Una altra foto inèdita d’ara fa un segle (amb 84 protagonistes anònims)

El 1915,  l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona va impartir a Sant Sadurní un curs de viticultura i enologia al qual van assistir més de 75 pagesos i propietaris anònims del municipi i  rodalies. No se n’ha pogut identificar cap. Algun conegut? Podeu afegir un comentari al final d’aquest post o enviar un mail amb la resposta a querolrovira@hotmail.com.

Professors i alumnes del curs de viticultura i enologia celebrat el 1915 a la Cambra Agrícola del Noya i a les aules de les escoles públiques de la Plaça Nova de Sant Sadurní. La fotografia es va capturar al pati d’aquestes escoles. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO D’AUTOR ANÒNIM CEDIDA PER SANTI BORRELL

Professors i alumnes del curs de viticultura i enologia celebrat el 1915 a la Cambra Agrícola del Noya i a les aules de les escoles públiques de la Plaça Nova de Sant Sadurní. La fotografia es va capturar al pati d’aquestes escoles. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO D’AUTOR ANÒNIM CEDIDA PER SANTI BORRELL

Aquest recurs de numerar els protagonistes d’una fotografia és imprescindible perquè, un cop identificats algun o alguns personatges, es puguin indicar els seus nom i cognoms sense córrer el risc d’una confusió o d’una mala interpretació. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.

Aquest recurs de numerar els protagonistes d’una fotografia és imprescindible perquè, un cop identificats algun o alguns personatges, es puguin indicar els seus nom i cognoms sense córrer el risc d’una confusió o d’una mala interpretació. Cliqueu a sobre i s’ampliarà.

Professors i alumnes del curs de viticultura i enologia de 1915 fent pràctiques de laboratori a la sala d’actes de la Cambra Agrícola del Noya del carrer Montserrat de Sant Sadurní. En primer terme el jove sadurninenc Ramon Rigol i Prats ( 1897 – 1937) , de les caves de xampany Rigol, està practicant amb un ebullòmetre de la marca francesa Dujardin. Curiosament no el sabem identificar en la primera foto. Pintats sobre una jàssera del sostre hi podreu llegir els noms de Marc Mir i Capella de can Guineu i Esteve Romeu i Torrens de can Romeu dels Borrulls, dos dels fundadors de la Cambra. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO D’AUTOR ANÒNIM CEDIDA PER SANTI BORRELL

Professors i alumnes del curs de viticultura i enologia de 1915 fent pràctiques de laboratori a la sala d’actes de la Cambra Agrícola del Noya del carrer Montserrat de Sant Sadurní. En primer terme el jove sadurninenc Ramon Rigol i Prats ( 1897 – 1937) , de les caves de xampany Rigol, està practicant amb un ebullòmetre de la marca francesa Dujardin. Curiosament no el sabem identificar en la primera foto. Pintats sobre una jàssera del sostre hi podreu llegir els noms de Marc Mir i Capella de can Guineu i Esteve Romeu i Torrens de can Romeu dels Borrulls, dos dels fundadors de la Cambra. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO D’AUTOR ANÒNIM CEDIDA PER SANTI BORRELL

No en conec ni un, però és que ni un. Algunes fesomies em són una mica familiars, però amb això de la genètica cal anar amb peus de plom, perquè és molt subjectiu i arriscat. No fa gaire, vaig creure que identificava en aquesta vella fotografia a un convilatà ja difunt amb uns determinats cognoms i ho vaig voler certificar. Al final va resultar que vaig desenterrar una història d’adulteri i de paternitat no reconeguda del darrer quart del segle XIX a Sant Sadurní que es mantenia en secret. Com és fàcil d’imaginar, vaig haver de sortir per cames del domicili dels suposats descendents d’aquell personatge que m’havia fet confondre. Poca broma doncs amb intuïcions subjectives basades només en fesomies… Jo juraria ara mateix que el número 8 és d’una altra família local molt, però molt coneguda, però després de l’atzagaiada fiant-me de les semblances físiques prefereixo no arriscar-me, per si un cas. Per encertar-ho cal recórrer a altres mitjans com els webs i el blogs ( que a la vegada són més segurs).

Tenim algunes coses clares. La primera és que tots són homes; i és que en aquella època de dones interessades en viticultura i enologia no n’hi havia ni una; o millor dit, potser sí que n’hi havia, però no fins el punt d’assistir (o de permetre que assistissin) a un curs sobre la matèria. Actualment, aquesta qüestió ha evolucionat a l’alça: entre el 20 el 25% de l’alumnat de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia) són dones. Això voldria dir que a aquest ritme haurem d’esperar un segle més per arribar a la paritat. Segur que esdevindrà abans.

