Rescat gràfic de rampoines a la intempèrie

Després de la Segona Guerra Mundial, quan el plàstic i les planxes de ferro i d’alumini pintades van trobar múltiples aplicacions de caràcter industrial i domèstic, es van començar a substituir progressivament dels nostres carrers i places els indicadors urbans i els elements publicitaris que des de mitjans del segle XIX s’havien bastit primordialment sobre plaques vidrades de ferro (esmaltades entre 750 i 850 graus de temperatura), i també sobre plaques litografiades. La majoria d’aquelles rampoines es van llençar en honor al progrés que representava el plàstic (!), algunes van ser rescatades pels col·leccionistes i d’altres encara resten a les parets d’ immobles del Penedès i de tot Catalunya. D’això va el post d’avui. Un grup d’amics interessats en la qüestió pretenem editar un catàleg que portarà per títol Rampoines a la intempèrie en el qual es puguin visualitzar, a través de fotografies d’època, les plaques esmaltades i litografiades que hi havia penjades als carrers i places del nostre país, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, i les plaques en concret que s’han pogut conservar. Per això demanem la col·laboració d’amics i coneguts per aconseguir tres tipus de fotografies: 1) les velles imatges dels carrers i places de pobles i ciutats de Catalunya amb les plaques in situ (com les que podreu veure a continuació), 2) les de plaques encara penjades actualment a les parets ( també en veure alguna tot seguit), i 3) les de plaques recuperades pels particulars i pels col·leccionistes ( vegeu-ne algunes a les imatges següents). Pel que fa a aquestes dues darreres ubicacions ens oferim a anar on sigui per retratar-les en condicions òptimes per a l’edició. No volem les plaques, només pretenem fotografiar-les. Per acabar d’entendre la proposta mireu les fotos que vénen a continuació i llegiu-ne els peus. Podeu enviar un mail de contacte a: querolrovira@hotmail.com

En aquesta fotografia del anys vint o trenta del carrer Cavallers de Sant Sadurní, vist des de la Plaça de l’Ajuntament (cliqueu a sobre i s’ampliarà), hi descobrim com a mínim quatre plaques esmaltades i quatre més simplement pintades. Entre el primer grup podem veure la del número 7 enganxat a la façana de cal Pau Francesc (a la dreta de la imatge), una altra de format rectangular penjada a la paret del xamfrà ( al lateral del número 1 del carrer Cavallers), una tercera de material fotogràfic de Kodak a l’alçada d’un balcó de la dreta del carrer i una altra de les màquines nord-americanes de cosir Singer a l’esquerra. Les plaques simplement pintades corresponien a l’establiment on es venien tabacs, la Tintoreria Solanes, la rellotgeria de Pere Uyà i el cafè Tupinamba. Carrer enllà sembla que n’hi ha d’altres, però la resolució de la fotografia no permet identificar-les. La del xamfrà és també de les màquines de cosir Singer. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

En aquesta fotografia del anys vint o trenta del carrer Cavallers de Sant Sadurní, vist des de la Plaça de l’Ajuntament (cliqueu a sobre i s’ampliarà), hi descobrim com a mínim quatre plaques esmaltades i quatre més simplement pintades. Entre el primer grup podem veure la del número 7 enganxat a la façana de cal Pau Francesc (a la dreta de la imatge), una altra de format rectangular penjada a la paret del xamfrà ( al lateral del número 1 del carrer Cavallers), una tercera de material fotogràfic de Kodak a l’alçada d’un balcó de la dreta del carrer i una altra de les màquines nord-americanes de cosir Singer a l’esquerra. Les plaques simplement pintades corresponien a l’establiment on es venien tabacs, la Tintoreria Solanes, la rellotgeria de Pere Uyà i el cafè Tupinamba. Carrer enllà sembla que n’hi ha d’altres, però la resolució de la fotografia no permet identificar-les. La del xamfrà és també de les màquines de cosir Singer. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Un exemplar gairebé idèntic de la mateixa placa esmaltada de les màquines de cosir Singer que vèiem en una façana de Sant Sadurní es trobava simultàniament en aquest xamfrà del carrer de la Parellada de Vilafranca del Penedès. A l’immoble de la cantonada s’hi va construir després la seu central de Caixa Penedès, on actualment hi ha l’Oficina Principal del Banc Sabadell. La placa en qüestió la podreu veure millor a la imatge següent. FOTO DEL FONS DE L’ABANS.

