Quan l’anarquista Emma Goldman va visitar les caves Codorniu

Amb un nombrós grup de periodistes i corresponsals internacionals ─i acompanyada per diputats francesos anarquistes i comunistes i pel cònsol general de la Unió Soviètica a Barcelona, Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko, i per la seva esposa Sophie─ Emma Goldman va conèixer de prop l’experiència d’una empresa sadurninenca col.lectivitzada pels seus treballadors anarquistes (CNT) i socialistes (UGT), entre el 5 i el 7 de novembre de 1936. Segur que a les hemeroteques i als arxius fotogràfics dels diaris internacionals que van enviar els seus corresponsals hi deu haver cròniques i imatges d’aquesta visita. S’està intentant localitzar-les, però la majoria d’aquests diaris ja han desaparegut i ves a saber què se’n ha fet dels seus arxius.

Emma Goldman (Kaunas, Imperi rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940). Va jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX als USA. Va visitar les caves Codorníu de Sant Sadurní quan estaven col.lectivitzades pels seus treballadors de la CNT i de la UGT , entre el 5 i el 7 novembre de 1936, els primers mesos de la Guerra Civil . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Emma Goldman (Kaunas, Imperi rus, 27 de juny del 1869 – Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940). Va jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX als USA. Va visitar les caves Codorníu de Sant Sadurní quan estaven col.lectivitzades pels seus treballadors de la CNT i de la UGT , entre el 5 i el 7 novembre de 1936, els primers mesos de la Guerra Civil . Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Grup de periodistes i diputats francesos després d’aterrar a l’aeròdrom d’El Prat entre el 5 i el 7 de novembre de 1936 a bord d’un aparell Fokker IX, matrícula F-APFA. Ara sabem que durant la seva estada a Catalunya van visitar les caves Codorníu de Sant Sadurní acompanyats pels representants del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i de l’anarquista Emma Goldman. Podeu clicar a sobre per veure millor la imatge. FONS ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Grup de periodistes i diputats francesos després d’aterrar a l’aeròdrom d’El Prat entre el 5 i el 7 de novembre de 1936 a bord d’un aparell Fokker IX, matrícula F-APFA. Ara sabem que durant la seva estada a Catalunya van visitar les caves Codorníu de Sant Sadurní acompanyats pels representants del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i de l’anarquista Emma Goldman. Podeu clicar a sobre per veure millor la imatge. FONS ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

Llibre de visites de les caves Codorníu en el qual, ben be a meitat de la pàgina de la dreta, s’hi pot llegir la signatura d’Emma Goldmann provinent de London. Cinc línies més avall hi ha la signatura de Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (Txernihiv, 9 de març de 1883 – Butirka, 10 de febrer de 1938) que en aquella època era el Cònsol General de la Unió Soviètica a Barcelona. La seva dona Sophie va a continuació. Entre la resta de signatures s’identifiquen una colla de periodistes i corresponsals internacionals. El 13 d'octubre de 1937, Antónov-Ovséienko fou detingut per l'NKVD en el marc de la Gran Purga ordenada per Stalin. El NKVD ( en rus: НКВД, Народный комиссариат внутренних дел; transliterat Narodni komissariat vnútrennikh ) o Comissariat del Poble d'Afers Interiors era la principal organització de policia secreta de la Unió Soviètica, sent responsable de la repressió política durant l'estalinisme. El 8 de febrer de 1938, el Col·legi Militar de la Cort Suprema de l'URSS el condemnà a morir afusellat sota l'acusació de pertànyer a una organització terrorista trotskista i per espionatge. Fou rehabilitat pòstumament arran del procés de desestalinització que s'inicià el 25 de febrer de 1956 amb la lectura del Discurs Secret per Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del PCUS, en el qual denunciava el culte a la personalitat i els crims de Stalin durant la Gran Purga. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL LLIBRE DE VISITES DE CODORNÍU. ARXIU DE CODRNÍU, SANT SADURNÍ D’ANOIA