La segona cosa clara és l’any i l’estació. Ens trobem sens dubte el 1915, a finals d’hivern o a la primavera (si no m’enganya la vista, sembla que l’únic arbre escanyolit plantat al pati superior ja estigui brotant) i en plena Primera Guerra Mundial. La tercera és l’indret. No hi ha dubte, l’escenari és al pati inferior de les escoles públiques de la Plaça Nova de Sant Sadurní, una obra de 1904 de l’arquitecte Miquel Madurell i Rius (1869 – 1939) que ara s’està rehabilitant i ampliant ( tot i tractar-se d’un dels immobles més notables de Sant Sadurní, no estic massa convençut de que hagi estat una bona idea conservar-lo íntegrament ) . Podria ser que el 1915 s’haguessin utilitzat les seves aules per impartir el curs de viticultura i enologia a càrrec de professors i tècnics de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. On sinó? . Les pràctiques de laboratori les van dur a terme a la sala d’actes de La Cambra Agrícola del Noya del carrer Montserrat, com podreu comprovar en la foto del final d’aquest post.

La quarta cosa clara és saber distingir quins són els professors i tècnics i quins els alumnes. Els primers els veiem tots junts a la primera fila dels que estan drets. Començant pels que semblen els més importants ─un amb gorra clara, armilla i llaçet i l’altre amb bombí, abric i corbata (els números 63 i 62 respectivament)─ i continuant pels que tenien a la seva dreta, la majoria d’ells també amb corbata (els números 61, 60, 59, 58, 57, 56…) . Si poguéssim prescindir dels que estan asseguts a terra (els números 74, 75, 76, 77, 78 i 79) es adonaríem que la majoria del professorat portava sabates, que devien contrastar amb les espardenyes de set betes que exhibeixen la resta d’assistents. La cinquena evidència és que tots s’han mudat per a l’ocasió, amb la gorra inclosa, i fan molta patxoca. No fan mala cara i semblen ben menjats, sans, nets i polits. La sisena i penúltima són els dos nens asseguts de la primera fila (els números 74 i 82) que no sé ben be què hi feien entremig d’aquesta colla d’adults (tractant-se d’una escena que esdevé en un col·legi semblaria la cosa més normal del món) . I la darrera, la seriositat del grup, sense ningú que somrigui o insinuï una ganyota, ni cap que faci el brètol ni que desentoni.

En un totum revolutum em criden l’atenció a més les enormes bufandes (com la que veiem penjant a l’extrem dret de la fotografia). Tot torna. Es veuen pocs calbs i els dos asseguts a terra a la primera fila (els números 77 i 83) semblen tallats (millor seria dir afaitats) pel mateix patró (percentualment són irrellevants, però segur que alguns altres es camuflaven l’alopècia sota la gorra) . N’hi ha un al centre de la imatge (el número 22) que se les dona de pinxo fent veure que és lector d’un diari ( em sembla que la capçalera és de Las Noticias, en castellà, segur), i uns altres dos (els números 17 i 41) porten una cigarreta als dits i als llavis respectivament ( devien ser els únics que no van fer cas al retratista quan els va demanar que les apaguessin i les amaguessin. El número 28 també sembla que hauria infringit aquesta instrucció. En aquella època el tabaquisme ja estava molt estès i aniria creixent al llarg de tot el segle, convertint-se en una xacra social) . De bigotis n’hi ha de tota mena d’estils (imperial, revolucionari, anglès, piramidal, ferradura, llapis, chevron, walrus…) però de l’anomenat estil Dalí no se’n veu cap, potser perquè aquest artista aleshores només tenia 11 anys i poc pèl a la cara. El que més s’hi assembla és el que llueix el número 76.

Cap dels professors i alumnes porta barba ni ulleres. Em sorprèn que de barba no se’n vegi cap ( a excepció de la de l’intrús situat dalt de la galeria, el número 1). Si fos avui, més d’un presumiria d’una barba del tipus hipster en qualssevol de les seves múltiples derivades. En quan a les ulleres, graduades o de sol (aquestes més escadusseres), podria ser que també s’hagués indicat que les retiressin per fer-se la foto. M’inquieta el número 30 perquè no acabo d’entendre que si el que pretenia era passar desapercebut o que ara tant baix i tant tímid que en prou feines treia el cap. I el número 43, tres quarts del mateix.

¿Perquè uns es van deixar la gorra posada i uns altres se la van treure? La resposta deu tenir a veure amb la importància que cadascú va donar a aquell moment i conscients a la vegada que les seves imatges passarien a la posteritat (oi tant que hi han passat ! ). Alguns devien pensar que quedarien millor coberts i uns altres el contrari. O caixa o faixa, aquesta polarització és habitual en moments importants de la vida. De bastons només se’n veuen dos, un de molt ostensible en posició vertical ( el que porta el número 25) i un altre de més dissimulat en situació horitzontal ( ben be al costat del número 13). ¿ Perquè el número 77 porta a les mans una singular branca de llorer? Podria ser que l’hagués collit quan es desplaçava de casa seva a l’escola per fer-se la foto i ja no la va abandonar, però és una mica estrany ¿ Perquè el número 57 està assegut ( en una cadira? ) mentre tots els del seu costat o bé seuen a terra o bé estan drets?

