Una rampoina curiosa de la batalla de l’Ebre i una recerca internacional

El meu amic sadurninenc Antoni Mas Bel em va regalar fa uns mesos una navalla de butxaca canadenca molt ben conservada que un conegut seu havia localitzat en una barraca de pagès situada a uns tres o quatre quilòmetres d’El Perelló, en un dels escenaris de la batalla de l’Ebre. Li hem seguit la pista i ens sembla haver identificat a qui podria pertànyer durant la Guerra Civil espanyola. O era propietat de Charles Beasor, o de Clyde Raymond Crossley, de John Patrick McElligott, de Shand Robertson o d’un desconegut que es va limitar a identificar-se amb el nom de Beamish, tots ells de Nanaimo (Canadà) i voluntaris de la Brigada Internacional MacKenzie-Papineau. I si no era de cap d’aquests cinc, aleshores ves a saber qui podia ser el seu propietari.

La navalla canadenca vista per una de les seves cares. El text diu BY PRESENTING THIS KNIFE. THE HOLDER WILL BA ALLOWED. FIFTY CENTS ON ANY SUIT OR OVERCOAT, que mal traduït vol dir Portant aquesta navalla obtindràs un descompte de 50 centaus per la compra de qualssevol vestit o gavardina. FOTO DE L’AUTOR

La navalla canadenca vista per una de les seves cares. El text diu BY PRESENTING THIS KNIFE. THE HOLDER WILL BA ALLOWED. FIFTY CENTS ON ANY SUIT OR OVERCOAT, que mal traduït vol dir Portant aquesta navalla obtindràs un descompte de 50 centaus per la compra de qualssevol vestit o gavardina. FOTO DE L’AUTOR

L’altra cara de la mateixa navalla amb la inscripció HARVEY MURPHY. MEN’S AND BOY’S OUTFIFTERS. FIT REFORM STORE NANAIMO.B.C. Nanaimo és una ciutat del Canadà. FOTO DE L’AUTOR

L’altra cara de la mateixa navalla amb la inscripció HARVEY MURPHY. MEN’S AND BOY’S OUTFIFTERS. FIT REFORM STORE NANAIMO.B.C. Nanaimo és una ciutat del Canadà. FOTO DE L’AUTOR

Quan l’Antoni Mas de cal Rabella de Sant Sadurní em va regalar aquesta navalla canadenca que un amic seu havia localitzat en una barraca de pagès del municipi d’El Perelló (comarca del Baix Ebre) em va dir amb una certa ironia : ─Té, segur que tu ets capaç de trobar quin militar la va perdre durant la batalla de l’Ebre. A més de la navalla, el seu amic li va dir que quan la va trobar, fa molts i molts anys, allí hi havia un casc i altres rampoines militars de l’època de la Guerra Civil espanyola (1936 – 1939). Dels texts que es poden llegir a l’anvers i al revers ( veure les dues fotos anteriors i llegir els peus corresponents) es desprèn que era un objecte publicitari d’una botiga de la ciutat canadenca de Nanaimo.

Pocs mesos després crec que estem en condicions de proposar no un, sinó cinc noms de residents a la ciutat de Nanaimo que van venir a Espanya per a lluitar contra Franco enquadrats a la brigada MacKenzie-Papineau, i que podrien ser els seus propietaris. Dels cinc, tres van tenir una vida força atzarosa que ara s’ha pogut reconstruir i també tots tres van resultar ferits en els camps de batalla espanyols i catalans.

Les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola van respondre a una mobilització de voluntaris de 54 països, organitzada pels respectius partits comunistes a partir de la crida del Komintern, amb l’objectiu de combatre el feixisme a Espanya i de retruc a Europa. En total es calcula que podrien haver vingut un 59.380 voluntaris (1500 eren canadencs), dels quals uns 15000 hi van perdre la vida.

A partir de l’octubre de 1938, quan la batalla de l’Ebre ja es donava per perduda, i seguint l’ordre donada per Juan Negrín, president del Govern de la Segona República, van abandonar la lluita i una immensa majoria va retornar immediatament als seus països d’origen, mentre un nombre molt reduït va romandre a Espanya fins el darrer moment.

