Més fotos originals del camp d’Auschwitz II – Birkenau

Per completar el post de la setmana anterior es publiquen quatre fotografies més de l’àlbum localitzat per la jueva eslovena Lili Jacob al camp de concentració alemany de Mittelbau – Dora, corresponents però al camp d’Auschwitz II – Birkenau ( Polònia), on ella havia estat empresonada el juny de 1944. La protagonista d’aquesta història va aconseguir sobreviure a l’horror nazi. De forma paral·lela es publiquen també quatre fotografies actuals que Pawel Sawicki va capturar el 2013 exactament als mateixos indrets d’Auschwitz II – Birkenau.

Dos trens en paral•lel a l’interior del recinte del camp d’Auschwitz II – Birkenau. Els vagons de l’esquerra tenen les portes obertes i estan buits, mentre els de la dreta mantenen les portes tancades i resulta impossible determinar si també estan buits. Entre els uns i els altres s’observen els equipatges amuntegats dels jueus deportats. Al fons a l’horitzó , a banda i banda dels dos trens, s’observen les siluetes de les xemeneies dels dos forns crematoris corresponents a les seves respectives cambres de gas. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Dos trens en paral•lel a l’interior del recinte del camp d’Auschwitz II – Birkenau. Els vagons de l’esquerra tenen les portes obertes i estan buits, mentre els de la dreta mantenen les portes tancades i resulta impossible determinar si també estan buits. Entre els uns i els altres s’observen els equipatges amuntegats dels jueus deportats. Al fons a l’horitzó , a banda i banda dels dos trens, s’observen les siluetes de les xemeneies dels dos forns crematoris corresponents a les seves respectives cambres de gas. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Exactament el mateix indret a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013. Les xemeneies ja no hi són perquè van ser destruïdes juntament amb els forns i les cambres de gas quan els nazis van abandonar el recinte el 20 de gener de 1945. A l’actualitat només hi ha un munt de runa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Exactament el mateix indret a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013. Les xemeneies ja no hi són perquè van ser destruïdes juntament amb els forns i les cambres de gas quan els nazis van abandonar el recinte el 20 de gener de 1945. A l’actualitat només hi ha un munt de runa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Des del sostre d’un dels vagons de tren s’observa com els deportats acabats d’arribar carreguen amb llurs farcells i pertinences i s’adrecen a un camió on les dipositaran. Al fons a l’horitzó , a banda i banda dels vagons del tren , s’observen les siluetes de les xemeneies dels dos forns crematoris corresponents a les seves respectives cambres de gas. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Des del sostre d’un dels vagons de tren s’observa com els deportats acabats d’arribar carreguen amb llurs farcells i pertinences i s’adrecen a un camió on les dipositaran. Al fons a l’horitzó , a banda i banda dels vagons del tren , s’observen les siluetes de les xemeneies dels dos forns crematoris corresponents a les seves respectives cambres de gas. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Exactament el mateix indret a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . L’absència de la gentada que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona . Ja s’ha comentat que les xemeneies no hi són perquè van ser destruïdes juntament amb els forns i les cambres de gas quan els nazis van abandonar el recinte el 20 de gener de 1945. A l’actualitat només hi ha un munt de runa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Exactament el mateix indret a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . L’absència de la gentada que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona . Ja s’ha comentat que les xemeneies no hi són perquè van ser destruïdes juntament amb els forns i les cambres de gas quan els nazis van abandonar el recinte el 20 de gener de 1945. A l’actualitat només hi ha un munt de runa. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

La selecció es feia just al baixar dels vagons de tren que havien entrat per la porta principal del camp ( a l’angle superior esquerre) , els homes a la dreta i les dones i els nens a l’esquerra. Aquesta fotografia planteja una qüestió molt controvertida. Si us fixeu a l’angle inferior esquerre es veu un grup de presoners residents al camp amb els seus respectius uniformes de ratlles a tocar dels infortunats que acaben d’arribar al camp i que no saben el què els espera. Sembla del tot improbable que els primers no sabessin perfectament que la destinació dels nouvinguts era la cambra de gas , com en tantes i tantes ocasions anteriors, i també costa d’acceptar que algun d’ells, en algun moment, no advertís del què fatalment esdevindria. Per tant podríem admetre que en alguna ocasió alguns deportats van saber que moririen abans d’entrar a les cambres de gas. El presoner amb l’uniforme de ratlles que té la ma dreta prop de la cara ( a l’angle inferior esquerre) era el jueu holandès Eddi Wynschenk que va aconseguir sobreviure i es va identificar quan es van fer públiques aquestes imatges. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