Un exemplar gairebé idèntic de la mateixa placa esmaltada de les màquines de cosir Singer que vèiem en una façana de Sant Sadurní es trobava simultàniament en aquest xamfrà del carrer de la Parellada de Vilafranca del Penedès. A l’immoble de la cantonada s’hi va construir després la seu central de Caixa Penedès, on actualment hi ha l’Oficina Principal del Banc Sabadell. La placa en qüestió la podreu veure millor a la imatge següent. FOTO DEL FONS DE L’ABANS.

Aquesta és la mateixa placa Singer que veiem penjada en unes façanes molt cèntriques de Vilafranca i de Sant Sadurní a les fotografies anteriors. Singer va inundar els carrers i places d’Europa amb plaques de dos formats, una petita, com la que podeu observar a l’esquerra d’aquesta fotografia, i una altra el doble de gran. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Aquesta és la mateixa placa Singer que veiem penjada en unes façanes molt cèntriques de Vilafranca i de Sant Sadurní a les fotografies anteriors. Singer va inundar els carrers i places d’Europa amb plaques de dos formats, una petita, com la que podeu observar a l’esquerra d’aquesta fotografia, i una altra el doble de gran. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

En aquesta foto el que més crida l’atenció és l’anunci de grans dimensions de Codorníu bastit amb rajoles de ceràmica, un recurs molt habitual el primer quart del segle XX. Devia ser un dels primers que es van fer i malauradament quan es van realitzar reformes en aquesta façana lateral es devia destruir. Aquesta mena de recursos publicitaris costa molt desmuntar-los sense que es malmetin i alguns que es van poder rescatar es poden admirar a les sales de recepció de visites de can Codorníu. D’aquests murals de ceràmica també se’n conserven a cal Freixenet i l’empresari Marc Martí en va recuperar un del xampany Rigol. (Anys després les marques Nitrato de Chile, Michelin, Cinzano, Philips, Telefunken... van adoptar la mateixa tècnica dels murals de ceràmica). L’immoble del xamfrà en qüestió és cal Costa, a l’actual número 5 del carrer Sant Antoni de Sant Sadurní. A la façana principal s’identifica un cartell enganxat a la paret amb una il·lustració que no es podria desxifrar sinó tinguéssim localitzat un exemplar idèntic que podeu veure a la imatge següent. Es tracte d’una placa litografiada (que no és el mateix que esmaltada) d’una marca de màquines de cosir alemanyes molt populars els anys vint i trenta, les Wertheim. FOTO DEL FONS DE MONTSERRAT TENA I VALERO DE SANT SADURNÍ D’ANOIA.

En aquesta foto el que més crida l’atenció és l’anunci de grans dimensions de Codorníu bastit amb rajoles de ceràmica, un recurs molt habitual el primer quart del segle XX. Devia ser un dels primers que es van fer i malauradament quan es van realitzar reformes en aquesta façana lateral es devia destruir. Aquesta mena de recursos publicitaris costa molt desmuntar-los sense que es malmetin i alguns que es van poder rescatar es poden admirar a les sales de recepció de visites de can Codorníu. D’aquests murals de ceràmica també se’n conserven a cal Freixenet i l’empresari Marc Martí en va recuperar un del xampany Rigol. (Anys després les marques Nitrato de Chile, Michelin, Cinzano, Philips, Telefunken… van adoptar la mateixa tècnica dels murals de ceràmica). L’immoble del xamfrà en qüestió és cal Costa, a l’actual número 5 del carrer Sant Antoni de Sant Sadurní. A la façana principal s’identifica un cartell enganxat a la paret amb una il·lustració que no es podria desxifrar sinó tinguéssim localitzat un exemplar idèntic que podeu veure a la imatge següent. Es tracte d’una placa litografiada (que no és el mateix que esmaltada) d’una marca de màquines de cosir alemanyes molt populars els anys vint i trenta, les Wertheim. FOTO DEL FONS DE MONTSERRAT TENA I VALERO DE SANT SADURNÍ D’ANOIA.

