Un tercer relat d’un altre dels refugiats sadurninencs de 1939

El soldat Jaume Formosa Estragués ( Sant Sadurní d’Anoia, 1920 – 2014), de la lleva del biberó, va ser mobilitzat el 1938, es va exiliar a França el 12 de febrer de 1939 i no va tornar a casa fins el 1945.

Joan Formosa i Estragués (1920 – 2014) era un minyó de muntanya (boy scout) que en declarar-se la revolució el 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades, la branca juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). La foto correspòn però al 1943 o 1944 quan després de tornar de l’exili fou enviat a camps de concentració i camps de treball, per ser destinat finalment a complir el Servei militar obligatori. FOTO CEDIDA PER MARIA FORMOSA ROSELL

Joan Formosa i Estragués (1920 – 2014) era un minyó de muntanya (boy scout) que en declarar-se la revolució el 1936 s’afilià a les Joventuts Socialistes Unificades, la branca juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). La foto correspòn però al 1943 o 1944 quan després de tornar de l’exili fou enviat a camps de concentració i camps de treball, per ser destinat finalment a complir el Servei militar obligatori. FOTO CEDIDA PER MARIA FORMOSA ROSELL

Abans d’incorporar-se al front treballà de comptable a Vilafranca, al Departament de Transports, com a funcionari de la Generalitat republicana. El 1938 fou enviat a Sant Martí Sesgueioles juntament amb altres reclutes sadurninencs de la lleva del biberó. A causa de la seva filiació el destinaren en qualitat de comissari polític primer a la 27a divisió de l’Exèrcit Popular i més endavant al 18è Cos d’Exèrcit. Finalment s’incorporà a la Secretaria d’Organització de l’Exèrcit de l’Est, on conegué personalment Santiago Carrillo.

S’exilià a França el febrer de 1939, amb divuit anys, i fou reclòs als camps d’internament d’Arles, Amélie les Bains, Saint Cyprien, Le Barcarés i, finalment, Argelès sur Mer. Ingressà a la 129 Compagnie de Travailleurs Étrangers al gran complex militar francès de Miramas – Saint Chamas, una immensa factoria on 60.000 obrers produïen pólvora i trilita per a l’exèrcit alemany. Pressionat per la Gestapo perquè delatés els seus companys, es fugà camuflat entre un grup d’interns que treballaven a l’exterior de la factoria, i es va refugiar durant sis mesos a la zona de Bonac, molt a prop de la ciutat de Pamiers, al sud de Tolosa.

Es repatrià voluntàriament el 1941 i després de ser ingressat a la presó de Figueres. Va ser enviat al camp de concentració de Reus, d’on va sortir castigat cap a Algesires (Cadis), al batalló de treballadors número 2, el qual es dedicava a la construcció de carreteres. D’Algesires fou enviat a Cerro Muriano (Còrdova), on treballà en la creació d’un camp d’instrucció militar i va ser aquí on es contagià de la febre palúdica. Sortí de Cerro Muriano i llavors l’obligaren a fer un servei militar obligatori d’infàmia. Era l’any 1945, quan després de la guerra, de l’exili, dels camps de treball a França i Espanya i de la mili tornà a casa seva. Havien passat set anys. El cas de Formosa és el de tants i tants xicots idealistes que s’afiliaren a les Joventuts Socialistes o a les Joventuts Llibertàries de la CNT disposats a convertir en realitat les grans esperances laiques del segle XX –que ara, ja en el segle XXI, no arriben ni a la categoria d’il·lusions– i que només amb disset o divuit anys ja eren al front defensant els seus ideals.

Ateneuista de tota la vida, col·laborà en la primera etapa de Ràdio Sant Sadurní com a corresponsal esportiu. El 1979, quan se celebraren les primeres eleccions municipals democràtiques de la segona meitat del segle XX, Formosa acceptà integrar-se a la candidatura socialista i va ser regidor d’Hisenda de l’ajuntament fins al 1983.

