Insòlit

La història és feta d’una barreja de treball, tenacitat, rigor… i també de casualitats. A partir d’una recerca sobre els anys de col·lectivització de can Codorníu durant la Guerra Civil (1936 – 1939) s’ha produït el mateix sortilegi que es desencadena quan s’intenta estirar una cirera d’un cistell: l’una arrossega una altra i aquesta una tercera… i així successivament. Aquest fenomen barrejat amb l’efecte papallona pot tenir unes conseqüències realment insòlites, com ara veureu si llegiu per ordre cronològic els peus de les cinc imatges que venen a continuació. Si algú por fer alguna nova aportació encantat de la vida.

Els balanços comptables de Codorníu del període de la Guerra Civil ( i també els anteriors i els posteriors, així com la resta de la documentació històrica de l’empresa), estan perfectament conservats i catalogats al nou Arxiu de Codorníu de Sant Sadurní. Observeu la qualitat de l’escriptura i de la informació. Si amplieu la imatge clicant a sobre veureu que un dels comptes corrents ( el darrer de tots), el més important, corresponia a la societat Vins Mousseux Naturels, S.A. de la qual no en sabia res. Després d’analitzar-ho he arribat a la conclusió que aquesta societat era coneguda en castellà com Vinos Espumosos Naturales, S.A. i en català Vins Escumosos Naturals, S.A. (VENSA era l’acrònim que la identificava) . Era una filial de Codorníu que es dedicava a la venda exclusiva de Delapierre, la segona marca de l’empresa sadurninenca més important de producció de xampany a la dècada dels trenta del segle passat. VENSA era més rendible que Codorníu. IMATGE DEL FONS DE L’AUTOR

Els balanços comptables de Codorníu del període de la Guerra Civil ( i també els anteriors i els posteriors, així com la resta de la documentació històrica de l’empresa), estan perfectament conservats i catalogats al nou Arxiu de Codorníu de Sant Sadurní. Observeu la qualitat de l’escriptura i de la informació. Si amplieu la imatge clicant a sobre veureu que un dels comptes corrents ( el darrer de tots), el més important, corresponia a la societat Vins Mousseux Naturels, S.A. de la qual no en sabia res. Després d’analitzar-ho he arribat a la conclusió que aquesta societat era coneguda en castellà com Vinos Espumosos Naturales, S.A. i en català Vins Escumosos Naturals, S.A. (VENSA era l’acrònim que la identificava) . Era una filial de Codorníu que es dedicava a la venda exclusiva de Delapierre, la segona marca de l’empresa sadurninenca més important de producció de xampany a la dècada dels trenta del segle passat. VENSA era més rendible que Codorníu. IMATGE DEL FONS DE L’AUTOR

Per il.lustrar el treball de recerca sobre la col.lectivització de Codorníu durant la Guerra Civil em vaig proposar trobar una foto d’una ampolla o d’una etiqueta de Delapierre dels anys trenta per veure si apareixia la referència a VENSA. Aquí la teniu. Forma part del fons de negatius dipositat recentment per Codorníu a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. FOTO DEL FONS CODORNÍU, DE L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Per il.lustrar el treball de recerca sobre la col.lectivització de Codorníu durant la Guerra Civil em vaig proposar trobar una foto d’una ampolla o d’una etiqueta de Delapierre dels anys trenta per veure si apareixia la referència a VENSA. Aquí la teniu. Forma part del fons de negatius dipositat recentment per Codorníu a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. FOTO DEL FONS CODORNÍU, DE L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

