A més de defraudar a Caixa Penedès els 5 directius haurien estafat als empleats

Més de 760 exempleats de Caixa Penedès han presentat finalment una demanda laboral conjunta per reclamar 8’7 milions d’euros dels plans de pensions que els corresponien i dels quals els cinc exdirectius de entitat se’n haurien apropiat de forma fraudulenta. El magistrat de l’Audiència Nacional, José Maria Vázquez Honrubia, en la seva sentència del 29 de maig de 2014, va determinar que es retornessin tots els diners robats ( 31 milions d’euros en total, entre els quals s’hi trobaven aquells 8’7 ME) i que es lliuressin íntegra ( i incomprensiblement) al Banco Mare Nostrum.

Segons la demanda laboral presentada pels treballadors, els cinc exdirectius de Caixa Penedès s’haurien apropiat de 8’7 milions d’euros que corresponien als plans de pensions dels empleats de l’entitat. Així doncs, no només haurien robat a Caixa Penedès sinó a 2200 dels seus treballadors . Entre una cosa i l’altra, 31 milions d’euros. Els quatre dels 5 directius en vida implicats ( els veiem a la foto, d’esquerra a dreta seguint l’ordre de lectura: Ricard Pagès i Font, Joan Caellas i Fernández, Manuel Troyano i Molina i Santiago Abella Rodríguez; el cinquè Jaume Jorba i Cuxart era ja difunt i la seva vídua va aprofitar l’ocasió també per a immortalitzar-se) després de reconèixer el 29 de maig de 2014, davant el magistrat de l’Audiència Nacional, que s’havien apropiat de forma fraudulenta d’un total de 31 milions d’euros i tornar-los, van evitar les penes de presó i han fet, fan i faran vida normal, com si aquí no hagués passat res. L’inexorable pas del temps ─amb el silenci i la indiferència de l’anomenada ampul·losament societat civil i la complicitat dels mitjans de comunicació─ juga a favor de l’oblit. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Segons la demanda laboral presentada pels treballadors, els cinc exdirectius de Caixa Penedès s’haurien apropiat de 8’7 milions d’euros que corresponien als plans de pensions dels empleats de l’entitat. Així doncs, no només haurien robat a Caixa Penedès sinó a 2200 dels seus treballadors . Entre una cosa i l’altra, 31 milions d’euros. Els quatre dels 5 directius en vida implicats ( els veiem a la foto, d’esquerra a dreta seguint l’ordre de lectura: Ricard Pagès i Font, Joan Caellas i Fernández, Manuel Troyano i Molina i Santiago Abella Rodríguez; el cinquè Jaume Jorba i Cuxart era ja difunt i la seva vídua va aprofitar l’ocasió també per a immortalitzar-se) després de reconèixer el 29 de maig de 2014, davant el magistrat de l’Audiència Nacional, que s’havien apropiat de forma fraudulenta d’un total de 31 milions d’euros i tornar-los, van evitar les penes de presó i han fet, fan i faran vida normal, com si aquí no hagués passat res. L’inexorable pas del temps ─amb el silenci i la indiferència de l’anomenada ampul·losament societat civil i la complicitat dels mitjans de comunicació─ juga a favor de l’oblit. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. 

Les restes de Caixa Penedès es van esvaint. Ha desaparegut la imatge pública de l’entitat (com la d’aquest rètol de la marca i el logotip llençat en un abocador que vaig poder recuperar a temps, abans de la seva destrucció); s’han eliminat les sucursals i va minvant el record d’aquesta caixa d’estalvis en l’imaginari popular. També s’ha esfumat l’obra social d’aquesta entitat, sense relleu. Aviat ens oblidarem del saqueig més voluminós de la història mil·lenària del Penedès i passarem pàgina definitivament. Com en tantes altres ocasions, aquest serà un capítol tancat en fals perquè no se’n ha fet prou pedagogia, i perquè hi han molt més interessats en l’oblit que en la divulgació del què va esdevenir, del perquè i de quines són les lliçons que se’n podrien extreure de cara al futur. Són insignificants els resultats assolits de cara a la conscienciació dels ciutadans i cada vegada més tinc la sensació d’estar perdent el temps insistint en aquesta qüestió. Li explicaré al psicòleg a la propera visita rutinària bianual, tot i que ja m’imagino el diagnòstic que em comentarà consultant de reüll el meu historial : “─Deixa-ho córrer Carles. Ja t’ho vaig aconsellar fa gairebé un parell d’anys i veig que no m’has fet cas. No t’hi capfiquis perquè és inútil i t’acabarà afectant més del compte. Amb la quantitat de coses molt més divertides que encara es poden fer a la teva edat !”. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR D’UN ABOCADOR PRIVAT DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA (ALT PENEDÈS)