La vigília de l’ocupació de Sant Sadurní (21 de gener de 1939) Joan Formosa Estragués es retirava per la zona de Manresa: “ Tota aquesta onada de refugiats avançaven per les carreteres i mica en mica anaven abandonant tot el que els dificultava poder avançar. Ens era difícil, per no dir impossible, instal·lar una metralladora en un punt concret i moure’ns amb celeritat ja que les carreteres estaven plenes de gom a gom de persones, carros, animals de càrrega i bestiar de tota mena. El conflicte entre els refugiats i els militars es resolia donant preferpència a tota aquella gent que fugia sense nord de l’espectre més inquietant en una guerra: l’arribada imminent de l’enemic […] L’endemà ens trobàvem a Manresa i ens vàrem provisionar de roba als magatzems Jorba de la ciutat que havia estat bombardejada feia una estona. Vàrem entra als magatzems i no hi havia un son dependent per atendrem’s. Així és que vàrem agafar tot el que necessitàvem i més encara. Des de l’inici de l’ofensiva del Nadal no m’havia pogut rentar ni canviar la roba”.

L’ 1 de febrer Jaume Formosa ja es trobava a les rodalies de Sant Hilari Sacalm: “Les forces enemigues s’han situat a les altures de Colsuspina i el comandament s’ha retirat a un lloc determinat sobre la carretera que ens ha de portar a Sant Hilari Sacalm on hi ha prevista una reunió de totes les forces vives del comissariat i pràcticament de tots els dirigents del PSUC. Allí hi acudirem nosaltres, els tres integrants del buró polític del XVIII Cos d’Exèrcit en les persones de Martínez, Massó i jo mateix, instal·lant-nos a l’Hotel o Fonda Espanya, del qual només en quedaven les parets. Abans d’arribar a Sant Hilari havíem tingut un accidentat viatge: havíem passat dos o tres dies en un refugi de Tona; en una església de Vic que era un dipòsit de la Tabacalera vàrem carregar un farcell de paquets de tabac; al pas a nivell de Balenyà l’ona expansiva d’un obús d’artilleria que va explotar a uns 20 metres de nosaltres ens va fer sortir de la carretera i finalment varem anar a Taradell a saludar i acomiadar-me del meu oncle Josep Casasas i de la seva família […] La rebuda va ser molt freda i pràcticament no ens van deixar passar de la porta.

La nostra cita propera era la reunió que havia de celebrar-se a Sant Hilari Sacalm i allí ens presentàrem, retrobant-nos amb molts companys[…] De la reunió recordo una persona que estava asseguda al meu costat anomenada Nomen, membre del Comitè Central del PSUC, i un jove que em va passar completament desapercebut i que era Santiago Carrillo. A més de valorar la situació del nostre exèrcit que constatàvem que ja pràcticament no existia, ens vam centrar en com calia afrontar la caiguda de Catalunya i també l’endemà […] Vàrem convenir trobar-nos tres dies després a Figueres[…] però nosaltres ens vàrem tenir de desviar. Vàrem passar per Amer[…] vàrem anar a Olot on vàrem visitar una fàbrica on es reparaven avions i a la recerca de gasolina en una benzinera als afores de Campdevànol. Seguidament anàrem a la Intendència de l’Exèrcit a Camprodón i en una cruïlla de carreteres ens van etzibar una ràfega de metralladora que sortosament vàrem poder esquivar […] Després de l’ensurt i convenientment allunyats d’aquell indret vàrem decidir robar-li un xai del ramat d’un pastor i menjar-nos-el, però els laments d’aquell pobre home ens van fer desistir […] El 10 de febrer vàrem començar a destruir tota la documentació i paperassa que portàvem al cotxe fent una bona foguera, la qual cosa ens va permetre passar aquella darrera nit a l’interior del vehicle. Teníem notícies que les tropes franquistes havien ocupat el Portús i Puigcerdà i per tant la bossa que defensaven les nostres unitats s’anava estrenyent i només ens deixaven l’opció de fugir per Camprodón. Qui més qui menys intentà proveir-se d’allò més elemental: menjar, mantes, roba i calçat. Calculo que uns 25000 soldats, perseguits de prop per les tropes franquistes, varem travessar el Coll d’Ares, donant temps a la destrucció de documents comprometedors, estimbant i cremant vehicles o destruint-los al fons dels barrancs[…]. El nostre cotxe, que l’havíem despenyat després d’haver-lo mullat de gasolina, va volar pels aires quan les bombes de ma que havíem abandonat al seu interior van explotar al caure per aquell gran desnivell.