A la galeria superior veiem ( el número 1) el que podria ser el director del centre escolar ( o un dels mestres ) i sobre la barana de ferro, assecant-se al sol o pendents de ser retirats, un trajo complert ( americana, pantalons i tirants ) i una camisa. Aquesta és l’anècdota de la foto: mentre uns estan seriosos i solemnes, la roba estesa ens mostra l’altra cara simpàtica de la realitat ( hauria estat molt pitjor ─o molt millor, això depèn de l’humor de cadascú─ que també s’identifiquessin uns calçotets). Un altre personatge masculí dalt la galeria es va amagar a temps i només li veiem una mica del barret i el seu braç esquerre (on és Wally?).

Quan miro i remiro una foto sempre intento elucubrar més enllà del què s’hi veu. En aquest cas posaria la ma al foc que no era un dia massa clar i que el sol no els enlluernava. Que cap dels assistents al curs i que cap dels professor facin una ganyota i mantinguin els ulls ben oberts, i que no s’apreciïn ombres molt contrastades, així ho indicaria. O això, o que la imatge es va capturar a la tarda, quan el sol ja viatjava cap a ponent. Si avui mateix repetíssim una escena com aquesta segur que més d’un sortiria a la foto manipulant un telèfon mòbil dissimuladament. Estranyament aquest retrat no porta cap signatura ni cap marca de l’autor i això no era habitual a l’època. No n’hi havia gaires capaços de fer una feina tan delicada en aquest racó de món; potser el Napoleón, o el Jaume Font i Ribera o el J. Sagristà ( el primer era un barceloní molt famós que tenia un estudi al carrer de l’Esgléssia de Sant Sadurní i els dos darrers vivien a Igualada i exercien de retratistes ambulants).

Tot molt interessant, distret i potser fins i tot divertit…però seguim sense saber ni un sol nom dels protagonistes. Si no els identifiquem la història d’aquesta fotografia restarà incompleta, ens en oblidarem i no es produirà el sortilegi que permet fer reviure uns personatges morts en un vell retrat. Estic gairebé segur que en més d’una capsa de sabates d’algunes velles famílies de Sant Sadurní hi trobaríem, barrejada entre dotzenes d’altres imatges, una fotografia idèntica a aquesta amb alguna anotació al marge o al revers que ens permetria començar a desentrellar el misteri. Hi veieu algun conegut?

Anuncis

3 pensaments sobre “Una altra foto inèdita d’ara fa un segle (amb 84 protagonistes anònims)

  1. Hola Carles, si et fixes amb els dos nens (74 i 82) porten el mateix uniforme, una indumentària una mica curiosa amb els botons laterals. A més a més estan situats gairebé simètricament a la foto. Potser això pugui donar una pista més. Els personatges 21 i 22 em sonen haver-los vist en alguna foto de Sant Quintí de Mediona. Miraré de seguir la pista. Salutacions,

  2. He rebut aquest mail,

    Bon dia Sr. Querol Rovira,
    >
    > El meu nom és Maria Ramon i sóc una jove de Sant Sadurní d’Anoia que
    > treballa (els caps de setmana) a l’oficina de turisme de Sant Sadurní,
    > Centre d’Interpretació del Cava.
    >
    > Aquest matí, jo i la meva companya Penelope hem estat investigant sobre
    > Sant Sadurní a través d’Internet (buscàvem informació de la fil·loxera)
    > quan hem trobat el seu blog, per endavant les nostres felicitacions ja que
    > es tracta d’una pàgina web molt interessant.
    >
    > En aquesta pàgina en concret: https://carlesquerol.wordpress.com/page/3/
    > hem trobat les fotografies dels “Professors i alumnes del curs de
    > viticultura i enologia celebrat el 1915 a la Cambra Agrícola del Noya i a
    > les aules de les escoles públiques de la Plaça Nova de Sant Sadurní.” i
    > també la de la Cambra Agrícola pensem que hi ha una relació entre el jove
    > sadurninec *Ramon Rigol i Prats* de la segona imatge i el de la primera.
    >
    > Hem volgut escriure-li sense cap ambició, no tenim relació amb la família
    > ni altres fotos que puguin servir de prova, ens hem basat en la mera
    > observació i comparació. Parlem d’aquest jove, el número 21:
    >
    > [image: Imágenes integradas 1][image: Imágenes integradas 2]
    >
    > La boina, situada a la cadira, la porta posada a la primera fotografia.
    > Segons el nostre punt de vista, hi ha dos obstacles principals que fan que
    > sigui una identificació díficil: el canvi d’angle de la càmera i la seva
    > expressió: tan seria a la primera i riallera a la segona. De totes maneres,
    > la roba, el cabell, la boina i sobretot les orelles semblen ser les
    > mateixes.
    >
    >
    > Gràcies per la seva atenció, estaríem encantades de rebre una resposta, tot
    > i que la nostre intenció només ha estat ajudar.
    >
    >
    > Salutacions,
    >
    > Maria Ramon

  3. Bon dia Maria Ramon,

    Bona feina. Efectivament podria tractar-se del personatge que tu dius. Ho enviaré a les seves filles, la Maria i la Teresa Rigol Ordi a veure què hi diuen.

    Moltes gràcies

    Cordialment,

    Carles Querol

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s