Les restes de Caixa Penedès es van esvaint. Ha desaparegut la imatge pública de l’entitat (com la d’aquest rètol de la marca i el logotip llençat en un abocador que vaig poder recuperar a temps, abans de la seva destrucció); s’han eliminat les sucursals i va minvant el record d’aquesta caixa d’estalvis en l’imaginari popular. També s’ha esfumat l’obra social d’aquesta entitat, sense relleu. Aviat ens oblidarem del saqueig més voluminós de la història mil·lenària del Penedès i passarem pàgina definitivament. Com en tantes altres ocasions, aquest serà un capítol tancat en fals perquè no se’n ha fet prou pedagogia, i perquè hi han molt més interessats en l’oblit que en la divulgació del què va esdevenir, del perquè i de quines són les lliçons que se’n podrien extreure de cara al futur. Són insignificants els resultats assolits de cara a la conscienciació dels ciutadans i cada vegada més tinc la sensació d’estar perdent el temps insistint en aquesta qüestió. Li explicaré al psicòleg a la propera visita rutinària bianual, tot i que ja m’imagino el diagnòstic que em comentarà consultant de reüll el meu historial : “─Deixa-ho córrer Carles. Ja t’ho vaig aconsellar fa gairebé un parell d’anys i veig que no m’has fet cas. No t’hi capfiquis perquè és inútil i t’acabarà afectant més del compte. Amb la quantitat de coses molt més divertides que encara es poden fer a la teva edat !”. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR D’UN ABOCADOR PRIVAT DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA (ALT PENEDÈS)

Cliqueu a sobre i podreu llegir el text íntegre de la demanda laboral presentada per 760 empleats de la desapareguda Caixa Penedès.

Cliqueu a sobre i podreu llegir el text íntegre de la demanda laboral presentada per 760 empleats de la desapareguda Caixa Penedès.

Si voleu recordar com va anar el judici contra els exdirectius de Caixa Penedès el maig de 2014 cliqueu aquí.

Aquest és el text íntegre de la nota de premsa facilitada pels treballadors afectats : “ El desembre de 2000, la direcció de Caixa Penedès va assolir un acord amb els representants de la plantilla per tal de formalitzar l’externalització de l’anomenat Fons Intern del Sistema de Previsió Social i transformar-ho en un Pla de Pensions gestionat per una companyia asseguradora. L’acord havia estat instat per la pròpia entitat amb l’argument que l’externalització aportava major seguretat jurídica als empleats doncs, fins aquell moment, el Sistema de Previsió Social estava dotat mitjançant un fons propi de Caixa Penedès. Segons es va transmetre a la plantilla per obtenir la seva conformitat, amb l’externalització i la contractació per part de Caixa Penedès d’una asseguradora externa dipositària dels diners destinats a afrontar aquest complement de la futura pensió i altres eventualitats com ara mort o invalideses, el pagament d’aquestes prestacions es sostreia a la mera voluntat de l’entitat per passar a ser una obligació contractual. Amb aquest argument, es va traslladar als representants dels treballadors l’exigència d’assolir un acord el més ràpidament possible, sota l’amenaça que, de no existir aquest acord, es podrien perdre irremissiblement aquests drets.