Placa litografiada de publicitat de les màquines de cosir alemanyes de la marca Wertheim, en perfecte estat de conservació tot i tractar-se d’una peça d’un segle enrera. Medeix 59’5 x 80 centímetres i va ser fabricada per G. De - Andreis de Badalona. És idèntica a la que apareix penjada a la paret a la fotografia anterior. Fins poc abans de morir pertanyia a Josep Cols i Torrens ( més conegut com el Pitu Cols) que vivia a Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès), Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE JOSEP VALDÉS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS D’UNA PLACA CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Placa litografiada de publicitat de les màquines de cosir alemanyes de la marca Wertheim, en perfecte estat de conservació tot i tractar-se d’una peça d’un segle enrera. Medeix 59’5 x 80 centímetres i va ser fabricada per G. De – Andreis de Badalona. És idèntica a la que apareix penjada a la paret a la fotografia anterior. Fins poc abans de morir pertanyia a Josep Cols i Torrens ( més conegut com el Pitu Cols) que vivia a Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès), Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE JOSEP VALDÉS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS D’UNA PLACA CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

A l’indret dels Quatre Cantons de Sant Sadurní, en un dels xamfrans del Raval on abans hi havia el bar Novelty i on ara hi ha una sucursal bancària, concretament al número 1 ( ben be paret per paret amb l’actual floristeria Amèlia que té el número 3 ) veiem dues plaques esmaltades, una de Pepsi Cola i l’altre del rètol amb el nom del carrer: Arrabal de Calvo Sotelo. Deixant de banda la significació franquista, la placa esmaltada que informava del nom del carrer era una de les moltes en castellà que hi havia al casc urbà d’aquesta població. La de Pepsi Cola correspon a un disseny dels anys cinquanta i no té ni de lluny la qualitat que l’anterior de la mateixa marca. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CEDIDA PER LLUÍS EROLES BENABARRE (VILAFRANCA DEL PENEDÈS).

A l’indret dels Quatre Cantons de Sant Sadurní, en un dels xamfrans del Raval on abans hi havia el bar Novelty i on ara hi ha una sucursal bancària, concretament al número 1 ( ben be paret per paret amb l’actual floristeria Amèlia que té el número 3 ) veiem dues plaques esmaltades, una de Pepsi Cola i l’altre del rètol amb el nom del carrer: Arrabal de Calvo Sotelo. Deixant de banda la significació franquista, la placa esmaltada que informava del nom del carrer era una de les moltes en castellà que hi havia al casc urbà d’aquesta població. La de Pepsi Cola correspon a un disseny dels anys cinquanta i no té ni de lluny la qualitat que l’anterior de la mateixa marca. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CEDIDA PER LLUÍS EROLES BENABARRE (VILAFRANCA DEL PENEDÈS).

