L’únic reportatge fotogràfic del camp d’extermini d’Auschwitz II – Birkenau (Polònia)

Contràriament al què podria semblar en prou feines s’han pogut recuperar 200 fotografies del centre d’extermini nazi més conegut i més mortífer del Tercer Reich; el d’Auschwitz II – Birkenau (Polònia), on s’aplicà en massa l’anomenada solució final . Una dona jueva eslovena, Lili Jacob, que hi havia estat internada ─però que va aconseguir sobreviure─, les va trobar casualment en un altre camp quan aquest va ser alliberat, el de Mittelbau – Dora (Alemanya), on ella havia estat traslladada finalment. Les imatges corresponen al juny de 1944 i es desconeix quin fotògraf les va capturar (probablement un militar fotògraf de professió adscrit a les SS) i amb quina finalitat. Les fotografies pertanyen actualment a l’Institut Yad Vashem de Jerusalem (Israel).

Després de baixar del ferrocarril que ha accedit a l’interior del recinte del camp entrant-hi per la porta principal ( al fons a l’esquerra), aquest nombrós grup de jueus s’ha dividit en dos. A l’esquerra del lector les dones i els nens i a la dreta els homes. Atès que els membres de la SS no projecten cap ombra sobre el terra resulta impossible determinar l’hora exacta d’aquest dia del mes de juny de 1944. No s’aprecia cap senyal de violència, d’abús d’autoritat o d’intimidació ( ni tampoc cap espurna de rebel·lia o desordre) senzillament perquè aquests infortunats jueus havien estat sotmesos prèviament a un seguit de vexacions i privacions (a les seves llars, als guetos jueus i als vagons del ferrocarril), que els havia convertit en espectres resignats i obedients. Res a veure amb algunes imatges cinematogràfiques en les que ens mostraven com els gossos ferotges ensinistrats de les SS amenaçaven els jueus deportats als camps d’extermini. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Després de baixar del ferrocarril que ha accedit a l’interior del recinte del camp entrant-hi per la porta principal ( al fons a l’esquerra), aquest nombrós grup de jueus s’ha dividit en dos. A l’esquerra del lector les dones i els nens i a la dreta els homes. Atès que els membres de la SS no projecten cap ombra sobre el terra resulta impossible determinar l’hora exacta d’aquest dia del mes de juny de 1944. No s’aprecia cap senyal de violència, d’abús d’autoritat o d’intimidació ( ni tampoc cap espurna de rebel·lia o desordre) senzillament perquè aquests infortunats jueus havien estat sotmesos prèviament a un seguit de vexacions i privacions (a les seves llars, als guetos jueus i als vagons del ferrocarril), que els havia convertit en espectres resignats i obedients. Res a veure amb algunes imatges cinematogràfiques en les que ens mostraven com els gossos ferotges ensinistrats de les SS amenaçaven els jueus deportats als camps d’extermini. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Exactament el mateix indret a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013. L’absència de la gentada que veiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Exactament el mateix indret a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013. L’absència de la gentada que veiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Aquesta imatge està capturada en sentit contrari a la primera, fent simplement un gir de gairebé 180º. Un nombrós grup de dones i nens ( a la part superior de la foto) s’adrecen disciplinats cap a una de les cambres de gas i el crematori corresponent, ubicats a l’extrem oposat a la porta d’accés al camp. Just baixar dels vagons ja emprenien la marxa cap a l’extermini sense ser-ne conscients. Tot en ordre. A l’andana central entre les vies del ferrocarril i ben be al darrera de la filera d’homes hi veiem un camió que es carrega amb les pertinences dels deportats. Per les projeccions de les ombres sobre el terra es dedueix que la fotografia es va capturar a primera hora del matí. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Aquesta imatge està capturada en sentit contrari a la primera, fent simplement un gir de gairebé 180º. Un nombrós grup de dones i nens ( a la part superior de la foto) s’adrecen disciplinats cap a una de les cambres de gas i el crematori corresponent, ubicats a l’extrem oposat a la porta d’accés al camp. Just baixar dels vagons ja emprenien la marxa cap a l’extermini sense ser-ne conscients. Tot en ordre. A l’andana central entre les vies del ferrocarril i ben be al darrera de la filera d’homes hi veiem un camió que es carrega amb les pertinences dels deportats. Per les projeccions de les ombres sobre el terra es dedueix que la fotografia es va capturar a primera hora del matí. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . L’absència de la gentada que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . L’absència de la gentada que vèiem a la imatge anterior i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Dones i nens travessant les vies del ferrocarril en direcció a les cambres de gas a primera hora del matí, passant per davant de l’edifici conegut com Blockfürhrerstube, que va ser restaurat i que encara es conserva . Esgarrifa veure com es comporten els deportats, amb total disciplina i celeritat, FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Dones i nens travessant les vies del ferrocarril en direcció a les cambres de gas a primera hora del matí, passant per davant de l’edifici conegut com Blockfürhrerstube, que va ser restaurat i que encara es conserva . Esgarrifa veure com es comporten els deportats, amb total disciplina i celeritat, FOTO DE L’ÀLBUM DE LILI JACOB. COL.LECCIÓ DE L’INSTITUT YAD VASHEM DE JERUSALEM.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . Altra vegada l’absència de la gentada que vèiem a les imatges anteriors i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

Exactament el mateix indret de la foto anterior a l’interior del camp d’Auschwitz II – Birkenau, el 2013 . Altra vegada l’absència de la gentada que vèiem a les imatges anteriors i la certesa de la seva mort a les cambres de gas és el que més impressiona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE PAWEL SAWICKI.

El camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz-Birkenau (en alemany Konzentrationslager Auschwitz-Birkenau, on Auschwitz i Birkenau són els noms dels pobles propers polonesos traduïts a l’alemany), fou un complex format per diversos camps de concentració, d’experimentació mèdica i d’extermini en massa de presoners construït pel règim de l’Alemanya nazi, després de la invasió de Polònia de 1939, al principi de la Segona Guerra Mundial.

En 5 anys, uns 1,3 milions d’homes, de dones i d’infants (el 90% jueus) foren assassinats a Auschwitz, aproximadament 900.000 immediatament a la sortida dels trens que els havien portat fins al camp, la majoria a les cambres de gas. La resta van morir de malalties, malnutrició, maltractaments, sàdics experiments científics, etc. Sens dubte, aquest camp d’extermini ha estat considerat el símbol del genocidi del poble jueu; el símbol de la Xoà (l’Holocaust del judaisme).

Inicialment, el camp d’Auschwitz havia estat concebut com un centre de quarantena, però a partir de l’estiu de 1941, Rudolf Höss ─comandant del camp (SS-Obersturmbannführer)─ és convocat per Heinrich Himmler ─màxim responsable de les SS─ per comunicar-li que Adolf Hitler li havia encomanat dur a terme la solució final de la qüestió jueva, i que el seu camp havia de jugar un paper important car era un lloc amb bones comunicacions terrestres per tren i prou discret. L’estiu de 1943, Rudolf Höss fou reemplaçat per Arthur Liebehenschel i Richard Baer.

Auschwitz fou una combinació d’extermini massiu i industrialitzat, i explotació del treball esclau amb la complicitat de la indústria alemanya. Com molts altres camps d’extermini, s’instal·laren cambres de gas per produir la mort. L’any 1942, la selecció de jueus s’havia convertit en quelcom habitual a Auschwitz. Quan arribava un tren carregat de presoners es procedia a separar els homes i les dones joves, considerats aptes per al treball, dels nens, vells, un bon nombre de dones i malats que eren, directament, assassinats. A aquests darrers se’ls deia que anaven a rebre una dutxa i a ésser desinfectats. En realitat, se’ls conduïa directament a les cambres de gas, camuflades com a dutxes.

Com que el sistema permetia l’eliminació massiva de vides humanes es va plantejar d’immediat el problema dels cadàvers. Inicialment eren sepultats en fosses comunes, però el procediment era lent i insuficient. L’estiu de 1942, els cossos, inflats per la seva putrefacció, removien la terra i amenaçaven els pous d’aigua dels voltants. El mes d’octubre foren desenterrats per a procedir a la seva incineració en foses. Finalment, la instal·lació progressiva de forns crematoris resolgué aquesta qüestió.

Les cambres de gas anirien rebent una sèrie de millores tècniques que garantien una major eficàcia i funcionament, com per exemple els sistemes d’aire de les cambres de gas del crematori. El mes de juny de 1943, Auschwitz tenia una capacitat d’incineració de gairebé 4.800 cadàvers diaris.

Les condicions de vida eren inhumanes: les robes que rebien els que passaven la primera selecció eren parracs, les hores de descans eren insuficients, no hi havia instal·lacions sanitàries (per exemple, a inicis de l’estiu de 1944, 32.000 dones compartien una mateixa comuna), l’alimentació era extremadament pobra… A la fam, el fred, un treball esgotador, l’amuntegament, la brutícia, la manca d’higiene i les malalties (el tifus, la disenteria i un bon nombre de malalties dermatològiques eren un fet comú) s’hi afegia el sadisme dels membres de les SS i els subalterns escollits entre el lumpen del camp d’extermini.

