Immediatament després de la vaga de can Codorníu de 1931 (del 17 d’agost al 10 de setembre, com s’explicava en el post d’aquest blog de data 9 de febrer), es va desencadenar el conflicte rabassaire de can Guineu; però així com els obrers de Manuel Raventós Fatjó van mantenir la vaga durant tres setmanes, els pagesos van desafiar Pere Mir Ràfols durant tres anys. Ni els uns ni els altres però van aconseguir els seus propòsits. Al final del treball de recerca s’hi afegeix la llista dels 170 rabassaires de can Guineu amb tots els noms, però hi falten molts cognoms. Si en coneixes algun t’agrairé que me’n informis.
El propietari Pere Mir Ràfols (1878 – 1952) , rodejat dels seus masovers, mossos i carreters a la fassina de can Guineu. Anys trenta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSELL MIR
Un dels 170 rabassaires de can Guineu: Ernest Roca Guilera, que es va exiliar a França el 1939. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR
LLuís Ferrer Armengol (1892 – 1939) el Lluís d’Abastos, president de la Unió de Rabassaires de Sant Sadurní el 1932. Va ser afusellat el 1939. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR
Entrada de la verema a la fassina de can Guineu la dècada dels trenta. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSELL MIR
Clica aquí i podràs llegir un treball de recerca, actualitzat a data d’avui amb documentació i comentaris inèdits, sobre el conflicte rabassaire de can Guineu, esdevingut entre 1931 i 1934.
