Quan la dreta catalanista es va fer franquista

El desenllaç de la Guerra Civil espanyola va provocar que una gran nombre de militants i simpatitzants catalanistes de la Lliga Regionalista abracessin la causa franquista i s’hi comprometessin públicament. Aquest fenomen també va esdevenir a Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).

Aquest retall d’una cinta amb la bandera espanyola i amb una colla de signatures, correspon a l’acte inaugural de la creu de fusta en “ honor a los caídos por Dios y por España” que fa setanta-cinc, concretament el 26 de gener de 1940, es va instal·lar al bell mig de l’Era d’en Guineu de Sant Sadurní. Feia un any que les tropes franquistes havien ocupat aquest municipi i la família Mir de can Guineu va cedir aquest espai a l’ajuntament per ubicar-hi el monument a les víctimes del bàndol nacional. Clica a sobre, s’ampliarà i podràs llegir els noms dels signants. FONS DE L’AUTOR

Aquest retall d’una cinta amb la bandera espanyola i amb una colla de signatures, correspon a l’acte inaugural de la creu de fusta en “ honor a los caídos por Dios y por España” que fa setanta-cinc, concretament el 26 de gener de 1940, es va instal·lar al bell mig de l’Era d’en Guineu de Sant Sadurní. Feia un any que les tropes franquistes havien ocupat aquest municipi i la família Mir de can Guineu va cedir aquest espai a l’ajuntament per ubicar-hi el monument a les víctimes del bàndol nacional. Clica a sobre, s’ampliarà i podràs llegir els noms dels signants. FONS DE L’AUTOR

Certificat de bona conducte expedit per l’impressor Josep Varia Bou el 30 de desembre de 1939, en qualitat de Secretari i Jefe Accidental de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Un altre personatge que durant la República s’havia declarat catalanista. FONS DE L’AUTOR

Certificat de bona conducte expedit per l’impressor Josep Varia Bou el 30 de desembre de 1939, en qualitat de Secretari i Jefe Accidental de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista. Un altre personatge que durant la República s’havia declarat catalanista. FONS DE L’AUTOR

El trauma de la Guerra Civil va trasbalsar de tal manera a la burgesia del país que moltes famílies benestants no van tenir cap remordiment en oblidar les seves vel·leïtats catalanistes i adherir-se al Movimiento Nacional inventat pel general Franco. A la dècada anterior, quan la dictadura de Primo de Rivera, ja es va començar a manifestar aquesta deriva, però aquell règim, tot i haver accedit al poder gràcies també a un cop d’Estat, no va provocar tantes adhesions. Un any després de l’ocupació de Sant Sadurní per les tropes franquistes la família Mir de can Guineu va cedir aquest espai per ubicar-hi el monument a les víctimes del bàndol nacional. Devia ser un desgreuge per l’enderrocament del monument a Marc Mir Capella (Sant Sadurní d’Anoia, 1851 – 1903), instal·lat al bell mig de la plaça de l’Ajuntament, esdevingut l’estiu de 1936.

Comencem per la signatura més rellevant, la de Pere Mir Ràfols ( Sant Sadurní d’Anoia, 1878 – 1952), fill de Marc Mir Capella i hereu del patrimoni de can Guineu. S’havia passat tota la vida presumint de catalanista, era membre de la Lliga regionalista i un soci destacat de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Fixeu-vos en la seva signatura a l’extrem dret de la cinta: Pedro (en castellà) Mir. Tant entusiasmat estava després de la victòria del general Franco que va incorporar el castellà a les converses familiars i s’adreçava al servei domèstic en la lengua del imperio. Maria Vidal, l’esposa de Pere Mir, també catalanista fervent i admiradora de Torras i Bages va signar ben bé a la meitat de la cinta.

Un altre signatura d’un personatge interessant que podeu observar sobre la de Maria Vidal és la d’Eduard Vidal, fill a la vegada d’Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, 1838 – Barcelona, 1899). Catalanista i més aviat republicà, tampoc va dubtar a l’hora d’adherir-se a la causa franquista. Les signatures P. Ricart podrien correspondre a algun membre de la família del gravador i pintor vilanoví Enric Cristòfor Ricart Nin (1893 – 1960), però no ha estat possible identificar-los. Paquita Madurell devia ser la filla de l’arquitecte Miquel Madurell Rius, casat amb una germana de Pere Mir Ràfols. I Maria del Pilar Florensa, vés a saber.

Un altre personatge sadurninenc que va experimentar una metamorfosi similar va ser l’impressor Josep Varias Bou. De catalanista acèrrim a Secretari de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista ( accidental, tot sigui dit), el 30 de desembre de 1939, com demostra el document que segueix.

Pere Mir Ràfols i Josep Varias Bou van passar la resta de la seva vida fidels a la causa franquista.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s