Primo Levi (Torí, 1919-1978), químic de professió i supervivent d’Auschwitz, és un testimoni colpidor de la supervivència i la mort a l’infern dels camps d’extermini durant els últims anys de l’ocupació nazi. Primo Levi explica com era de senzill sucumbir en aquest camp, convertir-se en un enfonsat, tan sols n’hi havia prou d’obeir totes les ordres que es rebien, no menjar altra cosa que el ranxo, atenir-se a la disciplina del treball i del camp. L’experiència ha demostrat que d’aquesta manera només excepcionalment es podia durar més de tres mesos. Tots els musulmans (Levi ignora per quina raó els veterans del camp designaven els dèbils, els ineptes, els destinats a la selecció amb aquest terme) que anaven a la cambra de gas tenien la mateixa història, o més exactament, no tenien història; van seguir el pendent fins al fons, de manera natural. Un cop al camp, per la seva essencial incapacitat, o per desgràcia per qualsevol incident banal, foren trepitjats abans d’haver pogut adequar-s’hi; feren tard, no començaren a aprendre l’alemany i a discernir alguna cosa en l’infernal garbuix de lleis i de prohibicions sinó quan el seu cos ja fou una ruïna, i res ja no els podia salvar de la selecció o de la mort per decaïment.

La retirada alemanya de tots els fronts de guerra, i especialment davant l’avanç soviètic, obligaren Himmler a plantejar-se el tancament dels camps d’extermini. A la tardor de 1943 s’evacuen els camps de Treblinka, Sobibor i Belzec. El mes de juliol de 1944, els soviètics entren al camp de Lublin i donen a conèixer l’assassinat massiu als camps.

A finals de 1944, només Auschwitz continuava en funcionament com a camp d’extermini, però la fi era pròxima. El 25 de novembre, Himmler ordena que es procedeixi al seu desmantellament. El 17 de gener de 1945 es destrueix el bloc mèdic del camp i es passa llista per darrera vegada. Al recompte hi ha 31.894 reclusos a Auschwitz i 35.118 als camps satèl·lits. Alhora, el personal nazi inicia l’evacuació d’Auschwitz. La majoria dels presoners van haver de marxar cap a l’oest. Els qui eren massa dèbils per caminar eren deixats endarrere. El 20 de gener un destacament de les SS afusella a dues-centes jueves i, després, destrueix els edificis on hi ha els crematoris I i II. Per la seva banda, la indústria IG Farven destrueix els seus arxius. Durant els dies següents, les SS continuaren assassinant reclusos i destruint les instal·lacions. El dia 27 de gener procediren a destruir el darrer crematori, el IV. La tarda del mateix dia apareixen les tropes soviètiques. El camp d’extermini d’Auschwitz finalitzava la seva macabra existència. Al voltant de 7.500 presoners van ser alliberats per l’exèrcit Roig el 27 de gener de 1945.

Només quedaven dempeus sis dels trenta-cinc magatzems. Als que van quedar s’amuntegaven 368.820 vestits d’home, 836.255 de dones, 5.525 parells de sabates de dona, grans quantitats de roba de nen, raspalls de dents… En una altra dependència hi havia set tones de cabell humà. Entre els cadàvers els soviètics trobaren set mil supervivents.

Des del 1949, Witold Pilecki ─un soldat de l’Armia Krajowa (organització de resistència polonesa a l’ocupació nazi)─ empresonat a Auschwitz i alliberat va aportar una considerable quantitat d’informació que es va trametre a Varsòvia i d’allà, a Londres. D’altra banda, els aliats tenien una informació aèria més detallada dels camps des del maig de 1944. Dos presoners que es van escapar (Rudolph Vrba y Alfred Wetzler) havien reunit descripcions precises i mapes que van arribar als aliats durant l’estiu de 1944. El 13 de setembre d’aquest any, avions americans van bombardejar la fàbrica de Buna Werke associada amb Auschwitz III, destruint-la parcialment.

Durant els anys d’existència dels camps, al voltant de 700 presoners van intentar escapar, dels quals 300 ho van aconseguir. La pena aplicada per intent de fuga era la mort per inhalació. Generalment, les famílies dels fugitius eren arrestades i internades a Auschwitz per ser exhibides com a advertiment als altres presoners. El nombre total de morts produïdes a Auschwitz encara està en debat, però s’estima que entre un milió i un milió i mig. El 1979, el camp de concentració d’Auschwitz fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Malgrat aquest reconeixement el seu estat de conservació és molt deficient i si no s’hi actua per restaurar-lo pot degradar-se encara més i esdevenir una ruïna total. (Informació extreta bàsicament de la Wikipedia).

Anuncis

6 pensaments sobre “L’únic reportatge fotogràfic del camp d’extermini d’Auschwitz II – Birkenau (Polònia)

  1. He rebut aquest mail

    Bon dia Carles:

    Que dures aquestes fotos i sabent que no són un fotograma de cap pel.lícula. Un cop més gràcies per tota aquesta valuosa informació.

    isabel

  2. Bona feina Carles. La setmana passada vaig estar al camp de Birkenau amb els alumnes d’història de la URV. Va ser una visita molt profitosa per a tothom.

  3. Són tristes les fotos de les files de jueus. però el que impressiona més són les fotos de les vies i andanes buides.
    En la primera i tercera foto, un grup de SS (amb gorra de plat)
    fa tertúlia conversant indiferents davant de la fila de deportats (un porta un bastó)
    Terrible tot plegat.
    Hem avançat com a humans o anem endavant i endarrere?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s