Recuperat un arc de pedra de 1620

Gràcies a un veí de Sant Sadurní que prefereix romandre a l’anonimat s’ha pogut recuperar sencer l’arc de pedra de la porta principal d’accés a una casa particular del carrer del Portal (després Cavallers i actualment Dr. Escayola) que es va construir fa gairebé 400 anys. La dovella central de l’arc porta esculpit el cristograma de Jesús (JHS) emmarcat en una sanefa ornamental, i la data de 1620.

La dovella central de l’arc de pedra de l’accés principal a l’immoble del carrer del Portal que s’ha recuperat porta esculpida la data de 1620 i el cristograma del nom de Jesús (JHS). En grec Jesús s’escriu Ιησούς (en majúscules ΙΗΣΟΥΣ ) , i l’abreviatura estaria formada per les tres primeres lletres: iota, eta i sigma (ΙΗΣ ). La lletra sigma s’hauria substituït per la S, però s’hauria respectat la eta grega per la seva semblança amb l’H llatina. Clica a sobre i s’ampliarà. Foto del fons de l’autor.

La dovella central de l’arc de pedra de l’accés principal a l’immoble del carrer del Portal que s’ha recuperat porta esculpida la data de 1620 i el cristograma del nom de Jesús (JHS). En grec Jesús s’escriu Ιησούς (en majúscules ΙΗΣΟΥΣ ) , i l’abreviatura estaria formada per les tres primeres lletres: iota, eta i sigma (ΙΗΣ ). La lletra sigma s’hauria substituït per la S, però s’hauria respectat la eta grega per la seva semblança amb l’H llatina. Clica a sobre i s’ampliarà. Foto del fons de l’autor.

Quan es va construir l’immoble del carrer del Portal de la parròquia de Sant Sadurní de Subirats on hi havia l’arc de pedra que ara s’ha recuperat feia sis anys que havia mort el pintor Doménikos Theotokópoulos , El Greco, en feia cinc que s’havia publicat la segona part del Quijote, en feia quatre que havien mort Cervantes i Shakespeare ( 23 d’abril de 1616) i que l’Església Catòlica havia prohibit l’obra de Copèrnic sobre les seves teories astronòmiques. Espanya i Catalunya es trobaven atrapades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648) . Quatre anys després el cardenal Richelieu seria anomenat primer ministre del rei Lluís XIII i el 1640 començaria la Guerra dels Segadors (1640 – 1652). L’esdeveniment mundial més destacat de 1620 però és, sens dubte, el viatge del Myflowers que va sortir el 6 de setembre del port anglès de Plymouth i que va arribar a l’indret americà que van batejar com Nova Anglaterra. D’aquest vaixell van desembarcar al nou món els primers anglesos que colonitzarien els territoris que des del 4 de juliol de 1776 esdevindrien els Estats Units d’Amèrica.

De tots aquests hites mundials, el propietari que va construir l’immoble del carrer del Portal no se’n devia assabentar, a excepció de la guerra que afectava el Principat. Vivia en la inòpia universal en un petita parròquia de la Universitat de Subirats d’uns 600 habitants, travessada pel camí ral medieval per on circulaven els militars, els nobles, els comerciants, els frares i els monjos , els peregrins i els desvalguts itinerants que anaven i venien precisament per davant de casa seva. Aquesta via de comunicació era, a la vegada, la única porta oberta a la tradició i a la modernitat de la parròquia de Sant Sadurní de Subirats.

No sabem com es deia aquest veí, ni quin ofici tenia, ni d’on venia i on i com va morir. Però a l’hora de construir-se la seva casa va decidir deixar ben clar a la façana de casa seva que era cristià i que tot plegat esdevenia l’any 1620. Aquesta data ens confirmaria que aleshores ja s’estava conformant el carrer del Portal que al llarg dels segles XVII, XVIII, XIX , XX i XXI esdevindria el centre de la parròquia de Sant Sadurní de Subirats i des del 1764 del municipi de Sant Sadurní d’Anoia. L’arc de pedra en qüestió es va desmuntar a principis de la dècada dels vuitanta del segle passat com a conseqüència d’unes obres de reforma de l’immoble quan el regidor d’obres i d’urbanisme de l’època, Ramon Rigol i Ordi, va exigir que es conservés i que es tornés a instal·lar. Efectivament les pedres es van preservar però una malaltia inoportuna va acabar amb la vida de Ramon Rigol abans que l’arc fos reposat. Totes les dovelles que el componen s’han passat els darrers trenta i tants anys degudament conservades en un magatzem i fa poc s’han pogut recuperar per reconstruir-lo a l’interior d’un altre immoble particular de la Vila, força allunyat per cert del lloc d’origen. No és potser l’indret més adequat, però el que és important és que l’arc s’hagi salvat.

Aquest escut de Sant Sadurní de Subirats esculpit en una pedra que es conserva ben protegit en una paret del vestíbul de la Casa de la Vila és de 1673 i en ella hi ha dos monogrames ( cristogrames) amb el nom de Jesús (JHS), un a cada banda de l’escut. A la franja baixa a més hi ha esculpits els noms de Jesús i Maria. Originalment es trobava a la façana de la Casa del Comú de les quatre parròquies de l’Universitat de Subirats ( San Joan de Subirats, Sant Pau d’Ordal , Sant Pere de Lavern i Sant Sadurní de Subirats) construïda efectivament el 1673 i enderrocada el 1886. Aquest immoble ocupava el mateix solar on actualment hi ha la Casa de la Vila de Sant Sadurní. Clica a sobre i s’ampliarà. Foto cedida per l’Arxiu Municipal.

Aquest escut de Sant Sadurní de Subirats esculpit en una pedra que es conserva ben protegit en una paret del vestíbul de la Casa de la Vila és de 1673 i en ella hi ha dos monogrames ( cristogrames) amb el nom de Jesús (JHS), un a cada banda de l’escut. A la franja baixa a més hi ha esculpits els noms de Jesús i Maria. Originalment es trobava a la façana de la Casa del Comú de les quatre parròquies de l’Universitat de Subirats ( San Joan de Subirats, Sant Pau d’Ordal , Sant Pere de Lavern i Sant Sadurní de Subirats) construïda efectivament el 1673 i enderrocada el 1886. Aquest immoble ocupava el mateix solar on actualment hi ha la Casa de la Vila de Sant Sadurní. Clica a sobre i s’ampliarà. Foto cedida per l’Arxiu Municipal.

20160221_103708_resized

Anuncis

2 pensaments sobre “Recuperat un arc de pedra de 1620

  1. La sensibilitat envers el patrimoni és escadussera. És una iniciativa lloable. Tan de bo hi hagués més ciutadans i ciutadanes amb ganes de conservar el nostre passat.

  2. Hola Carles, bon dia i gràcies pels teus posts tan interessants. Ja saps que m’agrada repassar-los una mica a fons per veure si hi trobo alguna informació addicional i fer-te el comentari adient.
    També miro si hi ha alguna errada, si és que soc capaç de detectar-la, amb la intenció que sigui encara millor el teu text que llegeix molta gent. En el cas d’aquest darrer, he vist que esmentes vàries vegades el cristograma de Jesús com a JHS quan realment ha de posar IHS. Si t’hi fixes a les fotos no és una J sinó una “i” majúscula.
    En relació al nom del vaixell que va arribar l’any 1620 a la costa nordamericana has de treure-li la “s”. Era el Mayflower.

    Moltes salutacions,

    Xavier Argemí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s