La selecció es feia just al baixar dels vagons de tren que havien entrat per la porta principal del camp ( a l’angle superior esquerre) , els homes a la dreta i les dones i els nens a l’esquerra. Aquesta fotografia planteja una qüestió molt controvertida. Si us fixeu a l’angle inferior esquerre es veu un grup de presoners residents al camp amb els seus respectius uniformes de ratlles a tocar dels infortunats que acaben d’arribar al camp i que no saben el què els espera. Sembla del tot improbable que els primers no sabessin perfectament que la destinació dels nouvinguts era la cambra de gas , com en tantes i tantes ocasions anteriors, i també costa d’acceptar que algun d’ells, en algun moment, no advertís del què fatalment esdevindria. Per tant podríem admetre que en alguna ocasió alguns deportats van saber que moririen abans d’entrar a les cambres de gas. El presoner amb l’uniforme de ratlles que té la ma dreta prop de la cara ( a l’angle inferior esquerre) era el jueu holandès Eddi Wynschenk que va aconseguir sobreviure i es va identificar quan es van fer públiques aquestes imatges. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . Altra vegada l’absència de la gentada que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. A l’angle superior esquerre veiem la porta principal d’accés al camp. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . Altra vegada l’absència de la gentada que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. A l’angle superior esquerre veiem la porta principal d’accés al camp. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Dones i infants jueus en direcció a les cambres de gas. Costa d’assumir que s’adrecin tan resignadament cap a la mort... si és que coneixien el seu imminent i fatal destí. Més aviat semblen confiats. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Dones i infants jueus en direcció a les cambres de gas. Costa d’assumir que s’adrecin tan resignadament cap a la mort… si és que coneixien el seu imminent i fatal destí. Més aviat semblen confiats. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . Altra vegada l’absència de les dones i els nens que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . Altra vegada l’absència de les dones i els nens que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

“El camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz-Birkenau (en alemany Konzentrationslager Auschwitz-Birkenau, on Auschwitz i Birkenau són els noms dels pobles propers polonesos traduïts a l’alemany) , fou un complex format per diversos camps de concentració, d’experimentació mèdica i d’extermini en massa de presoners construït pel règim de l’Alemanya nazi, després de la invasió de Polònia de 1939, al principi de la Segona Guerra Mundial.

En 5 anys, uns 1,3 milions d’homes, de dones i d’infants (el 90% jueus) foren assassinats a Auschwitz, aproximadament 900.000 immediatament a la sortida dels trens que els havien portat fins al camp, la majoria a les cambres de gas. La resta van morir de malalties, malnutrició, maltractaments, sàdics experiments científics, etc. Sens dubte, aquest camp d’extermini ha estat considerat el símbol del genocididel poble jueu; el símbol de la Xoà (l’Holocaust del judaisme).

Inicialment, el camp d’Auschwitz havia estat concebut com un centre de quarantena, però a partir de l’estiu de 1941, Rudolf Höss ─comandant del camp (SS-Obersturmbannführer)─ és convocat per Heinrich Himmler ─màxim responsable de les SS─ per comunicar-li que Adolf Hitler li havia encomanat dur a terme la solució final de la qüestió jueva, i que el seu camp havia de jugar un paper important car era un lloc amb bones comunicacions terrestres per tren i prou discret. L’estiu de 1943, Rudolf Höss fou reemplaçat per Arthur Liebehenschel i Richard Baer.

Auschwitz fou una combinació d’extermini massiu i industrialitzat, i explotació del treball esclau amb la complicitat de la indústria alemanya. Com molts altres camps d’extermini, s’instal•laren cambres de gas per produir la mort. L’any1942, la selecció de jueus s’havia convertit en quelcom habitual a Auschwitz. Quan arribava un tren carregat de presoners es procedia a separar els homes i les dones joves, considerats aptes per al treball, dels nens, vells, un bon nombre de dones i malats que eren, directament, assassinats. A aquests darrers se’ls deia que anaven a rebre una dutxa i a ésser desinfectats. En realitat, se’ls conduïa directament a les cambres de gas, camuflades com a dutxes.