El nombrós grup de treballadors de l’antiga Caixa Penedès units per demandar l’entitat reclama judicialment que en el moment de l’externalització i traspàs dels diners procedents del Fons Intern del Sistema de Previsió Social al nou Pla de Pensions, no es va traspassar la totalitat de la quantitat destinada a aquests fons, sinó que es van sostreure 8.7 milions d’euros. Així ho considera provat la sentència de l’Audiència Nacional que el 29 de maig de 2014 va condemnar un grup de cinc directius de Caixa Penedès per administració deslleial i haver-se apropiat de fons interns de l’entitat per subscriure assegurances i plans privats de pensions per un valor total de 31 milions d’euros. Segons aquesta resolució, els 8.7 milions originalment inclosos en el fons intern de pensions dels treballadors que no es van traspassar al nou fons extern formen part d’aquests 31 milions dels quals es van apropiar indegudament els exdirectius condemnats. Significa, per tant, que els condemnats no només van defraudar la pròpia entitat, sinó que també es van apropiar d’uns diners que pertanyien al conjunt de la plantilla i que formaven part dels seus drets com a empleats de l’antiga Caixa Penedès.

El grup de treballadors i treballadores demandants, assessorats pel Col·lectiu Ronda, rebutja l’argument segons el qual el fet de que l’acord comptés amb el vistiplau dels representants dels treballadors invalida qualsevol reclamació posterior com la que ells impulsen atès que, atenent als fets provats per la sentència abans esmentada, només els directius condemnats coneixien amb exactitud quina era la dotació del fons intern que nodria el pla de pensions. Així, els representants dels treballadors van donar la seva aprovació a unes xifres que no s’ajustaven a la realitat, essent objecte en tot cas del mateix engany que la sentència penal reconeix que va patir l’entitat En realitat, el Fons intern estava dotat en més de 33 milions, dels quals només van passar al Pla externalitzat 19.562.409€, a banda de 5.9 milions que s’havien d’abonar de forma immediata al personal passiu, és a dir, en situació present de jubilació. La resta, 8.7 milions, va desaparèixer, per aparèixer després en forma de pòlisses d’assegurances a nom dels ex directius condemnats . Es fa evident, per tant, que l’acord es va assolir sobre la base d’un engany de monumentals proporcions orquestrat amb l’única intenció de defraudar a la pròpia entitat i, específicament, el conjunt de la plantilla en benefici d’un reduït grup de directius.

Amb la condemna penal, aquests diners s’han reintegrat al patrimoni de la successora de Caixa Penedès: Banco Mare Nostrum. La demanda pretén restablir els diners desviats del fons intern de pensions als seus veritables destinataris: els treballadors de Caixa Penedès. El passat 11 de desembre va tenir lloc l’Acte de Conciliació, preceptiu en tota demanda laboral, sense arribar a cap acord entre les parts”.

Jo hi afegiria tres reflexions finals. La primera ─si s’acaba demostrant aquesta irregularitat─ és que s’ha de ser molt miserable per, a més de defraudar a l’empresa, robar també les pensions de jubilació als treballadors subordinats. La segona, que els membres de la societat civil que formaven part del Consell d’Administració i de la Comissió de Control quan es van produir aquesta desviació de diners, eren uns irresponsables i uns babaus ( o uns conxorxats ) ja que no ho van saber, poder o voler evitar. I la tercera que, ves per on, els quatre directius en vida no han estat castigats per les seves males arts… més enllà d’haver de tornar tots els diners robats ( només faltaria !), i de la vergonya pública arran d’haver reconegut, davant el magistrat que els jutjava, que eren uns lladres. Però això tots ells s’ho passen a hores d’ara per l’entrecuix, mentre la immensa majoria de la resta dels humans no han après la lliçó i ja ho han emmagatzemat en un recòndit racó de la memòria col·lectiva. Aquest és l’estadi previ abans d’enviar-ho definitivament a la paperera de reciclatge. I si mai es tornés a plantejar una situació similar, malauradament, es repetiria la mateixa història. O pitjor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s