La placa esmaltada del Raval de Calvo Sotelo de Sant Sadurní de l’etapa franquista. Amb el canvi de règim de la dictadura a la democràcia el 1979 es va retirar i substituir, i el jove J.E.N., que devia estar a l’aguait, en va aconseguir algunes que la brigada municipal no devia considerar d’interès conservar per evitar duplicitats. Recordo que quan era petit en més d’una ocasió havia encertat una de les plaques esmaltades del meu carrer de Montserrat amb un cop de pedra, seguint l’exemple d’altres companys del barri que tenien molta més punteria, com, entre d’altres, el Vicens Casas, el Salvador Porta i el Lluís Gil Alerany. Es produïa aleshores l’inici del seu deteriorament ja que l’esmalt es trencava i la llauna de ferro quedava al descobert, oxidant-se i malmetent-se per l’acció de l’aigua i la humitat. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

La placa esmaltada del Raval de Calvo Sotelo de Sant Sadurní de l’etapa franquista. Amb el canvi de règim de la dictadura a la democràcia el 1979 es va retirar i substituir, i el jove J.E.N., que devia estar a l’aguait, en va aconseguir algunes que la brigada municipal no devia considerar d’interès conservar per evitar duplicitats. Recordo que quan era petit en més d’una ocasió havia encertat una de les plaques esmaltades del meu carrer de Montserrat amb un cop de pedra, seguint l’exemple d’altres companys del barri que tenien molta més punteria, com, entre d’altres, el Vicens Casas, el Salvador Porta i el Lluís Gil Alerany. Es produïa aleshores l’inici del seu deteriorament ja que l’esmalt es trencava i la llauna de ferro quedava al descobert, oxidant-se i malmetent-se per l’acció de l’aigua i la humitat. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

El model de placa esmaltada de Pepsi Cola que vèiem en una fotografia anterior a la façana del Bar Novelty de Sant Sadurní va substituir una altra de la mateixa marca. La recordo perfectament ja que de jove m’hi havia fixat. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

El model de placa esmaltada de Pepsi Cola que vèiem en una fotografia anterior a la façana del Bar Novelty de Sant Sadurní va substituir una altra de la mateixa marca. La recordo perfectament ja que de jove m’hi havia fixat. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

A la façana del conegut Garatge Martí de Vilafranca durant la Segona República hi havia penjades un total d’onze plaques esmaltades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. Quina joia ! Començant per l’esquerra i seguint l’ordre de lectura, en veiem una de perpendicular a la façana de la marca de camions Chevrolet i una altra dels pneumàtics Pirelli . Sobre la porta d’accés una placa amb el famós bibelot de Michelin. A la part dreta de l’accés al taller una de Firestone i una altra del pneumàtics Dunlop. A la columna central de l’aparador, també una de pneumàtics Good Year i una altra petita de Mobiloil. Finalment en veiem dues més, just a sota les paraules Cotxes i Camions de l’aparador: una d’Opel i una altra no identificada. A l’establiment del costat (que potser era del mateix negoci del Garatge Martí) també sembla que n’hi ha dues, una dels productes sanitaris per animals Fiske’s i una penjada perpendicular a la façana que no s’ha pogut identificar. Ves a saber què se’n ha fet... FOTO DEL FONS DE L’ABANS

A la façana del conegut Garatge Martí de Vilafranca durant la Segona República hi havia penjades un total d’onze plaques esmaltades. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. Quina joia ! Començant per l’esquerra i seguint l’ordre de lectura, en veiem una de perpendicular a la façana de la marca de camions Chevrolet i una altra dels pneumàtics Pirelli . Sobre la porta d’accés una placa amb el famós bibelot de Michelin. A la part dreta de l’accés al taller una de Firestone i una altra del pneumàtics Dunlop. A la columna central de l’aparador, també una de pneumàtics Good Year i una altra petita de Mobiloil. Finalment en veiem dues més, just a sota les paraules Cotxes i Camions de l’aparador: una d’Opel i una altra no identificada. A l’establiment del costat (que potser era del mateix negoci del Garatge Martí) també sembla que n’hi ha dues, una dels productes sanitaris per animals Fiske’s i una penjada perpendicular a la façana que no s’ha pogut identificar. Ves a saber què se’n ha fet… FOTO DEL FONS DE L’ABANS

