L’inexorable metamorfosis dels humans

El canvi d’imatge que experimentem a mesura que ens fem grans empitjora sense pietat quan envellim i habitualment els altres ens recorden tal com érem la darrera vegada que ens van veure. A nosaltres, a la recíproca, ens passa exactament el mateix. Un cop comprovat reiteradament que la fórmula imaginada per Oscar Wilde a la seva novel·la El retrat de Dorian Gray no acaba de funcionar (per la impossibilitat material d’establir contacte amb l’interlocutor qualificat), haurem d’admetre que només les imatges fotogràfiques, cinematogràfiques i digitals ens permeten conservar i reconstruir el periple vital de cadascun de nosaltres. Per això és tant important conservar-les i identificar-les.

Dona misteriosa RRM

¿Quina imatge física conservem de les persones que hem conegut al llarg de la vida? M’ho preguntava el dilluns 8 de desembre mentre assistia al funeral de l’amic Pere Varias Gibert, mort als 103 anys. Quan em trobo en una circumstància com aquella procuro comportar-me com manen els cànons, abstreure’m de l’entorn i distreure’m deixant córrer la imaginació. M’hi vaig tornar a trobar el diumenge 14 de desembre, mentre assistia a la inauguració d’una exposició artística, comarcal després de saludar (sense identificar-la) una de les dones sadurninenques més maques de la meva (i seva) joventut.

Del Pere Varias, per exemple, conservo les imatges des que va ser regidor de l’Ajuntament el 1979, però aleshores ell ja tenia 68 anys. D’abans tinc una fotografia seva i del seu pare, feta quan va tornar dels camps de treball on va ser condemnat després de la Guerra Civil. La darrera vegada que el vaig veure, fa un parell d’anys, ja no era el mateix que el de 1979, ni que el de 1999, ni que el de 2009. Ni de lluny s’assemblava físicament a la persona que el 1938 se’n va anar a la Guerra Civil. De la senyora de Sant Sadurní de setanta anys que no vaig identificar el 14 de desembre em sembla recordar que la darrera vegada que l’havia vist va ser a la porta de l’Ajuntament de Sant Sadurní fa més d’un quart de segle. Ni rastre d’aquella bellesa. Segons em van explicar després, també ella va ser molt despiatada amb el meu deteriorament. (No li vaig correspondre amb la mateixa moneda a la seva ironia, perquè encara conservo una espurna d’allò que abans en deien cavallerositat, però va anar del canto d’un duro).

L’altra jove sadurninenca que veiem a la imatge havia nascut el 1888 i el motiu de fer-se la fotografia era el seu casament. Les veïnes i veïns de Sant Sadurní majors de 50 anys la vam poder conèixer i tractar, (va morir el 1978, als noranta anys) però a la dècada dels cinquanta, dels seixanta i dels setanta del segle passat havia canviat tant de fesomia que dubto que la pugueu identificar si no aporto més informació. Observeu la seva seriositat, admireu la seva elegància i el vestit impecable amb una cintura impossible sense artificis interns , el petit ram de flors que porta a la ma dreta mentre amb l’esquerra sosté un vano que penja de coll, les dues mitenes i els petits branquillons al pit i al cap que fan joc amb el ram inferior. La fesomia no ens diu gran cosa, només que conserva la joventut i la bellesa.

Us donaré algunes pistes: era una empresària vídua del sector del xampany, el seu marit es deia Salvador, vivien al Raval i va tenir dos fills, la Maria i el Salvador. Endevineu ara de qui es tracta?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s