L’espia sadurninenc de la Primera Guerra Mundial

Jaume Mir Mas (1888 – 1943), idealista, comerciant d’armes, aventurer i espia és l’únic veí de Sant Sadurní que va participar ara fa un segle en el conflicte bèl·lic que va sacsejar Europa entre 1914 i 1918.

Jaume Mir Mas (1888 – 1943). DIBUIX INÈDIT DE JOAN ANTON MASCARÓ FUERTES, DEL FONS DE L’AUTOR.

Jaume Mir Mas (1888 – 1943). DIBUIX INÈDIT DE JOAN ANTON MASCARÓ FUERTES, DEL FONS DE L’AUTOR.

El juliol de 1937 se’l va veure en una manifestació pels carrers de Brusel.les (Bèlgica) subjectant una pancarta, en la qual s’hi podia llegir en francès: "Els infants espanyols víctimes del feixisme internacional demanen als pobles democràtics que ajudin llurs pares i mares per tal de salvar la democràcia a Espanya.” Dels dos personatges que porten la pancarta, Mir sembla el de la dreta de la imatge, el que va cobert amb una gorra. FOTO CEDIDA PER JOAN ROSELL MEDALL.

El juliol de 1937 se’l va veure en una manifestació pels carrers de Brusel.les (Bèlgica) subjectant una pancarta, en la qual s’hi podia llegir en francès: “Els infants espanyols víctimes del feixisme internacional demanen als pobles democràtics que ajudin llurs pares i mares per tal de salvar la democràcia a Espanya.” Dels dos personatges que porten la pancarta, Mir sembla el de la dreta de la imatge, el que va cobert amb una gorra. FOTO CEDIDA PER JOAN ROSELL MEDALL.

Jaume Mir Mas (Sant Sadurní d’Anoia, 1888 – Ixelles, Bèlgica, 1943). La seva vida va ser com una novel·la d’aventures protagonitzada per un idealista, comerciant d’armes i espia. Aquest podria ser l’argument de la biografia de Jaume Mir Mas, descendent d’una branca de la família Mir de can Guineu. El seu avi, Salvador Mir Sagristà, era fill de Pere Mir Porta (1762 – 1834), l’hereu de can Guineu, i de la seva segona esposa, Caterina Sagristà. Salvador Mir Sagristà es va casar amb Felisa Borràs i d’aquest matrimoni va néixer Casimir Mir Borràs, el pare de Jaume Mir Mas.

Es desconeix tot sobre la seva infantesa i joventut, però arran els esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909) va fugir per cames del país i s’exilià a Bèlgica. Alguna cosa greu li devia pesar sobre la consciència per prendre una decisió com aquella.

Va sortir del foc i va caure a les brases, ja que gairebé cinc anys després, el 4 d’agost de 1914, Alemanya envaïa Bèlgica i, com explicava Joan Rossell Medall al seu web l’any 2011, Jaume Mir “va entrar en contacte amb una sèrie de coneguts seus i van organitzar una xarxa de comunicació clandestina, connectada amb Anglaterra, Estats Units i França. Passaven informació, diners i persones. L’abril de 1915, els serveis secrets anglesos i francesos li van demanar si podia fer sortir de Bèlgica obrers mecànics i ajustadors, ja que els arsenals anglesos i francesos no anaven sobrats de bons especialistes. Després de dirigir una circular clandestina als obrers belgues convocant-los a una reunió en un cèntric cinema de Brussel·les, va ajudar a sortir desenes i desenes d’especialistes cap a França i Anglaterra”.

Una informació seva a l’estat major aliat va permetre que vint-i-nou avions francesos llancessin 168 bombes i destruïssin completament el quarter general alemany de Kronprinz, a Charleville, a la regió de Namur (Bèlgica), el juny de 1915.

El 26 de març de 1917 va ser condemnat pels alemanys a pena de mort, i a quatre mesos de treballs forçats, sis mesos de presó i a la confiscació de tots els seus béns. Abans de la guerra s’havia casat amb una belga amb qui havia tingut dos fills, Elisée i Agis, i de les seves memòries es pot deduir que havia quedat vidu o s’havia distanciat o separat de la seva dona.

L’octubre de 1933 va publicar en castellà la seva obra autobiogràfica Por qué me condenaron a muerte. Memorias de un condenado a muerte por los alemanes (1914–1918), que feia vuit anys que s’havia editat en francès. Durant la Guerra Civil espanyola va ser nomenat per Jaume Miravitlles Navarra delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya a Bèlgica i va fer d’intermediari en la compra d’armes per a la República i en el reclutament de brigadistes voluntaris per a lluitar a Espanya contra Franco.

Ves per on, hi ha molts esdeveniments importants del segle XX en els quals apareixen veïnes o veïns de Sant Sadurní, ni que sigui d’esquitllada: a la batalla de Leningrad (Unió Soviètica) ; enfrontant-se a les tropes nazis quan aquestes van envair França el maig de 1940; al primer equip de futbol del Barça a principis del segle XX; al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen; al vaixell Winnipeg que traslladava exiliats espanyols a Xile i a l’altre vaixell Uruguay quan va esdevenir presó el 1934; a un dels millors restaurants de París dels anys trenta i quaranta; a l’expedició de Gaspar de Portolà que va colonitzar Califòrnia el 1769; a l’Orquestra Simfònica de Philadelphia el 1909 o el 1910; als hospitals de campanya de Smolensko, Porchow, Riga, i Konigsberg durant la Segona Guerra Mundial; al Centre de Rehabilitació de Primats de Lwiro (República del Congo), on s’atenen més de cent exemplars de goril·les i ximpanzés…

El cas de Jaume Mir m’ha semblat prou important i singular com per dedicar-li el post d’avui.

Anuncis

Un pensament sobre “L’espia sadurninenc de la Primera Guerra Mundial

  1. has pogut mirar mai els arxiu poilicial d’aquells anys per saber quin “problema” va tenir el teu protagonista?? Bon dia
    Enric Tomàs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s