Com que el sistema permetia l’eliminació massiva de vides humanes es va plantejar d’immediat el problema dels cadàvers. Inicialment eren sepultats en fosses comunes, però el procediment era lent i insuficient. L’estiu de 1942, els cossos, inflats per la seva putrefacció, removien la terra i amenaçaven els pous d’aigua dels voltants. El mes d’octubre foren desenterrats per a procedir a la seva incineració en foses. Finalment, la instal•lació progressiva de forns crematoris resolgué aquesta qüestió.

Les cambres de gas anirien rebent una sèrie de millores tècniques que garantien una major eficàcia i funcionament, com per exemple els sistemes d’aire de les cambres de gas del crematori. El mes de juny de 1943, Auschwitz tenia una capacitat d’incineració de gairebé 4.800 cadàvers diaris.

Les condicions de vida eren inhumanes: les robes que rebien els que passaven la primera selecció eren parracs, les hores de descans eren insuficients, no hi havia instal•lacions sanitàries (per exemple, a inicis de l’estiu de 1944, 32.000 dones compartien una mateixa comuna), l’alimentació era extremadament pobra… A la fam, el fred, un treball esgotador, l’amuntegament, la brutícia, la manca d’higiene i les malalties (eltifus, la disenteria i un bon nombre de malalties dermatològiques eren un fet comú) s’hi afegia el sadisme dels membres de les SS i els subalterns escollits entre el lumpen del camp d’extermini.

Primo Levi (Torí, 1919-1978), químic de professió i supervivent d’Auschwitz, és un testimoni colpidor de la supervivència i la mort a l’infern dels camps d’extermini durant els últims anys de l’ocupació nazi. Primo Levi explica com era de senzill sucumbir en aquest camp, convertir-se en un enfonsat, tan sols n’hi havia prou d’obeir totes les ordres que es rebien, no menjar altra cosa que el ranxo, atenir-se a la disciplina del treball i del camp. L’experiència ha demostrat que d’aquesta manera només excepcionalment es podia durar més de tres mesos. Tots els musulmans (Levi ignora per quina raó els veterans del camp designaven els dèbils, els ineptes, els destinats a la selecció amb aquest terme) que anaven a la cambra de gas tenien la mateixa història, o més exactament, no tenien història; van seguir el pendent fins al fons, de manera natural. Un cop al camp, per la seva essencial incapacitat, o per desgràcia per qualsevol incident banal, foren trepitjats abans d’haver pogut adequar-s’hi; feren tard, no començaren a aprendre l’alemany i a discernir alguna cosa en l’infernal garbuix de lleis i de prohibicions sinó quan el seu cos ja fou una ruïna, i res ja no els podia salvar de la selecció o de la mort per decaïment.

La retirada alemanya de tots els fronts de guerra, i especialment davant l’avanç soviètic, obligaren Himmler a plantejar-se el tancament dels camps d’extermini. A la tardor de 1943 s’evacuen els camps de Treblinka, Sobibor i Belzec. El mes de juliol de 1944, els soviètics entren al camp de Lublin i donen a conèixer l’assassinat massiu als camps.

A finals de 1944, només Auschwitz continuava en funcionament com a camp d’extermini, però la fi era pròxima. El 25 de novembre, Himmler ordena que es procedeixi al seu desmantellament. El 17 de gener de 1945 es destrueix el bloc mèdic del camp i es passa llista per darrera vegada. Al recompte hi ha 31.894 reclusos a Auschwitz i 35.118 als camps satèl•lits. Alhora, el personal nazi inicia l’evacuació d’Auschwitz. La majoria dels presoners van haver de marxar cap a l’oest. Els qui eren massa dèbils per caminar eren deixats endarrere. El 20 de gener un destacament de les SS afusella a dues-centes jueves i, després, destrueix els edificis on hi ha els crematoris I i II. Per la seva banda, la indústria IG Farven destrueix els seus arxius. Durant els dies següents, les SS continuaren assassinant reclusos i destruint les instal•lacions. El dia 27 de gener procediren a destruir el darrer crematori, el IV. La tarda del mateix dia apareixen les tropes soviètiques. El camp d’extermini d’Auschwitz finalitzava la seva macabra existència. Al voltant de 7.500 presoners van ser alliberats per l’exèrcit Roig el 27 de gener de 1945.
Només quedaven dempeus sis dels trenta-cinc magatzems. Als que van quedar s’amuntegaven 368.820 vestits d’home, 836.255 de dones, 5.525 parells de sabates de dona, grans quantitats de roba de nen, raspalls de dents… En una altra dependència hi havia set tones de cabell humà. Entre els cadàvers els soviètics trobaren set mil supervivents.

