Can Benet de la Prua, el Portell, Can Canals i Can Cairot. Tenia la parada al c/ Villarroel, 42 de Barcelona. La línea d´Igualada-Barcelona era la “Iguadalina” i que recordi no habia passat mai per S. Sadurní. Si algú sap quelcom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s