Aquesta etiqueta la vaig comprar a un brocanter de la fira d’antiquaris de Vilafranca l’11 d’octubre pasat per 10 euros. Ja feia mesos que me la mirava però no m’havia fixat que hi havia impresa la llegenda Vins Mousseux Naturels. Un altra casualitat. Quan la vaig penjar al meu blog el pasat 26 d’octubre vaig comentar que em semblava impossible que hi hagués algú al món que em pogués aclarir el sentit d’aquesta etiqueta. Doncs ves per on, ha funcionat l’efecte papallona. L’amic Joan Bricollè em va enviar aquest mail des de les antípodes: “ Hola Carles: T’escric des de l’altra punta del món i per això et demano disculpes perquè ho faig amb un teclat sense accents. Has fet malament (home de poca fe…he! he! he! ) en dubtar que hi hagi algú al món que et pugui aclarir el tema de la darrera etiqueta de vi escumós que presentes en aquest post. Com a dissenyador gràfic amb més de 35 anys d’experiència en etiquetes del cava, i com a antic responsable de l’Arxiu Histìorc de Freixenet, et puc aclarir uns quants dubtes sobre l’esmentada etiqueta. En primer lloc podria tractar-se d’una etiqueta de finals dels anys 20, o sigui anterior a la República, ja que al final de la Dictadura de Primo de Rivera el català es tolerava en àmbits no oficials; una mica com al final del franquisme. En segon lloc, per l’acabat, el disseny, el troquell i el tipus de tintes utilitzades, es tracta segurament d’una etiqueta de debò, o sigui que no seria una prova d’impressió, ja que ni aleshores es feien amb l’alegria d’ara, ni la tecnologia permetia fer aquest tipus d’etiqueta de manera que sortís a compte. Les proves normalment eren inexistents, o maquetes retolades a ma. En tercer lloc, Vins Mousseux Naturels era una empresa filial que segurament, en una estratègia que feien servir moltes empreses aleshores i ara, es cuidava, entre altres coses, de col.locar producte (normalment més barat i per tant, de menys qualitat) de la casa sota altres denominacions. D’aquesta manera, i com fan ara, amb aquestes submarques (diferent de “segones marques”, que serien Delapierre i Rondel), col.locarien producte que no desprestigiaria la marca i el pedigree de l’original. I això em porta a aclarir-te el nucli central de la teva incògnita. M’explico. Aquesta etiqueta porta un triangle amb un vaixell i el texte Productes La Nau, i per això et puc assegurar que es tracte d’una marca blanca de Codorniu per a la Cooperativa de Queviures La Nau, una cooperativa obrera que comprava productes a l’engròs per als seus afiliats, i això li permetia gaudir d’un etiquetatge exclusiu. O sigui: marques blanques avant la lettre. Aixo ho feien tan Codorniu com Freixenet amb cooperatives, restaurants i cabarets on hi tenien exclusiva o gran consum. I finalment, i aixo no t’ho puc assegurar totalment, sospito que aquesta no era sinó la Cooperativa Obrera La Nau de Mataro, dedicada al tèxtil, on Gaudí va construir la nau central. Espero haver-te aclarit de forma definitiva aquest dubte que semblava, com molts, irressoluble. Sovint la llebre salta per on menys t’esperes… Salut ¡ Joan Bricollé”. Moltes gràcies Joan i bon viatge de tornada. No em negareu que ja és casualitat tot plegat.

Aquesta etiqueta la vaig comprar a un brocanter de la fira d’antiquaris de Vilafranca l’11 d’octubre pasat per 10 euros. Ja feia mesos que me la mirava però no m’havia fixat que hi havia impresa la llegenda Vins Mousseux Naturels. Un altra casualitat. Quan la vaig penjar al meu blog el pasat 26 d’octubre vaig comentar que em semblava impossible que hi hagués algú al món que em pogués aclarir el sentit d’aquesta etiqueta. Doncs ves per on, ha funcionat l’efecte papallona. L’amic Joan Bricollè em va enviar aquest mail des de les antípodes: “ Hola Carles: T’escric des de l’altra punta del món i per això et demano disculpes perquè ho faig amb un teclat sense accents. Has fet malament (home de poca fe…he! he! he! ) en dubtar que hi hagi algú al món que et pugui aclarir el tema de la darrera etiqueta de vi escumós que presentes en aquest post.
Com a dissenyador gràfic amb més de 35 anys d’experiència en etiquetes del cava, i com a antic responsable de l’Arxiu Histìorc de Freixenet, et puc aclarir uns quants dubtes sobre l’esmentada etiqueta. En primer lloc podria tractar-se d’una etiqueta de finals dels anys 20, o sigui anterior a la República, ja que al final de la Dictadura de Primo de Rivera el català es tolerava en àmbits no oficials; una mica com al final del franquisme. En segon lloc, per l’acabat, el disseny, el troquell i el tipus de tintes utilitzades, es tracta segurament d’una etiqueta de debò, o sigui que no seria una prova d’impressió, ja que ni aleshores es feien amb l’alegria d’ara, ni la tecnologia permetia fer aquest tipus d’etiqueta de manera que sortís a compte. Les proves normalment eren inexistents, o maquetes retolades a ma.
En tercer lloc, Vins Mousseux Naturels era una empresa filial que segurament, en una estratègia que feien servir moltes empreses aleshores i ara, es cuidava, entre altres coses, de col.locar producte (normalment més barat i per tant, de menys qualitat) de la casa sota altres denominacions. D’aquesta manera, i com fan ara, amb aquestes submarques (diferent de “segones marques”, que serien Delapierre i Rondel), col.locarien producte que no desprestigiaria la marca i el pedigree de l’original.
I això em porta a aclarir-te el nucli central de la teva incògnita. M’explico. Aquesta etiqueta porta un triangle amb un vaixell i el texte Productes La Nau, i per això et puc assegurar que es tracte d’una marca blanca de Codorniu per a la Cooperativa de Queviures La Nau, una cooperativa obrera que comprava productes a l’engròs per als seus afiliats, i això li permetia gaudir d’un etiquetatge exclusiu. O sigui: marques blanques avant la lettre. Aixo ho feien tan Codorniu com Freixenet amb cooperatives, restaurants i cabarets on hi tenien exclusiva o gran consum. I finalment, i aixo no t’ho puc assegurar totalment, sospito que aquesta no era sinó la Cooperativa Obrera La Nau de Mataro, dedicada al tèxtil, on Gaudí va construir la nau central. Espero haver-te aclarit de forma definitiva aquest dubte que semblava, com molts, irressoluble. Sovint la llebre salta per on menys t’esperes… Salut ¡ Joan Bricollé”. Moltes gràcies Joan i bon viatge de tornada. No em negareu que ja és casualitat tot plegat.