Des del 1949, Witold Pilecki ─un soldat de l’Armia Krajowa (organització de resistència polonesa a l’ocupació nazi)─ empresonat a Auschwitz i alliberat va aportar una considerable quantitat d’informació que es va trametre a Varsòvia i d’allà, a Londres. D’altra banda, els aliats tenien una informació aèria més detallada dels camps des del maig de 1944. Dos presoners que es van escapar (Rudolph Vrba y Alfred Wetzler) havien reunit descripcions precises i mapes que van arribar als aliats durant l’estiu de 1944. El 13 de setembre d’aquest any, avions americans van bombardejar la fàbrica de Buna Werke associada amb Auschwitz III, destruint-la parcialment.

Durant els anys d’existència dels camps, al voltant de 700 presoners van intentar escapar, dels quals 300 ho van aconseguir. La pena aplicada per intent de fuga era la mort per inhalació. Generalment, les famílies dels fugitius eren arrestades i internades a Auschwitz per ser exhibides com a advertiment als altres presoners. El nombre total de morts produïdes a Auschwitz encara està en debat, però s’estima que entre un milió i un milió i mig. El 1979, el camp de concentració d’Auschwitz fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Malgrat aquest reconeixement el seu estat de conservació és molt deficient i si no s’hi actua per restaurar-lo pot degradar-se encara més i esdevenir una ruïna total”. (Informació extreta bàsicament de la Wikipedia)

Anuncis

Un pensament sobre “Més fotos originals del camp d’Auschwitz II – Birkenau

  1. He rebut aquest mail.

    Hola Carles, m’he entretingut una estona mirant les darreres 4 fotos que has penjat dels trens d’Auschwitz i he intentat trobar alguna argumentació lògica a les preguntes que planteges dins del text de la primera foto. Allà hi surten 2 trens i tu dius que un amb portes obertes i suposadament buit i l’altre amb el dubte de si està ple de gent o buit. Doncs bé, aqui t’argumento el que em sembla que he vist:

    Les dues primeres fotos estan fetes el mateix dia. Això es demostra en el tren de la dreta on veuràs que els sostres dels vagons són els mateixos en una i altra foto (a la segona, el fotògraf es va col.locar una mica més endarrera del sostre del vagó).
    A la primera foto si et fixes amb l’ombra que projecten els soldats, sembla que poden ser cap a les 10-11h del matí d’un dia de tardor/hivern ja que porten bastanta roba. Hem de tenir en compte que he entrat al google maps per localitzar el camp de concentració al mapa i veig que la disposició de les vies del tren segueix aproximadament la línia est-oest.
    Al fons es pot divisar una multitud que poden ser els soldats empenyent cap als barracons o el forn crematori a les persones que havien baixat del tren de l’esquerra. Precisament a terra l’andana hi han quedat moltes deixalles com, per exemple, una maleta tombada a terra, prop de la via. (Queda’t amb l’ubicació de la maleta quan la localitzis)
    La segona foto representa que el tren de l’esquerra ja ha marxat i llavors han obert els vagons del de la dreta i la gent pràcticament ja ha baixat tota. L’ombra que projecta la gent està una mica més enfocada al nord i això vol dir que s’acosta el migdia.
    Una prova definitiva que demostra que és el mateix dia és la maleta. Veuràs que a la segona foto continua estant al mateix lloc que a la primera foto (per visualitzar-la veuràs que es troba a terra entre mig de dos presos amb uniforme i que sembla que portin cadascun una escombra a la mà, al costat de la via).
    I ara ve la cirereta del pastís. Si bé les altres dues fotos del reportatge ja em costa saber de quan estan fetes, m’atreveixo a dir que el presoner jueu Eddi Wynschenk que esmentes a la tercera foto, i que es posa la mà a la barba, és el mateix que surt a la segona foto abaix de tot, el qual sembla que estigui mirant de reull cap a la càmara del fotògraf dient-li: “fotografia’m més cops que, ben segur, d’aquesta me’n sortiré!!” (qui diria que ell seria un supervivent d’aquell genocidi tan dramàtic!)

    Què et sembla la meva història? Amb tu i els teus anàlisis estic aprenent i descobrint el potencial que hi ha a l’hora d’elaborar un treball de recerca, només a partir de l’observació d’una imatge.

    Moltes salutacions,

    Xavier Argemí
    Sant Quintñi de Mediona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s