La vaga de Codorníu de1931

Llegeix la versió revisada i ampliada amb documents i comentaris inèdits, de la vaga més llarga de la història de Sant Sadurní, esdevinguda en aquesta empresa xampanyista del 17 d’agost al 10 de setembre de 1931. Al final s’adjunta la llista de totes les treballadores i treballadors de l’època de can Codorníu dels quals caldria conèixer els seus segons cognoms per a incloure’ls en una futura edició impresa. Em pots ajudar?

Panoràmica general de can Codorníu amb la torre modernista de Puig i Cadafalch ocupant el centre la imatge. Observis com les premses, els cellers i l’expedició quedaven perfectament integrats en el paisatge. A principis dels anys trenta la visió d’aquest conjunt no havia canviat gaire en relació a dues dècades anteriors, quan es va capturar aquesta fotografia. FONS DE L’AUTOR

Panoràmica general de can Codorníu amb la torre modernista de Puig i Cadafalch ocupant el centre la imatge. Observis com les premses, els cellers i l’expedició quedaven perfectament integrats en el paisatge. A principis dels anys trenta la visió d’aquest conjunt no havia canviat gaire en relació a dues dècades anteriors, quan es va capturar aquesta fotografia. FONS DE L’AUTOR

Joan Girona Balaguer (1886 – 1945), president del sindicat local de la CNT durant la vaga de can Codorníu. La fotografia seria anterior a aquest esdeveniment, d’entre 1911 i 1915. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER CARME GIRONA SALA

Joan Girona Balaguer (1886 – 1945), president del sindicat local de la CNT durant la vaga de can Codorníu. La fotografia seria anterior a aquest esdeveniment, d’entre 1911 i 1915. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER CARME GIRONA SALA

Manuel Raventós Fatjó (1907 – 1977) amb Mercè Rossell Domènech (1889 – 1983), propietària de la finca d’Espiells, a principis de la dècada dels seixanta, per tant trenta anys després de la vaga més important de la seva empresa. FOTO ARXIU COMARCAL DE L’ ALT PENEDÈS

Manuel Raventós Fatjó (1907 – 1977) amb Mercè Rossell Domènech (1889 – 1983), propietària de la finca d’Espiells, a principis de la dècada dels seixanta, per tant trenta anys després de la vaga més important de la seva empresa. FOTO ARXIU COMARCAL DE L’ ALT PENEDÈS

Jaume Baqués Font ( 1904 – 1987) amb l’autor d’aquest treball de recerca, el 1973 a la Universitat Central de Veneçuela, ubicada a la Ciutat Universitària de Caracas, davant d’un conjunt escultòric d’Alexander Calder. Aleshores feia quaranta dos anys que també havia protagonitzat la vaga de can Codorníu. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Jaume Baqués Font ( 1904 – 1987) amb l’autor d’aquest treball de recerca, el 1973 a la Universitat Central de Veneçuela, ubicada a la Ciutat Universitària de Caracas, davant d’un conjunt escultòric d’Alexander Calder. Aleshores feia quaranta dos anys que també havia protagonitzat la vaga de can Codorníu. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR

Deu feu uns trenta cinc anys (o potser en fa quaranta, el temps passa que vola), una persona amiga em va facilitar una carpeta amb tota la informació patronal de la vaga que les treballadores i treballadors de l’empresa xampanyista Codorníu van mantenir del 17 d’agost al 10 de setembre de 1931. L’havia rescatat poc abans de que fos destruïda o es malmetés, tota vegada que el lloc on es trobava dins l’empresa no oferia cap garantia de conservació. Si no ho hagués fet i jo no me’n hagués ocupat, mai hauríem pogut saber amb tota mena de detalls com i perquè va esdevenir la vaga obrera més important de la història de Sant Sadurní i el seu desenllaç. Sempre que ens veiem ho comentem i la darrera vegada em va semblar interpretar que faltava molt poc perquè m’autoritzés a desvetllar el seu nom, cosa que he mantingut en secret absolut, tal i com vàrem convenir en el seu moment. I així seguirà fins que ell canviï de criteri. Per part meva, si hem estat 35 o 40 anys mantenint el secret, en podem passar 35 o 40 més sense desvetllar-lo.

Aquest és un exemple de manual que demostra la importància de poder disposar de la documentació relativa a un fet històric rellevant més enllà dels testimonis orals que, malauradament en aquest cas, gairebé tots són morts. Dic gairebé perquè en conec un que encara és viu (i que per molts anys): Lluís Forns Ventura. Els documents que contenia aquella carpeta i que es transcriuen en el text adjunt en la seva totalitat són fonamentals per entendre el conflicte laboral, les misèries i debilitats humanes, i també les fortaleses d’alguns dels vaguistes.

Clica aquí i podràs llegir la versió revisada i ampliada amb documents i comentaris inèdits a 1 de febrer de 2015, de la vaga més important de la història de Sant Sadurní, la que va esdevenir a Codorníu entre el 17 d’agost i el 10 de setembre de 1931. La primera versió d’aquest conflicte, escrita per l’autor d’aquest blog, va guanyar el 1982 el Xè Premi Sant Ramon de Penyafort convocat pel Museu de Vilafranca.

Clica aquí i podràs llegir la versió revisada i ampliada amb documents i comentaris inèdits a 1 de febrer de 2015, de la vaga més important de la història de Sant Sadurní, la que va esdevenir a Codorníu entre el 17 d’agost i el 10 de setembre de 1931. La primera versió d’aquest conflicte, escrita per l’autor d’aquest blog, va guanyar el 1982 el Xè Premi Sant Ramon de Penyafort convocat pel Museu de Vilafranca.

Consulta el PDF

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s