Llibre de visites de les caves Codorníu en el qual, ben be a meitat de la pàgina de la dreta, s’hi pot llegir la signatura d’Emma Goldmann provinent de London. Cinc línies més avall hi ha la signatura de Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (Txernihiv, 9 de març de 1883 – Butirka, 10 de febrer de 1938) que en aquella època era el Cònsol General de la Unió Soviètica a Barcelona. La seva dona Sophie va a continuació. Entre la resta de signatures s’identifiquen una colla de periodistes i corresponsals internacionals. El 13 d’octubre de 1937, Antónov-Ovséienko fou detingut per l’NKVD en el marc de la Gran Purga ordenada per Stalin. El NKVD ( en rus: НКВД, Народный комиссариат внутренних дел; transliterat Narodni komissariat vnútrennikh ) o Comissariat del Poble d’Afers Interiors era la principal organització de policia secreta de la Unió Soviètica, sent responsable de la repressió política durant l’estalinisme. El 8 de febrer de 1938, el Col·legi Militar de la Cort Suprema de l’URSS el condemnà a morir afusellat sota l’acusació de pertànyer a una organització terrorista trotskista i per espionatge. Fou rehabilitat pòstumament arran del procés de desestalinització que s’inicià el 25 de febrer de 1956 amb la lectura del Discurs Secret per Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del PCUS, en el qual denunciava el culte a la personalitat i els crims de Stalin durant la Gran Purga. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL LLIBRE DE VISITES DE CODORNÍU. ARXIU DE CODRNÍU, SANT SADURNÍ D’ANOIA

Cliqueu i podreu llegir el reportatge sobre la visita d’Emma Goldman a can Codorníu:

Cliqueu i podreu llegir el reportatge sobre la visita d’Emma Goldman a can Codorníu:

Cliqueu aquí i podreu veure i escoltar Emma Goldman

Emma Goldman (Kaunas, Imperi rus, 27 de juny del 1869 – Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) va ser unaanarquista coneguda pel seu activisme polític, l’escriptura i els discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia política anarquista a Amèrica del Nord i Europa en la primera meitat del segle 20. Goldman es va convertir en una escriptora i professora de renom en la filosofia anarquista, drets de la dona, i les qüestions socials, que atreia milers de persones. Junt amb l’escriptor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i amic de tota la vida, van planejar assassinar l’industrial i el financer Henry Clay Frick com un acte de propaganda de la seva causa anarquista . Frick va sobreviure a l’atemptat contra la seva vida, Berkman va ser condemnat a 22 anys de presó i Goldman va ser empresonada diverses vegades en els anys següents, per incitació a la revolta i il·legalment distribuir informació sobre control de la natalitat. El 1906 va fundar la revista anarquista Mare Terra.

El 1917 Goldman i Berkman van ser condemnats a dos anys de presó acusats de conspiració. Quan van sortir de la presó van ser detinguts, juntament amb centenars d’altres, i deportats al seu país natal, Rússia. Inicialment va donar suport a la revolució, però Goldman va canviar d’opinió arran de la rebel·lió de Kronstadt i va denunciar la Unió Soviètica per la seva violenta repressió de les veus independents. El 1923, va publicar un llibre sobre les seves experiències, La meva desil·lusió de Rússia. Mentre vivia a Anglaterra, Canadà i França, va escriure una autobiografia anomenada Viure la meva vida. Després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, va viatjar a Espanya per donar suport a la revolució anarquista. Va ser en aquesta ocasió, entre el 5 i el 7 de novembre de 1936, quan va visitar les caves Codorníu. Va morir en Toronto el 14 de maig de 1940, a l’edat de 70 anys.

Durant la seva vida, Goldman va actuar amb un pensament lliure, com una dona rebel. La seva escriptura i conferències van abastar una àmplia varietat de temes, incloent les presons , l’ateisme, la llibertat de expressió, el militarisme, el capitalisme, el matrimoni, l’amor lliure i l’homosexualitat. Tot i que es va distanciar de feminisme primera ona i els seus esforços cap al sufragi femení, va desenvolupar noves formes d’incorporar la política de gènere en l’anarquisme. Després de dècades d’oblit, l’estatus d’icona de Goldman va ser restablert en la dècada de 1970, quan els estudiosos feministes i anarquistes van revifar l’interès popular en la seva vida i la seva obra. (Informació extreta Wikipedia)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s