La trilogia de les plaques esmaltades que hi havia a cada població eren les dels serveis de telèfons, telègrafs i correus. Encara ara, si us hi fixeu be, en veureu en molts indrets, tot i que aquests serveis públics ja no són on eren i per tant la senyalització no és de cap utilitat. Algunes d’aquestes plaques tenien una curiositat, concretament la fletxa era desmuntable perquè es pogués utilitzar indicant una direcció i la contrària. Si cliqueu a sobre, amplieu la imatge i us fixeu be en la fletxa de Telégrafos us en adonareu. En aquella època no era obligatori accentuar les majúscules en castellà. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

La trilogia de les plaques esmaltades que hi havia a cada població eren les dels serveis de telèfons, telègrafs i correus. Encara ara, si us hi fixeu be, en veureu en molts indrets, tot i que aquests serveis públics ja no són on eren i per tant la senyalització no és de cap utilitat. Algunes d’aquestes plaques tenien una curiositat, concretament la fletxa era desmuntable perquè es pogués utilitzar indicant una direcció i la contrària. Si cliqueu a sobre, amplieu la imatge i us fixeu be en la fletxa de Telégrafos us en adonareu. En aquella època no era obligatori accentuar les majúscules en castellà. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Placa esmaltada que en teoria encara indica el camí a seguir per arribar a la seu de correus d’un petit municipi de l’Alt Penedès. ( No indico ni el nom del poble ni el del carrer per evitar temptacions ). Fa dècades que no compleix la seva funció perquè el servei de correus està des de fa 20 anys en sentit contrari, però la placa segueix allí, com a tants i tants altres indrets de la comarca. També la fletxa d’aquesta placa és practicable. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’AUTOR CORRESPONENT A UNA FAÇANA D’UN IMMOBLE D’UN MUNICIPI DE L’ALT PENEDÈS.

Placa esmaltada que en teoria encara indica el camí a seguir per arribar a la seu de correus d’un petit municipi de l’Alt Penedès. ( No indico ni el nom del poble ni el del carrer per evitar temptacions ). Fa dècades que no compleix la seva funció perquè el servei de correus està des de fa 20 anys en sentit contrari, però la placa segueix allí, com a tants i tants altres indrets de la comarca. També la fletxa d’aquesta placa és practicable. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’AUTOR CORRESPONENT A UNA FAÇANA D’UN IMMOBLE D’UN MUNICIPI DE L’ALT PENEDÈS.

De plaques com aquesta encara n’hi ha quatre ( com a mínim) en servei al gran Penedès. Pels qui no ho sàpiguen o no ho recordin la seva funció era la de bústia de correus i estava clavada en una porta o una paret darrera la qual hi havia una caixa de fusta on es recollien les cartes que s’hi introduïen per la ranura de la placa. És una de les plaques esmaltades més entranyables perquè, per gent d’una certa edat, qui més qui menys l’havia utilitzat. Suposo que ja us haureu adonat que sovint s’utilitza el color blau cobalt per pintar-les i no és per casualitat, sinó perquè aquest color resisteix la llum de sol millor que els altres i no es deteriora a la intempèrie amb el pas del temps. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