El passat diumenge 25 d’octubre, com tots els darrers diumenges de mes, en una parada de la fira d’antiquaris d’Igualada, altra vegada per casualitat, em vaig trobar amb aquest cartell publicitari de Delapierre. Em vaig fixar que constava el nom de l’empresa sadurninenca Vins Escumosos Naturals, S.A. i me’l vaig quedar per 5 euros. FONS DE L’AUTOR

El passat diumenge 25 d’octubre, com tots els darrers diumenges de mes, en una parada de la fira d’antiquaris d’Igualada, altra vegada per casualitat, em vaig trobar amb aquest cartell publicitari de Delapierre. Em vaig fixar que constava el nom de l’empresa sadurninenca Vins Escumosos Naturals, S.A. i me’l vaig quedar per 5 euros. FONS DE L’AUTOR

En l’al·ludit treball de recerca se cita el comptable de Codorníu Eugeni Gual i Oliver. Ves per on, qui s’ho podia imaginar !, un besnét seu viu actualment a Sant Sadurní i l’he trobat per casualitat. Ni el seu pare ni el seu avi hi havien viscut mai. El podeu veure al centre de la fotografia rodejat dels seus familiars, al pati de la torre de la seva propietat al carrer Diputació, número 4. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALBERT GUAL

En l’al·ludit treball de recerca se cita el comptable de Codorníu Eugeni Gual i Oliver. Ves per on, qui s’ho podia imaginar !, un besnét seu viu actualment a Sant Sadurní i l’he trobat per casualitat. Ni el seu pare ni el seu avi hi havien viscut mai. El podeu veure al centre de la fotografia rodejat dels seus familiars, al pati de la torre de la seva propietat al carrer Diputació, número 4. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER ALBERT GUAL

I finalment, la casualitat més insòlita. Fa molts anys que col.leciono plaques esmaltades, aquelles que s’utilitzaven per a la publicitat de les marques comercials a la intempèrie abans del descobriment del plàstic. De plaques esmaltades publicitàries n’hi ha de tres menes: els termòmetres ( el més recordat és el de Netol), les plaques de carrers i places de moltes ciutats i poblacions europees així com d’establiments públics ( ambaixades, ajuntaments, centres de l’administració, consolats...), i les que simplement anuncien algun producte comercial ( begudes, cotxes, màquines de cosir, olis de motor, cafès...). Doncs bé, a resultes de la difusió del meu treball de recerca sobre la col.lectivització de Codorníu ( amb les referències que s’hi expliquen sobre la filials Vins Mousseux Naturels, S.A. ) un bon amic m’ha sorprès regalant-me aquest placa esmaltada en perfecte estat de conservació que devia haver estat penjada en un immoble o despatx de la societat. La tipografia i el disseny ens remet als anys vint, trenta o quaranta del segle passat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. COL.LECCIÓ DE L’AUTOR

I finalment, la casualitat més insòlita. Fa molts anys que col.leciono plaques esmaltades, aquelles que s’utilitzaven per a la publicitat de les marques comercials a la intempèrie abans del descobriment del plàstic. De plaques esmaltades publicitàries n’hi ha de tres menes: els termòmetres ( el més recordat és el de Netol), les plaques de carrers i places de moltes ciutats i poblacions europees així com d’establiments públics ( ambaixades, ajuntaments, centres de l’administració, consolats…), i les que simplement anuncien algun producte comercial ( begudes, cotxes, màquines de cosir, olis de motor, cafès…). Doncs bé, a resultes de la difusió del meu treball de recerca sobre la col.lectivització de Codorníu ( amb les referències que s’hi expliquen sobre la filials Vins Mousseux Naturels, S.A. ) un bon amic m’ha sorprès regalant-me aquest placa esmaltada en perfecte estat de conservació que devia haver estat penjada en un immoble o despatx de la societat. La tipografia i el disseny ens remet als anys vint, trenta o quaranta del segle passat. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. COL.LECCIÓ DE L’AUTOR

Si vols llegir el referit treball de recerca sobre la col.lectivització de Codorníu durant la Guerra Civil clica aquí.

Anuncis

Un pensament sobre “Insòlit

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s