La Guerra Civil dels sadurninencs (La repressió franquista)

Aquesta és la setena i última part de la crònica més extensa i documentada que mai s’ha escrit sobre la Guerra Civil dels sadurninencs (1936 – 1939). Abraça la represió franquista contra els republicans civils i miltars locals. Et convido a llegir-la i espero els teus comentaris i suggeriments. La primera part es va publicar en aquest mateix blog el passat 8 d’abril d’enguany, la segona el 6 de maig, la tercera el 18/5, la quarta el 25/5, la cinquena el 4 de juny i la sisena el 9 del mateix mes.

Alguns dels sumaris dels Consells de Guerra contra veïns de Sant Sadurní que es poden consultar a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero al Gobierno Militar de Barcelona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Alguns dels sumaris dels Consells de Guerra contra veïns de Sant Sadurní que es poden consultar a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero al Gobierno Militar de Barcelona. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Una gentada a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní aclamant a les autoritats locals franquistes. Malgrat el fred i la neu, a dos quarts d’una menys tres o quatre minuts d’una data indeterminada, n’hi havia una bona colla; alguns obligats però la immensa majoria convençuts. A la dreta, l’immoble de ca les Tuies ( o ca les Tiues), ara desaparegut, que va ser habilitat com Jefatura Local de la Falange Tradicionalista y de las JONS. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Una gentada a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní aclamant a les autoritats locals franquistes. Malgrat el fred i la neu, a dos quarts d’una menys tres o quatre minuts d’una data indeterminada, n’hi havia una bona colla; alguns obligats però la immensa majoria convençuts. A la dreta, l’immoble de ca les Tuies ( o ca les Tiues), ara desaparegut, que va ser habilitat com Jefatura Local de la Falange Tradicionalista y de las JONS. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Hi ha poques imatges locals tan representatives com aquesta del mes de setembre de 1939 que ens mostrin amb tanta eloqüència el que va representar el feixisme de postguerra. Totes les forces vives de la dictadura, a l’Ateneu incautat ; amb els poders civil, militar i judicial junts; amb els representants del sindicat i del partit únic del franquisme; i amb l’alcalde i regidors del règim, en una barreja sinistra a la qual també s’han afegit els representats de l’Església. D’esquerra a dreta s’identifiquen els regidors de l’Ajuntament Eugeni Gual i Oliver i Joan Moliner i Salvador, el caporal de la Guàrdia Civil sadurninenca José Alonso Verdayes, l’alcalde Antoni Llopart i Rovira, que té al seu darrere el secretari de la corporació i funcionari municipal Carlos Andreu Figueras (l’únic a qui no podem retreure la seva presència a la fotografia, ja que hi era per exigències professionals); el comandant del regiment de la caserna de Vilafranca i el degà d’aquesta població; el delegat comarcal de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS); el rector de Sant Sadurní mossèn Rafael Prats; Joan Miró i Galofré, cap local de FET y de las JONS; Josep Maria Cuscó i Esteva, delegat sadurninenc de la Central Nacional Sindicalista (CNS), i Fidel Casanovas, significat falangista sadurninenc que aleshores exercia de jutge de pau. Per als lectors que han tingut la sort de no haver viscut en aquella època és difícil d’entendre avui el que va representar la manca absoluta de llibertat, l’omnipresència del règim i el pensament únic i obligatori, la marginació i aniquilació dels discrepants, la humiliació dels vençuts i l’ofuscació dels vencedors, el cel perdurable i la glòria infinita per a les víctimes de la Guerra Civil d’un bàndol i la vergonya eterna i l’infern perpetu per a les de l’altre. Que aquesta imatge no torni mai més; que s’esborrin les petjades que va deixar la dictadura, que els regidors i els alcaldes de tots els partits vagin per una banda i els capellans per una altra; que els militars i les forces d’ordre públic segueixin com estan, a les casernes i en missions humanitàries a altres països, sota el comandament del poder civil; que els sindicalistes facin la seva guerra sense casar-se amb ningú, en llibertat; i que els jutges es limitin a aplicar les lleis que facin els parlaments democràtics. [Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Hi ha poques imatges locals tan representatives com aquesta del mes de setembre de 1939 que ens mostrin amb tanta eloqüència el que va representar el feixisme de postguerra. Totes les forces vives de la dictadura, a l’Ateneu incautat ; amb els poders civil, militar i judicial junts; amb els representants del sindicat i del partit únic del franquisme; i amb l’alcalde i regidors del règim, en una barreja sinistra a la qual també s’han afegit els representats de l’Església. D’esquerra a dreta s’identifiquen els regidors de l’Ajuntament Eugeni Gual i Oliver i Joan Moliner i Salvador, el caporal de
la Guàrdia Civil sadurninenca José Alonso Verdayes, l’alcalde Antoni Llopart i Rovira, que té al seu darrere el secretari de la corporació i funcionari municipal Carlos Andreu Figueras (l’únic a qui no podem retreure la seva presència a la fotografia, ja que hi era per exigències professionals); el comandant del regiment de la caserna de Vilafranca i el degà d’aquesta població; el delegat comarcal de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS); el rector de Sant Sadurní mossèn Rafael Prats; Joan Miró i Galofré, cap local de FET y de las JONS; Josep Maria Cuscó i Esteva, delegat sadurninenc de la Central Nacional Sindicalista (CNS), i Fidel Casanovas, significat falangista sadurninenc que aleshores
exercia de jutge de pau. Per als lectors que han tingut la sort de no haver viscut en
aquella època és difícil d’entendre avui el que va representar la manca absoluta de llibertat, l’omnipresència del règim i el pensament únic i obligatori, la marginació i aniquilació dels discrepants, la humiliació dels vençuts i l’ofuscació dels vencedors,
el cel perdurable i la glòria infinita per a les víctimes de la Guerra Civil d’un bàndol i la vergonya eterna i l’infern perpetu per a les de l’altre. Que aquesta imatge no torni mai més; que s’esborrin les petjades que va deixar la dictadura, que els regidors i els alcaldes de tots els partits vagin per una banda i els capellans per una altra; que els militars i les forces d’ordre públic segueixin com estan, a les casernes i en missions humanitàries a altres països, sota el comandament del poder civil; que els sindicalistes facin la seva guerra sense casar-se amb ningú, en llibertat; i que els jutges es limitin a aplicar les lleis que facin els parlaments democràtics. [Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