De plaques com aquesta encara n’hi ha quatre ( com a mínim) en servei al gran Penedès. Pels qui no ho sàpiguen o no ho recordin la seva funció era la de bústia de correus i estava clavada en una porta o una paret darrera la qual hi havia una caixa de fusta on es recollien les cartes que s’hi introduïen per la ranura de la placa. És una de les plaques esmaltades més entranyables perquè, per gent d’una certa edat, qui més qui menys l’havia utilitzat. Suposo que ja us haureu adonat que sovint s’utilitza el color blau cobalt per pintar-les i no és per casualitat, sinó perquè aquest color resisteix la llum de sol millor que els altres i no es deteriora a la intempèrie amb el pas del temps. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Cap empresa de xampany de Sant Sadurní va recórrer a les plaques esmaltades per fer-se publicitat estàtica. Curiosament només se’n ha localitzat una de l’època de la Segona República corresponent a la marca Vilarrosal de Mollet (Vallès Oriental) i excepcionalment està escrita en català. (Si voleu conèixer la història d’aquesta casa de xampany cliqueu aquí: http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/110453/183202). Els xampanyistes sadurninencs van optar per tres suports alternatius: els murals de rajoles de ceràmica, els miralls decorats i les plaques litografiades. Dels murals ja n’hem parlat quan comentàvem el que apareix a la imatge de cal Costa de Sant Sadurní. En quan als miralls n’hi havia de Codorníu, de Freixenet, de Calixtus, de Rigol i d’un xampany Torrents no identificat, entre d’altres. El mirall més espectacular de Codorníu es va instal·lar al Cafè del Centre Agrícola de Sant Sadurní a la segona dècada del segle passat i el van esmicolar uns brètols furtius a la primera ocasió que l’entitat va plegar veles. Al bar i al restaurant de cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí (Alt Penedès) n’hi ha actualment tres molt ben conservats, un de Freixenet, un de Calixtus i el de la marca Torrents ( també n’hi ha un de l’Anís Valls). La mestressa de cal Pau Xic em va reiterar el mateix que m’havia explicat el seu marit en vida: que havien desestimat moltes ofertes molt sucoses per comprar-los o bescanviar-los. En quan a la placa litografiada de Codorníu que veiem a la foto (cliqueu a sobre i s’ampliarà) està força deteriorada, amb quatre forats als angles respectius que s’haurien originat quan es va despenjar de la façana on havia estat fixada. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Cap empresa de xampany de Sant Sadurní va recórrer a les plaques esmaltades per fer-se publicitat estàtica. Curiosament només se’n ha localitzat una de l’època de la Segona República corresponent a la marca Vilarrosal de Mollet (Vallès Oriental) i excepcionalment està escrita en català. (Si voleu conèixer la història d’aquesta casa de xampany cliqueu aquí: http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/110453/183202). Els xampanyistes sadurninencs van optar per tres suports alternatius: els murals de rajoles de ceràmica, els miralls decorats i les plaques litografiades. Dels murals ja n’hem parlat quan comentàvem el que apareix a la imatge de cal Costa de Sant Sadurní. En quan als miralls n’hi havia de Codorníu, de Freixenet, de Calixtus, de Rigol i d’un xampany Torrents no identificat, entre d’altres. El mirall més espectacular de Codorníu es va instal·lar al Cafè del Centre Agrícola de Sant Sadurní a la segona dècada del segle passat i el van esmicolar uns brètols furtius a la primera ocasió que l’entitat va plegar veles. Al bar i al restaurant de cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí (Alt Penedès) n’hi ha actualment tres molt ben conservats, un de Freixenet, un de Calixtus i el de la marca Torrents ( també n’hi ha un de l’Anís Valls). La mestressa de cal Pau Xic em va reiterar el mateix que m’havia explicat el seu marit en vida: que havien desestimat moltes ofertes molt sucoses per comprar-los o bescanviar-los. En quan a la placa litografiada de Codorníu que veiem a la foto (cliqueu a sobre i s’ampliarà) està força deteriorada, amb quatre forats als angles respectius que s’haurien originat quan es va despenjar de la façana on havia estat fixada. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Una de les aplicacions publicitàries de les plaques esmaltades va ser utilitzar-les de suport per a termòmetres a la intempèrie. Un dels més emblemàtics va ser el del producte de neteja de metalls Netol. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Una de les aplicacions publicitàries de les plaques esmaltades va ser utilitzar-les de suport per a termòmetres a la intempèrie. Un dels més emblemàtics va ser el del producte de neteja de metalls Netol. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

