Deu noies anònimes i un misteri

El meu amic Manuel Ortega i Grasa , gran col.leccionista de postals i soldats de plom, m’ha regalat aquesta targeta postal amb una fotografia del retratista igualadí ambulant Jaume Font i Ribera, en la qual veiem un grup de deu noies molt ben arreglades, que gairebé segur eren totes veïnes de Sant Sadurní, els anys vint del segle passat. No sabem res més i les preguntes sense resposta se m’acumulen. Hauríem d’intentar desxifrar qui eren i què feien llegint un misteriós paper.

A l’anvers de la tarjeta postal veiem les deu noies i la signatura del retratista Jaume Font i Ribera estampada en or. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL DE RETRATISTA AMBULANT IGUALADÍ JAUME FONT I RIBERA, DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER MANUEL ORTEGA I GRASA

A l’anvers de la tarjeta postal veiem les deu noies i la signatura del retratista Jaume Font i Ribera estampada en or. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL DE RETRATISTA AMBULANT IGUALADÍ JAUME FONT I RIBERA, DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER MANUEL ORTEGA I GRASA

Al revers és on s’indica la referència del fotògraf i de Sant Sadurní d’Anoia. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL DE RETRATISTA AMBULANT IGUALADÍ JAUME FONT I RIBERA, DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER MANUEL ORTEGA I GRASA

Al revers és on s’indica la referència del fotògraf i de Sant Sadurní d’Anoia. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. POSTAL DE RETRATISTA AMBULANT IGUALADÍ JAUME FONT I RIBERA, DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER MANUEL ORTEGA I GRASA

Les deu noies que veiem en aquesta fotografia segur que estan mortes i ben mortes, però els seus fills o les seves filles, els seus néts o les seves nétes, podrien encara estar vius i potser ens permetrien identificar les protagonistes de la imatge. Gairebé segur que eren veïnes de Sant Sadurní que es van fer retratar per immortalitzar un moment important. No era gens habitual a l’època contractar expressament un retratista ambulant resident a Igualada perquè un dia concret a una hora determinada viatgés a Sant Sadurní per fer un retrat a un grup de noies que prèviament s’havien molt ben arreglat per a l’ocasió. Havia de ser quelcom una mica extraordinari.

El misteri rau en el paper que ocupa el centre de la imatge i que capta l’atenció de quatre de les deu protagonistes… i el meu. Sembla talment que el pretext per fer-se la foto era el contingut d’aquest paper. La dificultat ara com ara insuperable és saber què hi deia perquè no es veu ni a contrallum. I aquest és el repte que tal vegada es pugui assolir si alguna o algun dels seguidors d’aquest blog pogués identificar qualssevol de les deu noies… i encara millor si es tractés de la que té el document a les seves mans. Hi ha qui diu que no, que el paper va ser un simple recurs del moment i que per aquest camí no ens en sortirem. L’escenari no seria un espai públic del poble sinó un jardí privat ja que de bancs com el que van utilitzar quatre noies per seure no n’hi havia encara en aquella època als carrers i places de Sant Sadurní. Segur que és l’estiu: pels vestits, pels ventalls i per l’ombrel·la. Que tres d’elles tinguin flors blanques a les faldes i a les mans sembla indicar-nos que es tractava d’una celebració de caràcter romàntic o festiu.

Mentre espero alguna aportació al respecte, us explicaré l’elucubració més versemblant que se m’ha ocorregut: es tractaria del moment en que amb motiu de la convocatòria dels Jocs Florals de 1923, la noia sadurninenca Maria Soler i Ferrer, rep la comunicació oficial en la qual se li comunica que ha estat escollida reina de la festa. La resta serien les dames d’honor que l’acompanyarien en l’acte que se celebraria al Centre Agrícola el 9 de setembre de 1923. M’ho acabo d’inventar i m’he llençat a la piscina, però no em negareu que se non é vero, é ben trovato. Altres elucubracions que he descartat per defecte són que no es tractaria d’una petició de nuviatge o de casament ( no es feien per escrit), ni d’una declaració d’amor ( era una qüestió més personal i reservada), ni d’una carta enviada per un pretendent des del servei militar obligatori ( tampoc n’hi havia per tant) , ni d’unes notes excel·lents de final de curs universitari ( no acabo d’identificar la noia central amb cap de les famílies benestants de l’època que estudiaven una carrera). Qui eren realment ? Perquè es van fer aquest retrat?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s