L’exalcalde republicà sadurninenc Napoleó Montagut Duran dirigint l’orquestra de presos a la Model de Barcelona on ell també es trobava complint condemna. Abans de la guerra havia estat director de l’Orquesta local La Principal. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

L’exalcalde republicà sadurninenc Napoleó Montagut Duran dirigint l’orquestra de presos a la Model de Barcelona on ell també es trobava complint condemna. Abans de la guerra havia estat director de l’Orquesta local La Principal. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

El mestre de les escoles públiques de la plaça Nova, Albert Sans Fargas, va ser depurat i apartat de per vida de la seva professió. A més, per si un cas, el van jutjar en un procés militar i tenint en compte que era maçó, d’Esquerra Republicana de Catalunya i activista del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) el van condemnar a 15 anys de presó. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

El mestre de les escoles públiques de la plaça Nova, Albert Sans Fargas, va ser depurat i apartat de per vida de la seva professió. A més, per si un cas, el van jutjar en un procés militar i tenint en compte que era maçó, d’Esquerra Republicana de Catalunya i activista del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) el van condemnar a 15 anys de presó. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Manuel Vinaixa Serres, ben bé al centre de la imatge rodejat de nenes i nens, un dels vuit sadurninencs afusellats a la platge del Camp de la Bota de Sant Adrià de Besós. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. Aquesta fotografia es va capturar l’1 de maig de 1931. FONS DE L’AUTOR

Manuel Vinaixa Serres, ben bé al centre de la imatge rodejat de nenes i nens, un dels vuit sadurninencs afusellats a la platge del Camp de la Bota de Sant Adrià de Besós. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. Aquesta fotografia es va capturar l’1 de maig de 1931. FONS DE L’AUTOR

Amb aquest simple paper escrit a ma i sense signar es va ordenar la clausura de l’Ateneu. El text diu: “Se ordena presentarse a este Alcalde mañana dia 3 a las doce y llevar las llaves y documentas del Ateneo. S. Sadurní de Noya, 2 de febrero 1939. El Alcalde”. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Amb aquest simple paper escrit a ma i sense signar es va ordenar la clausura de l’Ateneu. El text diu: “Se ordena presentarse a este Alcalde mañana dia 3 a las doce y llevar las llaves y documentas del Ateneo. S. Sadurní de Noya, 2 de febrero 1939. El Alcalde”. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FONS DE L’AUTOR

Clica aquí i podràs comprovar com el feixisme va impregnar el programa de Fires de 1939. FONS DE L’AUTOR

Clica aquí i podràs comprovar com el feixisme va impregnar el programa de Fires de 1939. FONS DE L’AUTOR

Cliqueu a sobre i podreu llegir la setena part de La Guerra Civil dels sadurninecs. La repressió franquista.

Cliqueu a sobre i podreu llegir la setena part de La Guerra Civil dels sadurninecs. La repressió franquista.

 

 

Anuncis

3 pensaments sobre “La Guerra Civil dels sadurninencs (La repressió franquista)

  1. Como nieto de Jaume Ferrer Carbó, agradezco a mi amigo Carles Querol la detallada investigación realizada para esclarecer los hechos que terminaron en la injusta sentencia a muerte que le fue impuesta a mi abuelo, como a otros siete vecinos del pueblo, luego de una farsa de juicio que no resiste ningún análisis.
    Por muchos años intenté rastrear el expediente del Consejo de Guerra que se le siguió a mi abuelo, pero nunca obtuve más que negativas de parte de los organismos españoles oficiales. Carles Querol logró no solo localizar dicho expediente, sino también digitalizarlo, gracias a lo cual he podido leerlo en su totalidad y por ello sostengo, con toda propiedad, que se trató de una farsa de juicio que a mi abuelo le negó sus derechos legales más esenciales. Basta ver en la carátula el motivo que tuvo el tribunal para dictar la sentencia de muerte, acusándolo de haber cometido el delito de “Rebelión”. ¿Rebelión contra quién?, pregunto yo. ¿Contra los que se rebelaron ante un gobierno legítimo y democráticamente constituido? ¡Una burla!
    Gracias, Carles, por contribuir a aclarar los hechos históricos y limpiar el honor de mi abuelo.
    Jaime Ferrer Mir
    (Chile)

  2. Espero i desitjo que les generacións actuals i les futures, sàpiquen valorar aquest trevall tan ben documentat, fruit del teu esforç i dedicació al nostre Poble.. No et cansis mai ¡
    Pere .Parera

  3. Buscant informació sobre Albert Sans i Fargas. Trobo aquesta web. Que hi va tenir a veure amb Sant Sadurní. Era de Valls, va ser mestre de Rocafort de Queralt i va publicar molts articles a la premsa de Valls i Montblanc abans de la guerra. Va ser alcalde de Lliçà de Vall

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s