El final del franquisme, com tots els canvis de règim, va ser un moment propici per a obtenir les plaques esmaltades que durant la dictadura havien estat presents a la vida quotidiana. Aquesta ocupava un lloc de privilegi en una façana d’una comissaria de policia. Alguna cosa deuen tenir de valor simbòlic quan amb motiu d’una revolta, d’una declaració d’independència o d’un aldarull els revoltats, el primer que fan és arrancar les plaques esmaltades de les ambaixades, colpejar-les i destruir-les. Quan veig aquestes escenes per televisió m’agradaria ser allí per indicar als actuants uns objectius estratègics alternatius a les simples plaques esmaltades. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

El final del franquisme, com tots els canvis de règim, va ser un moment propici per a obtenir les plaques esmaltades que durant la dictadura havien estat presents a la vida quotidiana. Aquesta ocupava un lloc de privilegi en una façana d’una comissaria de policia. Alguna cosa deuen tenir de valor simbòlic quan amb motiu d’una revolta, d’una declaració d’independència o d’un aldarull els revoltats, el primer que fan és arrancar les plaques esmaltades de les ambaixades, colpejar-les i destruir-les. Quan veig aquestes escenes per televisió m’agradaria ser allí per indicar als actuants uns objectius estratègics alternatius a les simples plaques esmaltades. FOTO CEDIDA PER UN DELS PROMOTORS DEL PROJECTE RAMPOINES A LA INTEMPÈRIE.

Anuncis

4 pensaments sobre “Rescat gràfic de rampoines a la intempèrie

  1. He rebut aquesl mail

    Bon dia Carles,

    M’ha agradat llegir aquest post. M’ha agradat veure la fotografia de l’inici del carrer Cavallers.

    A la casa número 1 del carrer Cavallers jo vaig néixer el 1934. Mes tard , el meu germà Lluís.

    Els meus pares hi van viure des del 1933 al 1941, en que vàrem marxar a
    Barcelona per motius polítics.

    La meva mare portava la botiga. S’hi venia tabac i papereria. Amb el nou
    règim va ser suspesa la llicència per a vendre tabac. La llicència es va
    donar a una vídua d’un franquista.

    Després de la guerra la meva mare va vendre aviram i conill i papereria. El meu pare va ser mecànic a cal Benac

    Ignoro si encara van tenir la llicència de Singer. Suposo que no. Per altre banda agraeixo els records que m’envies a través del meu fill Alexandre.

    Sàpigues que llegint els teus posts et recordo amb afecte.

    Salut i independència

    Josep Fenollosa

  2. He rebut aquest mail

    Bona tarda,
    Segueixo el seu blog “a contracorrent” i li adjunto una foto amb una placa de Bayer que he vist aquest dematí caminant per La Segarra. És del poble Sant Pere dels Arquells, a prop de Cervera que és on visc. És al carrer de Sant Pere i el poble és molt petit.
    Sovint fem caminades per la comarca i si en veig les fotografiaré.
    Salutacions,
    Marina Escribano

  3. Carles, crec que al portal de la pastisseria cal Rosell son la SªCecilia de cal Noto del raval i el seu marit amo de cal Rosell. Els 8 anys jo aprenia brodar a mà a .cala Mercedes de la gallina i que era a la cantonada del numero 1.

  4. He rebut aquest mail,

    Carles, t´envio aquesta del Nitrato de Chile en molt bon estat, que es troba al poblet de Alberola (entre Òs de Balaguer i Estopiñán del Castillo, que avui en dia uneix una pista en molt bon estat per a qualsevol cotxe). Fotos fetes al juny 2013.
    També tinc unes fotos del 2004 de Torroella de Montgrí, amb tres anuncis d´època amb rajola: Una del Nitratro de Chile en una plaça; una de Codorniu en un carrer; i una d´Anís del Mono en un carrer. Les tres amb molt bon estat el 2004. No sé com estaràn actualment.
    De moment no en recordo més.

    Pere Rovira Alemany

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s