No he estat jo en aquesta ocasió qui ha fet la recerca, sinó l’amic historiador John Alcalde, català de Santa Margarida i els Monjos resident a Aurora i professor a la Universitat de la propera Chicago (USA). Ell ha dut a terme la investigació sobre el terreny i aquests són uns fragments dels resultats que ha assolit:

“ […] Quan vaig veure el nom de la navalla, el primer que vaig pensar és que era una referència al líder sindical comunista Harvey Murphy. Però la subsegüent investigació m’ha demostrat que estava molt equivocat. La navalla es part d’una campanya publicitària d’una tenda de roba d’homes (Harvey Murphy Men’s & Boys Outfitters) de la ciutat canadenca de Nanaimo propietat d’un conegut home de negocis: Harvey Murphy. El nostre Harvey Murphy era un pilar de la comunitat (membre de la cambra de comerç de la ciutat) i la tenda va formar part del paisatge com a mínim des de la dècada del 1910 fins als anys 70. En algun moment de la seva història la tenda va passar a dir-se Harvey Murphy Men’s Wear.

La tenda era un punt de trobada social molt important per a la ciutat (cosa que pot explicar la importància d’en Harvey Murphy) i fins i tot el seu soterrani va ser la seu del club pugilístic del municipi de 1964 al 1966. Per poder obtenir més informació de la tenda hauria d’anar a Vancouver i no crec que això passi massa aviat.

[…] Nanaimo era una ciutat minera molt important (una de les mines de carbó més grans del Canadà) on els sindicats i comunistes eren molt forts, això explica que la ciutat enviés diversos voluntaris a la MacKenzie-Papineau. El moviment obrer de Nanaimo sempre ha estat molt potent i com a mostra hi ha una de les institucions més representatives dels esforços dels obrers per millorar la seva educació: L’institut literari obrer de Nanaimo, fundat el 1862. Els obrers van aconseguir que l’empresa cedís el terreny i financés la institució, que va esdevenir un dels focus culturals de la ciutat amb els seus espectacles, concerts i balls entre d’altres activitats. Als anys 30 les mines comencen a tancar i la ciutat passa uns moments molt difícils (potser afegint una motivació extra als voluntaris de la MacKenzie-Papineau).

[ …] Finalment, he pogut acabar la recerca d’informació relacionada amb la historia de la navalla canadenca. Després d’unes poques setmanes d’espera, aquí tens la segona part de la història que pot complementar la informació que et vaig enviar fa algunes setmanes d’en Harvey Murphy, la seva tenda, i la ciutat de Nanaimo. He trobat que hi havia 5 voluntaris que declaraven que procedien de Nanaimo, i per tant els consideraré els sospitosos número 1 per haver portat aquella navalla a la nostra terra. Hi ha molts voluntaris als documents que no expliquen d’on venen, o que son de poblets satèl·lits de Nanaimo, o segur que alguns dels que van posar Vancouver eren residents de Nanaimo. O sigui que en realitat, mai no sabrem qui la va portar, però aquest pocs que si van marcar Nanaimo ens hauran de servir de cas estudi del conjunt. De totes formes son històries molt diferents i que il·lustren molt bé la diversitat de la Mackenzie–Papineau Battalion. Un dels cincs va escriure només Beamish en la seva inscripció sense donar mes informació i no he pogut trobar res d’ell, tot i que fins i tot he pensat que potser era un joc de paraules amb Be Amish (ser un amish) fet per riure o per amagar la identitat.

Aquí tens una miqueta d’informació i context dels voluntaris que van deixar Nanaimo per anar a lluitar per una causa que creien justa:
 
Charles Beasor

Va néixer el 1912/1913 a Manchester. El 25 de març del 1930 ve deixar la seva vida de treballador del camp per anar a Liverpool i embarcar al Nefoundland amb destinació a Halifax, Nova Escòcia. Va arribar a Canada el 6 d’Abril del 1930 per treballar com a pintor per la Canadian Pacific Railway. Aquesta companyia era una de les empreses més grans del país i on la influencia dels sindicats era molt forta. Potser degut a la forta influència dels comunistes als sindicals ferroviaris, Charles va decidir d’anar a lluitar a la Guerra Civil Espanyola amb la Mackenzie–Papineau Battalion (el que no sé és si va deixar la feina o ve va decidir fer-se voluntari en perdre-la per la crisi dels anys trenta). Va ser ferit en acció (no he pogut trobar on) i va tornar a Nanaimo per morir allà el 1939 (encara que no ho he pogut confirmar, sospito que degut a les ferides de guerra, ja que era molt jove).