A les dotze hores del 12 de febrer vaig creuar la línia divisòria que separa Catalunya de França. En el moment de traspassar la frontera, perceptible per la presència d’uns quants soldats francesos molt atents que pretenien desarmar-nos, els vaig lliurar la meva Parabelum, no recordo si d’un calibre del 7’5 o del 9, després d’haver tret el carregador i llençar-lo ben lluny perquè ningú mai més pogués utilitzar l’arma[…] Al capvespre d’aquell 12 de febrer vaig arribar als afores de Prats de Molló. Vaig passar la nit al ras i abans d’ajeure’m sobre la fullaraca que em serviria de matalàs, vaig fer un recompte de les meves pertinences: un macuto, una caçadora de pell, una manta, una capa que em protegia de la pluja i la neu, unes espardenyes noves, un recanvi de calçotets, samarreta i mitjons, uns pots de llet condensada i uns centenars de pessetes de la República que ja no en servirien de res. Tot quest era el bagatge d’un noi com jo de 18 anys en territori hostil […] Allí em vaig trobar amb el Regalat i amb un altre company de la lleva del biberó, el Joan Alemany, el qual a la batalla de l’Ebre havia rebut varies citacions a l’ordre del dia de la 27ena Divisió per llur sang freda en defensa d’unes posicions vitals i per negar-se a ser evacuat tot i estar ferit. La nostra conversa va ser molt emotiva i ens vàrem acomiadar ja que em va confessar que aquella mateixa tarda pensava tornar a Espanya. També vaig coincidir amb l’Huguet però aquest no em queia gaire bé perquè era molt esquerp […].

Amb molta gana vàrem anar baixant carretera enllà seguint el curs del Tet […] en direcció a Arles. Cada vegada que travessàvem una petita població els veïns ens miraven de reüll i nosaltres a la vegada quedàvem esmaperduts quan veiem aquells aparadors plens de pa, botifarres, formatges i aviram. Les olors que desprenien aquells establiments ens recordaven els del meu poble abans de marxar jo a la guerra. Al camp de rugby d’Arles sur Tete els gendarmes i els soldats senegalesos ja ens estaven esperant després d’haver convertit aquell recinte en un camp d’internament perfectament il·luminat per focus[…] Ens varen lliurar un trosset de pa i un parell de talls de carn fregits de mala manera que semblaven la sola d’una sabata […] Havia estat un dia ple d’emocions, d’esperança, d’incertesa i d’il·lusions, i perquè no dir-ho, ple d’aventures. Havia sobreviscut el darrer any de guerra i en aquells moments em senti protegit sota el drapeau i l’estelada nit d’hivern. Deixava volar els meus pensaments que, no cal dir, sobrevolaven la frontera per anar a parar a un petit poblet molt llunyà en el meu record, a una família, a uns pares, germana i amics, que tot semblava que els tenia al meu costat però que no eren més que records que calia superar amb decisió de cara a un futur totalment incert. Sí, també estava il·lusionat, convençut que els meus sofriments, els dels companys morts en lluita, els dels ferits que xisclaven per ser atesos havien de revertir-me en positiu un moment o altre. Tot això em passava pel cap mentre estava al camp d’Arles, camp que tot sigui dir, era un paratge bucòlic rodejat de pins d’una bellesa excepcional […].D’allí ens van traslladar al camp d’Amélies les Bains.

La nostra estada en aquest camp es va perllongar fins el 27 de febrer. Aquella matinada vaig notar un pes a l’esquena i en treure el cap per sobre la capa que em protegia em vaig adonar que ens cobria prop de mig metre de neu i que la majoria dels companys ja estaven dempeus disposats a emprendre un viatge amb destinació desconeguda. Abans del migdia vàrem ser traslladats a l’estació i des d’allí a la platge de Le Barcarés. L’aigua salada que em vaig beure em va venir com oli en un llum ja que per fi vaig poder cagar després de quinze dies de restrenyiments”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s