Clyde Raymond Crossley

Va néixer el 1912 a Taunton, Massachusetts. L’any 1931 va anar a viure al Canadà, en concret a la zona de Vancouver, on es troba Nanaimo (suposo que buscant feina per la crisi). Va fer de mariner mercant als anys 30 i 40 (apareix al manifest de diversos vaixells). En algun moment, va deixar la feina de mariner per anar a lluitar a la Guerra Civil Espanyola amb la Mackenzie–Papineau Battalion on els records indiquen que va ser ferit i va sobreviure. Com a curiositat, els arxius nacionals canadencs tenen un document (al qual no he pogut accedir ja que només es pot veure a l’arxiu, però n’he llegit un resum) que es l’informe de la evaluacio política que un comissari polític de les brigades li va fer a en Crossley (Comintern Papers, NAC MG10 K2, Fonds 545, File List 6, File 545, pp. 97-101). L’informe diu que no és membre del partit comunista i que per tant no havia estat ideològicament evaluat. El comissari conclou que es un bon soldat i ideològicament acceptable, per això va rebre una bona puntuació.

John Patrick McElligott

Va néixer el 1905 a la ciutat de Tralee, Kerry, Irlanda. Va adquirir experiència militar durant la guerra d’independència i la guerra civil irlandesa. Va ser membre del IRA des de que els col·laboracionistes pro-britànics van matar al seu pare i germà el 1918, fins al 1926 quant va ser capturat. Un cop acabada i perduda la guerra civil irlandesa, va ser empresonat fins el 1929, any en que va escapar i emigrar al Canadà. Allà va viatjar pel país fent feines diverses (com per exemple miner al Yukon). Finalment es va establir a l’àrea de Vancouver on va treballar de granger, miner, o mariner. Va ser allà on es va fer membre del Partit Comunista Canadenc el 1934, de qui va ser un membre localment destacat degut a la seva feina organitzant camps de refugiats i desplaçats econòmics pel partit i organitzant sindicats. El 1937 es va fer voluntari per anar a lluitar a la Guerra Civil Espanyola amb la Mackenzie–Papineau Battalion, va arribar a la península el 26 d’octubre del 1937. Degut a la seva experiència militar prèvia va ser destinant a entrenar soldats d’infanteria de la XV brigada internacional. Un temps després va ser traslladat a un batalló de metralladores. Durant la retirada dels voluntaris internacionals del front d’Aragó, McElligott va rebre l’ordre de muntar una posició defensiva prop de Híjar per cobrir la retirada de les tropes canadenques. Va participar a la batalla de l’Ebre on va ser ferit i condecorat per la seva valentia personal. Va ser part de l’últim grup de brigadistes internacionals en marxar de la Peninsula. Va lluitar a la Segona Guerra Mundial i després va tornar a Vancouver, on va viure a l’anonimat fins a la seva mort el 1984.

Shand/Shane Robertson

El seu pare havia emigrat d’Escòcia el 1870. Shand Robertson va néixer el 1888/89 a la província de Manitoba, o sigui que va ser voluntari al voltant dels 50 anys, això si que té mèrit. D’ell només sabem que era un treballador i no hi ha constància de que vagi resultar ferit durant la guerra. Era d’origen escocès i es declarava presbiterià.”

En fi, això és tot el que hi ha. La navalla l’hauria pogut perdre qualssevol d’ells, o l’haurien pogut regalar a un amic que també l’hagués acabat perdent o bescanviar-la per aliments, roba, tabac o alcohol que també la va acabar perdent. També podria ser que un altre brigadista canadenc hagués visitat Nanaimo ocasionalment i l’hagués aconseguit, o que un veí d’aquesta ciutat l’hagués enviat com un obsequi a un familiar seu resident ves a saber on i que després hagués viatjat a Espanya per combatre al costat de la República amb la navalla a la butxaca. En tot cas amic Antoni Mas, gràcies pel regal. I sàpigues que els canadencs que conserven la memòria de la brigada Mackenzie–Papineau me l’han demanat pel seu petit museu. M’ho estic pensant però ja et pots imaginar que els hi acabaré regalant. Si en alguna ocasió futura em vols tornar a obsequiar amb una altra de les rampoines que tens penjades al soterrani de casa teva provinents de les terres de l’Ebre, on fa tants anys que t’hi perds, i vols saber la seva història, ja saps on em tens. Per cert, ¿aquell casc militar oxidat, d’on em vas dir que l’havies tret…?

Anuncis

2 pensaments sobre “Una rampoina curiosa de la batalla de l’Ebre i una recerca internacional

  1. He rebut aquest mail:

    Estimado Carles:
    Interesante historia la de esta navaja extraviada en la Batalla del Ebro. Difícil identificar a su dueño, pero en todo caso sabemos qie perteneció a un canadiense de las Brigadas internacionales que sintió que debía luchar en favor de la república Española. ¡Salud!
    te comento que estoy iniciando un proyecto para la filmación de una película sobre la guerra civil española y la historia de mi familia. Te estaré informando sobre los avances. Y seguramente tu ayuda me será muy necesaria.

    Un abrazo.

    Jaime Ferrer
    Chile

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s